Dissabte a la biblioteca Carmen Alemany Bay es donaren cita un bon nombre d’amics, lectors i admiradors per a donar suport a l’escriptor en aquest important esdeveniment. L’acte formava part de la programació de les Jornades Culturals de l’associació Atzaïla, a les quals ha posat el punt final.
Tomàs Llopis va estar acompanyat pel regidor de Cultura, Josep Mengual; per Joanna Fornés i Llopis, Anna Llopis i Núria Gómez. Tots quatre parlaren de Llopis com a persona, professor i escriptor, a més d’avançar alguns detalls de «Cremareu aquesta carta», obra guanyadora del XXXIV Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira.
L’edil de Cultura va plasmar l’incessant activitat cultural, professional i artística de l’escriptor a través del currículum del qui va ser mestre seu.
Anna Llopis també va tindre son pare com a professor i gràcies a ell i els seus ensenyaments gaudeix de la lectura perquè li va insuflar en l’aula la passió per la literatura.
«Cremareu aquesta carta” és una novel·la històrica. Com indicà Anna Llopis, té estructura epistolar i està narrada per una única veu, la d’una dona. La historiadora Núria Gómez, qui també va ser alumna de Tomàs Llopis i es va referir a ell com «el nostre gran mestre», va ser l’encarregada d’exposar el context històric de l’obra, la revolta de les Germanies. En la seua anàlisi de l’obra ressaltà tres punts: la fidelitat cap als fets històrics, la descripció dels paisatges de l’època i la bellesa de la narració.
I, per últim, en el seu torn, Tomàs Llopis va aconseguir traslladar a l’auditori la passió que li desperta la història i contar-la a través de la literatura. Afirmà que una de les coses que li va dur a escriure sobre les Germanies és «la necessitat d’explorar el passat que se’ns ha ocultat, perquè de les Germanies no es parla a escola». Altres raons són trobar respostes a preguntes que s’ha plantejat al llarg del temps.
Llopis va oferir algunes pinzellades de la trama, de la història que es narra per veu de Beatriu Ferrer, esposa del principal protagonista de la novel·la, Joan Caro. L’autor no es va deixar el per què de la decisió de donar veu a una dona com a narradora.
