L’Ajuntament de Pego prendrà part en la defensa d’algunes funcionàries amenaçades
Per un administrador del PAI Verdales des de 2006. Alcaldia presentava una moció motiva per l’escrit de dos membres de la Junta de Personal de l’Ajuntament de Pego i avalat per la signatura de més de 20 funcionaris i funcionàries. Amb aquest escrit el que s’està demanant és que es puga “exercir accions penals previstes en l’article 101 i 104 de la Llei d’enjudiciament criminal”.
Alcaldia presentava una moció al ple ordinari del mes de novembre motivada per “un escrit presentat per dos membres de la Junta de Personal de l’Ajuntament de Pego i avalat per la signatura de més de 20 funcionaris i funcionàries”. En aquest document “se sol•licita que, […] per una sèrie d’amenaces o una sèrie d’escrits que atempten contra el lliure treball dels funcionaris i contra la seua dignitat, l’Ajuntament prenga raó i defense a dits funcionaris”.
La moció era inclosa amb els vots a favor de tots els regidors presents al ple i es passava a debatre.
Els fets d’aquest cas es remunten a 2006; any en què un administrat del PAI Verdales va presentar una denúncia que va provocar la imputació, “entre d’altres, de dues funcionàries que van exercir la secretaria general de l’Ajuntament de Pego, arxivant-se finalment donat que les actuacions d’aquestes funcionàries s’ajuntaven a la llei”, segons explica l’escrit presentat per la Junta de Personal. En 2010 i en 2011 el mateix administrat insisteix en la qüestió i és per això que la Junta de Personal “entenem aquesta manera de procedir com a susceptible de vulnerar els principis d’objectivitat i imparcialitat en l’exercici de les nostres funcions. Principis als quals estem subjectes per l’Estatut del funcionari públic i la resta de l’ordenament jurídic aplicable. Per això hi agraïm les actuacions anteriorment realitzades per la corporació municipal i demanem que s’adopte pel ple el següent acord:
Davant de les imputacions directes o vetllades contingudes als escrits […] i de les possibles i/o similars actuacions processals i extraprocessals que es puguen produir s’acorde:
1. Primer, subvenir a la defensa dels empleats públics davant de les actuals i futures imputacions que es puguen produir.
2. Segon, subvenir a i/o exercir les accions penals previstes a l’article 101de la Llei d’enjudiciament criminal, si s’apreciaren indicis en les conductes descrites en la motivació de l’acord o en qualsevol altra que es puga produir en el mateix sentit en un futur.
3. Tercer, Subvenir a les accions penals previstes en l’article 104 de la Llei d’enjudiciament criminal si s’aprecien indicis indicis en les conductes descrites en la motivació de l’acord o en qualsevol altra que es puga produir en el mateix sentit en un futur.”
Explicava l’alcalde de Pego, Carmelo Ortolà que es tracta “d’un propietari del PAI Verdales que ja portem diversos anys de contenciós amb ell i com este home no està d’acord amb algunes coses, doncs en eixos escrits es dedica a, de certa forma, amenaçar […] als funcionaris dient-los que no estan fent la seua faena”. Recordava Ortolà que aquesta persona, “en el seu moment no va presentar cap al•legació al projecte de reparcel•lació”.
Defensava el primer edil que “els funcionaris fan el que els marca la normativa vigent” i per tant, advertia Ortolà a un funcionari “no se li pot demanar que li faça uns informes a la carta”. Davant la reiteració del propietari del PAI Verdales, que ha fet passar a dos secretàries accidentals de l’Ajuntament de Pego pel tribunal, l’alcalde de Pego defensava que “crec que este ajuntament, en defensa tant dels funcionaris com en defensa dels polítics que puguen, en cert moment, estar en este càrrec, –el d’alcalde- han de fer la defensa que calga”.
Des del Bloc-Compromís, Conxa del Ruste, manifestava que “un usuari dels serveis públics té una sèrie de drets a informació, a exposició pública, té uns drets de recórrer tan administrativament com jurídicament que són el camí que ha de gastar”. I denunciava que “el que no es pot dedicar […] és a amenaçar a una persona perquè l’informe que haja emès no siga el que ell trobe que ha de ser”. Recordava del Ruste que “de la mateixa manera els usuaris dels serveis públics tenen drets, també el personal que està treballant té el dret de què l’administració on treballa el defense”. I per això Bloc-Compromís anava a donar suport a la moció.
El portaveu del PSPV, Enrique Moll, lamentava no haver tingut accés a tots els escrits als que es fa referència en la moció. Una petició a la que l’alcalde contestava que l’expedient està a disposició dels grups polítics, sempre que sol•liciten la seua consulta. Moll assegurava que “la mirarem”. D’altra banda, incidia en l’apuntat per la portaveu del Bloc-Compromís que “tots els administrats tenen dret a que els donen informació, però tots els treballadores tenen dret a una defensa per part de l’empresa” i indicava que, “si creiem que els escrits que fa este administrat són constituents d’algun tipus de delicte o d’amenaça o de menyspreu al treball dels funcionaris, doncs, si que hem de prendre algun tipus de mesures com a ajuntament contra aquest individu”.
La portaveu popular, Maite Ferrándiz, admetia cert desconcert per la redacció de la moció. Assenyalava que “coneixem perfectament el tema del denunciant”. Tot i això declarava que la moció “queda molt ambigua […] pense que falta documentació perquè poguem pronunciar-nos realment en el que respecta a este cas”. Des del grup popular es preguntava per què es va actuar contra les funcionàries i no contra l’ajuntament.
L’alcalde de Pego contestava que això “li ho hauríem de preguntar a este home” i assenyalava que “el problema és eixe. Va contra l’ajuntament i contra els actes que ha fet l’ajuntament. Qui firma eixos actes? L’alcalde dóna el vist-i-plau a la firma d’un secretari. El funcionari és el secretari i l’alcalde reconeix la firma del secretari. Aleshores ‘a degüello contra quien sea”” és l’expressió utilitzada per Carmelo Ortolà per tal d’explicar l’actuació d’aquest administrat.
La també popular Paqui Orihuel, comentava que “quan un és funcionari que treballa per a una empresa pública, en teoria l’empresa ja cobreix al funcionari”, per tant preguntava, “que incorpora de nou este escrit?”
L’alcalde de Pego concretava que amb aquest escrit el que s’està demanant és que es puguen “exercir accions penals previstes en l’article 101 i 104 de la Llei d’enjudiciament criminal”.
Aquesta moció era aprovada per 12 vots a favor, els de l’equip de govern format per Ciutadans de Pego i PSPV; els del Bloc-Compromís i dos edils populars. Els altres tres edils populars es van abstenir.
En precs i preguntes va tornar a eixir a la palestra les cartes enviades per la regidoria d’Urbanisme instant a la població amb solars sense edificats i, en certa manera abandonats, al poble a què els tanque i els netege.
El regidor de l’àrea, José Maria Ferrer, recordava que aquesta mesura es pren basant-se “en una legislació vigent. Estem exigint una cosa que es pot exigir perfectament, que devem exigir pel decor, per la salubritat i per tot el que implica la bona presència del poble, però resulta ser que una cosa que fa per bé, sempre repercutix negativament per algun costat”. Destacava Ferrer que en la zona del Clot hi ha un error i és que al ser un nucli urbà d’habitatges unifamiliars allí el tancat pot ser metàl•lic i no d’obra.
D’altra banda, el regidor d’Urbanisme recordava que aquest “és un cost que hauríem d’haver exigit quan es van fer els PAIs i això no fa ni un any ni dos”. Amb notable cabreig Ferrer dibuixava que “estem fent PAIs a ‘tiri i bandiri’, quan no hi ha prou gent per a cobrir les vivendes que estan fent-se ahí, ara econòmicament ha canviat la situació i resulta que no hi ha un duro per a comprar les parcel•les, ni per a vendre les parcel•les ni per a edificar les parcel•les ni per a vallar les parcel•les, però l’obligació la tenim ahí”.
Apuntava el regidor d’Urbanisme el que provoca un solar abandonat, “les voreres en eixes circumstàncies d’enfonsen. La terra invadix les voreres. Les voreres estan invadides per les plantes”, per tant, advertia, “tot això si no es condiciona continuarà a pitjor”.
El popular Fernando Gil no dubtava de la “bona voluntat de l’equip de govern de donar-li una solució al tema este”. No obstant, dubtava de la legalitat de l’obligatorietat de vallar”.
Contestava al dubte el regidor d’urbanisme referint la legislació on apareix la normativa, la LUV, el ROF i el PGOU de Pego.
Per últim, l’alcalde observava com és possible que hi ha alguna gent que no tinga diners per vallar però si per consultar un advocat.
Alcaldia presentava una moció al ple ordinari del mes de novembre motivada per “un escrit presentat per dos membres de la Junta de Personal de l’Ajuntament de Pego i avalat per la signatura de més de 20 funcionaris i funcionàries”. En aquest document “se sol•licita que, […] per una sèrie d’amenaces o una sèrie d’escrits que atempten contra el lliure treball dels funcionaris i contra la seua dignitat, l’Ajuntament prenga raó i defense a dits funcionaris”.
La moció era inclosa amb els vots a favor de tots els regidors presents al ple i es passava a debatre.
Els fets d’aquest cas es remunten a 2006; any en què un administrat del PAI Verdales va presentar una denúncia que va provocar la imputació, “entre d’altres, de dues funcionàries que van exercir la secretaria general de l’Ajuntament de Pego, arxivant-se finalment donat que les actuacions d’aquestes funcionàries s’ajuntaven a la llei”, segons explica l’escrit presentat per la Junta de Personal. En 2010 i en 2011 el mateix administrat insisteix en la qüestió i és per això que la Junta de Personal “entenem aquesta manera de procedir com a susceptible de vulnerar els principis d’objectivitat i imparcialitat en l’exercici de les nostres funcions. Principis als quals estem subjectes per l’Estatut del funcionari públic i la resta de l’ordenament jurídic aplicable. Per això hi agraïm les actuacions anteriorment realitzades per la corporació municipal i demanem que s’adopte pel ple el següent acord:
Davant de les imputacions directes o vetllades contingudes als escrits […] i de les possibles i/o similars actuacions processals i extraprocessals que es puguen produir s’acorde:
1. Primer, subvenir a la defensa dels empleats públics davant de les actuals i futures imputacions que es puguen produir.
2. Segon, subvenir a i/o exercir les accions penals previstes a l’article 101de la Llei d’enjudiciament criminal, si s’apreciaren indicis en les conductes descrites en la motivació de l’acord o en qualsevol altra que es puga produir en el mateix sentit en un futur.
3. Tercer, Subvenir a les accions penals previstes en l’article 104 de la Llei d’enjudiciament criminal si s’aprecien indicis indicis en les conductes descrites en la motivació de l’acord o en qualsevol altra que es puga produir en el mateix sentit en un futur.”
Explicava l’alcalde de Pego, Carmelo Ortolà que es tracta “d’un propietari del PAI Verdales que ja portem diversos anys de contenciós amb ell i com este home no està d’acord amb algunes coses, doncs en eixos escrits es dedica a, de certa forma, amenaçar […] als funcionaris dient-los que no estan fent la seua faena”. Recordava Ortolà que aquesta persona, “en el seu moment no va presentar cap al•legació al projecte de reparcel•lació”.
Defensava el primer edil que “els funcionaris fan el que els marca la normativa vigent” i per tant, advertia Ortolà a un funcionari “no se li pot demanar que li faça uns informes a la carta”. Davant la reiteració del propietari del PAI Verdales, que ha fet passar a dos secretàries accidentals de l’Ajuntament de Pego pel tribunal, l’alcalde de Pego defensava que “crec que este ajuntament, en defensa tant dels funcionaris com en defensa dels polítics que puguen, en cert moment, estar en este càrrec, –el d’alcalde- han de fer la defensa que calga”.
Des del Bloc-Compromís, Conxa del Ruste, manifestava que “un usuari dels serveis públics té una sèrie de drets a informació, a exposició pública, té uns drets de recórrer tan administrativament com jurídicament que són el camí que ha de gastar”. I denunciava que “el que no es pot dedicar […] és a amenaçar a una persona perquè l’informe que haja emès no siga el que ell trobe que ha de ser”. Recordava del Ruste que “de la mateixa manera els usuaris dels serveis públics tenen drets, també el personal que està treballant té el dret de què l’administració on treballa el defense”. I per això Bloc-Compromís anava a donar suport a la moció.
El portaveu del PSPV, Enrique Moll, lamentava no haver tingut accés a tots els escrits als que es fa referència en la moció. Una petició a la que l’alcalde contestava que l’expedient està a disposició dels grups polítics, sempre que sol•liciten la seua consulta. Moll assegurava que “la mirarem”. D’altra banda, incidia en l’apuntat per la portaveu del Bloc-Compromís que “tots els administrats tenen dret a que els donen informació, però tots els treballadores tenen dret a una defensa per part de l’empresa” i indicava que, “si creiem que els escrits que fa este administrat són constituents d’algun tipus de delicte o d’amenaça o de menyspreu al treball dels funcionaris, doncs, si que hem de prendre algun tipus de mesures com a ajuntament contra aquest individu”.
La portaveu popular, Maite Ferrándiz, admetia cert desconcert per la redacció de la moció. Assenyalava que “coneixem perfectament el tema del denunciant”. Tot i això declarava que la moció “queda molt ambigua […] pense que falta documentació perquè poguem pronunciar-nos realment en el que respecta a este cas”. Des del grup popular es preguntava per què es va actuar contra les funcionàries i no contra l’ajuntament.
L’alcalde de Pego contestava que això “li ho hauríem de preguntar a este home” i assenyalava que “el problema és eixe. Va contra l’ajuntament i contra els actes que ha fet l’ajuntament. Qui firma eixos actes? L’alcalde dóna el vist-i-plau a la firma d’un secretari. El funcionari és el secretari i l’alcalde reconeix la firma del secretari. Aleshores ‘a degüello contra quien sea”” és l’expressió utilitzada per Carmelo Ortolà per tal d’explicar l’actuació d’aquest administrat.
La també popular Paqui Orihuel, comentava que “quan un és funcionari que treballa per a una empresa pública, en teoria l’empresa ja cobreix al funcionari”, per tant preguntava, “que incorpora de nou este escrit?”
L’alcalde de Pego concretava que amb aquest escrit el que s’està demanant és que es puguen “exercir accions penals previstes en l’article 101 i 104 de la Llei d’enjudiciament criminal”.
Aquesta moció era aprovada per 12 vots a favor, els de l’equip de govern format per Ciutadans de Pego i PSPV; els del Bloc-Compromís i dos edils populars. Els altres tres edils populars es van abstenir.
En precs i preguntes va tornar a eixir a la palestra les cartes enviades per la regidoria d’Urbanisme instant a la població amb solars sense edificats i, en certa manera abandonats, al poble a què els tanque i els netege.
El regidor de l’àrea, José Maria Ferrer, recordava que aquesta mesura es pren basant-se “en una legislació vigent. Estem exigint una cosa que es pot exigir perfectament, que devem exigir pel decor, per la salubritat i per tot el que implica la bona presència del poble, però resulta ser que una cosa que fa per bé, sempre repercutix negativament per algun costat”. Destacava Ferrer que en la zona del Clot hi ha un error i és que al ser un nucli urbà d’habitatges unifamiliars allí el tancat pot ser metàl•lic i no d’obra.
D’altra banda, el regidor d’Urbanisme recordava que aquest “és un cost que hauríem d’haver exigit quan es van fer els PAIs i això no fa ni un any ni dos”. Amb notable cabreig Ferrer dibuixava que “estem fent PAIs a ‘tiri i bandiri’, quan no hi ha prou gent per a cobrir les vivendes que estan fent-se ahí, ara econòmicament ha canviat la situació i resulta que no hi ha un duro per a comprar les parcel•les, ni per a vendre les parcel•les ni per a edificar les parcel•les ni per a vallar les parcel•les, però l’obligació la tenim ahí”.
Apuntava el regidor d’Urbanisme el que provoca un solar abandonat, “les voreres en eixes circumstàncies d’enfonsen. La terra invadix les voreres. Les voreres estan invadides per les plantes”, per tant, advertia, “tot això si no es condiciona continuarà a pitjor”.
El popular Fernando Gil no dubtava de la “bona voluntat de l’equip de govern de donar-li una solució al tema este”. No obstant, dubtava de la legalitat de l’obligatorietat de vallar”.
Contestava al dubte el regidor d’urbanisme referint la legislació on apareix la normativa, la LUV, el ROF i el PGOU de Pego.
Per últim, l’alcalde observava com és possible que hi ha alguna gent que no tinga diners per vallar però si per consultar un advocat.