El recorregut per l’Europa literària de Simona Skrabec obri la programació d’Encontres a Beniarbeig
L’escriptora parlà de la vigència d’un teló d’acer de vegades físic, sovint intangible, que encara entrebanca la idea d’una Europa compacta. Un territori marcat pel contrast del binomi felicitat/infelicitat que s’entén i s’exemplifica a través de l’empremta de l’Holocaust dins la producció cultural de la segona meitat del segle XX.
El passat dijous arrancaren a Beniarbeig les Jornades sobre literatura i història 2014, una iniciativa emmarcada dins del projecte Encontres a Beniarbeig que naix amb la intenció de consolidar una cita cultural per al municipi i alhora per al conjunt de la Marina Alta, tal com manifestà l’alcalde Vicent Cebolla en l’obertura d’un acte que comptà amb la participació de l’escriptor Tomàs Llopis com a representant dels coordinadors del projecte, qui, pel matí a Ràdio Pego reiterava eixa idea de perpetuar en el temps la iniciativa. També va estar a la taula, presentant la primera ponent el jove beniarbegí Pau Bañó.
La programació l’encetà tot seguit l’escriptora i filòloga eslovena Simona Skrabec amb la conferència “Europa literària, Europa històrica”. Estudiosa de la teoria literària i traductora, Skrabec reflexionà en la seua comunicació sobre el sentiment nacional i sobre la visió del continent com a ens històric i cultural, tot partint de la dualitat que disecciona Europa en dos segments geogràfics i vitals no del tot recognoscibles.
L’escriptora parlà de la vigència d’un teló d’acer de vegades físic, sovint intangible, que encara entrebanca la idea d’una Europa compacta. Un territori marcat pel contrast del binomi felicitat/infelicitat que s’entén i s’exemplifica a través de l’empremta de l’Holocaust dins la producció cultural de la segona meitat del segle XX. Per tal de traçar aquest recorregut artístic, Skrabec s’abeurà d’exemples pictòrics com l’autorretrat de Zoran Music o de textos intensos, i alhora intactes, com l’extracte de K.L. Reich de Joaquim Amat-Piniella. Valuoses mostres il•lustratives que arrodoniren una conferència magistral, seguida amb atenció pel nombrós públic que acudí a aquesta primera cita de la programació.
La ponència de Skrabec precedeix així les comunicacions de febrer i març, les quals encapçalaran dos dels més destacats autors de novel•la històrica dins les lletres valencianes: Silvestre Vilaplana –qui ens parlarà el 20 de febrer sobra la realitat i la ficció que poblen la seua gran obra Les cendres del cavaller– i Josep Lozano, qui traçarà -27 de març- una sucosa panoràmica literària en la seua conferència “La novel•la històrica al País Valencià: Crim de Germania”. D’altra banda, el poeta i especialista en literatura hispanoamericana Tomàs Hernàndez conduirà la xerrada del 10 d’abril sobre “La invención de Índias” mentre que el prestigiós historiador de la Universitat de València Antoni Furió serà l’encarregat de tancar el cicle amb la intervenció del 22 de maig sota el títol “La història en les novel•les valencianes de Blasco Ibáñez”.
El passat dijous arrancaren a Beniarbeig les Jornades sobre literatura i història 2014, una iniciativa emmarcada dins del projecte Encontres a Beniarbeig que naix amb la intenció de consolidar una cita cultural per al municipi i alhora per al conjunt de la Marina Alta, tal com manifestà l’alcalde Vicent Cebolla en l’obertura d’un acte que comptà amb la participació de l’escriptor Tomàs Llopis com a representant dels coordinadors del projecte, qui, pel matí a Ràdio Pego reiterava eixa idea de perpetuar en el temps la iniciativa. També va estar a la taula, presentant la primera ponent el jove beniarbegí Pau Bañó.
La programació l’encetà tot seguit l’escriptora i filòloga eslovena Simona Skrabec amb la conferència “Europa literària, Europa històrica”. Estudiosa de la teoria literària i traductora, Skrabec reflexionà en la seua comunicació sobre el sentiment nacional i sobre la visió del continent com a ens històric i cultural, tot partint de la dualitat que disecciona Europa en dos segments geogràfics i vitals no del tot recognoscibles.
L’escriptora parlà de la vigència d’un teló d’acer de vegades físic, sovint intangible, que encara entrebanca la idea d’una Europa compacta. Un territori marcat pel contrast del binomi felicitat/infelicitat que s’entén i s’exemplifica a través de l’empremta de l’Holocaust dins la producció cultural de la segona meitat del segle XX. Per tal de traçar aquest recorregut artístic, Skrabec s’abeurà d’exemples pictòrics com l’autorretrat de Zoran Music o de textos intensos, i alhora intactes, com l’extracte de K.L. Reich de Joaquim Amat-Piniella. Valuoses mostres il•lustratives que arrodoniren una conferència magistral, seguida amb atenció pel nombrós públic que acudí a aquesta primera cita de la programació.
La ponència de Skrabec precedeix així les comunicacions de febrer i març, les quals encapçalaran dos dels més destacats autors de novel•la històrica dins les lletres valencianes: Silvestre Vilaplana –qui ens parlarà el 20 de febrer sobra la realitat i la ficció que poblen la seua gran obra Les cendres del cavaller– i Josep Lozano, qui traçarà -27 de març- una sucosa panoràmica literària en la seua conferència “La novel•la històrica al País Valencià: Crim de Germania”. D’altra banda, el poeta i especialista en literatura hispanoamericana Tomàs Hernàndez conduirà la xerrada del 10 d’abril sobre “La invención de Índias” mentre que el prestigiós historiador de la Universitat de València Antoni Furió serà l’encarregat de tancar el cicle amb la intervenció del 22 de maig sota el títol “La història en les novel•les valencianes de Blasco Ibáñez”.