Tot preparat per a Tots Sants
L’Ajuntament de Pego obrirà demà a les 6 del matí el cementiri municipal. Així mateix, entre hui i demà, els treballadors del cementiri s’esperaran a tancar quan el recinte estiga pràcticament buit. Igual que passara l’any passat enguany tampoc hi haurà línia especial d’autobús per a propar a la gent al cementeri. La missa de difunts serà dijous a les 16:30h.
Murs blancs amb el teló de fons dels xiprers, per a rebre a les persones que el dia 1 de novembre, Tots Sants, acudiran al cementeri municipal de Pego per a recordar els seus éssers estimats que han faltat. Eixe dia la regidoria de Cementeri ha disposat l’obertura del recinte una hora abans de l’habitual, a les 6 de la matinada, perquè quan isca el sol totes les làpides i tombes estiguen ben florides. Pel que fa al tancament del cementeri, este té l’horari habitual, tot i que els treballadors seran més flexibles i tancaran les portes del camp sant quan la gent abandone el recinte.
Recordava el regidor de Cementeri, Pascual Garcia que a les 16.30h., s’oficiarà la missa de difunts al mateix cementeri. Perquè el seu seguiment siga còmode, es disposarà de cadires.
Aprofitant les noves tecnologies hem volgut saber si els pegolins i les pegolines preferixen Halloween que se celebra esta nit o Tots Sants. Per abrumadora majoria ha sorgit elegida l’opció més tradicional, la que honora les persones que ja no ens acompanyen en esta vida.
Halloween i Tots Sants són dos celebracions de caràcter completament diferents. Una, importada d’EEUU sembla desdramatitzar la mort i ironitzar sobre la fantasia que desprén el món de les bruixes, els bruixos i els mortsvivents. Tots Sants, contràriament, és un dia de respecte, de record, d’homenatge a totes les persones que hem estimat i han faltat.
Per a acabar hui la crònica sobre Tots Sants hem triat esta poesia que ha publicat algun amic al seu perfil facebook i que hem trobat encertada.
JO MIRAVA EL DESCANS DELS MORTS
Jo mirava el descans dels morts,
perquè el descans era
material aquella tarda
…
grisa, llarga, trista d’hivern.
Jo mirava
el silenci definitiu
de tots els morts;
dels homes que havien estat
sentenciats des de bell antuvi,
sense judicar-los primer.
I demanava a la pluja
que el xic mantell
líquid de l’aigua, esborràs
els odis i netejàs
la pedra de llegendaris
afronts. Perquè…
mai vaig estimar tant els morts,
com aquella tarda freda,
íntima, patèticament
núbil, solitària, d’hivern.
Carmelina Sánchez-Cutillas
Murs blancs amb el teló de fons dels xiprers, per a rebre a les persones que el dia 1 de novembre, Tots Sants, acudiran al cementeri municipal de Pego per a recordar els seus éssers estimats que han faltat. Eixe dia la regidoria de Cementeri ha disposat l’obertura del recinte una hora abans de l’habitual, a les 6 de la matinada, perquè quan isca el sol totes les làpides i tombes estiguen ben florides. Pel que fa al tancament del cementeri, este té l’horari habitual, tot i que els treballadors seran més flexibles i tancaran les portes del camp sant quan la gent abandone el recinte.
Recordava el regidor de Cementeri, Pascual Garcia que a les 16.30h., s’oficiarà la missa de difunts al mateix cementeri. Perquè el seu seguiment siga còmode, es disposarà de cadires.
Aprofitant les noves tecnologies hem volgut saber si els pegolins i les pegolines preferixen Halloween que se celebra esta nit o Tots Sants. Per abrumadora majoria ha sorgit elegida l’opció més tradicional, la que honora les persones que ja no ens acompanyen en esta vida.
Halloween i Tots Sants són dos celebracions de caràcter completament diferents. Una, importada d’EEUU sembla desdramatitzar la mort i ironitzar sobre la fantasia que desprén el món de les bruixes, els bruixos i els mortsvivents. Tots Sants, contràriament, és un dia de respecte, de record, d’homenatge a totes les persones que hem estimat i han faltat.
Per a acabar hui la crònica sobre Tots Sants hem triat esta poesia que ha publicat algun amic al seu perfil facebook i que hem trobat encertada.
JO MIRAVA EL DESCANS DELS MORTS
Jo mirava el descans dels morts,
perquè el descans era
material aquella tarda
…
grisa, llarga, trista d’hivern.
Jo mirava
el silenci definitiu
de tots els morts;
dels homes que havien estat
sentenciats des de bell antuvi,
sense judicar-los primer.
I demanava a la pluja
que el xic mantell
líquid de l’aigua, esborràs
els odis i netejàs
la pedra de llegendaris
afronts. Perquè…
mai vaig estimar tant els morts,
com aquella tarda freda,
íntima, patèticament
núbil, solitària, d’hivern.
Carmelina Sánchez-Cutillas