La Dieta Mediterrània i l’esport, aliats per a previndre la diabetis
La doctora Teresa Pedro va fer un repàs de perquè es produeix la diabetis, considerada en els seus inicis com a una pandèmia pel nombre de persones que la pateixen. A més, incidia en què l’obesitat i el sedentarisme són els grans enemics de la malaltia. Per tant, els grans aliats per a previndre-la són l’esport i una dieta més saludable.
Dissabte passat a migdia la Casa de Cultura era lloc de trobada dels diabètics de Pego i de la comarca. L’Associació de Diabètics celebrava el Dia Mundial d’aquesta malaltia silenciosa que en 1996 l’OMS ja la fa qualificar com a pandèmia, com explicava la doctora Teresa Pedro, endocrina i nutricionista de l’Hospital de Dénia.
Per la dimensió d’aquesta malaltia al món -en l’any 2000 es calcula que hi havia 171 milions de persones que la patien. La previsió de l’OMS és que en 2030 la xifra es duplicarà a tot el món- la presidenta de l’associació de diabètics de Pego, Dolores Garcia va fer una crida perquè les persones diabètiques s’associen, perquè amb l’associacionisme s’han aconseguit moltes fites que, amb els actuals retalls, podrien trobar-se en perill.
La doctora Maria Teresa Pedro començava per les qüestions essencials com és el funcionament bàsic d’una diabetis tipus 1, que és la que es dóna des de la infantesa. A aquestes persones se’ls acaba la clau, que seria la insulina, que obri la porta a què el sucre es distribuisca per tot el cos. Això passa d’un dia cap a l’altre; “en al voltant d’un mes, arriba un moment crític i en una setmana se’ls acaba la insulina”, explicava la doctora Pedro. Si no hi ha insulina, “ja poden menjar i menjar que el sucre passa a la sang i s’acumula pujant el sucre en sang”, relatava gràficament l’endocrina. Ací la solució és posar-li insulina externa perquè puja obrir la clau al sucre perquè circule per l’organisme.
La diabetis tipus 2 és la més comuna i per a previndre aquesta malaltia sí que hi ha moltes coses a fer. En aquest cas no ens quedem “sense claus [sense insulina] el que passa és que tenim una insulina un poc tonta; que quan intenta obrir la ferradura no acaba de poder obrir-la”, explicava l’endocrina, que apuntava que en el tipus 2 “no és un problema de falta d’insulina, sinó de ferradura […] perquè no estan ben ‘connexionades’. Així, quan per fi s’obri la porta, el sucre en sang ja és prou elevat”.
En la diabetis tipus 2, com s’indicava, si que es pot previndre, entre d’altres coses eliminant la panxa. Ja que dos dels quatre factors principals que provoquen la malaltia són l’obesitat i el sedentarisme. El que indica que entre les accions que permetran previndre aquesta diabetis es troba la pràctica de l’exercici físic i el canvi a una dieta saludable.
Sobre aquesta última opció, la doctora Teresa Pedro informava que a l’Estat s’està fent un estudi, denominat Predimed que reuneix els principals grups d’investigació sobre nutrició i malaltia cardiovascular d’Espanya. Predimed va dissenyar i va posar en marxa un projecte coordinat per estudiar “els efectes de la dieta mediterrània en la prevenció primària de la malaltia cardiovascular”. De moment els resultats que s’han obtingut apunten a l’èxit d’aquesta dieta per a previndre el desenvolupament de la malaltia. I és que una dada preocupant és que el 50% que és procliu a ser diabètica, que està en un estadi anterior al desenvolupament de la malaltia, desconeix aquesta circumstància.
Posava l’accent també l’endocrina de l’Hospital de Dénia en el fet que la diabetis siga una malaltia silenciosa però que deixa petjada. Informava que “la diabetis continua sent en 2011 la principal causa de ceguesa en països desenvolupats”, “és la primera causa de malaltia renal, d’entrar en els programes de diàlisi”, “és la primera causa de neuropatia, d’alteració de la sensibilitat, sobretot en peus i en mans”, “és la principal causa d’impotència sexual en els homes”, “també és molt important a l’hora de les malalties cardiovasculars, de l’infart, de problemes de trombosi”, la diabetis continua sent “la principal causa d’amputacions no traumàtiques, és a dir, no per accident de trànsit”.
Davant tots aquests efectes negatius de la diabetis, la doctora Teresa Pedro recordava que la diabetis es pot controlar i, conseqüentment afirmava que “si tu controles la diabetis i tens uns nivells acceptables de sucre en sang, vas a portar una vida normal i sense complicacions”.
Dissabte passat a migdia la Casa de Cultura era lloc de trobada dels diabètics de Pego i de la comarca. L’Associació de Diabètics celebrava el Dia Mundial d’aquesta malaltia silenciosa que en 1996 l’OMS ja la fa qualificar com a pandèmia, com explicava la doctora Teresa Pedro, endocrina i nutricionista de l’Hospital de Dénia.
Per la dimensió d’aquesta malaltia al món -en l’any 2000 es calcula que hi havia 171 milions de persones que la patien. La previsió de l’OMS és que en 2030 la xifra es duplicarà a tot el món- la presidenta de l’associació de diabètics de Pego, Dolores Garcia va fer una crida perquè les persones diabètiques s’associen, perquè amb l’associacionisme s’han aconseguit moltes fites que, amb els actuals retalls, podrien trobar-se en perill.
La doctora Maria Teresa Pedro començava per les qüestions essencials com és el funcionament bàsic d’una diabetis tipus 1, que és la que es dóna des de la infantesa. A aquestes persones se’ls acaba la clau, que seria la insulina, que obri la porta a què el sucre es distribuisca per tot el cos. Això passa d’un dia cap a l’altre; “en al voltant d’un mes, arriba un moment crític i en una setmana se’ls acaba la insulina”, explicava la doctora Pedro. Si no hi ha insulina, “ja poden menjar i menjar que el sucre passa a la sang i s’acumula pujant el sucre en sang”, relatava gràficament l’endocrina. Ací la solució és posar-li insulina externa perquè puja obrir la clau al sucre perquè circule per l’organisme.
La diabetis tipus 2 és la més comuna i per a previndre aquesta malaltia sí que hi ha moltes coses a fer. En aquest cas no ens quedem “sense claus [sense insulina] el que passa és que tenim una insulina un poc tonta; que quan intenta obrir la ferradura no acaba de poder obrir-la”, explicava l’endocrina, que apuntava que en el tipus 2 “no és un problema de falta d’insulina, sinó de ferradura […] perquè no estan ben ‘connexionades’. Així, quan per fi s’obri la porta, el sucre en sang ja és prou elevat”.
En la diabetis tipus 2, com s’indicava, si que es pot previndre, entre d’altres coses eliminant la panxa. Ja que dos dels quatre factors principals que provoquen la malaltia són l’obesitat i el sedentarisme. El que indica que entre les accions que permetran previndre aquesta diabetis es troba la pràctica de l’exercici físic i el canvi a una dieta saludable.
Sobre aquesta última opció, la doctora Teresa Pedro informava que a l’Estat s’està fent un estudi, denominat Predimed que reuneix els principals grups d’investigació sobre nutrició i malaltia cardiovascular d’Espanya. Predimed va dissenyar i va posar en marxa un projecte coordinat per estudiar “els efectes de la dieta mediterrània en la prevenció primària de la malaltia cardiovascular”. De moment els resultats que s’han obtingut apunten a l’èxit d’aquesta dieta per a previndre el desenvolupament de la malaltia. I és que una dada preocupant és que el 50% que és procliu a ser diabètica, que està en un estadi anterior al desenvolupament de la malaltia, desconeix aquesta circumstància.
Posava l’accent també l’endocrina de l’Hospital de Dénia en el fet que la diabetis siga una malaltia silenciosa però que deixa petjada. Informava que “la diabetis continua sent en 2011 la principal causa de ceguesa en països desenvolupats”, “és la primera causa de malaltia renal, d’entrar en els programes de diàlisi”, “és la primera causa de neuropatia, d’alteració de la sensibilitat, sobretot en peus i en mans”, “és la principal causa d’impotència sexual en els homes”, “també és molt important a l’hora de les malalties cardiovasculars, de l’infart, de problemes de trombosi”, la diabetis continua sent “la principal causa d’amputacions no traumàtiques, és a dir, no per accident de trànsit”.
Davant tots aquests efectes negatius de la diabetis, la doctora Teresa Pedro recordava que la diabetis es pot controlar i, conseqüentment afirmava que “si tu controles la diabetis i tens uns nivells acceptables de sucre en sang, vas a portar una vida normal i sense complicacions”.