Transcriure Miguel Hernández és «l’aventura intel·lectual més important» de Carmen Alemany Bay
Eixa va ser la tasca de doctorat de la pegolina i catedràtica de literatura hispanoamericana de la Universitat d’Alacant, transcriure els manuscrits del poeta d’Oriola que la seua dona, Josefina Manresa, va donar a l’Ajuntament d’Elx. El resultat van ser 4 volums de tesi escrits en més de 2.000 pàgines. Per això Carmen Alemany s’atrevix a dir que, amb molta seguretat és «la dona del món que més sap sobre Miguel Hernández».
_______________________
Fem la vista enrere i ens situem en el 5 d’octubre, dissabte. Tenia lloc a la biblioteca Carmen Alemany Bay el zenit de les activitats per commemorar el primer aniversari de l’espai. Aleshores, el regidor de Cultura, Josep Mengual, va fer un balanç ràpid del transcurs d’eixos 12 mesos que el portaven a afirmar que «s’ha convertit en un referent cultural». També va aprofitar per explicar el nou logotip de la biblioteca: tres arcs amb tres ratlles al damunt de cada arc que simbolitzen «les tres finestres de la façana principal i alhora el llom de tres llibres». Així mateix recordava el regidor que la biblioteca porta el nom «ret homenatge a la trajectòria de la nostra estimada catedràtica, investigadora i reconeguda figura en el món de la literatura hispanoamericana, Carmen Alemany Bay».
I ella, Carmen Alemany Bay va ser l’encarregada de la conferència d’eixa vesprada a la biblioteca que porta el seu nom. S’hi va mostrar immensament agraïda pel reconeixement i va assegurar que farà tot el possible per mantindre-la viva i activa. A continuació va fer un repàs per la trajectòria de la vida i l’obra de Miguel Hernández.
La seua relació amb el poeta d’Oriola va ser com un regal. Quan pràcticament tenia escollit el tema per a la seua tesi doctoral, un treball que versaria sobre literatura llatinoamericana, la dona d’Hernández, Josefina Manresa va cedir els manuscrits del poeta a l’Ajuntament de l’Elx que els va dipositar a l’arxiu de Sant Josep. Al seu director de tesi, José Carlos Rovira li van demanar que els organitzara a l’arxiu i, este a la vegada li va consultar a Alemany Bay si volia ajudar-lo en la tasca, just quan començava a estudiar el doctorat. La pegolina no ho va dubtar ni un segon: «Per suposat» li va dir. Sobretot perquè recorda que «eixos manuscrits, des de la mort de Miguel Hernández, van haver de travessar molts camins i van haver d’estar amagats, per això molts pocs crítics els havien vist» fins aleshores. Ella va ser una privilegiada i hi va tindre l’oportunitat.
«En vore el volum que tenia tot eixe procés de creació vaig pensar: açò només passa una volta a la vida», explica Carmen Alemany, que en aquell moment va decidir dedicar la seua tesi a transcriure tots aquells manuscrits cedits. El resultat van ser 4 volums de tesi i més de 2.000 pàgines.
Miguel Hernández va nàixer el 1910 a Oriola i va morir el 1942 a la presó d’Alacant, però abans n’havia passat per 13 més. Tot i que només va poder escriure 11 anys de la seua vida, el cert és que la seua obra és extensa i sintètica, perquè, detalla Carmen Alemany que tenia «obsessió per escriure».
La seua obra es dividix, principalment, en 4 períodes que detalla la catedràtica:
– Natura de 1930 a 1934 publica ‘Perito en Lunas’
– Amor de 1934 a 1936 publica ‘El Rayo que no cesa’
– Història de 1936 a 1939 publica ‘El viento del pueblo’ i ‘El hombre acecha’
– Destrucció de la història de 1939 a 1942 es publica, a títol pòstum, ‘Cancionero y romancero de ausencias’.
El procés d’escriptura d’Hernández es resumix en «pensa, escriu i taxa» i el que queda no taxat sol ser el poema final. A més, busca molts sinònims per enriquir el text i no dubta en buscar les definicions d’aquelles paraules complexes que no acaba d’entendre o no domina. Definicions que, de vegades copia directament al text.
Ja hem fet referència en titulars que per a Carmen Alemany Bay capbussar-se en els més de 1.000 manuscrits de Miguel Hernández ha suposat «l’aventura intel·lectual més important» de la seua vida acadèmica i esta és llarga i extensa. La investigadora també té clar en quina estrofa del poeta es queda i quina és la que millor resumix el seu llegat:
“Pero hay un rayo de sol en la lucha
que siempre deja la sombra vencida”.
