Pego no s’adhereix a l’Agència Valenciana de Protecció del Territori, de moment
Ahir es va celebrar el ple ordinari del mes de gener en què la corporació municipal va debatre tan sols un punt dins de l’ordre del dia. Una proposta presentada per Compromís en la qual demanava l’adhesió de l’Ajuntament de Pego a la nova Agència Valenciana de Protecció del Territori (AVPT). Un organisme autònom amb seu a Elx, creat per la Generalitat Valenciana a iniciativa de la Conselleria de Política Territorial, el qual exercirà les competències autonòmiques en matèria de protecció de la legalitat urbanística.
L’Agència Valenciana de Protecció del Territori té com a finalitat essencial garantir la utilització racional i legal del sòl, d’acord amb el que disposa la Llei 5/2014, d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana i la resta de legislació urbanística. Així, té com a objectiu vetlar per l’ordenació del territori i l’aplicació de la disciplina urbanística en col·laboració amb els ajuntaments.
Segons s’indica en el decret que regula aquest organisme, la Generalitat, a través de l’AVPT, “exercirà les potestats autonòmiques de protecció de la legalitat urbanística respecte a infraccions greus o molt greus comeses en sòl no urbanitzable, comú o protegit, amb el caràcter de competència pròpia en concurrència amb la municipal”.
Escoltem per veu del regidor Àngel Oltra, el que demanava el grup Compromís.
De fons en el debat estava la realitat ja exposada en el ple anterior,i és que a Pego hi ha un bon nombre de construccions il·legals en sòl rústic i no urbanitzable. I que la llei obliga urbanística en gran part dels casos a sancionar els propietaris i restablir la legalitat, és a dir, enderrocar les construccions.
Per al grup Compromís, explicà Oltra, formar part de l’Agència facilitaria al consistori de Pego la tramitació i execució de tots aquestos expedients d’infraccions urbanístiques greus o molt greus, garantint-se així el compliment de la legalitat.
Ni l’alcalde, ni la resta de membres de la corporació va compartir el punt de vista de Compromís. De manera que la proposta va rebre els vots en contra dels regidors i regidores de Ciudadanos, Ciutadans de Pego, Partit Popular i PSPV-PSOE i només els vots a favor dels valencianistes.
Simón Ortolà, per part de Ciudadanos, va dir que aquesta era una moció populista a la qual no donaria suport per no haver estat prèviament consensuada ni tècnicament estudiada, motius pels quals va demanar que el punt es quedara damunt la taula.
Alícia Siscar, de Ciutadans de Pego, va advocar per legalitzar les casetes il·legals que hi ha al terme de Pego que complisquen amb certes condicions i afirmà que això donaria faena a treballadors i empreses del sector de la construcció perquè els habitatges haurien de ser condicionats als requeriments. A més, apostà per un canvi de la llei urbanística perquè es permeta construir en terrenys de 5.000m2 perquè a Pego predomina el minifundisme.
Quant al Partit Popular, el portaveu, Ferran Gonzàlez, manifestà que per a ells l’adhesió a l’Agència Valenciana de Protecció del Territori suposaria una pèrdua de control i potestats per a l’Ajuntament de Pego. I demanà una flexibilització de la llei per a no perjudicar els interessos dels propietaris de les construccions il·legals.
Per part dels socialistes, l’alcalde, Enrique Moll, va assenyalar que la principal problemàtica de les construccions il·legals és que en molts casos hi ha qui està especulant i lucrant-se amb elles. Al respecte de la proposta d’adhesió a l’Agència, Mol manifestà que hi ha encara molts dubtes sobre el finançament i funcionament de l’organisme. La intenció dels socialistes, segons l’alcalde, és deixar passar un temps per a veure cóm evoluciona l’organisme en ser posat en marxa a partir del mes pròxim.
A més, el primer edil va dir que, des del seu punt de vista el paper de l’Ajuntament de Pego és fer pressió perquè qui vulga construir un xalet a Pego ho faça en sòl urbanitzable o compre les 12 fanecades de terreny que en són necessàries, per llei, actualment, per a construir en sòl rústic. I va comentar que els preus de les parcel·les han baixat tant en els últims anys que qui pot construir un xalet pot permetre’s pagar les 12 fanecades.
L’Agència Valenciana de Protecció del Territori té com a finalitat essencial garantir la utilització racional i legal del sòl, d’acord amb el que disposa la Llei 5/2014, d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana i la resta de legislació urbanística. Així, té com a objectiu vetlar per l’ordenació del territori i l’aplicació de la disciplina urbanística en col·laboració amb els ajuntaments.
Segons s’indica en el decret que regula aquest organisme, la Generalitat, a través de l’AVPT, “exercirà les potestats autonòmiques de protecció de la legalitat urbanística respecte a infraccions greus o molt greus comeses en sòl no urbanitzable, comú o protegit, amb el caràcter de competència pròpia en concurrència amb la municipal”.
Escoltem per veu del regidor Àngel Oltra, el que demanava el grup Compromís.
De fons en el debat estava la realitat ja exposada en el ple anterior,i és que a Pego hi ha un bon nombre de construccions il·legals en sòl rústic i no urbanitzable. I que la llei obliga urbanística en gran part dels casos a sancionar els propietaris i restablir la legalitat, és a dir, enderrocar les construccions.
Per al grup Compromís, explicà Oltra, formar part de l’Agència facilitaria al consistori de Pego la tramitació i execució de tots aquestos expedients d’infraccions urbanístiques greus o molt greus, garantint-se així el compliment de la legalitat.
Ni l’alcalde, ni la resta de membres de la corporació va compartir el punt de vista de Compromís. De manera que la proposta va rebre els vots en contra dels regidors i regidores de Ciudadanos, Ciutadans de Pego, Partit Popular i PSPV-PSOE i només els vots a favor dels valencianistes.
Simón Ortolà, per part de Ciudadanos, va dir que aquesta era una moció populista a la qual no donaria suport per no haver estat prèviament consensuada ni tècnicament estudiada, motius pels quals va demanar que el punt es quedara damunt la taula.
Alícia Siscar, de Ciutadans de Pego, va advocar per legalitzar les casetes il·legals que hi ha al terme de Pego que complisquen amb certes condicions i afirmà que això donaria faena a treballadors i empreses del sector de la construcció perquè els habitatges haurien de ser condicionats als requeriments. A més, apostà per un canvi de la llei urbanística perquè es permeta construir en terrenys de 5.000m2 perquè a Pego predomina el minifundisme.
Quant al Partit Popular, el portaveu, Ferran Gonzàlez, manifestà que per a ells l’adhesió a l’Agència Valenciana de Protecció del Territori suposaria una pèrdua de control i potestats per a l’Ajuntament de Pego. I demanà una flexibilització de la llei per a no perjudicar els interessos dels propietaris de les construccions il·legals.
Per part dels socialistes, l’alcalde, Enrique Moll, va assenyalar que la principal problemàtica de les construccions il·legals és que en molts casos hi ha qui està especulant i lucrant-se amb elles. Al respecte de la proposta d’adhesió a l’Agència, Mol manifestà que hi ha encara molts dubtes sobre el finançament i funcionament de l’organisme. La intenció dels socialistes, segons l’alcalde, és deixar passar un temps per a veure cóm evoluciona l’organisme en ser posat en marxa a partir del mes pròxim.
A més, el primer edil va dir que, des del seu punt de vista el paper de l’Ajuntament de Pego és fer pressió perquè qui vulga construir un xalet a Pego ho faça en sòl urbanitzable o compre les 12 fanecades de terreny que en són necessàries, per llei, actualment, per a construir en sòl rústic. I va comentar que els preus de les parcel·les han baixat tant en els últims anys que qui pot construir un xalet pot permetre’s pagar les 12 fanecades.
MOCIÓ DEL TREN DE LA COSTA
Ja en l’apartat de mocions d’urgència, es va aprovar unànimement una moció presentada per tots els partits de la corporació municipal donant suport a un text de l’associació ciutadana AFCOMPA, que recupera la reivindicació del tren de la Costa Gandia- Dénia. Una proposta que va ser llegida pel regidor de Ciudadanos, Simón Ortolà, perquè la lectura de les mocions conjuntes correspondrà cada vegada a un grup diferent de la corporació.
