L’Ajuntament de Pego aprova els marcs pressupostaris per al període 2015-2017
Una nova fiscalització estatal que obliga els ajuntaments a establir el límit de la despesa per als propers 3 anys.
Explicava Carmelo Ortolà, regidor d’Hisenda que el Govern Central “ens obliga a què els ajuntaments aprovem les nostres previsions per a 2015, 2016 i 2017, abans d’aprovar el Pressupost de 2014”. Ho definia també com “una més de les mesures de fiscalització de contenció de la despesa per part del Govern Centrals als ajuntaments”. Confessava el regidor que amb l’actual conjuntura encertar la previsió és un tant delicada. No obstant, amb les dades disponible els serveis tècnics han l’elaborat “un supost pràctic del que seran els tres futurs exercicis i com es desenvoluparan, per suposat sense tenir en compte l’evolució de la situació econòmica del país i, consegüentment, del poble”, explicava Ortolà.
El límit de la despesa previst per a 2015 és de 9.880.733’08 euros. El de 2016 es fixa en 10.068.385 euros i per a 2017 la previsió és 10.259.603’72 euros.
Des del Bloc Compromís es veu “com un altre tecnicisme que demana el govern de l’estat per a marcar unes directrius i que ningú es puga escapar d’elles”. Per a la seua portaveu, Conxa del Ruste, “és una exigència encara més restrictiva en els pressupostos a futur que no deixen que un ajuntament, encara que es fera la millor gestió del món, puguera augmentar la seua capacitat de despesa d’un any a un altre per dalt d’uns percentatge que són irrisoris i que van per baix de l’IPC”.
El PP s’abstenia “perquè una cosa és el que s’establisca pel Govern central, en este cas un sostre de despesa, i l’altra que les dades de les que partim són errònies i per tant no podem recolzar la proposta futur perquè dubtem d’eixes dades”.
El PSPV recolzava la proposta perquè és “un pur tràmit dictat pel Govern central per a vore els futurs pressupostos”. Denunciava Raül Tamarit que “és continuar asfixiant, un poc més, als ajuntaments en el marge que tenim d’ingressos i despeses, però hem de passar per ahí”.
El regidor d’Hisenda agafava una vegada més la paraula per a aclarir que “són uns números dels que informen uns funcionaris i estos funcionaris diuen la veritat, són dades contrastables que hi ha i les previsions a partir d’eixes dades contrastables”. Arrel d’això declarava Carmelo Ortolà que “mireu si està mal feta esta gestió que, la diferència entre l’any 2015 i el 2016 [quan l’actual equip de govern ja no tindrà responsabilitats en l’ajuntament després dels propers comicis municipals], en els números a la mà i en les previsions de futur […], qui entre es trobarà en una reducció importantíssima de passius financers, una reducció importantíssima de la depesa a la que haurà de fer front este ajuntament”. Asseverava Ortolà que “estem estrenyent-nos el cinturó els que estem governant i els que hem estat governant fins ara per a poder eixir d’esta crisi”. Com a exemple posava que qui governe en 2015 es trobarà amb 500.000 euros menys que pagar de passius financers.
El punt era aprovat per 10 vots a favor, els de l’equip de govern (PSPV i CdP) i els del Bloc Compromís. El PP s’abstenia.
Explicava Carmelo Ortolà, regidor d’Hisenda que el Govern Central “ens obliga a què els ajuntaments aprovem les nostres previsions per a 2015, 2016 i 2017, abans d’aprovar el Pressupost de 2014”. Ho definia també com “una més de les mesures de fiscalització de contenció de la despesa per part del Govern Centrals als ajuntaments”. Confessava el regidor que amb l’actual conjuntura encertar la previsió és un tant delicada. No obstant, amb les dades disponible els serveis tècnics han l’elaborat “un supost pràctic del que seran els tres futurs exercicis i com es desenvoluparan, per suposat sense tenir en compte l’evolució de la situació econòmica del país i, consegüentment, del poble”, explicava Ortolà.
El límit de la despesa previst per a 2015 és de 9.880.733’08 euros. El de 2016 es fixa en 10.068.385 euros i per a 2017 la previsió és 10.259.603’72 euros.
Des del Bloc Compromís es veu “com un altre tecnicisme que demana el govern de l’estat per a marcar unes directrius i que ningú es puga escapar d’elles”. Per a la seua portaveu, Conxa del Ruste, “és una exigència encara més restrictiva en els pressupostos a futur que no deixen que un ajuntament, encara que es fera la millor gestió del món, puguera augmentar la seua capacitat de despesa d’un any a un altre per dalt d’uns percentatge que són irrisoris i que van per baix de l’IPC”.
El PP s’abstenia “perquè una cosa és el que s’establisca pel Govern central, en este cas un sostre de despesa, i l’altra que les dades de les que partim són errònies i per tant no podem recolzar la proposta futur perquè dubtem d’eixes dades”.
El PSPV recolzava la proposta perquè és “un pur tràmit dictat pel Govern central per a vore els futurs pressupostos”. Denunciava Raül Tamarit que “és continuar asfixiant, un poc més, als ajuntaments en el marge que tenim d’ingressos i despeses, però hem de passar per ahí”.
El regidor d’Hisenda agafava una vegada més la paraula per a aclarir que “són uns números dels que informen uns funcionaris i estos funcionaris diuen la veritat, són dades contrastables que hi ha i les previsions a partir d’eixes dades contrastables”. Arrel d’això declarava Carmelo Ortolà que “mireu si està mal feta esta gestió que, la diferència entre l’any 2015 i el 2016 [quan l’actual equip de govern ja no tindrà responsabilitats en l’ajuntament després dels propers comicis municipals], en els números a la mà i en les previsions de futur […], qui entre es trobarà en una reducció importantíssima de passius financers, una reducció importantíssima de la depesa a la que haurà de fer front este ajuntament”. Asseverava Ortolà que “estem estrenyent-nos el cinturó els que estem governant i els que hem estat governant fins ara per a poder eixir d’esta crisi”. Com a exemple posava que qui governe en 2015 es trobarà amb 500.000 euros menys que pagar de passius financers.
El punt era aprovat per 10 vots a favor, els de l’equip de govern (PSPV i CdP) i els del Bloc Compromís. El PP s’abstenia.