La sobreexplotació dels aqüífers ha assecat l’Ullal de les Aigües per segon any
El col·lectiu de defensa del territori Pego Viu ha posat de relleu una situació que s’ha repetit malgrat les diferents denúncies i expedients que hi ha damunt la taula per tal que hi haguera un major control de les extraccions d’aigua dels pous que abasteixen Pego i Oliva, aprop la Marjal i que poden afectar no només a la flora i fauna del parc natural, sinó també al conreu de l’arròs i resta de produccions agrícoles.
En nota de premsa, fa uns dies, Pego Viu assenyalava que «les extraccions d’aigua dels pous del terme pegolí per part de Construcciones Hispano Germanas S.A. a fi de regar el camp de golf d’Oliva Nova han fet que, de nou, este ullal que històricament no s’havia assecat mai, torne a quedar-se sense aigua». Com s’indica en el comunicat, la situació es repeteix tot i «les denúncies fetes per Acció Ecologista Agró». Néstor Portes, president de Pego Viu:
Hi ha una circumstància afegida i és que Pego Viu ha pogut constatar que, paradoxalment, l’empresa CHG no té permís per a fer servir l’aigua que l’EDAR està depurant per al camp de golf, de la qual cosa es dedueix que les instal·lacions d’Oliva Nova estan sent regades amb aigua potable. Una qüestió que s’espera que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer aclarisca en la reunió de la Comissió de d’Aigua del Parc Natural de la Marjal convocada per al pròxim 28 de setembre a instàncies de les peticions realitzades des d’Acció Ecologista Agró.
L’associació recorda que CHG és l’empresa a la qual se li ha adjudicat l’execució del projecte Pego Golf, cosa que els resulta preocupant, especialment, després d’haver pogut comprovar sobre els papers les carències d’aquest mega projecte urbanístic.
El col·lectiu de defensa del territori afegeix un altre fet: l’Ajuntament de Pego ha presentat una sol·licitud per a extraure el doble de l’aigua que té actualment concedida al Racó de Boja, a pocs metres del pou de Montaner, d’on també vol extraure aigua l’Ajuntament d’Oliva. Uns aqüífers ja sobreexplotats, amb conseqüències palpables i notòries en els últims anys, com l’assecament de l’Ullal de les Aigües, tot i que, com ha remarcat Néstor Portes, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha establert i fixat específicament un cabal mínim ecològic per al brollador de les Aigües en el seu nou Pla Hidrològic. I, encara més, les conseqüències de la mercantilització de l’aigua van més enllà, i afecten el sector agrari. Néstor Portes:
A més a més, Pego Viu assegura que en el moment en que s’asseca l’ullal els efectes sobre el Parc Natural i la seua flora i fauna poden ser desastrosos i és per això que consideren que la situació requereix de l’atenció immediata per part de les autoritats competents. Recorden que les aigües de l’ullal són lleugerament salines i resulten fonamentals per a mantenir l’hàbitat de la l, ecosistema en el qual habiten espècies que estan constantment en perill de desaparició.
La qüestió és que l’actual pressió urbanística està afectant al Parc Natural i exhaurint un recurs limitats. Els col·lectius ecologistes ho tenen clar. És el moment que les administracions intervinguen, detinguen la situació i planifiquen el futur urbanístic.