‘Sis contes i una novel•la incerta’, reflexió sobre els processos paral•lels que acompanyen l’escriptura
Jovi Lozano-Seser es va presentar a Pego com un escriptor de relats curts, madur, irònic i incòmode per alguns… Però sobretot, com una persona que entén que “escriure és tan summament difícil d’explicar, tan interior, però tan necessari per a cicatritzar, que s’ha de fer des de l’entreteniment i el gaudi”.
Ahir es va presentar a la Casa de Cultura de Pego el darrer llibre de Jovi Lozano-Seser, veí d’Ondara. Un acte especial perquè tancava el cicle de presentacions que s’han emmarcat dins la commemoració del 75 aniversari de la Biblioteca Pública Municipal de Pego. La regidora de Cultura, la independent Elvira Ciurana, va destacar que aquesta és última presentació “però perquè s’acaba l’any”, per a acte seguit avançar que quan comence 2011 “presentarem molts llibres més”, ja que assegurava Ciurana que “gràcies a tots ells la Casa de Cultura brilla pels seus autors”.
El presentador del llibre ‘Sis contes i una novel•la incerta’ de Jovi Lozano-Seser, el també escriptor i catedràtic de l’IES Enric Valor de Pego, Tomàs Llopis va explicar que coneix l’autor d’Ondara des de l’any passat, després de fer de jurat del XIV Premi Ifach de Narrativa Curta de l’Ajuntament de Calp i obrir el sobre de l’obra guanyadora, ‘Esbós per a una improbable novel•la històrica’. El va encuriosir descobrir que el guanyador era un xic d’Ondara, que havia guanyat molts premis de narrativa curta, que treballava com a periodista i que escrivia molt bé. També es va mostrar sorprès, en el seu moment, de comprovar que tots els relats recollits a ‘Sis contes i una novel•la incerta’ han estat premiats, un fet bastant inusual.
El llibre està dividit, clarament en dues parts, dues parts que corresponen a dues etapes de la producció de Jovi Lozano-Seser. La primera que va de 1995 a 1996 i conté uns contes que es nota que “encara són de joventut” i tenen “tres trets comuns”, destacava Llopis: “un que és un viatge, cadascun dels llibres és un viatge”; “mostra un món observat”; “i una aventura que encara apareix com a poc definida”. El conte ‘Intuïció’ el definia Tomàs Llopis com de transició perquè tot i que comparteix les característiques anteriorment anomenades, “per la tècnica, es veu major presència de narrativitat”.
Després una passa de gegant, que ve de la mà de “nous registres lingüístics molt ben treballats”, subratlla Llopis. És en eixa segona etapa quan apareix un dels trets que actualment caracteritzen els relats de Jovi Lozano, la ironia. A més, destaca el presentador de l’obra, Jovi presenta “un magnífic coneixement dels personatges protagonistes, que Jovi retrata perfectament, clarament i que veus la banalitat de certs móns que potser desconeixem”.
Sobre l’últim relat que hi ha a ‘Sis contes i una novel•la incerta’, titulat ‘Esbós per a una improbable novel•la històrica’ Tomàs Llopis ressalta “la ironia, el joc, els diàlegs perfectament adequats a la caracterització dels personatges i el metallenguatge literari” i fa extensible aquestes característiques tan lloables a la resta de relats d’aquest segon període molt més madur.
El mateix autor, Jovi Lozano-Seser, confirmava l’explicat per Tomàs Llopis. Ell ho descrivia com “un viatge des de la ingenuïtat dels primers contes a l’humor negre i al sarcasme que tanca el llibre”.
Jovi Lozano va deixar durant uns 10 ó 15 anys d’escriure. Un oasi en el que va deixar descansar la ploma per a després tornar-la a agafar i fer-la treballar sense parar. El moment del reinici va estar connectat amb la seua actual feina a la Macma, on la cultura és el principal.
Ahir es va presentar a la Casa de Cultura de Pego el darrer llibre de Jovi Lozano-Seser, veí d’Ondara. Un acte especial perquè tancava el cicle de presentacions que s’han emmarcat dins la commemoració del 75 aniversari de la Biblioteca Pública Municipal de Pego. La regidora de Cultura, la independent Elvira Ciurana, va destacar que aquesta és última presentació “però perquè s’acaba l’any”, per a acte seguit avançar que quan comence 2011 “presentarem molts llibres més”, ja que assegurava Ciurana que “gràcies a tots ells la Casa de Cultura brilla pels seus autors”.
El presentador del llibre ‘Sis contes i una novel•la incerta’ de Jovi Lozano-Seser, el també escriptor i catedràtic de l’IES Enric Valor de Pego, Tomàs Llopis va explicar que coneix l’autor d’Ondara des de l’any passat, després de fer de jurat del XIV Premi Ifach de Narrativa Curta de l’Ajuntament de Calp i obrir el sobre de l’obra guanyadora, ‘Esbós per a una improbable novel•la històrica’. El va encuriosir descobrir que el guanyador era un xic d’Ondara, que havia guanyat molts premis de narrativa curta, que treballava com a periodista i que escrivia molt bé. També es va mostrar sorprès, en el seu moment, de comprovar que tots els relats recollits a ‘Sis contes i una novel•la incerta’ han estat premiats, un fet bastant inusual.
El llibre està dividit, clarament en dues parts, dues parts que corresponen a dues etapes de la producció de Jovi Lozano-Seser. La primera que va de 1995 a 1996 i conté uns contes que es nota que “encara són de joventut” i tenen “tres trets comuns”, destacava Llopis: “un que és un viatge, cadascun dels llibres és un viatge”; “mostra un món observat”; “i una aventura que encara apareix com a poc definida”. El conte ‘Intuïció’ el definia Tomàs Llopis com de transició perquè tot i que comparteix les característiques anteriorment anomenades, “per la tècnica, es veu major presència de narrativitat”.
Després una passa de gegant, que ve de la mà de “nous registres lingüístics molt ben treballats”, subratlla Llopis. És en eixa segona etapa quan apareix un dels trets que actualment caracteritzen els relats de Jovi Lozano, la ironia. A més, destaca el presentador de l’obra, Jovi presenta “un magnífic coneixement dels personatges protagonistes, que Jovi retrata perfectament, clarament i que veus la banalitat de certs móns que potser desconeixem”.
Sobre l’últim relat que hi ha a ‘Sis contes i una novel•la incerta’, titulat ‘Esbós per a una improbable novel•la històrica’ Tomàs Llopis ressalta “la ironia, el joc, els diàlegs perfectament adequats a la caracterització dels personatges i el metallenguatge literari” i fa extensible aquestes característiques tan lloables a la resta de relats d’aquest segon període molt més madur.
El mateix autor, Jovi Lozano-Seser, confirmava l’explicat per Tomàs Llopis. Ell ho descrivia com “un viatge des de la ingenuïtat dels primers contes a l’humor negre i al sarcasme que tanca el llibre”.
Jovi Lozano va deixar durant uns 10 ó 15 anys d’escriure. Un oasi en el que va deixar descansar la ploma per a després tornar-la a agafar i fer-la treballar sense parar. El moment del reinici va estar connectat amb la seua actual feina a la Macma, on la cultura és el principal.