El Tribunal Suprem dóna la raó a l’Ajuntament de Pego sobre la ponència de valors cadastrals
El 29 de setembre de 2010 el TS comunicava al consistori pegolí l’arxiu del recurs en cassació presentat per la Direcció General de Cadastre per aquest haver-lo retirat. Així les coses s’aplica la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que anul•la la totalitat de la Ponència de Valors Cadastrals per al poble de Pego. Davant aquesta situació l’Ajuntament de Pego demana tranquil•litat a la població i assegura que informarà de tot el que vaja coneixent-se. També manifesta la seua intenció de continuar lluitant per solucionar, el més ràpidament possible, el nou panorama que dibuixa l’aplicació de la sentència del TSJCV.
El 29 de setembre de 2010 la sala tercera del contenciós administratiu del Tribunal Suprem de Madrid comunicava a l’Ajuntament de Pego que “per part de l’administració de l’Estat s’han tornat les actuacions a través d’un escrit en el que manifesten que no sostenen el recurs de cassació, per tant, la sala declara desert dit recurs i acorda l’arxiu del recurs en cassació que va anunciar la Direcció General de Cadastre a través de l’Advocacia de l’Estat”, llegia textualment l’alcalde de Pego i responsable d’Hisenda, Carmelo Ortolà. Aquest fet fa concloure al primer edil que “la sentència 162 del TSJCV referent al recurs que va presentar l’Ajuntament de Pego és ferma i per tant ja no cap cap tipus de recurs contra ella”. La sentència que ha guanyat l’Ajuntament de Pego crea jurisprudència per a properes revisions de Cadastre.
Abans d’entrar en les conseqüències de l’anul•lació de la totalitat de la Ponència de Valors Cadastrals de Pego, un resum de tot el que ha estat el procés que ha derivat en aquesta situació. En març de 2010 l’Ajuntament de Pego rebia la notificació de la sentència del TSJCV, sentència favorable a l’Ajuntament referent a la revisió cadastral. I és que, des del consistori, “es va considerar, des del principi, que s’havia de posar de manifest una cosa tan important com aquest atropello contra els pegolins, uns valors cadastrals que figuraven en una ponència de valors aprovada per a l’Ajuntament de Pego, però per la Direcció General de Cadastre que és qui té postestad de fer totes estes revisions i ponències de valors.”, declarava Carmelo Ortolà, qui també asseverava que “l’obligació de l’Ajuntament era defensar els interessos dels pegolins […] perquè els valors que apareixien en la ponència de valors estaven per damunt dels preus del mercat i sospitàvem que dita ponència s’havia aprovat sense haver-se fet cap estudi de mercat, que és el que preceptivament demana la normativa vigent”.
Davant aquestes evidències, acreditades amb dades aportades per l’Ajuntament de Pego, “el TSJCV va donar la raó a aquest ajuntament i va dir exactament que quedava justificada la causa de la demanda, és a dir, que quedava demostrat que s’havien posat uns valors sense haver-se fet, realment, un estudi de mercat”. Una vegada feta pública la sentència del TSJCV des dels serveis jurídics de l’Ajuntament de Pego “es va creure convenient demanar una cita urgent en la Direcció General de Cadastre a Madrid […] i el passat 17 de març vam estar en una reunió amb el Director General de Cadastre”, continuava explicant Carmelo Ortolà.
De dita reunió es van poder extraure dues qüestions ben diferenciades, la primera d’elles va ser que “la Direcció General de Cadastre quedava supeditada al que disposara l’Advocacia de l’Estat en la defensa dels seus interessos i que ja ens van anunciar, en aquell moment, que anaven a presentar un recurs de cassació front al Tribunal Suprem, ja que ells consideraven que qui hagués hagut de jutjat este cas no era el TSJCV sinó l’Audiència Nacional”. La segona qüestió que es va extraure de la reunió amb el Director General de Cadastre, explicava Ortolà, va ser que “una vegada resolt este tema, si realment es confirmava l’anul•lació de la ponència de valors per esta sentència, es comprometien a fer, quan abans, una nova revisió de valors, és a dir, una nova ponència de valors, ja que esta quedaria anul•lada per la pròpia sentència.”
Tal i com es va anunciar a la reunió anteriorment descrita, l’Advocacia de l’Estat presentava davant el TS el recurs de cassació. Davant aquest fet, la defensa de l’Ajuntament de Pego presentava un escrit d’oposició el passat 12 de maig.
Arrel de l’aplicació de la sentència dictaminada pel TSJCV, que anul•la la totalitat de la ponència de valors cadastrals per al poble de Pego, les conseqüències que se’n deriven són diverses. L’alcalde de Pego n’enumerava sis.
La primera d’elles era la constatació que “la Ponència de Valors aprovada per a l’Ajuntament de Pego […] per la Direcció General de Cadastre a Madrid en data 11 d’octubre de 2007, queda anul•lada per la sentència”.
En segon punt, assenyalava l’alcalde que “aquesta sentència dóna la raó a l’Ajuntament de Pego i anul•la tant, els valors individuals que va recórrer l’Ajuntament de Pego com la pròpia ponència de valors”. I en aquest apartat Carmelo Ortolà s’aturava per a deixar clar l’anul•lació no només dels valors municipal, sinó la totalitat dels valors de la ponència, “perquè hi ha, de forma malintencionada, veus que diuen pel poble que només és per a l’Ajuntament i al poble no va a afectar-li”.
En tercer lloc, explicava Ortolà que “a partir d’ara l’Ajuntament de Pego va a sol•licitar l’aplicació de la sentència”.
En quart lloc, el responsable d’Hisenda deixava clar que “la ponència de valors la realitza Cadastre i Cadastre, queda demostrat que s’ha enganyat […] i això ho diu la pròpia sentència, ho diu el TSJCV”.
Així, la cinquena qüestió a tenir en compte derivada de la sentència, per a l’equip de govern és que “hi ha un treball mal fet per part de l’equip tècnic que va contractar Cadastre per a fer eixe treball de camp que és la valoració dels béns”. Un fet que l’Ajuntament de Pego, quan va detectar el problema va remetre a la Direcció Territorial de Cadastre, des de la que, segons Ortolà “mai van voler reconèixer el seu error.” Aquestes advertències, declarava Ortolà, es van realitzar “prou abans que es realitzaren els cobraments”.
“A conseqüència d’aquest treball mal fet, per part de la Direcció General de Cadastre, s’han cobrat uns impostos basats en unes valoracions mal realitzades, o siga, s’han cobrat, indegudament, unes quantitats que no són reals.” Afirmava el primer edil pegolí que afegia que “en conseqüència, s’ha de procedir a quantificar i tornar estos diners al contribuent”.
Declarava l’alcalde de Pego que “l’Ajuntament de Pego va a continuar treballant en defensa dels interessos dels seus ciutadans i recorrerà a tots els mitjans necessaris per a dos coses, primer per a què es torne fins a l’últim cèntim del que s’ha cobrat indegudament a cada contribuent i segon, per a què es realitze una nova ponència de valors, però ben feta”. Assegurava Carmelo Ortolà que en la redacció d’aquesta futura ponència de valors, l’Ajuntament de Pego “s’encarregarà de prestar el que vullga la Direcció General de Cadastre […] perquè no podem permetre que es torne a fer un empastre com el que han fet esta ocasió”.
Actualment, la regidoria d’Hisenda i els Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Pego estan pendents de l’assignació de data per a una propera reunió, demanada urgent, amb la Direcció General de Cadastre a Madrid, “per a abordar tota esta problemàtica suscitada a conseqüència de la sentència i de la seua aplicació”. Així mateix, l’alcalde de Pego, manifestava la voluntat de “mantenir, puntualment informats, a tots els ciutadans de les conclusions com de totes les pautes a seguir” i demanava tranquil•litat perquè “des del propi ajuntament vetllarem, conforme ho hem fet fins ara per a poder anul•lar esta sentència de valors, pel compliment d’allò establert i coordinarem qualsevol iniciativa necessària per a obtenir que els pegolins tinguen una ponència de valors d’acord amb els preus del mercat i acord a la realitat.”
Abans de passar la paraula a la portaveu del PSPV i regidora d’urbanisme, Anna Aparisi, Carmelo Ortolà destacar que la tasca feta ha estat de tot l’equip de govern, a l’igual que les crítiques les han rebudes tot l’equip de govern.
Reiterava Anna Aparisi que “estem treballant per a què esta sentència, conforme ha dit el Tribunal és ferma, doncs ara siga una realitat per al poble” i per a aconseguir-ho, “farem les reunions que facen falta […] per a què tot pegolí reba els rebuts de l’IBI o la declaració de la renda tinga un preu digne del que són els seus béns”.
La portaveu del BNV, Marian Tamarit, valorava molt positivament la sentència i distingia dos punts de vista. D’una banda, una visió “totalment positiva perquè encara que en el seu dia nosaltres vàrem donar suport a què s’iniciara una revisió cadastral, està clar que no anàvem a acceptar qualsevol, sinó que sols acceptaríem una ben feta i només vam veure els resultats ens vàrem adonar que estava mal feta i el temps i la justícia ens han donat la raó”.
D’altra banda, destacava la nacionalista destacava les conseqüències econòmiques de la sentència. Expressava Marian Tamarit que “el que pot significar per a l’Ajuntament de Pego pot ser fatal, ja que els Ajuntaments es nodreixen de la construcció […] que en el dia d’avui estos ingressos estan sota mínims. I si ara hem de retrocedir a la ponència de 1990 a l’hora de cobrar l’IBI l’Ajuntament va a tenir una baixa d’ingressos molt, molt elevada”. És per això que la nacionalista volia transmetre a la ciutadania, que “arribat aquest moment com a membre de l’equip de govern ens comprometrem a continuar lluitant per solucionar aquesta situació”. Entre d’altres coses destacava Tamarit que aquesta sentència “pot repercutir amb moltes més qüestions com pot ser una plusvàlua, una beca o l’IBI, per tant han d’indemnitzar-nos pels danys produïts i donar una solució temporal fins que la situació se solucione definitivament”.
“La situació de ponència cadastral de l’any 2008, 2009 i 2010 s’ha acabat, mentrestant, la ponència que hi haurà és la de l’any 1990 el que fa necessària una nova ponència de valors”. Que es calcula que podria durar, com a mínim un any per a redactar-se.
Reconeixia Ortolà que “realment es planteja un problema tècnic difícil i complicat i, conforme estava comentant Marian Tamarit, va a crear també una repercussió directa en les arques municipals perquè posa en perill la sostenibilitat de l’Ajuntament”. Així mateix, afirmava Ortolà que “l’Ajuntament de Pego pot entrar en una situació de problemàtica econòmica, no per tinga que tornar l’Ajuntament, als pegolins, el que s’ha cobrat malament, sinó perquè no pot recaptar el que li correspon per a poder continuar mantenint els serveis mínims d’este ajuntament. I quan dic serveis mínims no estic referint-me als sous dels polítics, quan dic serveis mínims són els necessaris perquè este poble funcione. I d’això no té la culpa l’Ajuntament, sinó que la culpa la té qui ha fet malament eixa ponència de valors, i eixa és la Direcció General de Cadastre”.
Anna Aparisi posava damunt la taula una pregunta que suposava tenia en ment la població i és “per què s’han cobrat estos tres anys?” I ella mateixa donava la resposta, “perquè fins que no tinguérem la sentència no podíem deixar de cobrar-los. Ara ja tens una sentència que et diu que tenies raó en allò que vas dir. A partir d’ara sí que no es poden cobrar aquests rebuts”. Reconeixia Aparisi que “el problema el tindrem l’any que ve en veure que es cobra”.
Recordava Carmelo Ortolà que “la intenció d’aquest Ajuntament, des de l’any 2003, ha sigut posar en valor tota una sèrie de béns que estaven, en el seu moment, cotitzant com a sòl rústic i realment són sòl urbà. Volíem fer justícia tributària. No volíem en cap moment fer cap empastrada com la que ha provocat la Direcció General de Cadastre.” D’altra banda, recomanava l’alcalde de Pego que “cap pegolí es deixe enganyar per cants de sirenes, m’explique, l’Ajuntament crec que ha treballat seriosament i ha treballat bé i continuarà treballant”. Per tant, “els pegolins poden confiar en el seu ajuntaments i que no es deixen portar per cap tipus de manipulació i este ajuntament està obert perquè aquelles persones que tinguen dubtes vinguen a preguntar-los a qualsevol regidor o a l’alcalde”. Afirmava Ortolà que “l’Ajuntament, en els impostos que paguen els ciutadans es farà càrrec de defensar els seus interessos i no tenen perquè pagar res més”.
En quant al muntant de diners, avançava el regidor d’Hisenda que “tenim una estimació aproximada només del que és l’IBI”. Sobre aquestes dades advertia Ortolà que el marge d’error és “molt gran”, ja que “consisteix en descomptar del que seria la darrera ponència del 90 i la de l’any 2008 que la més pròxima i no està tan distorsionada pels increments posteriors. Estem parlant entre 3 i 4 milions d’euros només en IBI”. Ja que hi ha altre impostos que depenen del valor cadastral com poden ser beques, plusvàlues o declaracions de renda, entre d’altres.
Admetia Anna Aparisi que l’Ajuntament de Pego “ha tingut molt bona defensa”, però també donava les gràcies “a tots els serveis tècnics d’aquest ajuntament s’ha pogut fer eixa defensa tan bona perquè el treball gros ha eixit d’esta casa”.
Més informació el proper dijous, 14 d’octubre, el Taula Oberta estarà dedicat a aquesta qüestió per la importància que té per al poble de Pego.
El 29 de setembre de 2010 la sala tercera del contenciós administratiu del Tribunal Suprem de Madrid comunicava a l’Ajuntament de Pego que “per part de l’administració de l’Estat s’han tornat les actuacions a través d’un escrit en el que manifesten que no sostenen el recurs de cassació, per tant, la sala declara desert dit recurs i acorda l’arxiu del recurs en cassació que va anunciar la Direcció General de Cadastre a través de l’Advocacia de l’Estat”, llegia textualment l’alcalde de Pego i responsable d’Hisenda, Carmelo Ortolà. Aquest fet fa concloure al primer edil que “la sentència 162 del TSJCV referent al recurs que va presentar l’Ajuntament de Pego és ferma i per tant ja no cap cap tipus de recurs contra ella”. La sentència que ha guanyat l’Ajuntament de Pego crea jurisprudència per a properes revisions de Cadastre.
Abans d’entrar en les conseqüències de l’anul•lació de la totalitat de la Ponència de Valors Cadastrals de Pego, un resum de tot el que ha estat el procés que ha derivat en aquesta situació. En març de 2010 l’Ajuntament de Pego rebia la notificació de la sentència del TSJCV, sentència favorable a l’Ajuntament referent a la revisió cadastral. I és que, des del consistori, “es va considerar, des del principi, que s’havia de posar de manifest una cosa tan important com aquest atropello contra els pegolins, uns valors cadastrals que figuraven en una ponència de valors aprovada per a l’Ajuntament de Pego, però per la Direcció General de Cadastre que és qui té postestad de fer totes estes revisions i ponències de valors.”, declarava Carmelo Ortolà, qui també asseverava que “l’obligació de l’Ajuntament era defensar els interessos dels pegolins […] perquè els valors que apareixien en la ponència de valors estaven per damunt dels preus del mercat i sospitàvem que dita ponència s’havia aprovat sense haver-se fet cap estudi de mercat, que és el que preceptivament demana la normativa vigent”.
Davant aquestes evidències, acreditades amb dades aportades per l’Ajuntament de Pego, “el TSJCV va donar la raó a aquest ajuntament i va dir exactament que quedava justificada la causa de la demanda, és a dir, que quedava demostrat que s’havien posat uns valors sense haver-se fet, realment, un estudi de mercat”. Una vegada feta pública la sentència del TSJCV des dels serveis jurídics de l’Ajuntament de Pego “es va creure convenient demanar una cita urgent en la Direcció General de Cadastre a Madrid […] i el passat 17 de març vam estar en una reunió amb el Director General de Cadastre”, continuava explicant Carmelo Ortolà.
De dita reunió es van poder extraure dues qüestions ben diferenciades, la primera d’elles va ser que “la Direcció General de Cadastre quedava supeditada al que disposara l’Advocacia de l’Estat en la defensa dels seus interessos i que ja ens van anunciar, en aquell moment, que anaven a presentar un recurs de cassació front al Tribunal Suprem, ja que ells consideraven que qui hagués hagut de jutjat este cas no era el TSJCV sinó l’Audiència Nacional”. La segona qüestió que es va extraure de la reunió amb el Director General de Cadastre, explicava Ortolà, va ser que “una vegada resolt este tema, si realment es confirmava l’anul•lació de la ponència de valors per esta sentència, es comprometien a fer, quan abans, una nova revisió de valors, és a dir, una nova ponència de valors, ja que esta quedaria anul•lada per la pròpia sentència.”
Tal i com es va anunciar a la reunió anteriorment descrita, l’Advocacia de l’Estat presentava davant el TS el recurs de cassació. Davant aquest fet, la defensa de l’Ajuntament de Pego presentava un escrit d’oposició el passat 12 de maig.
Arrel de l’aplicació de la sentència dictaminada pel TSJCV, que anul•la la totalitat de la ponència de valors cadastrals per al poble de Pego, les conseqüències que se’n deriven són diverses. L’alcalde de Pego n’enumerava sis.
La primera d’elles era la constatació que “la Ponència de Valors aprovada per a l’Ajuntament de Pego […] per la Direcció General de Cadastre a Madrid en data 11 d’octubre de 2007, queda anul•lada per la sentència”.
En segon punt, assenyalava l’alcalde que “aquesta sentència dóna la raó a l’Ajuntament de Pego i anul•la tant, els valors individuals que va recórrer l’Ajuntament de Pego com la pròpia ponència de valors”. I en aquest apartat Carmelo Ortolà s’aturava per a deixar clar l’anul•lació no només dels valors municipal, sinó la totalitat dels valors de la ponència, “perquè hi ha, de forma malintencionada, veus que diuen pel poble que només és per a l’Ajuntament i al poble no va a afectar-li”.
En tercer lloc, explicava Ortolà que “a partir d’ara l’Ajuntament de Pego va a sol•licitar l’aplicació de la sentència”.
En quart lloc, el responsable d’Hisenda deixava clar que “la ponència de valors la realitza Cadastre i Cadastre, queda demostrat que s’ha enganyat […] i això ho diu la pròpia sentència, ho diu el TSJCV”.
Així, la cinquena qüestió a tenir en compte derivada de la sentència, per a l’equip de govern és que “hi ha un treball mal fet per part de l’equip tècnic que va contractar Cadastre per a fer eixe treball de camp que és la valoració dels béns”. Un fet que l’Ajuntament de Pego, quan va detectar el problema va remetre a la Direcció Territorial de Cadastre, des de la que, segons Ortolà “mai van voler reconèixer el seu error.” Aquestes advertències, declarava Ortolà, es van realitzar “prou abans que es realitzaren els cobraments”.
“A conseqüència d’aquest treball mal fet, per part de la Direcció General de Cadastre, s’han cobrat uns impostos basats en unes valoracions mal realitzades, o siga, s’han cobrat, indegudament, unes quantitats que no són reals.” Afirmava el primer edil pegolí que afegia que “en conseqüència, s’ha de procedir a quantificar i tornar estos diners al contribuent”.
Declarava l’alcalde de Pego que “l’Ajuntament de Pego va a continuar treballant en defensa dels interessos dels seus ciutadans i recorrerà a tots els mitjans necessaris per a dos coses, primer per a què es torne fins a l’últim cèntim del que s’ha cobrat indegudament a cada contribuent i segon, per a què es realitze una nova ponència de valors, però ben feta”. Assegurava Carmelo Ortolà que en la redacció d’aquesta futura ponència de valors, l’Ajuntament de Pego “s’encarregarà de prestar el que vullga la Direcció General de Cadastre […] perquè no podem permetre que es torne a fer un empastre com el que han fet esta ocasió”.
Actualment, la regidoria d’Hisenda i els Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Pego estan pendents de l’assignació de data per a una propera reunió, demanada urgent, amb la Direcció General de Cadastre a Madrid, “per a abordar tota esta problemàtica suscitada a conseqüència de la sentència i de la seua aplicació”. Així mateix, l’alcalde de Pego, manifestava la voluntat de “mantenir, puntualment informats, a tots els ciutadans de les conclusions com de totes les pautes a seguir” i demanava tranquil•litat perquè “des del propi ajuntament vetllarem, conforme ho hem fet fins ara per a poder anul•lar esta sentència de valors, pel compliment d’allò establert i coordinarem qualsevol iniciativa necessària per a obtenir que els pegolins tinguen una ponència de valors d’acord amb els preus del mercat i acord a la realitat.”
Abans de passar la paraula a la portaveu del PSPV i regidora d’urbanisme, Anna Aparisi, Carmelo Ortolà destacar que la tasca feta ha estat de tot l’equip de govern, a l’igual que les crítiques les han rebudes tot l’equip de govern.
Reiterava Anna Aparisi que “estem treballant per a què esta sentència, conforme ha dit el Tribunal és ferma, doncs ara siga una realitat per al poble” i per a aconseguir-ho, “farem les reunions que facen falta […] per a què tot pegolí reba els rebuts de l’IBI o la declaració de la renda tinga un preu digne del que són els seus béns”.
La portaveu del BNV, Marian Tamarit, valorava molt positivament la sentència i distingia dos punts de vista. D’una banda, una visió “totalment positiva perquè encara que en el seu dia nosaltres vàrem donar suport a què s’iniciara una revisió cadastral, està clar que no anàvem a acceptar qualsevol, sinó que sols acceptaríem una ben feta i només vam veure els resultats ens vàrem adonar que estava mal feta i el temps i la justícia ens han donat la raó”.
D’altra banda, destacava la nacionalista destacava les conseqüències econòmiques de la sentència. Expressava Marian Tamarit que “el que pot significar per a l’Ajuntament de Pego pot ser fatal, ja que els Ajuntaments es nodreixen de la construcció […] que en el dia d’avui estos ingressos estan sota mínims. I si ara hem de retrocedir a la ponència de 1990 a l’hora de cobrar l’IBI l’Ajuntament va a tenir una baixa d’ingressos molt, molt elevada”. És per això que la nacionalista volia transmetre a la ciutadania, que “arribat aquest moment com a membre de l’equip de govern ens comprometrem a continuar lluitant per solucionar aquesta situació”. Entre d’altres coses destacava Tamarit que aquesta sentència “pot repercutir amb moltes més qüestions com pot ser una plusvàlua, una beca o l’IBI, per tant han d’indemnitzar-nos pels danys produïts i donar una solució temporal fins que la situació se solucione definitivament”.
“La situació de ponència cadastral de l’any 2008, 2009 i 2010 s’ha acabat, mentrestant, la ponència que hi haurà és la de l’any 1990 el que fa necessària una nova ponència de valors”. Que es calcula que podria durar, com a mínim un any per a redactar-se.
Reconeixia Ortolà que “realment es planteja un problema tècnic difícil i complicat i, conforme estava comentant Marian Tamarit, va a crear també una repercussió directa en les arques municipals perquè posa en perill la sostenibilitat de l’Ajuntament”. Així mateix, afirmava Ortolà que “l’Ajuntament de Pego pot entrar en una situació de problemàtica econòmica, no per tinga que tornar l’Ajuntament, als pegolins, el que s’ha cobrat malament, sinó perquè no pot recaptar el que li correspon per a poder continuar mantenint els serveis mínims d’este ajuntament. I quan dic serveis mínims no estic referint-me als sous dels polítics, quan dic serveis mínims són els necessaris perquè este poble funcione. I d’això no té la culpa l’Ajuntament, sinó que la culpa la té qui ha fet malament eixa ponència de valors, i eixa és la Direcció General de Cadastre”.
Anna Aparisi posava damunt la taula una pregunta que suposava tenia en ment la població i és “per què s’han cobrat estos tres anys?” I ella mateixa donava la resposta, “perquè fins que no tinguérem la sentència no podíem deixar de cobrar-los. Ara ja tens una sentència que et diu que tenies raó en allò que vas dir. A partir d’ara sí que no es poden cobrar aquests rebuts”. Reconeixia Aparisi que “el problema el tindrem l’any que ve en veure que es cobra”.
Recordava Carmelo Ortolà que “la intenció d’aquest Ajuntament, des de l’any 2003, ha sigut posar en valor tota una sèrie de béns que estaven, en el seu moment, cotitzant com a sòl rústic i realment són sòl urbà. Volíem fer justícia tributària. No volíem en cap moment fer cap empastrada com la que ha provocat la Direcció General de Cadastre.” D’altra banda, recomanava l’alcalde de Pego que “cap pegolí es deixe enganyar per cants de sirenes, m’explique, l’Ajuntament crec que ha treballat seriosament i ha treballat bé i continuarà treballant”. Per tant, “els pegolins poden confiar en el seu ajuntaments i que no es deixen portar per cap tipus de manipulació i este ajuntament està obert perquè aquelles persones que tinguen dubtes vinguen a preguntar-los a qualsevol regidor o a l’alcalde”. Afirmava Ortolà que “l’Ajuntament, en els impostos que paguen els ciutadans es farà càrrec de defensar els seus interessos i no tenen perquè pagar res més”.
En quant al muntant de diners, avançava el regidor d’Hisenda que “tenim una estimació aproximada només del que és l’IBI”. Sobre aquestes dades advertia Ortolà que el marge d’error és “molt gran”, ja que “consisteix en descomptar del que seria la darrera ponència del 90 i la de l’any 2008 que la més pròxima i no està tan distorsionada pels increments posteriors. Estem parlant entre 3 i 4 milions d’euros només en IBI”. Ja que hi ha altre impostos que depenen del valor cadastral com poden ser beques, plusvàlues o declaracions de renda, entre d’altres.
Admetia Anna Aparisi que l’Ajuntament de Pego “ha tingut molt bona defensa”, però també donava les gràcies “a tots els serveis tècnics d’aquest ajuntament s’ha pogut fer eixa defensa tan bona perquè el treball gros ha eixit d’esta casa”.
Més informació el proper dijous, 14 d’octubre, el Taula Oberta estarà dedicat a aquesta qüestió per la importància que té per al poble de Pego.