Diumenge s’inaugura la celebració dels 350 anys de presència franciscana a Pego
Una celebració que s’estendrà fins a novembre, data en què es compliran, de facte, el 350 aniversari de la presència dels germans franciscans al municipi. La inauguració correrà a càrrec del ministre provincial dels franciscans, Fra Juan Carlos Moya, amb una eucaristia a les 11.30h., a la parròquia de la Sagrada família.
Ens hem de remuntar al segle XVII, més concretament al 24 de novembre de 1664, per a veure els franciscans prendre possessió del convent de Sant Antoni de Pàdua. Era el convent vell, en contraposició del convent nou, el de la Sagrada Família. Així concloïa el que a iniciar fra Juan Maimó el 1414 en viure a l’ermita de Sant Joan, a les faldes d’Ambra.
El convent de Sant Antoni de Pego es va construir sobre uns solars donats per Pedro Miralles i incloïa l’obligació d’obrir una escola per a l’ensenyar les primeres lletres a la gent pobra. És per això que en esta celebració, el col•legi sant Antoni i el Convent de la Sagrada Família s’unixen per a recordar el 350 aniversari de la inauguració del convent de frares franciscans de Pego. S’ha preparat un calendari d’activitats que s’anirà desenvolupant des de febrer a novembre d’este 2014. Començarà este diumenge, 9 de febrer, amb una eucaristia. Esta serà presidida pel Ministre provincial dels franciscans, fra Juan Carlos Moya.
Entre les diferents activitats previstes, s’ha treballat una exposició de fotografies del vell i nou convent. Així mateix, hi ha previst realitzar diferents conferències i exposicions per a seguir esta presència franciscana a Pego al llarg de tots estos anys.
El convent vell, el de Sant Antoni de Pàdua estava situat en l’actual plaça del Mercat, ocupava el que és la residència Sant Joan de Déu, la Policia Local, i la finca de pisos intermèdia.
El 1835 els religiosos van ser expulsats dels convent de Sant Antoni i el municipi es va incautar de l’edifici, explica la revista digital Acció Antoniana. Així, l’església va quedar oberta al públic durant molts anys. Els locals del convent van ser utilitzats successivament com a jutjat, presó i hospital. En 1894 li ls va cedir a les Germanes Terciàries que van crear allí un asil per a ancians.
A Pego, com en altres poblacions en les quals havien existit convents de l’Orde franciscana, l’amor a l’hàbit franciscà no va arribar a extingir-se per complet, de tal sort que, el Custodi de la futura Província, P. Sirera, va admetre una fundació de l’Orde franciscana a Pego. La llicència es va obtindre a Madrid el 14 de setembre de 1891, i el 12 de desembre del mateix any arribaven a Pego els primers Religiosos, és a dir el P. Bonaventura Ivars i Fr. Ezequiel Mampel, els quals es van instal•lar provisionalment en una casa particular, disposada per endavant, que va servir de Residència mentre es construïa el nou convent situat en els afores de la població.
Data molt memorable va ser la del 2 de febrer de 1892, ja que es va col•locar la primera pedra, després de beneïda, del futur convent de la Sagrada Família. Esta pedra sepultada en la rasa oberta en la terra, «va ser, com diu el cronista d’este convent, com a gra de mostassa sepultat en terra, que havia de créixer i desenvolupar-se per a formar el corpulent arbre que ha resultat».
Les obres del convent i església dirigides per Fr. Maseo Company, segons els plans traçats per ell, van ser iniciades amb gran espenta, contribuint no poc per al seu ràpid progrés el caràcter decidit, animós i emprenedor del que es troben dotats els fills de Pego. Un fill de la població, o siga el P. Bernardino Sendra, va ser el que va assumir el govern d’aquella naixent casa, desplegant en la seua comesa tals energies que en 25 de juliol de 1894 ja va poder inaugurar-se el local destinat per a Oratori provisional, que comprenia la planta baixa de la façana del Sud en tota la seua extensió. Al mateix temps es van inaugurar també nou cel•les per al mateix nombre de Religiosos que formaven la Comunitat.
L’edificació del convent i església van anar avançant sense desmai gràcies a l’eficaç cooperació i fervorosos alens dels veïns de Pego, i sent Ministre Provincial el P. Camilo Tomás en 6 d’abril de 1901 es va inaugurar amb gran aparell, i segons les pregàries del Ritual es va beneir, el nou i grandiós temple de pur estil gòtic dedicat a la Sagrada Família.
Dirigixen, a més, els Pares d’esta Comunitat una escola primària, legalitzada en 1907, els directors de la qual han sigut des què va començar a funcionar fins al present els Pares Elías Vallcanera, Ángel Sanchis, Bienvenido Ronda, Andrés Savall, Berardo López, Eduardo Vicent, Juan Bta. Sanchis, i Elías Mengual.
La clausura de la celebració del 350 anys de presència franciscana a Pego tindrà lloc al novembre.
Ens hem de remuntar al segle XVII, més concretament al 24 de novembre de 1664, per a veure els franciscans prendre possessió del convent de Sant Antoni de Pàdua. Era el convent vell, en contraposició del convent nou, el de la Sagrada Família. Així concloïa el que a iniciar fra Juan Maimó el 1414 en viure a l’ermita de Sant Joan, a les faldes d’Ambra.
El convent de Sant Antoni de Pego es va construir sobre uns solars donats per Pedro Miralles i incloïa l’obligació d’obrir una escola per a l’ensenyar les primeres lletres a la gent pobra. És per això que en esta celebració, el col•legi sant Antoni i el Convent de la Sagrada Família s’unixen per a recordar el 350 aniversari de la inauguració del convent de frares franciscans de Pego. S’ha preparat un calendari d’activitats que s’anirà desenvolupant des de febrer a novembre d’este 2014. Començarà este diumenge, 9 de febrer, amb una eucaristia. Esta serà presidida pel Ministre provincial dels franciscans, fra Juan Carlos Moya.
Entre les diferents activitats previstes, s’ha treballat una exposició de fotografies del vell i nou convent. Així mateix, hi ha previst realitzar diferents conferències i exposicions per a seguir esta presència franciscana a Pego al llarg de tots estos anys.
El convent vell, el de Sant Antoni de Pàdua estava situat en l’actual plaça del Mercat, ocupava el que és la residència Sant Joan de Déu, la Policia Local, i la finca de pisos intermèdia.
El 1835 els religiosos van ser expulsats dels convent de Sant Antoni i el municipi es va incautar de l’edifici, explica la revista digital Acció Antoniana. Així, l’església va quedar oberta al públic durant molts anys. Els locals del convent van ser utilitzats successivament com a jutjat, presó i hospital. En 1894 li ls va cedir a les Germanes Terciàries que van crear allí un asil per a ancians.
A Pego, com en altres poblacions en les quals havien existit convents de l’Orde franciscana, l’amor a l’hàbit franciscà no va arribar a extingir-se per complet, de tal sort que, el Custodi de la futura Província, P. Sirera, va admetre una fundació de l’Orde franciscana a Pego. La llicència es va obtindre a Madrid el 14 de setembre de 1891, i el 12 de desembre del mateix any arribaven a Pego els primers Religiosos, és a dir el P. Bonaventura Ivars i Fr. Ezequiel Mampel, els quals es van instal•lar provisionalment en una casa particular, disposada per endavant, que va servir de Residència mentre es construïa el nou convent situat en els afores de la població.
Data molt memorable va ser la del 2 de febrer de 1892, ja que es va col•locar la primera pedra, després de beneïda, del futur convent de la Sagrada Família. Esta pedra sepultada en la rasa oberta en la terra, «va ser, com diu el cronista d’este convent, com a gra de mostassa sepultat en terra, que havia de créixer i desenvolupar-se per a formar el corpulent arbre que ha resultat».
Les obres del convent i església dirigides per Fr. Maseo Company, segons els plans traçats per ell, van ser iniciades amb gran espenta, contribuint no poc per al seu ràpid progrés el caràcter decidit, animós i emprenedor del que es troben dotats els fills de Pego. Un fill de la població, o siga el P. Bernardino Sendra, va ser el que va assumir el govern d’aquella naixent casa, desplegant en la seua comesa tals energies que en 25 de juliol de 1894 ja va poder inaugurar-se el local destinat per a Oratori provisional, que comprenia la planta baixa de la façana del Sud en tota la seua extensió. Al mateix temps es van inaugurar també nou cel•les per al mateix nombre de Religiosos que formaven la Comunitat.
L’edificació del convent i església van anar avançant sense desmai gràcies a l’eficaç cooperació i fervorosos alens dels veïns de Pego, i sent Ministre Provincial el P. Camilo Tomás en 6 d’abril de 1901 es va inaugurar amb gran aparell, i segons les pregàries del Ritual es va beneir, el nou i grandiós temple de pur estil gòtic dedicat a la Sagrada Família.
Dirigixen, a més, els Pares d’esta Comunitat una escola primària, legalitzada en 1907, els directors de la qual han sigut des què va començar a funcionar fins al present els Pares Elías Vallcanera, Ángel Sanchis, Bienvenido Ronda, Andrés Savall, Berardo López, Eduardo Vicent, Juan Bta. Sanchis, i Elías Mengual.
La clausura de la celebració del 350 anys de presència franciscana a Pego tindrà lloc al novembre.