Ximo Piera encoratja el jovent de Pego a lluitar pel que desitgen
Assegura que «ser de Pego no impedix arribar lluny», tot i que reconeix que s’ha de fer un gran esforç, ja que la formació cal fer-la fora. No obstant, corrobora que amb determinació es pot aconseguir formar part de l’equip tècnic d’una selecció participant en un campionat mundial de pàdel, com la dels Emirats Àrabs Units, en el seu cas. Una experiència que qualifica d’ «increïble» i «el treballar en este nivell un somni fet realitat». I és que afirma que «treballar en un mundial és diferent».
____________________
Ximo Piera s’ha criat xafant pistes de tennis, però en un moment donat quan va vore que no podia avançar en eixe esport va decidir que es canviava al pàdel, quan este esport esta en ple creixement, ara fa uns 15 anys. Un esport més dinàmic i més sociable que el tennis, que en certa manera són la clau del seu èxit, atés que és un dels esports més pràcticats del món.
En aquell moment, doncs, Ximo Piera havia de triar entre dos opcions: ser jugador o entrenador i, entre les dos, va elegir l’opció que li oferia un recorregut més extens: entrenar. Assegura que «he aprofitat estos 15 anys per a formar-me. He estat a Madrid, a Barcelona, a Valladolid, en les millors acadèmies d’Espanya» i afegia que realment es podria dir que són «les millors acadèmies del món perquè el pàdel mundial més fort està ací».
Quan va triar ser entrenador, però, no s’hauria imaginat que arribaria on ho ha fet, a formar part de l’equip tècnic de la selecció nacional dels Emirats Àrabs Units per a preparar un campionat mundial de Pàdel. Això, sense deixar de banda que ha entrenat a seleccions com la del Regne Unit, Polònia, Eslovènia, Holanda i Senegal. Així que, a la pregunta de si pensava arribar on està Ximo Piera contesta que «sincerament, no». En primer lloc, perquè «sóc de Pego», una circumstància que, per se, no és dolenta, però que implica que estar allunyat dels «centres d’elit». I la primera idea va ser formar-se per a tindre una «millor escola de pàdel, una escola de qualitat». Però, tot i eixos primers plantejaments, «una cosa ha portat a l’altra». A més, argumentava Ximo Piera que el ser de Pego et dona una forma de ser «més lluitadors, més ambiciosos». Tots eixos elements han permés que en estos moments Piera estiga en el punt de «i per què no?».
El que lamenta l’entrenador de pàdel pegolí és que des de fora es reconega la vàlua i l’experiència adquirida i, eixa mateixa valoració, no arribe des de casa. De fet, Ximo Piera va ser fitxat per a la selecció dels Emirats Àrabs Units per la seua trajectòria professional. Perquè porta més de 15 anys en el món del pàdel i des de fa quatre és entrenador en el circuit professional i els Emirats Àrabs Units buscaven un entrenador amb experiència que dominara eixes tàctiques. I explicava que allà, per primera vegada, algú li ha demanat que li firmara una bola de pàdel. Perquè a països com Holanda sí que li havien demanat fer-se fotos amb ell, però fins ara mai que firmara, el que implica «l’alta valoració que es té de tu». Ho resumia en dos senzilles frases: «Ací sóc Ximo el de Pego i allà sóc un dels millors entrenadors del món».
Encara li sobta adonar-se’n que, sent de Pego, estiga amb jugadors i entrenadors de grans ciutats, treballant per a grans equips o seleccions. Ho descrivia molt gràficament explicant que durant un torneig P1 a Dubai, van guardar un minut de silenci per les víctimes de la DANA de la província de València. Eren 5 jugadors i 2 entrenadors valencians. I alhores te n’adones que «és difícil, però possible». Per arribar ahí ha hagut de treballar durant molt de temps a Alacant, però ara assevera que «sé que puc, sé que estic i ara la feina és consolidar».
Ximo Piera reitera que està «molt orgullós del poble» i del que està aconseguint i per això anima a la gent més jove a que no tire la tovallola, sinó que lluite per arribar a fer realitat els seus somnis. I assegura que potser troben a faltar suports, però que si «penses en gran, pots arribar lluny».