La fiscal manté la petició de 4 anys de presó per a Eduardo Siscar
Tot i això, la representant del ministeri públic va plantejar al tribunal que l’acusat havia rubricat el document amb la seua pròpia firma i ni tan sols va pretendre falsificar la de l’alcalde, per la qual cosa era creïble la versió que aquest va donar en el judici que tot va ser un error. L’exregidor d’Urbanisme admet que la llicència era per a un projecte en què va intervindre com a aparellador.
Ahir es va celebrar a la secció desena de l’Audiència d’Alacant el judici contra l’exregidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Pego durant la legislatura 2003-2007, Eduardo Siscar, per un pressumpte delicte de falsedat documental. Van acudir a declarar l’acusat, Eduardo Siscar, i el màxim representant de l’acusació particular exercida per l’Ajuntament de Pego, l’alcalde de la localitat, Carmelo Ortolà, a més de diversos testimonis presentats per la defensa. Una vegada escoltades totes les parts, el cas va quedar vist per a sentència a la l’Audiència Provincial d’Alacant.
Encara que formalment la Fiscalia va decidir mantindre la petició de quatre anys de presó i uns altres tants d’inhabilitació per a l’exedil d’urbanisme pegolí per pressumpta falsedat documental, la representant del ministeri públic va plantejar al tribunal que l’acusat havia rubricat el document amb la seua pròpia firma i ni tan sols va pretendre falsificar la de l’alcalde, per la qual cosa era creïble la versió que aquest va donar en el judici que tot va ser un error. La representant del ministeri fiscal va incidir que aqueixa firma era un mer tràmit sense transcendència, atés que la facultat d’aprovar la llicència era de la comissió de govern. En el judici, estava personat com a acusació particular l’Ajuntament de Pego, que sí que va mantindre que l’exedil popular havia de ser condemnat.
La llicència a la mercantil Edificacions Dénia 2003 es va firmar el 16 de març del 2005. L’exregidor va negar en el judici haver suplantat la firma de l’alcalde i va atribuir a un error tipogràfic que la seua rúbrica apareguera en l’expedient. Segons va explicar, els funcionaris li remetien els expedients en bloc i ell es limitava a estampar la seua firma sense revisar-los.
Concretament en aqueixa llicència l’espai per a la firma estava reservat per a l’alcalde, encara que des d’aqueix any es van canviar els models perquè el vist-i-plau el rebera del primer edil o del regidor delegat.
Siscar va declarar que la firma era un mer tràmit, ja que les llicències es concedien en la comissió de govern. L’exregidor va admetre que com a aparellador s’havia responsabilitzat en el seu dia a nivell particular de l’estudi de seguretat i laboral de l’esmentat projecte, però va negar l’existència d’incompatibilitats. Tot i que, segons fonts municipals es manté que, en el moment en què es planteja una «confluència d’interessos» la llei indica que hi ha un xoc i Siscar «s’hauria d’haver abstingut en tot el procediment d’adjudicació de llicència no podent pronunciar-se ni a favor ni en contra i, ni de bon tros firmar la llicència».
Per la seua banda, l’alcalde de Pego va ratificar la denúncia que va presentar en 2008 i va declarar en el judici que l’exregidor no tenia delegades les competències per a firmar llicències d’obra. El primer edil va assegurar que la denúncia es va interposar perquè no li pareixia correcte que s’haguera firmat un document que vinguera a nom de l’alcalde, “perquè se suposa que sóc el responsable d’eixa decisió”. El primer edil va admetre que la firma d’aqueixa llicència no havia tingut conseqüències per a l’ajuntament, però sí que hi ha hagut altres expedients en què la corporació s’arriscava a rebre una demanda en què se li reclamaven indemnitzacions milionàries.
Des de l’acusació particular es va plantejar que el nombre d’expedients que el regidor tenia per a firmar no era molt voluminós, per la qual cosa va dubtar que no poguera adonar-se que estava firmant una cosa en nom de l’alcalde, a més en un projecte en què ell mateix havia intervingut com a aparellador.
Ahir es va celebrar a la secció desena de l’Audiència d’Alacant el judici contra l’exregidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Pego durant la legislatura 2003-2007, Eduardo Siscar, per un pressumpte delicte de falsedat documental. Van acudir a declarar l’acusat, Eduardo Siscar, i el màxim representant de l’acusació particular exercida per l’Ajuntament de Pego, l’alcalde de la localitat, Carmelo Ortolà, a més de diversos testimonis presentats per la defensa. Una vegada escoltades totes les parts, el cas va quedar vist per a sentència a la l’Audiència Provincial d’Alacant.
Encara que formalment la Fiscalia va decidir mantindre la petició de quatre anys de presó i uns altres tants d’inhabilitació per a l’exedil d’urbanisme pegolí per pressumpta falsedat documental, la representant del ministeri públic va plantejar al tribunal que l’acusat havia rubricat el document amb la seua pròpia firma i ni tan sols va pretendre falsificar la de l’alcalde, per la qual cosa era creïble la versió que aquest va donar en el judici que tot va ser un error. La representant del ministeri fiscal va incidir que aqueixa firma era un mer tràmit sense transcendència, atés que la facultat d’aprovar la llicència era de la comissió de govern. En el judici, estava personat com a acusació particular l’Ajuntament de Pego, que sí que va mantindre que l’exedil popular havia de ser condemnat.
La llicència a la mercantil Edificacions Dénia 2003 es va firmar el 16 de març del 2005. L’exregidor va negar en el judici haver suplantat la firma de l’alcalde i va atribuir a un error tipogràfic que la seua rúbrica apareguera en l’expedient. Segons va explicar, els funcionaris li remetien els expedients en bloc i ell es limitava a estampar la seua firma sense revisar-los.
Concretament en aqueixa llicència l’espai per a la firma estava reservat per a l’alcalde, encara que des d’aqueix any es van canviar els models perquè el vist-i-plau el rebera del primer edil o del regidor delegat.
Siscar va declarar que la firma era un mer tràmit, ja que les llicències es concedien en la comissió de govern. L’exregidor va admetre que com a aparellador s’havia responsabilitzat en el seu dia a nivell particular de l’estudi de seguretat i laboral de l’esmentat projecte, però va negar l’existència d’incompatibilitats. Tot i que, segons fonts municipals es manté que, en el moment en què es planteja una «confluència d’interessos» la llei indica que hi ha un xoc i Siscar «s’hauria d’haver abstingut en tot el procediment d’adjudicació de llicència no podent pronunciar-se ni a favor ni en contra i, ni de bon tros firmar la llicència».
Per la seua banda, l’alcalde de Pego va ratificar la denúncia que va presentar en 2008 i va declarar en el judici que l’exregidor no tenia delegades les competències per a firmar llicències d’obra. El primer edil va assegurar que la denúncia es va interposar perquè no li pareixia correcte que s’haguera firmat un document que vinguera a nom de l’alcalde, “perquè se suposa que sóc el responsable d’eixa decisió”. El primer edil va admetre que la firma d’aqueixa llicència no havia tingut conseqüències per a l’ajuntament, però sí que hi ha hagut altres expedients en què la corporació s’arriscava a rebre una demanda en què se li reclamaven indemnitzacions milionàries.
Des de l’acusació particular es va plantejar que el nombre d’expedients que el regidor tenia per a firmar no era molt voluminós, per la qual cosa va dubtar que no poguera adonar-se que estava firmant una cosa en nom de l’alcalde, a més en un projecte en què ell mateix havia intervingut com a aparellador.