Cadastre torna a fer bullir el plenari de l’Ajuntament de Pego II
En el plenari extraordinari de dilluns, en què tornava a debatre’s la qüestió de Cadastre, dels quatre punts presentats pel PP de Pego s’aproven per unanimitat el que reconeix que hi ha un ingrés indegut de diners a Cadastre per part de la ciutadania de Pego i el que demana l’avaluació de l’import econòmic que correspon a eixos ingressos indeguts. No passaven la votació el punt que demana una fòrmula idònia per a l’execució de la devolució i uns termini i el que demanava donar trasllat a SUMA per a què procedisca a la seua tramitació i conseqüent devolució d’ingressos indeguts.
Tornem la vista en rere, més concretament al dilluns, 21 de març, per a completar la informació sobre el darrer plenari extraordinari que va tenir lloc a l’Ajuntament de Pego i que tenia com tema principal Cadastre. Aquest plenari va ser demanat pel PP perquè es debatera una moció anteriorment presentada en plenari ordinari i que no es va incloure en l’ordre del dia del plenari de febrer. Eixa sessió plenària va mostrar una imatge que no es donava des de feia temps al presentar-se tots els regidors i regidores que formen la corporació municipal. També va provocar moments de tensió entre el públic present, entre els que donen suport a l’oposició i el que recolzen l’equip de govern.
Dilluns, els Informatius de Ràdio Pego donaven compte del que va suposar la votació del primer punt de l’ordre del dia, aquell relatiu al “reconeixement de l’existència d’un ingrés abonat pels ciutadans superior al que realment els correspon dels béns immobles de naturalesa urbana, donada l’anul•lació de la ponència de valors’. Un tema que tot i les llargues intervencions d’uns regidors i altres va convergir en unanimitat. Una situació bastant lògica tenint en compte que l’Ajuntament de Pego recorre la Ponència de Valors, que ha estat anul•lada pel TSJCV, justament per aquest motiu, per la sobrevaloració dels valors de la ponència cadastral.
El segon punt de l’ordre del dia era “avaluació de l’import econòmic que es correspon amb l’esmentada devolució”, una avaluació que el PP de Pego quantifica en 7.000.000 d’euros, però que des del PP el seu portaveu Fernando Gil demanava “ja que nosaltres no disposem de dades, no disposem de mitjans, ni de la seua complaença per a facilitar-nos-els, que ens diga a nosaltres, a quant puja eixe import de l’esmentada devolució”. L’alcalde de Pego s’afegia a la demanda del popular per a saber l’import exacte de la devolució i apuntava que “ho ha de calcular qui li correspon”, al que Gil demanava que es fera constar en acta que “el senyor alcalde després de tres anys encara no sap el que s’ha de tornar”.
El primer edil contestava que “el senyor alcalde després de tres anys no ho sap perquè, en funció dels valors que ens apliquen els seus coeficients d’increment en funció de l’IPC des de l’any 2007 fins a avui, les noves incorporacions, etc, i per individualitzat cadascuna de les persones, sabrem les diferències que hi ha”.
Maite Ferrándiz intervenia recapitulant que segons les paraules de l’alcalde i responsable d’Hisenda, “l’Ajuntament a dia d’avui no sap el que s’ha de tornar i que nosaltres hem dit set”, per a traure una altra xifra que suposadament va dir el primer edil, “tu vas dir quatre”, preguntant “d’on t’ixen a tu els quatre o d’on m’ixen a mi els set?”. Carmelo Ortolà contestava que es tracta d’una quantitat aproximada, ja que l’exacta no se sap, ja que admetia Ortolà “poden ser quatre, cinc, sis o set”, el que el duia a asseverar estar “totalment d’acord a què es calcule” el que s’ha de tornar, però deixant clar que “qui ha de calcular la modificació, avaluar, fixar i modificar els valors cadastrals és l’administració general de l’Estat”.
Abans de votar el popular Eduardo Siscar explicava com de senzill és calcular el que s’ha de tornar. “La ponència que existeix actualment, és la de l’any 89, i l’últim any que es va aplicar eixa ponència és l’any 2007. Però en el 2004, per exemple, era la mateixa ponència i els pressupostos de l’Ajuntament comptaven uns ingressos d’IBI, basats en la valoració del poble, que era de 190 milions d’euros, s’aplicava l’1’01% de tipus i això feia un ingrés global per a l’Ajuntament de 2.685.000 euros. Això s’haurà anat augmentant amb la pujada de l’IPC. Després, arriba el primer any de l’aplicació de l’IBI nou, que és l’any 2008 i en eixe any que el poble ja ha passat de valdre 190 milions d’euros a valdre’n 760 milions d’euros, se li aplica el tipus de l’1’10% i es fa la bonificació que va determinar l’Ajuntament perquè la pujada s’havia de diferir en 10 anys. Doncs l’Ajuntament compta en els pressupostos que va ingressar 4.300.000 euros, basats en la ponència cadastral que s’ha tombat. Si nosaltres restem els 4.300.000 al que hagués hagut de pagar si el poble hagués valgut 190 milions, ens dóna un ingrés indegut d’al voltant d’1.600.000 euros. Que pot ser s’afilarà més quan es faça tot este procés que és, -segons el regidor popular Eduardo Siscar- l’excusa per a no tornar els diners”. I així fins arribar als 7 milions d’euros que ha calculat el PP que s’haurien de tornar.
Apuntava el regidor d’Hisenda que “el senyor Siscar ha obviat quan feia les comparatives del 1990 al 2008 que s’ha incorporat ahí dins una burrada de milers de metres quadrats de sòl que estava com a rústic i passa a urbà. No estem incrementant sols del que existia, que era Pego, Polígon R39 i Monte Pego, que en cadastre és el casc urbà i això és el que ha sofert eixe increment que està mal fet, el casc urbà i Monte Pego”, sinó que s’ha de tenir en compte que la nova ponència incorpora la resta de sectors amb els que s’ha obert el pobleg, que apuntava Carmelo Ortolà són “Sector I, que és el del Cementeri, Polígon Industrial, Calvari, Benitubes, Penya Roja. Tot el que està incorporat, tots els PAIs i per això hi ha eixa gran diferència, no perquè s’haja incorporat el percentatge de pagament, a part de què està mal fet al Polígon”. Assegurava Ortolà que quan es faça una nova Ponència de Valors, “els que comparen que tenien una casa al Calvari, la diferència que vindrà de valoracions, serà diferent per suposat, però no serà tan gran com la diferència que hi hagut el casc urbà”. D’altra banda, tornava a insistir el regidor d’Hisenda en que “és difícil de calcular eixe import –referint-se a la devolució- perquè s’han incorporat diversos valors, vàries coses que eren rústiques i que passen a urbanes, per tant, tot no és un increment derivat del que és l’augment del valor del sòl que ja era urbà, sinó de la incorporació de sòl que era rústic a urbà”.
Així, el punt segon, “avaluació de l’import econòmic que es correspon amb l’esmentada devolució”, era aprovat per unanimitat, el que no succeïa en el punt següent en que es plantejava buscar una “fórmula idònia per a la seua execució i terminis acordats, procediment que haurà d’iniciar d’ofici, sense que les parts hagen d’acudir un per un a l’Ajuntament o hagen de buscar el corresponent assessorament jurídic”. Argumentava el portaveu del PP, Fernando Gil que “si les dades del que nosaltres disposem són […] una quantitat de deutes que té l’Ajuntament i al fi i al cap, el que ha de tornar els diners és el mateix Ajuntament, el que sol•licitem és buscar la fórmula idònia per a què puguem saber o que els ciutadans del poble puguen saber quan, com i de quina manera se li han de tornar eixos diners i quin finançament pot fer l’Ajuntament per a procedir a eixa devolució”.
Com a regidor d’Hisenda, Carmelo Ortolà, argumentava que “una vegada que tinguem clar l’import total, efectivament, en independència de la responsabilitat patrimonial que considere que deu continuar, perquè qui l’ha feta l’ha de pagar, i no té perquè pagar dos voltes el ciutadà de Pego els impostos; este Ajuntament busca, només tinga l’import, la fórmula i com tornar als ciutadans eixos diners, però primer hem de saber l’import total que s’ha de tornar”.
El punt era desestimat per 8 vots a favor, els del PP i 9 en contra, els de l’equip de govern (Ciutadans de Pego, PSPV i BNV). Aquest sentit del vot va escandalitzar els populars, que per veu d’Eduardo Siscar, manifestava que si l’equip de govern hagués estat coherent en la seua trajectòria, “si haguéreu cregut en eixe recurs i us haguéreu volgut preocupar pel poble, prevenint el que vosaltres mateixa demanàveu, que era que s’anul•lara la ponència de valors, no haguéreu d’hagut de gastar-se els diners”. A continuació passava Eduardo Siscar a donar compte de l’últim punt de l’ordre del dia, relatiu a la demanda de “donar trasllat de l’acord a SUMA, organisme que té delegada la gestió dels esmentats impostos, per a què procedisca a la seua tramitació i conseqüent devolució d’ingressos indeguts als ciutadans”. L’exemple que aportava el popular va estar que “durant els pròxims 10 anys se li faça una bonificació al ciutadà del 10% de l’import i això és el que vosaltres us negueu a fer per a què SUMA no tinga el paperet que farà que tornen els diners […] demostrant-se la veritable intenció que teniu que és no tornar els diners mentre esteu governant”.
L’alcalde i regidor d’Hisenda contestava amb una altra proposta, “i per què no en comptes de tornar-los en 10 anys és en 5 anys al 25% i cobrarien abans les persones? Però per a això hem de saber quina és la quantitat i mentre no sapiguem això és lògic que tu no li pots dir a un “torna’m els diners” si no saps quins ha de tornar”. Carmelo Ortolà recordava als populars que el càlcul “li l’ha de requerir SUMA a la Direcció General de Cadastre i SUMA és un organisme que depèn de la Diputació, ahí vostè té tota la influència que vol i més, per tant, quan més faça perquè això ho facen quan abans, millor”. Argumentava Ortolà que l’equip de govern està d’acord en els dos primers punts i en desacord en els altres dos “perquè mentre no tinguem dades no es pot fer i la situació és molt clara, este Ajuntament, us agrade o no us agrade, és el que marca el ritme del procés que fins ara ens ha donat bons resultats”.
El quart i últim punt era desestimat amb 8 vots a favor, els del PP i 9 en contra, els de l’equip de govern.
Tornem la vista en rere, més concretament al dilluns, 21 de març, per a completar la informació sobre el darrer plenari extraordinari que va tenir lloc a l’Ajuntament de Pego i que tenia com tema principal Cadastre. Aquest plenari va ser demanat pel PP perquè es debatera una moció anteriorment presentada en plenari ordinari i que no es va incloure en l’ordre del dia del plenari de febrer. Eixa sessió plenària va mostrar una imatge que no es donava des de feia temps al presentar-se tots els regidors i regidores que formen la corporació municipal. També va provocar moments de tensió entre el públic present, entre els que donen suport a l’oposició i el que recolzen l’equip de govern.
Dilluns, els Informatius de Ràdio Pego donaven compte del que va suposar la votació del primer punt de l’ordre del dia, aquell relatiu al “reconeixement de l’existència d’un ingrés abonat pels ciutadans superior al que realment els correspon dels béns immobles de naturalesa urbana, donada l’anul•lació de la ponència de valors’. Un tema que tot i les llargues intervencions d’uns regidors i altres va convergir en unanimitat. Una situació bastant lògica tenint en compte que l’Ajuntament de Pego recorre la Ponència de Valors, que ha estat anul•lada pel TSJCV, justament per aquest motiu, per la sobrevaloració dels valors de la ponència cadastral.
El segon punt de l’ordre del dia era “avaluació de l’import econòmic que es correspon amb l’esmentada devolució”, una avaluació que el PP de Pego quantifica en 7.000.000 d’euros, però que des del PP el seu portaveu Fernando Gil demanava “ja que nosaltres no disposem de dades, no disposem de mitjans, ni de la seua complaença per a facilitar-nos-els, que ens diga a nosaltres, a quant puja eixe import de l’esmentada devolució”. L’alcalde de Pego s’afegia a la demanda del popular per a saber l’import exacte de la devolució i apuntava que “ho ha de calcular qui li correspon”, al que Gil demanava que es fera constar en acta que “el senyor alcalde després de tres anys encara no sap el que s’ha de tornar”.
El primer edil contestava que “el senyor alcalde després de tres anys no ho sap perquè, en funció dels valors que ens apliquen els seus coeficients d’increment en funció de l’IPC des de l’any 2007 fins a avui, les noves incorporacions, etc, i per individualitzat cadascuna de les persones, sabrem les diferències que hi ha”.
Maite Ferrándiz intervenia recapitulant que segons les paraules de l’alcalde i responsable d’Hisenda, “l’Ajuntament a dia d’avui no sap el que s’ha de tornar i que nosaltres hem dit set”, per a traure una altra xifra que suposadament va dir el primer edil, “tu vas dir quatre”, preguntant “d’on t’ixen a tu els quatre o d’on m’ixen a mi els set?”. Carmelo Ortolà contestava que es tracta d’una quantitat aproximada, ja que l’exacta no se sap, ja que admetia Ortolà “poden ser quatre, cinc, sis o set”, el que el duia a asseverar estar “totalment d’acord a què es calcule” el que s’ha de tornar, però deixant clar que “qui ha de calcular la modificació, avaluar, fixar i modificar els valors cadastrals és l’administració general de l’Estat”.
Abans de votar el popular Eduardo Siscar explicava com de senzill és calcular el que s’ha de tornar. “La ponència que existeix actualment, és la de l’any 89, i l’últim any que es va aplicar eixa ponència és l’any 2007. Però en el 2004, per exemple, era la mateixa ponència i els pressupostos de l’Ajuntament comptaven uns ingressos d’IBI, basats en la valoració del poble, que era de 190 milions d’euros, s’aplicava l’1’01% de tipus i això feia un ingrés global per a l’Ajuntament de 2.685.000 euros. Això s’haurà anat augmentant amb la pujada de l’IPC. Després, arriba el primer any de l’aplicació de l’IBI nou, que és l’any 2008 i en eixe any que el poble ja ha passat de valdre 190 milions d’euros a valdre’n 760 milions d’euros, se li aplica el tipus de l’1’10% i es fa la bonificació que va determinar l’Ajuntament perquè la pujada s’havia de diferir en 10 anys. Doncs l’Ajuntament compta en els pressupostos que va ingressar 4.300.000 euros, basats en la ponència cadastral que s’ha tombat. Si nosaltres restem els 4.300.000 al que hagués hagut de pagar si el poble hagués valgut 190 milions, ens dóna un ingrés indegut d’al voltant d’1.600.000 euros. Que pot ser s’afilarà més quan es faça tot este procés que és, -segons el regidor popular Eduardo Siscar- l’excusa per a no tornar els diners”. I així fins arribar als 7 milions d’euros que ha calculat el PP que s’haurien de tornar.
Apuntava el regidor d’Hisenda que “el senyor Siscar ha obviat quan feia les comparatives del 1990 al 2008 que s’ha incorporat ahí dins una burrada de milers de metres quadrats de sòl que estava com a rústic i passa a urbà. No estem incrementant sols del que existia, que era Pego, Polígon R39 i Monte Pego, que en cadastre és el casc urbà i això és el que ha sofert eixe increment que està mal fet, el casc urbà i Monte Pego”, sinó que s’ha de tenir en compte que la nova ponència incorpora la resta de sectors amb els que s’ha obert el pobleg, que apuntava Carmelo Ortolà són “Sector I, que és el del Cementeri, Polígon Industrial, Calvari, Benitubes, Penya Roja. Tot el que està incorporat, tots els PAIs i per això hi ha eixa gran diferència, no perquè s’haja incorporat el percentatge de pagament, a part de què està mal fet al Polígon”. Assegurava Ortolà que quan es faça una nova Ponència de Valors, “els que comparen que tenien una casa al Calvari, la diferència que vindrà de valoracions, serà diferent per suposat, però no serà tan gran com la diferència que hi hagut el casc urbà”. D’altra banda, tornava a insistir el regidor d’Hisenda en que “és difícil de calcular eixe import –referint-se a la devolució- perquè s’han incorporat diversos valors, vàries coses que eren rústiques i que passen a urbanes, per tant, tot no és un increment derivat del que és l’augment del valor del sòl que ja era urbà, sinó de la incorporació de sòl que era rústic a urbà”.
Així, el punt segon, “avaluació de l’import econòmic que es correspon amb l’esmentada devolució”, era aprovat per unanimitat, el que no succeïa en el punt següent en que es plantejava buscar una “fórmula idònia per a la seua execució i terminis acordats, procediment que haurà d’iniciar d’ofici, sense que les parts hagen d’acudir un per un a l’Ajuntament o hagen de buscar el corresponent assessorament jurídic”. Argumentava el portaveu del PP, Fernando Gil que “si les dades del que nosaltres disposem són […] una quantitat de deutes que té l’Ajuntament i al fi i al cap, el que ha de tornar els diners és el mateix Ajuntament, el que sol•licitem és buscar la fórmula idònia per a què puguem saber o que els ciutadans del poble puguen saber quan, com i de quina manera se li han de tornar eixos diners i quin finançament pot fer l’Ajuntament per a procedir a eixa devolució”.
Com a regidor d’Hisenda, Carmelo Ortolà, argumentava que “una vegada que tinguem clar l’import total, efectivament, en independència de la responsabilitat patrimonial que considere que deu continuar, perquè qui l’ha feta l’ha de pagar, i no té perquè pagar dos voltes el ciutadà de Pego els impostos; este Ajuntament busca, només tinga l’import, la fórmula i com tornar als ciutadans eixos diners, però primer hem de saber l’import total que s’ha de tornar”.
El punt era desestimat per 8 vots a favor, els del PP i 9 en contra, els de l’equip de govern (Ciutadans de Pego, PSPV i BNV). Aquest sentit del vot va escandalitzar els populars, que per veu d’Eduardo Siscar, manifestava que si l’equip de govern hagués estat coherent en la seua trajectòria, “si haguéreu cregut en eixe recurs i us haguéreu volgut preocupar pel poble, prevenint el que vosaltres mateixa demanàveu, que era que s’anul•lara la ponència de valors, no haguéreu d’hagut de gastar-se els diners”. A continuació passava Eduardo Siscar a donar compte de l’últim punt de l’ordre del dia, relatiu a la demanda de “donar trasllat de l’acord a SUMA, organisme que té delegada la gestió dels esmentats impostos, per a què procedisca a la seua tramitació i conseqüent devolució d’ingressos indeguts als ciutadans”. L’exemple que aportava el popular va estar que “durant els pròxims 10 anys se li faça una bonificació al ciutadà del 10% de l’import i això és el que vosaltres us negueu a fer per a què SUMA no tinga el paperet que farà que tornen els diners […] demostrant-se la veritable intenció que teniu que és no tornar els diners mentre esteu governant”.
L’alcalde i regidor d’Hisenda contestava amb una altra proposta, “i per què no en comptes de tornar-los en 10 anys és en 5 anys al 25% i cobrarien abans les persones? Però per a això hem de saber quina és la quantitat i mentre no sapiguem això és lògic que tu no li pots dir a un “torna’m els diners” si no saps quins ha de tornar”. Carmelo Ortolà recordava als populars que el càlcul “li l’ha de requerir SUMA a la Direcció General de Cadastre i SUMA és un organisme que depèn de la Diputació, ahí vostè té tota la influència que vol i més, per tant, quan més faça perquè això ho facen quan abans, millor”. Argumentava Ortolà que l’equip de govern està d’acord en els dos primers punts i en desacord en els altres dos “perquè mentre no tinguem dades no es pot fer i la situació és molt clara, este Ajuntament, us agrade o no us agrade, és el que marca el ritme del procés que fins ara ens ha donat bons resultats”.
El quart i últim punt era desestimat amb 8 vots a favor, els del PP i 9 en contra, els de l’equip de govern.