L’Ajuntament de Pego aprova el Compte General de 2012
Amb un romanent de tresoreria de 672.197 euros positius. El regidor d’Hisenda el comparava amb el romanent negatiu de tresoreria de 2011, que va estar d’1.500.000 euros. El canvi ha vingut de la mà de la contenció de la despesa i de les mesures preses en el Pla d’Ajustament. D’altra banda, s’avançava que Pego no demanarà el tercer Pla d’Ajustament.
El plenari ordinari d’agost aprova el Compte General de 2012 marcat pel signe positiu del romanent de tresoreria. El regidor d’Hisenda destacava l’esforç per a invertir eixe signe, tenint en compte que en 2011 el romanent de tresoreria era d’1.500.000 euros negatius. En 2012 ha estat de 672.197 euros positius, un resultat que Carmelo Ortolà atribuïa a “un esforç que radica en les mesures de contenció que ha fet este ajuntament i en l’aplicació del Pla d’Ajustament”.
D’altra banda, no amagava Ortolà que hi ha una altra part, la del resultat pressupostari, “en la que apareix una xifra en negatiu de 265.000 euros, un concepte englobat en el primer punt”. Segons explicava ve donat pel prèstec que es demana per al pagament a proveïdors, tot i que en el global, el romanent de tresoreria és positiu. Recordava el regidor d’Hisenda que eixe romanent l’Ajuntament no el pot destinar a inversions, sinó que el Pla d’Ajustament obliga a destinar els diners a amortitzar els prèstecs bancaris.
La popular Maite Ferrándiz intervenia per a manifestar que eixos resultats “s’han de traure en base a les ordres que s’han tret per part del Ministeri que ha de complir l’Ajuntament i l’ajuntament les complix i les ha d’acatar” i no tant d’una bona gestió econòmica.
Carmelo Ortolà afirmava, en un segon torn de paraula que, “efectivament, estem marcant les pautes que ens imposa el Ministeri Hisenda i Administracions Públiques”, però també assenyalava que “si este ajuntament no hagués complit estes pautes” l’Ajuntament de Pego hagués hagut de recórrer al tercer Pla d’Ajustament que està preparant el Ministeri. Contràriament a això, però, avançava el regidor d’Hisenda, segons notificació ministerial “el municipio de Pego no se encuentra incluido dentro del ámbito subjetivo de aplicación del artículo 21 del Real Decreto Ley 8/2013 de 28 de junio de Medidas urgentes contra la morosidad de las administraciones públicas y apoyo a entidades”, per tant, resumia Carmelo Ortolà, Pego “no està considerat com a municipi deutor” i avançava que “no anem a demanar cap tipus de mesura extraordinària”.
L’alcalde, Enrique Moll, incidia en el fet que si no s’estigueren fent bé les coses, s’hauria de recórrer a eixe tercer Pla d’Ajustament. Així mateix, lamentava que no es puguen invertir els diners estalviats en inversions per al municipi.
El popular Eduardo Siscar prenia la paraula per a afirmar que “tot açò ve perquè en el seu dia es van gastar uns diners que no es tenien”. Manifestava que “el romanent de tresoreria no és cap èxit”.
L’alcalde li contestava a Siscar que per a arribar al punt actual s’ha d’admetre que “s’ha fet una bona gestió” i per a saber-ho s’haurà de veure quants ajuntaments estan en la mateixa situació que el pegolí a setembre.
Carmelo Ortolà tornava a posar en primer plànol la diferència de romanent de tresoreria entre 2011 i 2012. Incloïa la situació de la majoria dels ajuntaments, de comunitats autònomes i de l’estat. Manifestava que el problema ve derivat de la crisi econòmica i no d’una mala gestió.
Vist el transcurs del debat generat per l’aprovació del Compte General de 2012, també acabava intervenint la portaveu del Bloc-Compromís, Conxa del Ruste. Comentava que en “moltes qüestions d’estalvi amb les que el Bloc-Compromís no ha estat d’acord”, però també recordava que “el problema real és que l’estat i la Generalitat que estan donant les directrius i que no complixen perquè els diners no arriben a les administracions locals, el que genera que la liquidesa no fluisca i que hages de demanar més prèstecs, que els prèstecs que dóna l’estat a un interés salvatges”. Reconeixia que el millor seria invertir en el poble, però s’està en un cercle viciós.
El Compte General de 2012 era aprovat per 10 vots a favor (PSPV, CdP i Bloc-Compromís) i 6 vots en contra (PP).
El plenari ordinari d’agost aprova el Compte General de 2012 marcat pel signe positiu del romanent de tresoreria. El regidor d’Hisenda destacava l’esforç per a invertir eixe signe, tenint en compte que en 2011 el romanent de tresoreria era d’1.500.000 euros negatius. En 2012 ha estat de 672.197 euros positius, un resultat que Carmelo Ortolà atribuïa a “un esforç que radica en les mesures de contenció que ha fet este ajuntament i en l’aplicació del Pla d’Ajustament”.
D’altra banda, no amagava Ortolà que hi ha una altra part, la del resultat pressupostari, “en la que apareix una xifra en negatiu de 265.000 euros, un concepte englobat en el primer punt”. Segons explicava ve donat pel prèstec que es demana per al pagament a proveïdors, tot i que en el global, el romanent de tresoreria és positiu. Recordava el regidor d’Hisenda que eixe romanent l’Ajuntament no el pot destinar a inversions, sinó que el Pla d’Ajustament obliga a destinar els diners a amortitzar els prèstecs bancaris.
La popular Maite Ferrándiz intervenia per a manifestar que eixos resultats “s’han de traure en base a les ordres que s’han tret per part del Ministeri que ha de complir l’Ajuntament i l’ajuntament les complix i les ha d’acatar” i no tant d’una bona gestió econòmica.
Carmelo Ortolà afirmava, en un segon torn de paraula que, “efectivament, estem marcant les pautes que ens imposa el Ministeri Hisenda i Administracions Públiques”, però també assenyalava que “si este ajuntament no hagués complit estes pautes” l’Ajuntament de Pego hagués hagut de recórrer al tercer Pla d’Ajustament que està preparant el Ministeri. Contràriament a això, però, avançava el regidor d’Hisenda, segons notificació ministerial “el municipio de Pego no se encuentra incluido dentro del ámbito subjetivo de aplicación del artículo 21 del Real Decreto Ley 8/2013 de 28 de junio de Medidas urgentes contra la morosidad de las administraciones públicas y apoyo a entidades”, per tant, resumia Carmelo Ortolà, Pego “no està considerat com a municipi deutor” i avançava que “no anem a demanar cap tipus de mesura extraordinària”.
L’alcalde, Enrique Moll, incidia en el fet que si no s’estigueren fent bé les coses, s’hauria de recórrer a eixe tercer Pla d’Ajustament. Així mateix, lamentava que no es puguen invertir els diners estalviats en inversions per al municipi.
El popular Eduardo Siscar prenia la paraula per a afirmar que “tot açò ve perquè en el seu dia es van gastar uns diners que no es tenien”. Manifestava que “el romanent de tresoreria no és cap èxit”.
L’alcalde li contestava a Siscar que per a arribar al punt actual s’ha d’admetre que “s’ha fet una bona gestió” i per a saber-ho s’haurà de veure quants ajuntaments estan en la mateixa situació que el pegolí a setembre.
Carmelo Ortolà tornava a posar en primer plànol la diferència de romanent de tresoreria entre 2011 i 2012. Incloïa la situació de la majoria dels ajuntaments, de comunitats autònomes i de l’estat. Manifestava que el problema ve derivat de la crisi econòmica i no d’una mala gestió.
Vist el transcurs del debat generat per l’aprovació del Compte General de 2012, també acabava intervenint la portaveu del Bloc-Compromís, Conxa del Ruste. Comentava que en “moltes qüestions d’estalvi amb les que el Bloc-Compromís no ha estat d’acord”, però també recordava que “el problema real és que l’estat i la Generalitat que estan donant les directrius i que no complixen perquè els diners no arriben a les administracions locals, el que genera que la liquidesa no fluisca i que hages de demanar més prèstecs, que els prèstecs que dóna l’estat a un interés salvatges”. Reconeixia que el millor seria invertir en el poble, però s’està en un cercle viciós.
El Compte General de 2012 era aprovat per 10 vots a favor (PSPV, CdP i Bloc-Compromís) i 6 vots en contra (PP).