L’Ajuntament de Pego proposarà la possible modificació de la Llei del Sòl no Urbanitzable
Ho farà el proper dijous en sessió plenària basant-se en l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana. La proposta era aprovada en Comissió Informativa d’Urbanisme per l’equip de govern, amb l’abstenció dels populars, planteja a la Generalitat Valenciana rebaixar l’edificabilitat de les parcel•les en sòl no urbanitzable fins a 5000 m2 per a poder construir habitatges vinculats a explotació agrícola.
L’equip de govern de l’Ajuntament de Pego, format per Ciutadans de Pego, PSPV i BNV, emetia ahir un comunicat de premsa per a informar que en el proper plenari, de caire extraordinari, que es realitzarà dijous a les 8’30 del matí, sol•licitarà a la Generalitat Valenciana la modificació de la Llei del Sòl no Urbanitzable a través de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, perquè rebaixe de 10.000 m2 a 5.000 m2 la superfície mínima per a poder construir un habitatge en sòl rústic no urbanitzable comú o el que seria el mateix, per a poder construir habitatges vinculats a explotació agrícola.
La petició va ser aprovada ahir en la Comissió Informativa d’Urbanisme del Consistori i va comptar amb el vot a favor de l’equip de govern i amb l’abstenció del PP.
L’equip de govern del consistori pegolí argumenta en la seua petició que “donada la competència autonòmica en la decisió dels aspectes de rellevància territorial i la importància de la seua coordinació amb els planejaments urbanístics municipals, des de l’Ajuntament de Pego proposem que en el marc de les Directrius de la nova Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, es contemplen les possibilitats següents:
La revisió dels articles 20, 21, 22 i 23 de la Llei 4/2004, amb la finalitat de potenciar la figura de l’habitatge vinculat a explotació agrícola.”
En la seua argumentació l’equip de govern contextualitza la demanda explicant que “en l’actualitat, per a l’edificació en sòl rústic no urbanitzable comú la parcel•la mínima deu ser d’una hectàrea (10.000 m2) segons l’art. 21 b) de la dita Llei.” No obstant, des de l’Ajuntament de Pego s’ha observat que recentment “en la Llei 12/2010 de Mesures Urgents per a Agilitzar l’Exercici d’Activitats productives i Creació d’Ocupació, ja es procedix a crear certes modificacions tant de la Llei 16/2005 de 30 de desembre de la Generalitat, Llei Urbanística Valenciana, com de la Llei 10/2004 de 9 de desembre, de la Generalitat, de Sòl No Urbanitzable, modificacions que ja intenten facilitar i millorar certes activitats en tal sòl no urbanitzable comú.”, unes modificacions que els han dut ha elevar, al proper plenari extraordinari, la reducció de la parcel•la mínima.
Des de l’Ajuntament de Pego s’explica que, “al nostre entendre, dins d’esta línia, s’hauria de considerar la possibilitat de reduir la parcel•la mínima a mitja hectàrea, amb una edificabilitat del 2,5%, tipologia autòctona i obligatorietat de manteniment de les parcel•les en producció, així com el compliment de la resta d’obligacions que imposa la pròpia Llei del sòl no urbanitzable (resta de disposicions que contempla l’art. 21).” Així la reducció de la parcel•la mínima a 5.000 m2 vindria condicionada a que les cases que es construïren foren com les antigues casetes de camp i a més, en la parcel•la on es construïren es mantingués la producció agrícola de qualsevol tipus. Segons el comunicat de premsa, l’equip de govern manifesta que “amb això es pretén donar eixida a una reivindicació històrica dels valencians, que des de sempre han desitjat tindre la “casa de camp” i que ningú ha donat mai eixida a esta demanda”.
Tot i que anteriorment a la LRAU les parcel•les mínimes havien de ser de 5.000 m2, el cert és que en el canvi de Llei Urbanística, on es contempla que només es pot construir en parcel•les de 10.000 m2 en sòl rústic, ha provocat que “actualment veiem que hi ha moltes d’estes cases fora d’ordenació, consolidades”, addueix l’equip de govern de Pego qui també declara que “seria este el moment adequat per a poder donar eixida a esta situació, creant-se els mitjans necessaris per a la seua legalització i posada en valor, per mitjà de les figures legals que la pròpia administració autonòmica considere”.
“El potenciar esta tipologia d’habitatges, legalitzant-los i imposant els condicionants d’integració paisatgística, seria possiblement en l’actualitat una porta important d’eixida tant per a la mà d’obra del sector de la construcció i, especialment del col•lectiu d’autònoms i xicotetes empreses, com per als tècnics (arquitectes, aparelladors, enginyers, electricistes, enginyers agrònoms, etc…..) i també per a la posada en valor del cultiu de les dites parcel•les, que absorbirien mà d’obra agrícola, per la condició de mantindre les parcel•les en producció. També seria un moment important per a poder imposar noves tecnologies, sobretot aquelles relacionades amb l’obtenció d’energies renovables i respectuoses amb el medi ambient”, asseguren Ciutadans de Pego, PSPV i BNV.
Continua exposant el document remés a la premsa per l’Ajuntament de Pego que “a més de tot allò que s’ha exposat, en la realitat del camp valencià i pel nostre minifundisme, difícilment podem trobar parcel•les d’una hectàrea i concretament en les zones de cultiu de regadiu de la comarca de la Marina Alta, menys inclòs. Atès que el municipi de Pego queda emmarcat en l’anàlisi de ciutats en el punt 01.3.3 dins dels sistemes urbans de suport al món rural, com a centre de polaritat comarcal i amb la finalitat de recuperar la cultura tradicional, paisatge i la tranquil•litat, del nostre municipi entenem que per la seua ubicació geogràfica d’accés a valls de l’interior de la muntanya d’Alacant, seria perfectament compatible des del punt de vista estratègic (igual que altres de característiques semblants) per a esta tipologia edificatòria, descarregant així les possibles pressions futures de la tipologia urbanitzadora a què estàvem exposats amb les normatives anteriors, models que hem pogut veure com han fracassat i davant dels quals, des de l’administració tant local com autonòmica, tenim l’obligació de buscar nous models compatibles amb la nostra idiosincràsia de valencians, més respectuosos amb el nostre entorn natural i que creen una bona qualitat de vida, que és el que fins a la data ha sigut objecte de desig de molts residents de la resta de països de la Unió Europea que han triat els pobles de les nostres comarques per a la seua residència.”
En aquest punt i després de tot l’argumentat, “considerem des d’este Ajuntament de Pego, que el Govern de la Generalitat deuria considerar este tipus de reivindicacions, moltes d’elles amb un gran suport popular, a l’hora de confeccionar definitivament l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana”.
L’equip de govern de l’Ajuntament de Pego, format per Ciutadans de Pego, PSPV i BNV, emetia ahir un comunicat de premsa per a informar que en el proper plenari, de caire extraordinari, que es realitzarà dijous a les 8’30 del matí, sol•licitarà a la Generalitat Valenciana la modificació de la Llei del Sòl no Urbanitzable a través de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, perquè rebaixe de 10.000 m2 a 5.000 m2 la superfície mínima per a poder construir un habitatge en sòl rústic no urbanitzable comú o el que seria el mateix, per a poder construir habitatges vinculats a explotació agrícola.
La petició va ser aprovada ahir en la Comissió Informativa d’Urbanisme del Consistori i va comptar amb el vot a favor de l’equip de govern i amb l’abstenció del PP.
L’equip de govern del consistori pegolí argumenta en la seua petició que “donada la competència autonòmica en la decisió dels aspectes de rellevància territorial i la importància de la seua coordinació amb els planejaments urbanístics municipals, des de l’Ajuntament de Pego proposem que en el marc de les Directrius de la nova Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, es contemplen les possibilitats següents:
La revisió dels articles 20, 21, 22 i 23 de la Llei 4/2004, amb la finalitat de potenciar la figura de l’habitatge vinculat a explotació agrícola.”
En la seua argumentació l’equip de govern contextualitza la demanda explicant que “en l’actualitat, per a l’edificació en sòl rústic no urbanitzable comú la parcel•la mínima deu ser d’una hectàrea (10.000 m2) segons l’art. 21 b) de la dita Llei.” No obstant, des de l’Ajuntament de Pego s’ha observat que recentment “en la Llei 12/2010 de Mesures Urgents per a Agilitzar l’Exercici d’Activitats productives i Creació d’Ocupació, ja es procedix a crear certes modificacions tant de la Llei 16/2005 de 30 de desembre de la Generalitat, Llei Urbanística Valenciana, com de la Llei 10/2004 de 9 de desembre, de la Generalitat, de Sòl No Urbanitzable, modificacions que ja intenten facilitar i millorar certes activitats en tal sòl no urbanitzable comú.”, unes modificacions que els han dut ha elevar, al proper plenari extraordinari, la reducció de la parcel•la mínima.
Des de l’Ajuntament de Pego s’explica que, “al nostre entendre, dins d’esta línia, s’hauria de considerar la possibilitat de reduir la parcel•la mínima a mitja hectàrea, amb una edificabilitat del 2,5%, tipologia autòctona i obligatorietat de manteniment de les parcel•les en producció, així com el compliment de la resta d’obligacions que imposa la pròpia Llei del sòl no urbanitzable (resta de disposicions que contempla l’art. 21).” Així la reducció de la parcel•la mínima a 5.000 m2 vindria condicionada a que les cases que es construïren foren com les antigues casetes de camp i a més, en la parcel•la on es construïren es mantingués la producció agrícola de qualsevol tipus. Segons el comunicat de premsa, l’equip de govern manifesta que “amb això es pretén donar eixida a una reivindicació històrica dels valencians, que des de sempre han desitjat tindre la “casa de camp” i que ningú ha donat mai eixida a esta demanda”.
Tot i que anteriorment a la LRAU les parcel•les mínimes havien de ser de 5.000 m2, el cert és que en el canvi de Llei Urbanística, on es contempla que només es pot construir en parcel•les de 10.000 m2 en sòl rústic, ha provocat que “actualment veiem que hi ha moltes d’estes cases fora d’ordenació, consolidades”, addueix l’equip de govern de Pego qui també declara que “seria este el moment adequat per a poder donar eixida a esta situació, creant-se els mitjans necessaris per a la seua legalització i posada en valor, per mitjà de les figures legals que la pròpia administració autonòmica considere”.
“El potenciar esta tipologia d’habitatges, legalitzant-los i imposant els condicionants d’integració paisatgística, seria possiblement en l’actualitat una porta important d’eixida tant per a la mà d’obra del sector de la construcció i, especialment del col•lectiu d’autònoms i xicotetes empreses, com per als tècnics (arquitectes, aparelladors, enginyers, electricistes, enginyers agrònoms, etc…..) i també per a la posada en valor del cultiu de les dites parcel•les, que absorbirien mà d’obra agrícola, per la condició de mantindre les parcel•les en producció. També seria un moment important per a poder imposar noves tecnologies, sobretot aquelles relacionades amb l’obtenció d’energies renovables i respectuoses amb el medi ambient”, asseguren Ciutadans de Pego, PSPV i BNV.
Continua exposant el document remés a la premsa per l’Ajuntament de Pego que “a més de tot allò que s’ha exposat, en la realitat del camp valencià i pel nostre minifundisme, difícilment podem trobar parcel•les d’una hectàrea i concretament en les zones de cultiu de regadiu de la comarca de la Marina Alta, menys inclòs. Atès que el municipi de Pego queda emmarcat en l’anàlisi de ciutats en el punt 01.3.3 dins dels sistemes urbans de suport al món rural, com a centre de polaritat comarcal i amb la finalitat de recuperar la cultura tradicional, paisatge i la tranquil•litat, del nostre municipi entenem que per la seua ubicació geogràfica d’accés a valls de l’interior de la muntanya d’Alacant, seria perfectament compatible des del punt de vista estratègic (igual que altres de característiques semblants) per a esta tipologia edificatòria, descarregant així les possibles pressions futures de la tipologia urbanitzadora a què estàvem exposats amb les normatives anteriors, models que hem pogut veure com han fracassat i davant dels quals, des de l’administració tant local com autonòmica, tenim l’obligació de buscar nous models compatibles amb la nostra idiosincràsia de valencians, més respectuosos amb el nostre entorn natural i que creen una bona qualitat de vida, que és el que fins a la data ha sigut objecte de desig de molts residents de la resta de països de la Unió Europea que han triat els pobles de les nostres comarques per a la seua residència.”
En aquest punt i després de tot l’argumentat, “considerem des d’este Ajuntament de Pego, que el Govern de la Generalitat deuria considerar este tipus de reivindicacions, moltes d’elles amb un gran suport popular, a l’hora de confeccionar definitivament l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana”.