Plataforma en defensa de la Llei de Dependència de la Marina Alta: “ A nivell comarcal tot seguix quasi igual que fa 20 anys”.
I és que a dia de hui encara es continua lluitant per una àrea sociosanitària. Així mateix, denuncien des de la Plataforma que “la Conselleria de Sanitat i Marina Salut incomplixen les seues obligacions al no dotar a la nostra comarca d’una Unitat de Salut Mental Infantil. A més, la Conselleria d’Educació considera “no prioritària” l’ampliació del Col·legi d’Educació Especial “Raquel Payá”. A tot això se suma que en l’àmbit estatal les persones amb qualsevol tipus de dependència ha “tornat arrere més de 30 anys en matèria de discapacitat”.
Ahir dijous, la Plataforma en Defensa de la Llei de Dependència de la Marina Alta va donar a conèixer, en roda de premsa, la realitat de les persones amb algun grau de dependència i la de les seues famílies.
La realitat comarcal, segons feia notar la Plataforma, roman quieta en el temps. És la mateixa de fa 20 anys. La Plataforma en Defensa de la Llei de Dependència continua “lluitant per l’Àrea Sociosanitària, que suposa un centre de dia i residència per a discapacitats greus i centre per a malalts mentals”. Recorden que “després de prometre’ns en diverses ocasions que les obres començarien a finals de 2012, al desembre ens van dir que el pressupost per al 2013 era 0”. Davant esta realitat, denuncien que als polítics “no els fa vergonya dir-ho mentres rescaten bancs que desnonen persones o paguen deutes d’equips de futbol on juguen milionaris”.
Recorden també des de la Plataforma que “els pagaments de Conselleria per al funcionament de centres ocupacionals, centres per a malalts mentals, centres especials d’ocupació, d’atenció primerenca, vivendes tutelades també s’han reduït i a més tarden a arribar, havent-se abonat tan sols una xicoteta part del corresponent al 2012”.
Pel que fa a assistència sanitària, la Plataforma en defensa de la Llei de Dependència considera que “la Conselleria de Sanitat i Marina Salut incomplixen les seues obligacions al no dotar a la nostra comarca d’una USMI (Unitat de Salut Mental Infantil) on poder tractar de manera correcta i per personal específic als menors amb dèficit d’atenció i hiperactivitat”. Al que sumen que “la Conselleria d’Educació considera “no prioritària” l’ampliació del Col·legi d’Educació Especial “Raquel Payá””.
Als problemes comarcals la Plataforma en defensa de la Llei de dependència suma que en l’àmbit estatal “Hem tornat arrere més de 30 anys en matèria de discapacitat.” I expliquen que després de l’aprovació, el 13 de juliol, de l’Acord per a la millora del sistema per a l’autonomia i atenció a la dependència”; “immediatament es va reduir un 15% de la prestació per a cures en l’entorn familiar i es va anul·lar la cotització a la Seguretat Social d’aquests cuidadors/es.”
Se suma que “el 25 d’octubre el Consell va aprovar la “orde 21/2012 per la qual es regulen els requisits i condicions d’accés al programa d’atenció a la dependència a la Comunitat Valenciana” i va introduir en la nostra legislació regional tot el que arreplega el decret de juliol”. Segons la Plataforma, la conseqüència va ser que “la Llei de Dependència ha rebut sentència de mort”. A partir d’eixe moment “s’augmenta fins al 90% la quantitat que les famílies han d’abonar pel servei en centres de dia, residències, centres ocupacionals, centres de malalts mentals, etc.. o siga, copagament de fins al 90%. La prestació per a cures en l’entorn familiar s’ha reduït en fins a un 70%, rebent algunes famílies amb grans dependents tan sols 20 €. Per descomptat, no ens han notificat res d’açò”, exemplifiquen.
Avançant en el temps, el 20 d’abril, el govern d’Espanya va aprovar el “Reial Decret Llei 16/2012, de mesures urgents per a garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut”. En ell s’especificava que “Estaran exempts d’aportació, els usuaris i els seus beneficiaris” com són les “persones amb discapacitat en els supòsits previstos en la seua normativa específica.”. Una disposició que va tranquil·litzar les famílies amb persones amb dependència al seu càrrec perquè la normativa específica de la Conselleria, expliquen, “incloïa la gratuïtat per a menors amb discapacitat superior al 33% i per a majors d’edat amb discapacitat superior al 65%”.
La tranquil·litat va durar poc. El 21 de desembre s’aprovava i el 27 de desembre es publicava la “LLEI 10/2012, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d’Organització de la Generalitat”, en la que, en l’article 160 derogava el paràgraf segon de l’article 16 de la “Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat”. Article que inclou la gratuïtat en medicaments per a menors amb més de 33% de discapacitat i majors d’edat amb més de 65%. Això va provocar que l’1 de febrer s’anul·laren les targetes SIP dels menors amb discapacitat que passaven a incloure’s amb els pares. La conseqüència, l’abonament “del 40% o 50% del preu dels medicaments segons renda, o siga, com qualsevol altra persona”, denuncien.
Declaren des de la Plataforma que aquelles persones que patixen “paràlisi cerebral, fibrosi quística, epilèpsia, malalties mentals i un llarg etcètera… No prenen estos medicaments per gust, sinó perquè no tenen una altra opció, i sovint es tracta de medicacions molt cares i que han de prendre per a tota la vida. Per a algunes famílies suposen una despesa anual superior als 6000 €”. És per això que asseguren que “de nou han atacat, de manera insensible, als més dèbils i a aquells que no poden defendre’s. Els nostres governants parlen d’aplicació més equitativa, justa i racional. Nosaltres preferim dir que, a partir d’ara, el que necessite ajuda se l’haurà de pagar, si pot”. El contrast, “la classe governant que continua en el seu núvol parlamentari amb tots i cadascun dels seus privilegis intactes, malgrat, tots els draps bruts que apareixen diàriament. Senyors, hem tornat a la beneficència”, denuncia la Plataforma en defensa de la Llei de Dependència.
“Per tots estos motius demanem a la Consellera de Justícia i Benestar Social i a la ministra de Sanitat i Assumptes Socials, una mica d’humanitat per a derogar les lleis, normes i decrets que retallen les prestacions i serveis a la dependència”. Però la petició de la Plataforma en defensa de la Llei de dependència de la Marina Alta no es queda ahí. També demanen “al Conseller de Sanitat que derogue la llei que ens va regalar per Nadal que obliga a pagar medicaments a les persones amb discapacitat.
Que comencen a construir l’ “Àrea Sociosanitària” i no ens enganyen novament”. Col·lectivament els demanen que “tracten al col·lectiu de la discapacitat amb un poc més de sensibilitat, perquè es tracta de persones amb una especial vulnerabilitat”.
Ahir dijous, la Plataforma en Defensa de la Llei de Dependència de la Marina Alta va donar a conèixer, en roda de premsa, la realitat de les persones amb algun grau de dependència i la de les seues famílies.
La realitat comarcal, segons feia notar la Plataforma, roman quieta en el temps. És la mateixa de fa 20 anys. La Plataforma en Defensa de la Llei de Dependència continua “lluitant per l’Àrea Sociosanitària, que suposa un centre de dia i residència per a discapacitats greus i centre per a malalts mentals”. Recorden que “després de prometre’ns en diverses ocasions que les obres començarien a finals de 2012, al desembre ens van dir que el pressupost per al 2013 era 0”. Davant esta realitat, denuncien que als polítics “no els fa vergonya dir-ho mentres rescaten bancs que desnonen persones o paguen deutes d’equips de futbol on juguen milionaris”.
Recorden també des de la Plataforma que “els pagaments de Conselleria per al funcionament de centres ocupacionals, centres per a malalts mentals, centres especials d’ocupació, d’atenció primerenca, vivendes tutelades també s’han reduït i a més tarden a arribar, havent-se abonat tan sols una xicoteta part del corresponent al 2012”.
Pel que fa a assistència sanitària, la Plataforma en defensa de la Llei de Dependència considera que “la Conselleria de Sanitat i Marina Salut incomplixen les seues obligacions al no dotar a la nostra comarca d’una USMI (Unitat de Salut Mental Infantil) on poder tractar de manera correcta i per personal específic als menors amb dèficit d’atenció i hiperactivitat”. Al que sumen que “la Conselleria d’Educació considera “no prioritària” l’ampliació del Col·legi d’Educació Especial “Raquel Payá””.
Als problemes comarcals la Plataforma en defensa de la Llei de dependència suma que en l’àmbit estatal “Hem tornat arrere més de 30 anys en matèria de discapacitat.” I expliquen que després de l’aprovació, el 13 de juliol, de l’Acord per a la millora del sistema per a l’autonomia i atenció a la dependència”; “immediatament es va reduir un 15% de la prestació per a cures en l’entorn familiar i es va anul·lar la cotització a la Seguretat Social d’aquests cuidadors/es.”
Se suma que “el 25 d’octubre el Consell va aprovar la “orde 21/2012 per la qual es regulen els requisits i condicions d’accés al programa d’atenció a la dependència a la Comunitat Valenciana” i va introduir en la nostra legislació regional tot el que arreplega el decret de juliol”. Segons la Plataforma, la conseqüència va ser que “la Llei de Dependència ha rebut sentència de mort”. A partir d’eixe moment “s’augmenta fins al 90% la quantitat que les famílies han d’abonar pel servei en centres de dia, residències, centres ocupacionals, centres de malalts mentals, etc.. o siga, copagament de fins al 90%. La prestació per a cures en l’entorn familiar s’ha reduït en fins a un 70%, rebent algunes famílies amb grans dependents tan sols 20 €. Per descomptat, no ens han notificat res d’açò”, exemplifiquen.
Avançant en el temps, el 20 d’abril, el govern d’Espanya va aprovar el “Reial Decret Llei 16/2012, de mesures urgents per a garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut”. En ell s’especificava que “Estaran exempts d’aportació, els usuaris i els seus beneficiaris” com són les “persones amb discapacitat en els supòsits previstos en la seua normativa específica.”. Una disposició que va tranquil·litzar les famílies amb persones amb dependència al seu càrrec perquè la normativa específica de la Conselleria, expliquen, “incloïa la gratuïtat per a menors amb discapacitat superior al 33% i per a majors d’edat amb discapacitat superior al 65%”.
La tranquil·litat va durar poc. El 21 de desembre s’aprovava i el 27 de desembre es publicava la “LLEI 10/2012, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d’Organització de la Generalitat”, en la que, en l’article 160 derogava el paràgraf segon de l’article 16 de la “Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat”. Article que inclou la gratuïtat en medicaments per a menors amb més de 33% de discapacitat i majors d’edat amb més de 65%. Això va provocar que l’1 de febrer s’anul·laren les targetes SIP dels menors amb discapacitat que passaven a incloure’s amb els pares. La conseqüència, l’abonament “del 40% o 50% del preu dels medicaments segons renda, o siga, com qualsevol altra persona”, denuncien.
Declaren des de la Plataforma que aquelles persones que patixen “paràlisi cerebral, fibrosi quística, epilèpsia, malalties mentals i un llarg etcètera… No prenen estos medicaments per gust, sinó perquè no tenen una altra opció, i sovint es tracta de medicacions molt cares i que han de prendre per a tota la vida. Per a algunes famílies suposen una despesa anual superior als 6000 €”. És per això que asseguren que “de nou han atacat, de manera insensible, als més dèbils i a aquells que no poden defendre’s. Els nostres governants parlen d’aplicació més equitativa, justa i racional. Nosaltres preferim dir que, a partir d’ara, el que necessite ajuda se l’haurà de pagar, si pot”. El contrast, “la classe governant que continua en el seu núvol parlamentari amb tots i cadascun dels seus privilegis intactes, malgrat, tots els draps bruts que apareixen diàriament. Senyors, hem tornat a la beneficència”, denuncia la Plataforma en defensa de la Llei de Dependència.
“Per tots estos motius demanem a la Consellera de Justícia i Benestar Social i a la ministra de Sanitat i Assumptes Socials, una mica d’humanitat per a derogar les lleis, normes i decrets que retallen les prestacions i serveis a la dependència”. Però la petició de la Plataforma en defensa de la Llei de dependència de la Marina Alta no es queda ahí. També demanen “al Conseller de Sanitat que derogue la llei que ens va regalar per Nadal que obliga a pagar medicaments a les persones amb discapacitat.
Que comencen a construir l’ “Àrea Sociosanitària” i no ens enganyen novament”. Col·lectivament els demanen que “tracten al col·lectiu de la discapacitat amb un poc més de sensibilitat, perquè es tracta de persones amb una especial vulnerabilitat”.