S’esgoten les entrades per veure l’estrena de Lisístrata a Pego
La Butaca Teatre triomfa de nou damunt els escenaris amb la seua actual aposta, la comèdia més clàssica d’Aristòfanes, adaptada lliurement per a l’ocasió. La filà Algarades es mostraven molt satisfetes per la resposta del públic.
Acabem d’escoltar un fragment de l’inici de l’obra que la Butaca Teatre va estrenar dissabte passat al Teatre Municipal de Pego, amb un ple absolut. L’adaptació lliure de la comèdia clàssica del grec Aristòfanes, Lisístrata, que té com a argument central la vaga de sexe de les dones atenenques i espartanes per tal de posar fi a l’eterna guerra entre veïns, va aconseguir que, després de molt de temps, s’esgotaren les localitats del teatre municipal pegolí amb un aforament de 500 butaques. La conjunció forces de la Filà Algarades i la professionalitat de la Butaca Teatre va ajudar a que l’organització funcionara a la perfecció.
Les Algarades encarregades de la venda d’entrades, Maria, Cristina i Maria José, asseguraven que “ens ha desbordat” la demanda, tot i que confessar que “confiàvem” que s’acabaren les entrades, reconeixent que la Butaca Teatre és “un grup de teatre que ho fa molt bé, que arrosseguen a molta gent, a la gent li agrada i a nosaltres també ens agrada menejar-nos i trobàvem que podíem” esgotar les entrades. De fet, l’expectació per veure l’última estrena del grup pegolí era tan alta que va haver gent que es va haver de quedar sense poder entrar.
Esperaven les Algarades que “l’obra siga un èxit” i així sembla que ho va ser si ens guiem per les rialles del públic i per l’ovació que van rebre en acabar l’obra, quan més de mig pati de butaques es va alçar per mostrar la seua plena satisfacció pel resultat acabat de contemplar.
La Lisístrata que es va poder veure dissabte per la nit a Pego per primera vegada és, com s’ha assenyalat, una versió lliure del clàssic grec d’Aristòfanes. Una versió que, explicava Tomàs Llopis, actor, es va representar a Pego farà uns 15 anys adaptada per Arturo Ruíz, Dimas Montiel i Santiago Inocencio. La versió definitiva que representa la Butaca Teatre, no obstant, ha estat revisada i actualitzada per a l’ocasió pel mateix Tomàs Llopis, segons desvelava el director de l’obra, Cèsar Monzonís.
Acabem d’escoltar un fragment de l’inici de l’obra que la Butaca Teatre va estrenar dissabte passat al Teatre Municipal de Pego, amb un ple absolut. L’adaptació lliure de la comèdia clàssica del grec Aristòfanes, Lisístrata, que té com a argument central la vaga de sexe de les dones atenenques i espartanes per tal de posar fi a l’eterna guerra entre veïns, va aconseguir que, després de molt de temps, s’esgotaren les localitats del teatre municipal pegolí amb un aforament de 500 butaques. La conjunció forces de la Filà Algarades i la professionalitat de la Butaca Teatre va ajudar a que l’organització funcionara a la perfecció.
Les Algarades encarregades de la venda d’entrades, Maria, Cristina i Maria José, asseguraven que “ens ha desbordat” la demanda, tot i que confessar que “confiàvem” que s’acabaren les entrades, reconeixent que la Butaca Teatre és “un grup de teatre que ho fa molt bé, que arrosseguen a molta gent, a la gent li agrada i a nosaltres també ens agrada menejar-nos i trobàvem que podíem” esgotar les entrades. De fet, l’expectació per veure l’última estrena del grup pegolí era tan alta que va haver gent que es va haver de quedar sense poder entrar.
Esperaven les Algarades que “l’obra siga un èxit” i així sembla que ho va ser si ens guiem per les rialles del públic i per l’ovació que van rebre en acabar l’obra, quan més de mig pati de butaques es va alçar per mostrar la seua plena satisfacció pel resultat acabat de contemplar.
La Lisístrata que es va poder veure dissabte per la nit a Pego per primera vegada és, com s’ha assenyalat, una versió lliure del clàssic grec d’Aristòfanes. Una versió que, explicava Tomàs Llopis, actor, es va representar a Pego farà uns 15 anys adaptada per Arturo Ruíz, Dimas Montiel i Santiago Inocencio. La versió definitiva que representa la Butaca Teatre, no obstant, ha estat revisada i actualitzada per a l’ocasió pel mateix Tomàs Llopis, segons desvelava el director de l’obra, Cèsar Monzonís.