Millora la teua dieta mediàtica: consumeix publicacions en valencià!
És el lema de la iniciativa de l’Associació Ciutadania i Comunicació i de l’Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes. Es tracta d’un projecte de foment del consum dels mitjans en valencià que compta amb el suport de Federació Escola Valenciana, l’Associació d’Editors del País Valencià, la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes, Acció Cultural del País Valencià i la Unió de Periodistes Valencians.
El passat 30 de desembre de 2010 es va presentar a València la iniciativa ‘Millora la teua dieta mediàtica, consumeix publicacions en valencià’. Es tracta d’un projecte de foment del consum dels mitjans de comunicació i informació en valencià elaborada per l’Associació de Ciutadania i Comunicació (ACICOM), que agrupa més d’un centenar de persones preocupades per millorar la dieta mediàtica valenciana, i per l’Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes. Així, la finalitat de la campanya és sensibilitzar la ciutadania valenciana perquè millore la seua dieta mediàtica amb el consum i la lectura de premsa en la nostra llengua, així com també la promoció de les subscripcions a les publicacions periòdiques en valencià. Aquesta iniciativa també es fa extensiva a la ràdio, a la televisió i als cibermitjans.
Aquesta iniciativa es fa perquè els mitjans de comunicació en valencià viuen en una situació de marginalitat ja que és un sector feble i minoritzat que sobreviu contra les cordes de la inanició. Les associacions que promoveu aquesta campanya, entre les que es troba la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes, de la que Ràdio Pego forma part, volen que millore la situació de la comunicació en la nostra llengua, perquè la situació de feblesa és preocupant. Actualment, malgrat que hi ha uns 170 mitjans en valencià, els mitjans en castellà acaparen les audiències de tot tipus. La comunicació al País Valencià viu una situació de diglòssia mediàtica en la qual els mitjans en castellà són hegemònics.
Més de 25 anys després de l’aprovació l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), que assentaren les bases de la normalització de la llengua, la presència del valencià en els mitjans és encara marginal. El mercat i la política han configurat aquest trist panorama.
La creació de RTVV el 1989 no ha disminuït la castellanització de l’espai comunicatiu valencià, procés que en ocasions ha estat afavorit per la Generalitat Valenciana. Les xifres d’audiències constaten la situació que pateix la comunicació en la nostra llengua. No tenim cap diari en valencià, ni cap dels periòdics de periodicitat diversa que s’editen no han aconseguit una difusió acceptable en tot el territori. Segons l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), sols el 8,9% de la població llegeix premsa en valencià i el 3,23% escolta ràdio en llengua autòctona. Pel que fa a la premsa, actualment comptem amb 103 periòdics (no diaris) en valencià, amb una tirada d’eixida de poc més de 409.000 exemplars, a més de 14 diaris digitals elaborats també en valencià. Això contrasta amb els més dels 750.000 exemplars diaris que trau cada dia la premsa en castellà que es difon al territori valencià.
L’ús de la nostra llengua en la premsa en castellà també és marginal. Els únics diaris que publiquen pàgines en valencià són l’edició valenciana d’El País que publica el suplement cultural setmanal “Quadern”, i Levante-EMV amb la pàgina diària “Panorama” i el suplement “Aula”. La resta de diaris del País Valencià ignoren el valencià. Així mateix, la presència del valencià en la televisió està marcada per tres situacions anòmales: una audiència dominada per les cadenes estatals, una TVV morta com a motor de normalització lingüística i un Consell obstinat a boicotar TV3 al País Valencià. La TVV és bilingüe i a penes supera el 16% de l’audiència. La deriva autoritària del Consell ha agreujat aquestes anomalies, sobretot per l’ús partidista que es fa de Canal 9.
Finalment, a Internet el valencià és també minoritari, sols els 13,7% dels cibermitjans s’escriuen en valencià. A més del conflicte lingüístic, que genera encara actituds de rebuig vers la llengua normativa, el principal responsable d’aquesta marginació de la comunicació en valencià és el Govern Valencià, que no el fa útil en l’àmbit social i no desenvolupa polítiques públiques sòlides i duradores de foment del valencià en els mitjans de comunicació.
El País Valencià és l’autonomia bilingüe que menys diners destina a la promoció de la llengua pròpia als mitjans. Les xifres de 2010 són reveladores. Contrasta l’ajuda de 120.000 euros de la Generalitat Valenciana al foment del valencià en els mitjans enfront els 7 milions d’euros que aporta Catalunya, els 5,7 milions d’euros del País Basc i els 3,5 milions d’euros de Galícia. I fins i tot Astúries, amb 415.000 euros, supera amb escreix l’ajuda valenciana.
El Pacte pel Valencià de 2001, signat per totes les forces polítiques de les Corts Valencianes, reconeix que ha estat insuficient la política de normalització del Consell alhora que planteja objectius per superar la situació que encara no s’han aplicat, com per exemple el desplegament reglamentari de la LUEV.
La campanya, que serà permanent, va començar el passat 30 de desembre de 2010, amb tres accions singulars. La primera consisteix en l’emissió de diverses falques publicitàries de promoció de la dieta mediàtica en valencià en les ràdios de la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes. Aquesta, acció compta amb la col•laboració de destacades personalitats del món de la cultura i les arts del País Valencià, entre els que hi figuren l’actriu Rosana Pastor, l’humorista Xavi Castillo, les escriptores Raquel Ricart i Carmen Amoraga, la gestora cultural Francis López, l’actor Pep Ricart i els cantants Vicent Torrent, Pau Alabajos i Miquel Gil.
Així mateix, la segona acció de la campanya consisteix en l’edició de la pàgina web www.quioscvalencia.info, la qual està en construcció i que serà un espai que acollirà les capçaleres de la premsa en paper i digital feta en valencià, alhora que informarà dels principals esdeveniments de la comunicació en valencià que protagonitzen tant els mitjans de comunicació i els periodistes com les associacions especialitzades en comunicació i entitats en defensa de la llengua.
Així mateix, la tercera iniciativa serà el desenvolupament d’accions a les xarxes socials per tal de fomentar les subscripcions a aquestes publicacions. Es tracta de la millor manera amb què podem aconseguir el doble objectiu: augmentar la lectura en valencià i alhora assegurar la viabilitat econòmica de les publicacions que enriqueixen la nostra dieta mediàtica de ciutadania, amb informació autòctona i en la nostra llengua.
La campanya “Millora la teua dieta mediàtica, consumeix publicacions valencianes” compta amb la col•laboració especial d’Aldaia Ràdio i el suport de la Federació Escola Valenciana, l’Associació d’Editors del País Valencià, la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes, Acció Cultural del País Valencià i la Unió de Periodistes Valencians. Totes aquestes entitats destaquen pel seu paper de promoció i normalització del valencià en els camps de l’educació, el món editorial, la cultura i la comunicació.
Davant d’aquesta desídia política el futur del valencià als mitjans és incert. La normalització lingüística ha de tenir com a objectiu prioritari la presència del valencià en els mitjans. Cal una política autonòmica ferma per redreçar la situació. Si la Generalitat no li dóna la volta a la marginació dels mitjans en valencià, aquests continuaran contra les cordes, una situación difícil que en un món globalitzat pot conduir a la desaparició de la llengua.
Per a contrarestar aquesta situació, i amb l’objectiu que el poble valencià puga millorar la seua dieta mediàtica, l’Associació Ciutadania i Comunicació, l’Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes, l’Associació Cívica per la Llengua El Tempir, la Federació Escola Valenciana, l’Associació d’Editors del País Valencià, la Xarxa d’Emissores Municipals Valencians, Acció Cultural del País Valencià i la Unió de Periodistes Valencians, proposem, reivindiquem i demanem al Consell de la Generalitat i les Corts Valencianes l’acompliment de les iniciatives següents:
1. El futur de la comunicació en valencià passa, en primer lloc, per iniciar el desenvolupament reglamentari de la LUEV en tots els camps de la vida social i econòmica valenciana, i especialment en els mitjans de comunicació, en compliment del Pacte pel Valencià de 2001. Els mitjans en valencià han de ser considerats per la Generalitat una indústria cultural que cal protegir, potenciar i preservar.
2. Desenvolupar una política nacional de comunicació des de la Generalitat Valenciana. Una política que duga a terme, entre altres accions, la reordenació profunda del sector audiovisual valencià, començant per una reforma de RTVV que incloga la valencianització total dels continguts.
3. L’audiovisual és un element estratègic en la comunicació. Per això cal fomentar la producció audiovisual valenciana mitjançant la creació d’un Institut Valencià d’Indústries Culturals i d’un Consell de l’Audiovisual Valencià, que contemplat al nostre Estatut d’Autonomia, hauria d’estar ja en funcionament, així com el desplegament de recursos econòmics i legislació audiovisual per a enfortir el sector.
4. Potenciar el valencià en els mitjans de comunicació privats mitjançant polítiques públiques de subvencions des de la Generalitat, diputacions provincials i ajuntaments. Aquest suport ha de cobrir diversos fronts: promocionar l’ús del valencià en els mitjans de comunicació ja existents, edició de nous mitjans en valencià, ajudes estructurals per a projectes de consolidació de premsa, ràdio, televisió i mitjans digitals en valencià; foment del periodisme digital i mitjans audiovisuals, etc.
5. Consolidar i potenciar xarxes d’emissores públiques locals de ràdio, televisió i portals web, per tal d’aprofitar sinèrgies professionals, tècniques i econòmiques que milloren la seua qualitat. A més, cal crear una agència valenciana de notícies en valencià.
6. De la mateixa manera, cal que la Generalitat arribe a una acord amb els governs de Madrid, Catalunya i Balears per a obtenir la reciprocitat de totes les cadenes autonòmiques de ràdio i televisió que emeten en llengua catalana.
7. Que la Generalitat fixe uns criteris jurídics i polítics clars (amb legislació i reglaments) per a evitar que continue augmentant la dependència mediàtica en castellà, tot establint un marc favorable per als operadors i empreses que empren el valencià.
8. Els mitjans de comunicació en valencià han de ser visibles. Per això cal crear un observatori de mitjans amb el suport de la Generalitat, universitats, associacions de mitjans de comunicació, empreses privades i associacions professionals de periodistes. L’observatori ha de servir per a quantificar els mitjans existents, detectar potencialitats, avaluar audiències, usos i consums culturals, i plantejar estratègies.
9. Arribar a un consens polític i social a través de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per a establir una llengua oral normativa, un estàndard del valencià oral en RTVV i en el sector de la ràdio i televisió local i comarcal en valencià.
10. I finalment, cal elaborar un pla autonòmic de la TDT per tal de reorientar el sector de la televisió local valenciana cap a projectes comunicatius compromesos amb la identitat cultural valenciana i la llengua.
El passat 30 de desembre de 2010 es va presentar a València la iniciativa ‘Millora la teua dieta mediàtica, consumeix publicacions en valencià’. Es tracta d’un projecte de foment del consum dels mitjans de comunicació i informació en valencià elaborada per l’Associació de Ciutadania i Comunicació (ACICOM), que agrupa més d’un centenar de persones preocupades per millorar la dieta mediàtica valenciana, i per l’Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes. Així, la finalitat de la campanya és sensibilitzar la ciutadania valenciana perquè millore la seua dieta mediàtica amb el consum i la lectura de premsa en la nostra llengua, així com també la promoció de les subscripcions a les publicacions periòdiques en valencià. Aquesta iniciativa també es fa extensiva a la ràdio, a la televisió i als cibermitjans.
Aquesta iniciativa es fa perquè els mitjans de comunicació en valencià viuen en una situació de marginalitat ja que és un sector feble i minoritzat que sobreviu contra les cordes de la inanició. Les associacions que promoveu aquesta campanya, entre les que es troba la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes, de la que Ràdio Pego forma part, volen que millore la situació de la comunicació en la nostra llengua, perquè la situació de feblesa és preocupant. Actualment, malgrat que hi ha uns 170 mitjans en valencià, els mitjans en castellà acaparen les audiències de tot tipus. La comunicació al País Valencià viu una situació de diglòssia mediàtica en la qual els mitjans en castellà són hegemònics.
Més de 25 anys després de l’aprovació l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), que assentaren les bases de la normalització de la llengua, la presència del valencià en els mitjans és encara marginal. El mercat i la política han configurat aquest trist panorama.
La creació de RTVV el 1989 no ha disminuït la castellanització de l’espai comunicatiu valencià, procés que en ocasions ha estat afavorit per la Generalitat Valenciana. Les xifres d’audiències constaten la situació que pateix la comunicació en la nostra llengua. No tenim cap diari en valencià, ni cap dels periòdics de periodicitat diversa que s’editen no han aconseguit una difusió acceptable en tot el territori. Segons l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), sols el 8,9% de la població llegeix premsa en valencià i el 3,23% escolta ràdio en llengua autòctona. Pel que fa a la premsa, actualment comptem amb 103 periòdics (no diaris) en valencià, amb una tirada d’eixida de poc més de 409.000 exemplars, a més de 14 diaris digitals elaborats també en valencià. Això contrasta amb els més dels 750.000 exemplars diaris que trau cada dia la premsa en castellà que es difon al territori valencià.
L’ús de la nostra llengua en la premsa en castellà també és marginal. Els únics diaris que publiquen pàgines en valencià són l’edició valenciana d’El País que publica el suplement cultural setmanal “Quadern”, i Levante-EMV amb la pàgina diària “Panorama” i el suplement “Aula”. La resta de diaris del País Valencià ignoren el valencià. Així mateix, la presència del valencià en la televisió està marcada per tres situacions anòmales: una audiència dominada per les cadenes estatals, una TVV morta com a motor de normalització lingüística i un Consell obstinat a boicotar TV3 al País Valencià. La TVV és bilingüe i a penes supera el 16% de l’audiència. La deriva autoritària del Consell ha agreujat aquestes anomalies, sobretot per l’ús partidista que es fa de Canal 9.
Finalment, a Internet el valencià és també minoritari, sols els 13,7% dels cibermitjans s’escriuen en valencià. A més del conflicte lingüístic, que genera encara actituds de rebuig vers la llengua normativa, el principal responsable d’aquesta marginació de la comunicació en valencià és el Govern Valencià, que no el fa útil en l’àmbit social i no desenvolupa polítiques públiques sòlides i duradores de foment del valencià en els mitjans de comunicació.
El País Valencià és l’autonomia bilingüe que menys diners destina a la promoció de la llengua pròpia als mitjans. Les xifres de 2010 són reveladores. Contrasta l’ajuda de 120.000 euros de la Generalitat Valenciana al foment del valencià en els mitjans enfront els 7 milions d’euros que aporta Catalunya, els 5,7 milions d’euros del País Basc i els 3,5 milions d’euros de Galícia. I fins i tot Astúries, amb 415.000 euros, supera amb escreix l’ajuda valenciana.
El Pacte pel Valencià de 2001, signat per totes les forces polítiques de les Corts Valencianes, reconeix que ha estat insuficient la política de normalització del Consell alhora que planteja objectius per superar la situació que encara no s’han aplicat, com per exemple el desplegament reglamentari de la LUEV.
La campanya, que serà permanent, va començar el passat 30 de desembre de 2010, amb tres accions singulars. La primera consisteix en l’emissió de diverses falques publicitàries de promoció de la dieta mediàtica en valencià en les ràdios de la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes. Aquesta, acció compta amb la col•laboració de destacades personalitats del món de la cultura i les arts del País Valencià, entre els que hi figuren l’actriu Rosana Pastor, l’humorista Xavi Castillo, les escriptores Raquel Ricart i Carmen Amoraga, la gestora cultural Francis López, l’actor Pep Ricart i els cantants Vicent Torrent, Pau Alabajos i Miquel Gil.
Així mateix, la segona acció de la campanya consisteix en l’edició de la pàgina web www.quioscvalencia.info, la qual està en construcció i que serà un espai que acollirà les capçaleres de la premsa en paper i digital feta en valencià, alhora que informarà dels principals esdeveniments de la comunicació en valencià que protagonitzen tant els mitjans de comunicació i els periodistes com les associacions especialitzades en comunicació i entitats en defensa de la llengua.
Així mateix, la tercera iniciativa serà el desenvolupament d’accions a les xarxes socials per tal de fomentar les subscripcions a aquestes publicacions. Es tracta de la millor manera amb què podem aconseguir el doble objectiu: augmentar la lectura en valencià i alhora assegurar la viabilitat econòmica de les publicacions que enriqueixen la nostra dieta mediàtica de ciutadania, amb informació autòctona i en la nostra llengua.
La campanya “Millora la teua dieta mediàtica, consumeix publicacions valencianes” compta amb la col•laboració especial d’Aldaia Ràdio i el suport de la Federació Escola Valenciana, l’Associació d’Editors del País Valencià, la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes, Acció Cultural del País Valencià i la Unió de Periodistes Valencians. Totes aquestes entitats destaquen pel seu paper de promoció i normalització del valencià en els camps de l’educació, el món editorial, la cultura i la comunicació.
Davant d’aquesta desídia política el futur del valencià als mitjans és incert. La normalització lingüística ha de tenir com a objectiu prioritari la presència del valencià en els mitjans. Cal una política autonòmica ferma per redreçar la situació. Si la Generalitat no li dóna la volta a la marginació dels mitjans en valencià, aquests continuaran contra les cordes, una situación difícil que en un món globalitzat pot conduir a la desaparició de la llengua.
Per a contrarestar aquesta situació, i amb l’objectiu que el poble valencià puga millorar la seua dieta mediàtica, l’Associació Ciutadania i Comunicació, l’Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes, l’Associació Cívica per la Llengua El Tempir, la Federació Escola Valenciana, l’Associació d’Editors del País Valencià, la Xarxa d’Emissores Municipals Valencians, Acció Cultural del País Valencià i la Unió de Periodistes Valencians, proposem, reivindiquem i demanem al Consell de la Generalitat i les Corts Valencianes l’acompliment de les iniciatives següents:
1. El futur de la comunicació en valencià passa, en primer lloc, per iniciar el desenvolupament reglamentari de la LUEV en tots els camps de la vida social i econòmica valenciana, i especialment en els mitjans de comunicació, en compliment del Pacte pel Valencià de 2001. Els mitjans en valencià han de ser considerats per la Generalitat una indústria cultural que cal protegir, potenciar i preservar.
2. Desenvolupar una política nacional de comunicació des de la Generalitat Valenciana. Una política que duga a terme, entre altres accions, la reordenació profunda del sector audiovisual valencià, començant per una reforma de RTVV que incloga la valencianització total dels continguts.
3. L’audiovisual és un element estratègic en la comunicació. Per això cal fomentar la producció audiovisual valenciana mitjançant la creació d’un Institut Valencià d’Indústries Culturals i d’un Consell de l’Audiovisual Valencià, que contemplat al nostre Estatut d’Autonomia, hauria d’estar ja en funcionament, així com el desplegament de recursos econòmics i legislació audiovisual per a enfortir el sector.
4. Potenciar el valencià en els mitjans de comunicació privats mitjançant polítiques públiques de subvencions des de la Generalitat, diputacions provincials i ajuntaments. Aquest suport ha de cobrir diversos fronts: promocionar l’ús del valencià en els mitjans de comunicació ja existents, edició de nous mitjans en valencià, ajudes estructurals per a projectes de consolidació de premsa, ràdio, televisió i mitjans digitals en valencià; foment del periodisme digital i mitjans audiovisuals, etc.
5. Consolidar i potenciar xarxes d’emissores públiques locals de ràdio, televisió i portals web, per tal d’aprofitar sinèrgies professionals, tècniques i econòmiques que milloren la seua qualitat. A més, cal crear una agència valenciana de notícies en valencià.
6. De la mateixa manera, cal que la Generalitat arribe a una acord amb els governs de Madrid, Catalunya i Balears per a obtenir la reciprocitat de totes les cadenes autonòmiques de ràdio i televisió que emeten en llengua catalana.
7. Que la Generalitat fixe uns criteris jurídics i polítics clars (amb legislació i reglaments) per a evitar que continue augmentant la dependència mediàtica en castellà, tot establint un marc favorable per als operadors i empreses que empren el valencià.
8. Els mitjans de comunicació en valencià han de ser visibles. Per això cal crear un observatori de mitjans amb el suport de la Generalitat, universitats, associacions de mitjans de comunicació, empreses privades i associacions professionals de periodistes. L’observatori ha de servir per a quantificar els mitjans existents, detectar potencialitats, avaluar audiències, usos i consums culturals, i plantejar estratègies.
9. Arribar a un consens polític i social a través de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per a establir una llengua oral normativa, un estàndard del valencià oral en RTVV i en el sector de la ràdio i televisió local i comarcal en valencià.
10. I finalment, cal elaborar un pla autonòmic de la TDT per tal de reorientar el sector de la televisió local valenciana cap a projectes comunicatius compromesos amb la identitat cultural valenciana i la llengua.