La Cova del Randero confirma l’existència del canibalisme infantil ritual en el Neolític
La troballa, la primera d’este tipus a la Comunitat Valenciana, posiciona la cova de Pedreguer com un referent internacional. El descobriment es remunta a les comunitats de pastors, agricultors i artesans de fa 6.400 anys.
_________________
Les excavacions realitzades a la Cova del Randero de Pedreguer han confirmat la primera troballa de canibalisme ritual del mediterrani peninsular en el context del Neolític. El treball d’investigació que ha comptat amb un equip interdisciplinari en arqueologia, antropologia i arqueozoologia, s’ha basat en els ossos humans que presentaven senyals de desarticulació, descarnació i marques de dents humanes.
El director de l’equip d’investigació, el prehistoriador i director del MUBAG, Jorge Soler, explica que el canibalisme era una activitat relativament comuna durant el Neolític, fa 6.400 anys, a tot Europa i, a la Península Ibèrica es concentrava sobretot en zones d’Andalusia.
Les causes d’esta pràctica, segons distints autors, podrien ser gastronòmiques, per violència o per ritual. I, en el cas de la Cova del Randero de Pedreguer serien d’este últim tipus perquè, segons especifica l’arqueòloga de la Diputació d’Alacant, Consuelo Roca de Togores, «no hi ha senyals de violència en cap dels ossos que s’hi conserven. A més, els que presenten marques corresponen a menors, el que fa suposar la seua ingesta com un acte ritual selectiu vinculat al dol funerari, en un context familiar, consumits en el que poguera formar part d’un ritual funerari, en un pensament circular on la mort es projecte en la vida, fent propi el record d’un ésser viu i volgut».
Les excavacions que s’han realitzat a la Cova del Randero durant 14 anys, de 2007 a 2021, dins el Pla d’Excavacions del MARQ depenent de la Diputació d’Alacant, expliquen que fa 6.400 anys un grup d’una comunitat de pastors que freqüentaven o van residir la cavitat per a protegir el ramat i alhora per a processar la carn. Esta comunitat va utilitzar una galeria interna de la cova com a femer. I allí és on han trobat deixalles domèstiques que incloïen una gran quantitat d’ossos d’animals processats, principalment ovelles i cabres. Però també s’hi van trobar fragments d’ossos pertanyents a un mínim de 8 esquelets humans, de persones adultes i de xicalla. Un descobriment que el director de l’equip d’investigació, Jorge Soler, ha qualificat de «registre únic».
La prova que es realitzava canibalime selectiu l’han aportada dos ossos, concretament un fragment de mandíbuda d’un xiquet de sis anys i un cúbit d’un perinatal d’unes 40 setmanes de gestació, que presenten clares evidències de manipulació antròpica quan l’os encara estava fresc.
Les marques identificades són talls realitzats amb instrumental de pedra per a desarticular i per a descarnar, fractures per flexió per accedir a la medul·la i mossegades humanes, que en alguns casos provocaren la destrucció d’algunes parts de l’os.
Fins ara la importància de la Cova del Randero radicava en que havia oferit moltes dades pel que fa a la gestió i a l’organització de l’espai físic i temporal durant el Neolític Mitjà. Amb la nova troballa es puja a un estatus superior.
La confirmació del canibalisme infantil ritual a Pedreguer s’afegix a una altra troballa d’ossos humans amb mossegades humanes i marques de talls localitzats a la Cova de Santa Maria de Castell de Castells i que remeten al Mesolític, és a dir, caçadors i recol·lectors. «Tot això contribuïx a fer de la província d’Alacant un referent en el marc de la investigació prehistòrica i paleoantropològica», concloïa Soler.