L’Ajuntament de Pego entrega hui el títol de Fill Adoptiu de Pego a Fernando Sendra

En reconeixement a la seua trajectòria i mèrits en l’àmbit de les arts, l’educació i la cultura en general, fent-ho igualment en memòria de tots aquells pegolins que hagueren, en algun temps, d’emigrar a altres països en busca de millor fortuna. La distinció es lliura esta vesprada, a les 20h., a la Casa de Cultura de Pego.
El plenari ordinari d’abril va decidir, per unanimitat, nomenar a Francisco Javier Sendra, descendent directe de pegolins, fill adoptiu de Pego. La proposta arribava des de l’arxiu municipal de Pego recolzada per la regidoria de Cultura. El pare de Fernando Javier Sendra, Fernando Sendra, va emigrar a l’Argentina, país on va nàixer l’homenatja’t. Sendra, com és conegut a l’Argentina, és un humorista gràfic, però no un humorista gràfic que haja passat desapercebut, sinó que la seua creació ha estat mundialment reconeguda i, amb l’atorgament del títol de fill adoptiu de Pego, el consistori pegolí vol sumar-se a eixe reconeixement mundial.

L’Ajuntament de Pego, amb el títol de fill de Pego reconeix la trajectòria de Fernando Sendra i els seus mèrits en l’àmbit de les arts, l’educació i la cultura en general. El reconeixement el fa extensible a la memòria de tots aquells pegolins que hagueren, en algun temps, d’emigrar a d’altres països en busca de millor fortuna.

L’acte de lliurament del títol de fill adoptiu es durà a terme esta vesprada. En primer lloc hi haurà una recepció oficial, a les 7.30 de la vesprada, a l’Ajuntament de Pego on Fernando Sendra signarà el Llibre d’honor de la Vila de Pego.




A les 8 de la vesprada, recepció de familiars a la Casa de Cultura de Pego, on se celebrarà l’acte d’homenatge. Presentaran l’acte de lliurament del títol de fill adoptiu de Pego, l’arxiver municipal Joan Miquel Almela, la regidora de Cultura Alicia Siscar i l’alcalde de Pego, Enrique Moll. A continuació, l’homenatja’t, el descendent pegolí, Fernando Sendra, impartirà una conferència sobre la seua vida professional com a humorista gràfic. En acabar, se li lliurarà el títol de Fill Adoptiu de Pego.

Per la rellevància del nomenament, l’Ajuntament de Pego, convida a tots els pegolins i les pegolines a abrigar, amb la seua presència el nou fill de Pego, Fernando Sendra.

A Fernando Sendra, nascut a Mar de Plata, li agrada relatar històries d’humor i dibuixar des de menut. No obstant això, per influència dels seus amics va cursar la carrera d’enginyeria a la UBA durant tres anys. Als 19 anys va intentar portar avant una fàbrica de cinturons, però la inexperiència en el negoci va fer que l’empresa fera fallida.

Més tard va abandonar l’enginyeria i va estudiar la carrera de Belles Arts i ací sí que va encertar. Professionalment es va iniciar en 1973 publicant vinyetes d’humor en la revista Siete Días, i més tard en Para ti, Jocker i La Semana. El seu personatge més conegut és Matías, el personatge principal de la tira diària de Clarín, ‘Yo, Matías’. Perquè us feu una idea de la importància del personatge de Matías. A Hollywood existeix el passeig de les estrelles, no? Doncs a l’Argentina, prolífera en humoristes gràfics, existeix el seu equivalent en dibuixos, allí tenen el ‘Paseo de la historieta’. Doncs allí lluïx una fantàstica rèplica de Matías.




Sendra explicava, per a un mitjà de comunicació argentí en quines circumstàncies naix Matías, allà per l’any 1989. La tira gràfica ‘Yo, Matías’, explica la relació, el conflicte, entre un xiquet d’aproximadament 9 anys, amb sa mare. Este personatge naix arrel del conflicte propi de Fernando Sendra amb els seus quatre fills quan, quan eren menuts, treballava a casa i havia d’anar negociant amb ells tot tipus de situacions. Amb ‘Yo, Matías’ Sendra aconseguia alliberar la seua pròpia tensió.




Matías viu xicotetes històries al voltant de diminutes coses. Sol posar histèrica a sa mare amb la insistència i les seues preguntes sorprenents. És un personatge infantil que reflexiona, sempre amb humor, sobre la vida de les persones adultes. És un xic ‘pillo’, simpàtic i ingenu. El seu món és l’escola, sa casa i el barri. La fantasia, imaginació, els temors i els seus desitjos armen el centre de la història. Amb el seu pensament infantil fa un esforç per entendre el difícil món dels adults, ajudat per sa mare, sempre, sense oblidar-se, de realitzar les coses de la seua edat.








972 Visites

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Obligatori *

Hola!!