Manel Arcos revela la identitat de ‘Camot’ en el seu últim llibre
Sota el títol ‘Acabaren com Camot. Bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833)’ l’autor d’Oliva reflexa la tornada de Ferran VII a Espanya i la seua voluntat de restaurar l’absolutisme.
Manel Arcos presentava divendres passat la seua última investigació dedicada al bandolerisme, ‘Acabaren com Camot. Bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833)’. La regidora de Cultura, Alicia Siscar, avançava que Arcos té entre mans l’escriptura d’un quart llibre dedicat al bandolerisme que es va viure a Pego després de la mort de Ferran VII i que va enfrontar famílies senceres.
Després de tres llibres dedicats al bandolerisme valencià, assegurava el presentador de l’acte, el també escriptor Vicent Morera, que Manel Arcos “s’ha consagrat com un expert” en la matèria. Assegura Morera que Arcos, amb el seu domini de la llengua “aconseguix connectar la història amb la passió descriptiva […] sense oblidar, gens ni mica, la rigor científica”.
L’últim treball d’investigació de Manel Arcos, reflexa la tornada de Ferran VII a Espanya i la seua voluntat de restaurar l’absolutisme. Moment aquest en que els municipis d’algunes comarques valencianes es converteixen en escenaris de violència i perill. Una bona mostra és la Governació de Xàtiva que és on es circumscriu la major part dels bandolers tractats en el llibre. El títol triat per Arcos, una de les frases més usades al País Valencià, ‘Acabaren com Camot’ vol reflexar aqueixa violència.
Era, cap al final de la presentació, que revelava Manel Arcos, la identitat del famós Camot, un xativí que responia al nom de Domènech Giner Garcia, casat i de 35 anys d’edat. Un home especialista en fugir de la presó que va morir arcabussejat a València.
Ferran VII va acabar el seu regnat amb la seua mort. Durant els 20 anys que va durar el seu domini va tenir com a idea fixa controlar la població a partir de l’ordre públic, mitjançant el qual creia que exterminaria el bandolerisme. No obstant, la seua idea anava errada, tot i que per l’altre costat va comportar 390 execucions. D’aquestes, 3 de cada 4 eren per bandolerisme a València. A més, Manel Arcos comptabilitza més de 500 homicidis institucionals.
Manel Arcos presentava divendres passat la seua última investigació dedicada al bandolerisme, ‘Acabaren com Camot. Bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833)’. La regidora de Cultura, Alicia Siscar, avançava que Arcos té entre mans l’escriptura d’un quart llibre dedicat al bandolerisme que es va viure a Pego després de la mort de Ferran VII i que va enfrontar famílies senceres.
Després de tres llibres dedicats al bandolerisme valencià, assegurava el presentador de l’acte, el també escriptor Vicent Morera, que Manel Arcos “s’ha consagrat com un expert” en la matèria. Assegura Morera que Arcos, amb el seu domini de la llengua “aconseguix connectar la història amb la passió descriptiva […] sense oblidar, gens ni mica, la rigor científica”.
L’últim treball d’investigació de Manel Arcos, reflexa la tornada de Ferran VII a Espanya i la seua voluntat de restaurar l’absolutisme. Moment aquest en que els municipis d’algunes comarques valencianes es converteixen en escenaris de violència i perill. Una bona mostra és la Governació de Xàtiva que és on es circumscriu la major part dels bandolers tractats en el llibre. El títol triat per Arcos, una de les frases més usades al País Valencià, ‘Acabaren com Camot’ vol reflexar aqueixa violència.
Era, cap al final de la presentació, que revelava Manel Arcos, la identitat del famós Camot, un xativí que responia al nom de Domènech Giner Garcia, casat i de 35 anys d’edat. Un home especialista en fugir de la presó que va morir arcabussejat a València.
Ferran VII va acabar el seu regnat amb la seua mort. Durant els 20 anys que va durar el seu domini va tenir com a idea fixa controlar la població a partir de l’ordre públic, mitjançant el qual creia que exterminaria el bandolerisme. No obstant, la seua idea anava errada, tot i que per l’altre costat va comportar 390 execucions. D’aquestes, 3 de cada 4 eren per bandolerisme a València. A més, Manel Arcos comptabilitza més de 500 homicidis institucionals.