Isabel Garcia Canet dedica el seu recital de poesia a la llibertat de la dona
Un recital organitzat pel grup de Dones Cabal que va recórrer les distintes obres poètiques de la poetessa pegolina que, en esta ocasió va acompanyar la rapsòdia amb els acords de la guitarra d’un altre jove pegolí, Enric Moll.
Divendres de vesprada, avançant-se dos dies a la cita, Cabal va organitzar la segona activitat de la setmana dedicada al dia de la dona. En este cas va ser un recital de poesia a càrrec d’una poetessa pegolina, Isabel Garcia Canet.
El recital, però, va estar precedit per la intervenció de la treballadora social Xaro Pinto i el regidor de la dona, Enrique Moll. Pinto va recordar el per què es commemora el 8 de març com a dia de la dona treballadora. Per a fer-ho, Ràdio Pego agafa les paraules de Teresa Pàmies, que en un article de 2002 escrivia que, el 8 de març ens recorda que «142 obreres de la fàbrica de confecció industrial de Nova York que, el març de 1911, es tancaren als tallers reivindicant reducció de la jornada de dotze hores i la instal·lació de dutxes que l’empresa els negava. Un misteriós incendi causà la mort de les obreres en lluita sorpreses en el recinte ocupat i tancat des de l’exterior». La treballadora social de la Mancomunitat apuntava que el focus «l’hem de posar en la nostra cultura patriarcal perquè […] supedita el paper de la dona al de l’home i és per això que les dones estem en menys oportunitats».
El regidor de la dona de l’Ajuntament de Pego, Enrique Moll, va ser l’encarregat de presentar la poetessa pegolina Isabel Garcia Canet. D’ella va destacar «el seu talent» que es pot comprovar en el seu currículum, amb els premis valencians de poesia més importants en el seu haver: premi Senyoriu ‘Ausias March’ de Beniarjó i premi ‘Vicent Andrés Estellés’ de Burjassot, entre d’altres.
La protagonista de la vesprada, Isabel Garcia Canet, va dedicar el seu recital «a la llibertat de la dona», així com a «la importància del ritme, d’estar a gust amb el seu cos, de la vellesa…» i és que definia Isabel la seua poesia com «molt social» i assegurava que «faig política amb la meua poesia, a través de la bellesa i a través de la música, perquè escric a través del ritme».
Isabel Garcia Canet es va acompanyar, en este recital per a Cabal, amb els acords de la guitarra d’Enric Moll. Un exemple dels poemes que va escollir, ‘Claustre’ on la columna és la dona.
Divendres de vesprada, avançant-se dos dies a la cita, Cabal va organitzar la segona activitat de la setmana dedicada al dia de la dona. En este cas va ser un recital de poesia a càrrec d’una poetessa pegolina, Isabel Garcia Canet.
El recital, però, va estar precedit per la intervenció de la treballadora social Xaro Pinto i el regidor de la dona, Enrique Moll. Pinto va recordar el per què es commemora el 8 de març com a dia de la dona treballadora. Per a fer-ho, Ràdio Pego agafa les paraules de Teresa Pàmies, que en un article de 2002 escrivia que, el 8 de març ens recorda que «142 obreres de la fàbrica de confecció industrial de Nova York que, el març de 1911, es tancaren als tallers reivindicant reducció de la jornada de dotze hores i la instal·lació de dutxes que l’empresa els negava. Un misteriós incendi causà la mort de les obreres en lluita sorpreses en el recinte ocupat i tancat des de l’exterior». La treballadora social de la Mancomunitat apuntava que el focus «l’hem de posar en la nostra cultura patriarcal perquè […] supedita el paper de la dona al de l’home i és per això que les dones estem en menys oportunitats».
El regidor de la dona de l’Ajuntament de Pego, Enrique Moll, va ser l’encarregat de presentar la poetessa pegolina Isabel Garcia Canet. D’ella va destacar «el seu talent» que es pot comprovar en el seu currículum, amb els premis valencians de poesia més importants en el seu haver: premi Senyoriu ‘Ausias March’ de Beniarjó i premi ‘Vicent Andrés Estellés’ de Burjassot, entre d’altres.
La protagonista de la vesprada, Isabel Garcia Canet, va dedicar el seu recital «a la llibertat de la dona», així com a «la importància del ritme, d’estar a gust amb el seu cos, de la vellesa…» i és que definia Isabel la seua poesia com «molt social» i assegurava que «faig política amb la meua poesia, a través de la bellesa i a través de la música, perquè escric a través del ritme».
Isabel Garcia Canet es va acompanyar, en este recital per a Cabal, amb els acords de la guitarra d’Enric Moll. Un exemple dels poemes que va escollir, ‘Claustre’ on la columna és la dona.