Veneçuela es cola en el ple de gener de l’Ajuntament de Pego
L’actualitat internacional va aterrar a la sessió ordinària municipal de la mà del PP, que va presentar una proposta de «suport al reconeixement d’Edmundo González Urrutia com a President electe de Veneçuela». Una proposta que va patir modificacions en dos dels seus cinc acords i que, amb el redactat final va ser aprovada amb els 5 vots del PP, 3 de Compromís i 2 del PSPV, ja que l’alcalde va donar llibertat de vot. La resta de regidors i regidores socialistes es van abstindre.
____________________
Divendres 10 de gener tindrà lloc a Caracas la presa de possessió del president de Veneçuela, càrrec que tornarà a agafar Nicolás Maduro, en un moment crític per a l’estabilitat política d’eixe país. La situació recorda la viscuda el 2019 amb Juan Guaidó, que es va autoproclamar president interí del país, després de no reconéixer la legitimitat de les eleccions de maig de 2018 en les quals Maduro va resultar electe per a un segon mandat. Mesos després, Guaidó va ser reconegut com a president interí per nombrosos països de tot el món. Tot i això, s’hi va haver d’exiliar i no hi va haver canvis a Veneçuela.
En el cas actual, Edmundo González és el candidat de la Plataforma Unitaria Democràtica, després de la inhabilitació de María Corina Machado. González es va exiliar a Espanya el setembre de 2024 i, actualment, està realitzant una gira per Amèrica per a consolidar els suports internacionals abans del 10 de gener. Eixe dia planteja tornar al seu país i assumir la Presidència de Veneçuela. No obstant, el que està previst és que Maduro jure per sis anys més estar al capdavant de l’Estat, una qüestió que el líder de l’oposició pretén impedir amb la seua presència.
La vespra, és a dir, demà dijous, estan citats a manifestar-se els partidaris d’un costat i de l’altre. Uns per a mostrar el rebuig a Maduro i els altres per a donar-li suport. Per tant, la tensió es podrà tallar amb un ganivet.
Això pel que fa al context dels fets. Tornant al saló de plens de l’Ajuntament de pego, en la sessió de gener celebrada el passat dia 2, el PP va portar una proposta de suport «al reconeixement d’Edmundo González Urrutia com a President electe de Veneçuela i al respecte de la sobirania democràtica veneçola». 
Una proposta que va llegir el portaveu del partit, Ferran González, i que presentava els següents 5 acords:
«1. Reconeixement Institucional: L’Ajuntament de Pego manifesta el seu reconeixement a Edmundo González Urrutia com a president legítimament electe de Veneçuela, conforme als resultats del 28 de juliol de 2024 i a la voluntat sobirana expressada pel poble veneçolà.
2. Suport Internacional i Crida a la Comunitat Internacional: Instem el Govern de la Comunitat Valenciana a promoure, en coordinació amb el Govern d’Espanya i organismes internacionals, mesures concretes per assegurar el respecte a la democràcia i als drets humans a Veneçuela. Fem una crida a altres entitats locals, nacionals i internacionals a unir-se a aquesta declaració de suport al poble veneçolà.
3. Condemna a la Repressió i a l’Intent de Frau: L’Ajuntament condemna fermament la repressió exercida pel règim de Nicolás Maduro contra la ciutadania veneçolana i rebutja qualsevol intent de manipulació o desconeixement dels resultats electorals del 28 de juliol. La democràcia i els drets del poble veneçolà no poden ser ignorats.
4. Suport als Informes Tècnics: L’Ajuntament es compromet a difondre i donar suport als informes emesos pel Comando Con Venezuela i el Centre Carter, els quals documenten la victòria d’Edmundo González i denuncien les irregularitats i actes fraudulents promoguts pel règim de Maduro.
5. Solidaritat amb la Diàspora Veneçolana i Compromís Humanitari: Aquest Ajuntament reafirma el seu compromís amb els drets humans i mostra la seua solidaritat amb el poble veneçolà, incloent a la comunitat veneçolana en el nostre municipi. Així mateix, expressem la nostra disposició a donar suport a iniciatives d’ajuda humanitària que beneficien el poble veneçolà en la seva lluita per la llibertat i la democràcia.
La proposta concloïa expressant el compromís del ple municipal «amb la justícia, la llibertat i la democràcia en l’àmbit internacional» i afirmava que «No podem ser indiferents davant el patiment del poble veneçolà ni davant l’atropellament de la seva voluntat sobirana». Per això, «des de Pego reiterem el nostre suport als valors democràtics i als drets humans, i encoratgem a tots els nivells de govern a unir-se a aquesta causa justa i solidària.»
«La ciutadania estarà preguntant-se perquè estem parlant de Veneçuela», començava així la seua intervenció Víctor Climent, portaveu de Compromís que afegia sentir-se «avergonyit d’estar debatent sobre açò». A continuació, però, reconeixia que al ple de l’ajuntament de Pego «a voltes sí que es parla de temes internacionals» però també assegurava que per al PP Veneçuela s’ha convertit com «en un símbol per a demonitzar l’esquerra espanyola» i critica que en el fons «Veneçuela i els veneçolans els importen ben poc». Afirmava Climent que «des dels països occidentals ens posem a jutjar depenent de si són aliats o no» i recordava que «el rei emèrit quan hi exercia era amic de totes les dictadures islamistes de la península aràbiga» i afirmava que «a voltes el nostre mateix Estat no pot presumir dels millors valors democràtics» i posava com a exemple el cas del espionatge amb Pegasus o les càrregues de l’1 d’octubre a Catalunya que van pegar la volta al món.
Tornant a Veneçuela, el portaveu de Compromís admetia que no es tenen «les dades oficials» dels resultats electorals «que ens fa sospitar que alguna cosa ha passat». Però tot i sense elles, criticava que es vullguera «nomenar president Edmundo González» i preguntava «qui som nosaltres per a dir qui ha de ser president de Veneçuela». Per això, respecte a la moció, proposaven la substitució del punt primer dels acords que parla del «reconeixement a Edmundo González Urrutia com a president legítimament electe de Veneçuela», per «s’exigix que estiguen les actes oficials disponibles per a tots». En el punt 3 que parla de «L’Ajuntament condemna fermament la repressió exercida pel règim de Nicolás Maduro contra la ciutadania veneçolana», Compromís afegiria «i els actes violentes de grups opositors». Dos modificacions que consideraven necessàries «per a votar a favor» la proposta, ja que, afirmava el portaveu valencianista que estaven d’acord amb la resta de punts que parlaven «de donar suport al poble veneçolà».
«Cal vore la diferent vara de mesurar les dictadures, depenent de si són dictadures de dretes o d’esquerres. Si són d’esquerres el PP sempre fa la mateixa: que si règim chavista, que si Zapatero, que si Pedro Sánchez… Però si són dictadures de dretes com a Israel o en altres llocs, doncs ens les xafem, ens les traguem i callem la boca», afirmava l’alcalde, el socialista Enrique Moll i afegia que li agradaria que presentaren «mocions d’este tipus a altres països». Dit açò, Moll donava llibertat de vot a la resta de regidors i regidores socialistes. Pel que fa a la proposta, en la mateixa línia que Compromís, l’alcalde demanava un canvi en el primer punt, «que en compte del reconeixement d’Edmundo González Urrutia com a president, exigir la publicació de les actes electorals» i expressava que en el punt tres no tenia «cap problema en incloure la modificació feta per Víctor [Climent]». Reconeixia Enrique Moll que «actualment Veneçuela no és una democràcia encara que es vote», una situació que comparava amb «Rússia i Israel».
Insistia el portaveu popular que tenen «clar que hi ha un dictador i ell és el que té les actes en el seu poder i, òbviament, no les trau i les manipula al seu interés». I es referia Ferran González a un «informe tècnic del Comando Con Venezuela, presentat davant l’Organització dels Estats Americans (OEA), ratifica la victòria d’Edmundo González Urrutia mitjançant l’anàlisi d’actes originals», al que fa referència la moció. Unes actes que, Enrique Moll, argumentava que tampoc «s’han publicat» i reiterava que per això el que exigixen és «que es publiquen les actes originals».
Després del debat, el PP admetia les dos modificacions proposades, que s’acceptaven per unanimitat i la moció era aprovada per majoria. Obtenia els 5 vots favorables de PP, els 3 de Compromís i 2 del PSPV, el d’Enrique Moll i Juan José Arbona. La resta de regidors i regidores socialistes, 6, s’abstenien.