Pego rebutja el copagament farmacèutic hospitalari
Amb els vots a favor de PSPV (qui presentava la moció), Ciutadans de Pego i Bloc-Compromís i l’abstenció del PP. La moció a més de rebutjar la nova mesura plantejada pel Govern també planteja a la Generalitat que inste al Ministeri de Sanitat a derogar de forma immediata la resolució.
La polèmica estava servida amb la moció presentada pel PSPV de Pego per a rebutjar el nou copagament per a fàrmacs que es dispensen als hospitals de manera ambulatòria, uns fàrmacs destinats a persones amb malaltia crònica com és el càncer, l’esclerosi múltiple o altres similars. L’encarregat de llegir la moció que va ser acceptada per al seu debat (amb els vots en contra del PP i els vots a favor de la resta de formacions), va estar Raül Tamarit.
La moció arranca de la publicació, el passat 19 de setembre al BOE, de la “resolució de 10 de setembre de 2013, de la Direcció General de Cartera Bàsica de Serveis de Sistema Nacional de Salut i Farmàcia, per la qual es procedeix a modificar les condicions de finançament de medicaments inclosos en la prestació farmacèutica del Sistema Nacional de Salut, mitjançant l’assignació d’aportació de l’usuari”. Considera el PSPV que “la injustícia i la crueltat d’aquestes mesures s’agreuja com a conseqüència de ser pacients crònics els quals han de pagar aquest tipus de medicació, el que sens dubte, se suma a la ja difícil situació personal derivada de la gravetat de les seues dolències: càncer, hepatitis, etc”. I per això “insta al Govern d’Espanya a:
1- Rebutjar el nou copagament per als fàrmacs que es dispensen als hospitals de manera ambulatòria.
2- Plantejar al Govern de la Comunitat Autònoma de València que inste el Ministeri de Sanitat, Afers Socials i Igualtat a derogar de forma immediata la Resolució de 10 de setembre de 2013, de la Direcció General de Cartera Bàsica de Serveis del Sistema Nacional de Salut i Farmàcia, per la qual es procedeix a modificar les condicions de finançament de medicaments inclosos en la prestació farmacèutica del Sistema Nacional de Salut mitjançant l’assignació d’aportació de l’usuari.
3- Que en qualsevol cas, el Govern autonòmic de València, igual que han anunciat altres governs autonòmics, anuncie públicament que l’esmentada Resolució no es farà efectiva en el territori de la nostra Comunitat Autònoma, i que per tant els ciutadans afectats no hauran de realitzar cap tipus de pagament als hospitals de la Comunitat Autònoma”.
Des del Bloc-Compromís recolzava la moció perquè esta retallada, comentava la seua portaveu Conxa del Ruste, “em pareix de les més dolentes que puga haver-hi perquè els medicaments d’ús hospitalari són per a malalties molt greus. No són medicaments dels que es faça un ús excessiu, mai. Passen uns controls grandíssims. […] Són cars, clar, però es que són salut”.
Des de Ciutadans de Pego, el seu portaveu, Carmelo Ortolà, també estava d’acord amb la moció “perquè, efectivament, moltes persones no podran fer front, encara que siga pagant el percentatge que es dega”.
Des del PP, Eduardo Siscar, li demanava al regidor que havia llegit la moció quina era la resolució del 10 de setembre de 2013, de la Direcció General de Cartera Bàsica de Serveis del Sistema Nacional de Salut i Farmàcia.
Raül Tamarit contestava que el que diu, bàsicament, és que “s’haurà de pagar un percentatge del medicament” i puntualitzava que “jo em quede amb allò bàsic”. El popular demanava, amb esta argumentació que el més lògic hagués estat passar en més temps la moció “perquè l’oposició se l’hagués pogut mirar en més calma i preparar-se-la” i que, donat que no havien disposat d’eixe temps, no anaven ni “pronunciar-se”.
No obstant això, Maite Ferrándiz complementava la intervenció del seu company de partit, que “tot el món sap el que diu el decret, que tot el món està escoltant la televisió, per, de moment, encara no se sap com es desenvoluparà tot açò i qui ha de pagar i qui no ha de pagar”. Es defensava dient que “ací pareix que els del PP anem a deixar que les persones es moren, les que tinguen càncer, les que tinguen hepatitis i no és aixina el cas”, concloïa la popular.
Raül Tamarit li demanava a Maite Ferrándiz que explicara la llei, ja que semblava tenir més coneixement sobre la mateixa. La portaveu del PP, Maite Ferrándiz, es defensava dient que a ella tampoc li han explicat la llei i deixava clar que no anaven a recolzar la moció.
Carmelo Ortolà estava d’acord en el fet que seria interessant tenir la moció abans del plenari per a poder preparar-la millor. No obstant això, destacava que “és un tema seriós per, almenys d’entrada, manifestar la nostra protesta i rebutjar una mesura d’estes característiques” perquè ja tenim una noció bàsica pels mitjans de comunicació.
L’alcalde i portaveu del PSPV, Enrique Moll, es disculpava per la urgència de la moció, però la justificava perquè “està parlant-se d’este tema al carrer”. Moll criticava que a la televisió autonòmica el conseller del Govern valencià de Sanitat no donara l’explicació que li pertoca sobre la mesura que van a aplicar. Així mateix, li demanava al popular Eduardo Siscar que li telefonara al seu Conseller, que és del seu partit, i que li diguera: “no estàs fent bé les coses, explica-ho per a què la gent ho sàpiga”.”
Conxa del Ruste puntualitzava, després de consultar a través del mòbil la resolució que esta determina el pagament “del 10% de cada envàs de medicació, amb un màxim de 4’20 euros” i afegia que en un principi “no sembla molt”, però que dependrà dels envasos que necessite cada pacient amb una malaltia crònica. I que “moltíssimes persones potser no arriben a poder pagar-los”.
La moció de rebuig al copagament farmacèutic hospitalari era aprovada per 10 vots a favor (PSPV, CdP i Bloc-Compromís) i 5 abstencions (PP).
La polèmica estava servida amb la moció presentada pel PSPV de Pego per a rebutjar el nou copagament per a fàrmacs que es dispensen als hospitals de manera ambulatòria, uns fàrmacs destinats a persones amb malaltia crònica com és el càncer, l’esclerosi múltiple o altres similars. L’encarregat de llegir la moció que va ser acceptada per al seu debat (amb els vots en contra del PP i els vots a favor de la resta de formacions), va estar Raül Tamarit.
La moció arranca de la publicació, el passat 19 de setembre al BOE, de la “resolució de 10 de setembre de 2013, de la Direcció General de Cartera Bàsica de Serveis de Sistema Nacional de Salut i Farmàcia, per la qual es procedeix a modificar les condicions de finançament de medicaments inclosos en la prestació farmacèutica del Sistema Nacional de Salut, mitjançant l’assignació d’aportació de l’usuari”. Considera el PSPV que “la injustícia i la crueltat d’aquestes mesures s’agreuja com a conseqüència de ser pacients crònics els quals han de pagar aquest tipus de medicació, el que sens dubte, se suma a la ja difícil situació personal derivada de la gravetat de les seues dolències: càncer, hepatitis, etc”. I per això “insta al Govern d’Espanya a:
1- Rebutjar el nou copagament per als fàrmacs que es dispensen als hospitals de manera ambulatòria.
2- Plantejar al Govern de la Comunitat Autònoma de València que inste el Ministeri de Sanitat, Afers Socials i Igualtat a derogar de forma immediata la Resolució de 10 de setembre de 2013, de la Direcció General de Cartera Bàsica de Serveis del Sistema Nacional de Salut i Farmàcia, per la qual es procedeix a modificar les condicions de finançament de medicaments inclosos en la prestació farmacèutica del Sistema Nacional de Salut mitjançant l’assignació d’aportació de l’usuari.
3- Que en qualsevol cas, el Govern autonòmic de València, igual que han anunciat altres governs autonòmics, anuncie públicament que l’esmentada Resolució no es farà efectiva en el territori de la nostra Comunitat Autònoma, i que per tant els ciutadans afectats no hauran de realitzar cap tipus de pagament als hospitals de la Comunitat Autònoma”.
Des del Bloc-Compromís recolzava la moció perquè esta retallada, comentava la seua portaveu Conxa del Ruste, “em pareix de les més dolentes que puga haver-hi perquè els medicaments d’ús hospitalari són per a malalties molt greus. No són medicaments dels que es faça un ús excessiu, mai. Passen uns controls grandíssims. […] Són cars, clar, però es que són salut”.
Des de Ciutadans de Pego, el seu portaveu, Carmelo Ortolà, també estava d’acord amb la moció “perquè, efectivament, moltes persones no podran fer front, encara que siga pagant el percentatge que es dega”.
Des del PP, Eduardo Siscar, li demanava al regidor que havia llegit la moció quina era la resolució del 10 de setembre de 2013, de la Direcció General de Cartera Bàsica de Serveis del Sistema Nacional de Salut i Farmàcia.
Raül Tamarit contestava que el que diu, bàsicament, és que “s’haurà de pagar un percentatge del medicament” i puntualitzava que “jo em quede amb allò bàsic”. El popular demanava, amb esta argumentació que el més lògic hagués estat passar en més temps la moció “perquè l’oposició se l’hagués pogut mirar en més calma i preparar-se-la” i que, donat que no havien disposat d’eixe temps, no anaven ni “pronunciar-se”.
No obstant això, Maite Ferrándiz complementava la intervenció del seu company de partit, que “tot el món sap el que diu el decret, que tot el món està escoltant la televisió, per, de moment, encara no se sap com es desenvoluparà tot açò i qui ha de pagar i qui no ha de pagar”. Es defensava dient que “ací pareix que els del PP anem a deixar que les persones es moren, les que tinguen càncer, les que tinguen hepatitis i no és aixina el cas”, concloïa la popular.
Raül Tamarit li demanava a Maite Ferrándiz que explicara la llei, ja que semblava tenir més coneixement sobre la mateixa. La portaveu del PP, Maite Ferrándiz, es defensava dient que a ella tampoc li han explicat la llei i deixava clar que no anaven a recolzar la moció.
Carmelo Ortolà estava d’acord en el fet que seria interessant tenir la moció abans del plenari per a poder preparar-la millor. No obstant això, destacava que “és un tema seriós per, almenys d’entrada, manifestar la nostra protesta i rebutjar una mesura d’estes característiques” perquè ja tenim una noció bàsica pels mitjans de comunicació.
L’alcalde i portaveu del PSPV, Enrique Moll, es disculpava per la urgència de la moció, però la justificava perquè “està parlant-se d’este tema al carrer”. Moll criticava que a la televisió autonòmica el conseller del Govern valencià de Sanitat no donara l’explicació que li pertoca sobre la mesura que van a aplicar. Així mateix, li demanava al popular Eduardo Siscar que li telefonara al seu Conseller, que és del seu partit, i que li diguera: “no estàs fent bé les coses, explica-ho per a què la gent ho sàpiga”.”
Conxa del Ruste puntualitzava, després de consultar a través del mòbil la resolució que esta determina el pagament “del 10% de cada envàs de medicació, amb un màxim de 4’20 euros” i afegia que en un principi “no sembla molt”, però que dependrà dels envasos que necessite cada pacient amb una malaltia crònica. I que “moltíssimes persones potser no arriben a poder pagar-los”.
La moció de rebuig al copagament farmacèutic hospitalari era aprovada per 10 vots a favor (PSPV, CdP i Bloc-Compromís) i 5 abstencions (PP).