L’Ajuntament de Pego interposarà un contenciós contra la desestimació d’indemnització per responsabilitat patrimonial
El punt s’aprova per majoria simple, amb només el suport de l’equip de govern. En relació a esta qüestió, el PP presentava una moció demanant, entre d’altres, l’anul·lació del punt inicialment aprovat.
Ahir va estar el primer plenari ordinari que va presidir i dirigir el nou alcalde de Pego, Enrique Moll. Segons la valoració de la resta de regidors de la corporació municipal, este es va estrenar amb nota.
El primer punt de l’ordre del dia amb què va haver de lidiar va estar relacionat amb la valoració cadastral. Es pujava a plenari “la ratificació de la resolució d’Alcaldia sobre interposició recurs contenciós administratiu front a resolució de la subdirecció General de recursos, reclamacions i relacions amb l’Administració de justícia per la que es desestima la sol·licitud d’indemnització per responsabilitat patrimonial formulada per l’Ajuntament de Pego”.
Carmelo Ortolà, regidor d’Hisenda, era l’encarregat de defensar la postura de l’equip de govern. Explicava que després de la desestimació de la sol·licitud, l’única via és anar per la via contenciosa. Esta opció significa “continuar amb la reivindicació que sempre s’ha defensat des de l’equip de govern que era la línia a prendre, que era difícil, com difícil era anul·lar la valoració cadastral”. Assegurava Ortolà que “l’únic recurs que ens queda és reclamar a eixa administració central [Direcció General de Cadastre] perquè estimem és la responsable del Cadastre mal fet i per això s’anul·la”.
La portaveu del Bloc-Compromís, Conxa del Ruste, va mostrar les reticències del seu grup polític a fer este pas. Recordava que estes les tenen des del primer moment en què l’equip de govern planteja demanar la responsabilitat patrimonial “perquè trobàvem que no era un recurs viable”. No obstant, en aquell moment no es van oposar perquè, explicava del Ruste, “via administrativa és un recurs gratuït”. Ara, però, puntualitzava la portaveu del Bloc-Compromís, “el cas és diferent”.
Exposava Conxa del Ruste que “la responsabilitat patrimonial, una persona física o jurídica, una administració, pot demanar-la quan una administració li ha causat un dany, un perjudici, que no tinga obligació jurídica de suportar. Si té obligació jurídica de suportar, no hi ha responsabilitat patrimonial de l’adminstració”. Amb esta base, Conxa del Ruste planteja: “Si l’Ajuntament demana que es tombe una ponència, judicialment, i ho aconseguix, el resultat del que l’ajuntament ha demanat, no és objecte, baix la nostra manera de pensar, d’una sol·licitud de responsabilitat patrimonial”.
Apuntava del Ruste que per a recolzar la proposta “haurien de tindre moltíssima informació del gabinet jurídic que haja de dur la defensa per a veure que hi ha visos de poder tirar-ho endavant, però ara ja no és gratuït”. Per això el Bloc-Compromís decidia abstenir-se en la decisió.
El regidor d’Hisenda comentava que “costos de taxes judicials entre administracions no hi ha. Si no se’ns estimara i hi hagués una condemna en costos, segons la informació que tenim, seria molt baixeta, aleshores, és un risc que s’ha de córrer per a acabar este camí”.
La portaveu del PP, Maite Ferrándiz, es basava en l’explicació donada per Conxa del Ruste per a anunciar la postura del seu grup, la de “no recolzar el recurs contenció contra l’estat”.
Enrique Moll prenia la paraula com a portaveu del PSPV, per a exposar que els socialistes sí que recolzen el recurs. Explicava que havien estat valorant les despeses i els beneficis i “creiem que val la pena arriscar-se”. Sobre la indemnització, comentava que els assessors municipals apunten que “no seria una part proporcional, sinó que es pagaria una part mínima i els costos reals serien els dels advocats”. També recordava Moll que, tot i que se sol dir que amb els recursos no es treu res, els fets apunten que de vegades si es treuen algunes coses i, els beneficis per al poble, si la resolució fos positiva, serien “substanciosos”, el que el feia afirmar que “crec que val la pena arriscar-nos a intentar traure estos diners per al poble de Pego”.
El punt s’aprovava per majoria simple, amb els 8 vots a favor de l’equip de govern (Ciutadans de Pego i PSPV); 3 abstencions (2 del Bloc-Compromís i la de la popular Paqui Orihuel) i 5 vots en contra (PP).
Una vegada tancant este punt, la qüestió cadastral tornava a aparèixer amb una moció presentada pel PP. La moció era inclosa per al seu debat. La portaveu popular, Maite Ferrándiz explicava que el recurs contenciós administratiu que s’havia aprovat anteriorment era, des del seu punt de vista era “una forma d’allargar el procés i incrementar el cost”. Davant això, el PP demana recuperar el compromís electoral de la majoria de grups polítics “perquè els diners de més que es van cobrar als ciutadans, corresponents a la contribució, es tornaren”. Ho feia a patir de tres sol·licituds: un “calendari per a procedir a la devolució dels ingressos indeguts procedents de l’IBI en base a la ponència de 22 d’octubre de 2007”; “donar coneixement als ciutadans de les despeses anteriors i posteriors que està suposant tot este procediment per a l’Ajuntament de Pego” i “derogar l’acord 1 del plenari de data 1 d’agost de 2013, pel que es resol interposar recurs contenciós administratiu contra el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques”.
El Bloc-Compromís opinava que un calendari és difícil d’aconseguir tenint en compte que es parla de processos judicials. No obstant això, Conxa del Ruste si que defensava que l’Ajuntament donara “una explicació de com està gestionant-se la possible devolució de l’IBI”. La portaveu del Bloc-Compromís també manifestava estar d’acord en el segon punt. Sobre el tercer, del Ruste, argumentava que, “derogar l’acord que acabem de prendre; si hem pensat abstindre’ns perquè no teníem totes les de la llei, però també teníem dubtes de que puguera ser o no ser; en el mateix matí no hem canviat d’opinió”, concloïa.
Maite Ferrándiz comentava sobre el tercer punt, la derogació de l’acord plenari, que “està posat eixe punt […] perquè era manifestar la nostra opinió i oposició al punt que s’havia aprovat amb anterioritat” i asseverava que el PP no tenia “cap inconvenient en llevar-lo”.
Carmelo Ortolà prenia la paraula com a portaveu de Ciutadans de Pego per a observar que, “l’equip de govern mai ha defensat la postura de sol·licitar una devolució d’ingressos indeguts perquè l’informe que emet SUMA Gestió Tributària de la Diputació d’Alacant, en data 20 de maig de 2011, diu que no es pot procedir a la devolució d’ingressos indeguts”. Apuntava Ortolà a una curiositat sobre el comportament del PP, “tenint dins el grup polític vostés, lletrats com Fernando Gil, és curiós que no haveren presentat cap recurs a la desestimació que va fer SUMA de totes eixes al·legacions”. Explicava el portaveu de Ciutadans de Pego que “només hi ha una persona que va presentar un recurs contra eixa desestimació administrativa […] que no procedix, en sentència judicial, no procedix a la devolució d’ingressos indeguts”. Tot això feia concloure que “no anem a recolzar la proposta perquè el camí que estem marcant és el de la responsabilitat patrominial”.
Maite Ferrándiz tornava a demanar la paraula per a declarar que “no es vol interpretar el que s’està dient a la moció […] que és que els grups polítics es vau comprometre amb la ciutadania a tornar eixos diners”, deixant de banda la via judicial.
Replicava este argument el mateix Carmelo Ortolà llegint el compromís de Ciutadans de Pego al respecte del procés cadastral per a afimar que “el que estem fent ara és treballar per a recuperar una quantitat de diners per a tornar als ciutadans”.
Enrique Moll acabava les intervencions al respecte recordant que “el calendari no es pot marcar perquè encara no hem esgotat tots els recursos i els procediments”. Pel que fa a les despeses, s’està elaborant un informe per a contestar la sol·licitud dels populars. Finalment, manifestava que seria incoherent votar a favor de la derogació del punt primer de l’ordre del dia si ha estat proposat per l’equip de govern.
La moció presentada pel PP no era aprovada, ja que obtenia 8 vots en contra (PSPV i CdP), 6 vots a favor (PP) i 2 abstencions (Bloc-Compromís).
Ahir va estar el primer plenari ordinari que va presidir i dirigir el nou alcalde de Pego, Enrique Moll. Segons la valoració de la resta de regidors de la corporació municipal, este es va estrenar amb nota.
El primer punt de l’ordre del dia amb què va haver de lidiar va estar relacionat amb la valoració cadastral. Es pujava a plenari “la ratificació de la resolució d’Alcaldia sobre interposició recurs contenciós administratiu front a resolució de la subdirecció General de recursos, reclamacions i relacions amb l’Administració de justícia per la que es desestima la sol·licitud d’indemnització per responsabilitat patrimonial formulada per l’Ajuntament de Pego”.
Carmelo Ortolà, regidor d’Hisenda, era l’encarregat de defensar la postura de l’equip de govern. Explicava que després de la desestimació de la sol·licitud, l’única via és anar per la via contenciosa. Esta opció significa “continuar amb la reivindicació que sempre s’ha defensat des de l’equip de govern que era la línia a prendre, que era difícil, com difícil era anul·lar la valoració cadastral”. Assegurava Ortolà que “l’únic recurs que ens queda és reclamar a eixa administració central [Direcció General de Cadastre] perquè estimem és la responsable del Cadastre mal fet i per això s’anul·la”.
La portaveu del Bloc-Compromís, Conxa del Ruste, va mostrar les reticències del seu grup polític a fer este pas. Recordava que estes les tenen des del primer moment en què l’equip de govern planteja demanar la responsabilitat patrimonial “perquè trobàvem que no era un recurs viable”. No obstant, en aquell moment no es van oposar perquè, explicava del Ruste, “via administrativa és un recurs gratuït”. Ara, però, puntualitzava la portaveu del Bloc-Compromís, “el cas és diferent”.
Exposava Conxa del Ruste que “la responsabilitat patrimonial, una persona física o jurídica, una administració, pot demanar-la quan una administració li ha causat un dany, un perjudici, que no tinga obligació jurídica de suportar. Si té obligació jurídica de suportar, no hi ha responsabilitat patrimonial de l’adminstració”. Amb esta base, Conxa del Ruste planteja: “Si l’Ajuntament demana que es tombe una ponència, judicialment, i ho aconseguix, el resultat del que l’ajuntament ha demanat, no és objecte, baix la nostra manera de pensar, d’una sol·licitud de responsabilitat patrimonial”.
Apuntava del Ruste que per a recolzar la proposta “haurien de tindre moltíssima informació del gabinet jurídic que haja de dur la defensa per a veure que hi ha visos de poder tirar-ho endavant, però ara ja no és gratuït”. Per això el Bloc-Compromís decidia abstenir-se en la decisió.
El regidor d’Hisenda comentava que “costos de taxes judicials entre administracions no hi ha. Si no se’ns estimara i hi hagués una condemna en costos, segons la informació que tenim, seria molt baixeta, aleshores, és un risc que s’ha de córrer per a acabar este camí”.
La portaveu del PP, Maite Ferrándiz, es basava en l’explicació donada per Conxa del Ruste per a anunciar la postura del seu grup, la de “no recolzar el recurs contenció contra l’estat”.
Enrique Moll prenia la paraula com a portaveu del PSPV, per a exposar que els socialistes sí que recolzen el recurs. Explicava que havien estat valorant les despeses i els beneficis i “creiem que val la pena arriscar-se”. Sobre la indemnització, comentava que els assessors municipals apunten que “no seria una part proporcional, sinó que es pagaria una part mínima i els costos reals serien els dels advocats”. També recordava Moll que, tot i que se sol dir que amb els recursos no es treu res, els fets apunten que de vegades si es treuen algunes coses i, els beneficis per al poble, si la resolució fos positiva, serien “substanciosos”, el que el feia afirmar que “crec que val la pena arriscar-nos a intentar traure estos diners per al poble de Pego”.
El punt s’aprovava per majoria simple, amb els 8 vots a favor de l’equip de govern (Ciutadans de Pego i PSPV); 3 abstencions (2 del Bloc-Compromís i la de la popular Paqui Orihuel) i 5 vots en contra (PP).
Una vegada tancant este punt, la qüestió cadastral tornava a aparèixer amb una moció presentada pel PP. La moció era inclosa per al seu debat. La portaveu popular, Maite Ferrándiz explicava que el recurs contenciós administratiu que s’havia aprovat anteriorment era, des del seu punt de vista era “una forma d’allargar el procés i incrementar el cost”. Davant això, el PP demana recuperar el compromís electoral de la majoria de grups polítics “perquè els diners de més que es van cobrar als ciutadans, corresponents a la contribució, es tornaren”. Ho feia a patir de tres sol·licituds: un “calendari per a procedir a la devolució dels ingressos indeguts procedents de l’IBI en base a la ponència de 22 d’octubre de 2007”; “donar coneixement als ciutadans de les despeses anteriors i posteriors que està suposant tot este procediment per a l’Ajuntament de Pego” i “derogar l’acord 1 del plenari de data 1 d’agost de 2013, pel que es resol interposar recurs contenciós administratiu contra el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques”.
El Bloc-Compromís opinava que un calendari és difícil d’aconseguir tenint en compte que es parla de processos judicials. No obstant això, Conxa del Ruste si que defensava que l’Ajuntament donara “una explicació de com està gestionant-se la possible devolució de l’IBI”. La portaveu del Bloc-Compromís també manifestava estar d’acord en el segon punt. Sobre el tercer, del Ruste, argumentava que, “derogar l’acord que acabem de prendre; si hem pensat abstindre’ns perquè no teníem totes les de la llei, però també teníem dubtes de que puguera ser o no ser; en el mateix matí no hem canviat d’opinió”, concloïa.
Maite Ferrándiz comentava sobre el tercer punt, la derogació de l’acord plenari, que “està posat eixe punt […] perquè era manifestar la nostra opinió i oposició al punt que s’havia aprovat amb anterioritat” i asseverava que el PP no tenia “cap inconvenient en llevar-lo”.
Carmelo Ortolà prenia la paraula com a portaveu de Ciutadans de Pego per a observar que, “l’equip de govern mai ha defensat la postura de sol·licitar una devolució d’ingressos indeguts perquè l’informe que emet SUMA Gestió Tributària de la Diputació d’Alacant, en data 20 de maig de 2011, diu que no es pot procedir a la devolució d’ingressos indeguts”. Apuntava Ortolà a una curiositat sobre el comportament del PP, “tenint dins el grup polític vostés, lletrats com Fernando Gil, és curiós que no haveren presentat cap recurs a la desestimació que va fer SUMA de totes eixes al·legacions”. Explicava el portaveu de Ciutadans de Pego que “només hi ha una persona que va presentar un recurs contra eixa desestimació administrativa […] que no procedix, en sentència judicial, no procedix a la devolució d’ingressos indeguts”. Tot això feia concloure que “no anem a recolzar la proposta perquè el camí que estem marcant és el de la responsabilitat patrominial”.
Maite Ferrándiz tornava a demanar la paraula per a declarar que “no es vol interpretar el que s’està dient a la moció […] que és que els grups polítics es vau comprometre amb la ciutadania a tornar eixos diners”, deixant de banda la via judicial.
Replicava este argument el mateix Carmelo Ortolà llegint el compromís de Ciutadans de Pego al respecte del procés cadastral per a afimar que “el que estem fent ara és treballar per a recuperar una quantitat de diners per a tornar als ciutadans”.
Enrique Moll acabava les intervencions al respecte recordant que “el calendari no es pot marcar perquè encara no hem esgotat tots els recursos i els procediments”. Pel que fa a les despeses, s’està elaborant un informe per a contestar la sol·licitud dels populars. Finalment, manifestava que seria incoherent votar a favor de la derogació del punt primer de l’ordre del dia si ha estat proposat per l’equip de govern.
La moció presentada pel PP no era aprovada, ja que obtenia 8 vots en contra (PSPV i CdP), 6 vots a favor (PP) i 2 abstencions (Bloc-Compromís).