La Universitat de València publica María Cambrils: El despertar del feminismo socialista. Biografía, textos y contextos (1877-1939)
Un volum escrit per Rosa Solbes, Ana Aguado i Joan Miquel Almela. En l’obra s’analitza la figura i l’obra de María Cambrils Sendra i unix l’estudi dels seus referents biogràfics, del seu pensament i de les seues propostes discursives a l’edició de la gran majoria dels seus escrits. Esta és la primera vegada que es publiquen tots junts els escrits de María Cambrils.
La Universitat de València acaba de publicar María Cambrils: El despertar del feminismo socialista. Biografía, textos y contextos (1877-1939). Un volum que encara no té data de presentació, però que suposem que no tardarem en conèixer. L’obra està escrita per les tres persones que més saben sobre María Cambrils: Rosa Solbes, la periodista qui ens la va descobrir al públic en un article publicat a El País, Ana Agudo, Catedràtica d’Història Contemporània de la Universitat de València especialitzada en història social i història de les dones en l’època contemporània, especilament en el segle XX; qui l’ha estudiada en la vessant històrica i l’arxiver municipal, Joan Miquel Almela qui, arrel del que se sabia es va posar a investigar sobre ella i va avançar alguna cosa en una conferència sobre la figura de la feminista socialista organitzada per Dones Cabal a Pego el 8 de març de 2013. Conferència compartida amb Elvira Cambrils.
La nova publicació, explica la seua contraportada —facilitada a Ràdio Pego per Joan Miquel Almela—, analitza la figura i l’obra de María Cambrils Sendra (el Cabanyal, València, 1877-Pego, Alacant, 1939), rellevant socialista i feminista valenciana –o en ordre invers, feminista socialista– i, no obstant això, escassament coneguda pel gran públic. El llibre unix l’estudi dels seus referents biogràfics, del seu pensament i de les seues propostes discursives, a l’edició de la gran majoria dels seus escrits –els seus articles i el seu llibre Feminismo Socialista–, que es reunixen per primera vegada en una mateixa publicació.
Portada del llibre sobre María Cambrils facilitada per J.M. Almela
María Cambrils va ser una dona compromesa amb el socialisme i un referent feminista en la seua època. Sens dubte, una de les primeres i més significatives socialistes que, en els anys vint, va analitzar l’especificitat de la problemàtica femenina i la subordinació de les dones. El títol del seu llibre, Feminismo Socialista, és tota una declaració de principis, una proposta d’acció i de projecte polític, en el que la causa del feminisme es vincula al socialisme, perquè no entén l’un sense l’altre. Des de la seua historicitat, va dedicar el seu treball intel•lectual a desenvolupar el socialisme en clau feminista, igualitària, democràtica i radical.
Va escriure periòdicament en diferents publicacions, entre elles en El Socialista. En els seus articles va analitzar la subordinació de les dones, relacionant el capitalisme amb el patriarcat i els seus instruments culturals i ideològics –codis, lleis, religió– per a construir arquetips i models de gènere hegemònics. Va escriure també sobre la societat i la política espanyola dels anys vint i trenta. Però sobretot, va realitzar com a socialista importants propostes feministes amb un clar contingut de classe, vinculades al socialisme com «ideal de redempció per a la dona», que la convertixen en un referent fonamental per a la història del socialisme i del feminisme a Espanya.
En l’Espanya dels anys vint i trenta, durant la dictadura de Primo de Rivera i molt particularment en la Segona República, a pesar de l’existència de models de gènere tradicionals i hegemònics en les distintes cultures polítiques, la progressiva presència de plantejaments igualitaris i feministes en la cultura socialista va ser generant discursos, propostes i accions col•lectives enfront de la subordinació i la falta de drets de les dones. La valenciana María Cambrils va representar un punt d’inflexió clau en la formulació d’estos plantejaments feministes, en el si del socialisme del primer terç del segle XX a Espanya.
El present treball monogràfic aprofundix en la seua vida, els seus escrits i la seua època històrica, i reunix les seues publicacions i la seua obra periodística, situant-les en el seu context històric, en el temps en què li va tocar viure, en el que va dedicar gran part de les seues energies a difondre esta important conquista del segle XX que hem definit com a feminisme.
La Universitat de València acaba de publicar María Cambrils: El despertar del feminismo socialista. Biografía, textos y contextos (1877-1939). Un volum que encara no té data de presentació, però que suposem que no tardarem en conèixer. L’obra està escrita per les tres persones que més saben sobre María Cambrils: Rosa Solbes, la periodista qui ens la va descobrir al públic en un article publicat a El País, Ana Agudo, Catedràtica d’Història Contemporània de la Universitat de València especialitzada en història social i història de les dones en l’època contemporània, especilament en el segle XX; qui l’ha estudiada en la vessant històrica i l’arxiver municipal, Joan Miquel Almela qui, arrel del que se sabia es va posar a investigar sobre ella i va avançar alguna cosa en una conferència sobre la figura de la feminista socialista organitzada per Dones Cabal a Pego el 8 de març de 2013. Conferència compartida amb Elvira Cambrils.
La nova publicació, explica la seua contraportada —facilitada a Ràdio Pego per Joan Miquel Almela—, analitza la figura i l’obra de María Cambrils Sendra (el Cabanyal, València, 1877-Pego, Alacant, 1939), rellevant socialista i feminista valenciana –o en ordre invers, feminista socialista– i, no obstant això, escassament coneguda pel gran públic. El llibre unix l’estudi dels seus referents biogràfics, del seu pensament i de les seues propostes discursives, a l’edició de la gran majoria dels seus escrits –els seus articles i el seu llibre Feminismo Socialista–, que es reunixen per primera vegada en una mateixa publicació.
Portada del llibre sobre María Cambrils facilitada per J.M. AlmelaMaría Cambrils va ser una dona compromesa amb el socialisme i un referent feminista en la seua època. Sens dubte, una de les primeres i més significatives socialistes que, en els anys vint, va analitzar l’especificitat de la problemàtica femenina i la subordinació de les dones. El títol del seu llibre, Feminismo Socialista, és tota una declaració de principis, una proposta d’acció i de projecte polític, en el que la causa del feminisme es vincula al socialisme, perquè no entén l’un sense l’altre. Des de la seua historicitat, va dedicar el seu treball intel•lectual a desenvolupar el socialisme en clau feminista, igualitària, democràtica i radical.
Va escriure periòdicament en diferents publicacions, entre elles en El Socialista. En els seus articles va analitzar la subordinació de les dones, relacionant el capitalisme amb el patriarcat i els seus instruments culturals i ideològics –codis, lleis, religió– per a construir arquetips i models de gènere hegemònics. Va escriure també sobre la societat i la política espanyola dels anys vint i trenta. Però sobretot, va realitzar com a socialista importants propostes feministes amb un clar contingut de classe, vinculades al socialisme com «ideal de redempció per a la dona», que la convertixen en un referent fonamental per a la història del socialisme i del feminisme a Espanya.
En l’Espanya dels anys vint i trenta, durant la dictadura de Primo de Rivera i molt particularment en la Segona República, a pesar de l’existència de models de gènere tradicionals i hegemònics en les distintes cultures polítiques, la progressiva presència de plantejaments igualitaris i feministes en la cultura socialista va ser generant discursos, propostes i accions col•lectives enfront de la subordinació i la falta de drets de les dones. La valenciana María Cambrils va representar un punt d’inflexió clau en la formulació d’estos plantejaments feministes, en el si del socialisme del primer terç del segle XX a Espanya.
El present treball monogràfic aprofundix en la seua vida, els seus escrits i la seua època històrica, i reunix les seues publicacions i la seua obra periodística, situant-les en el seu context històric, en el temps en què li va tocar viure, en el que va dedicar gran part de les seues energies a difondre esta important conquista del segle XX que hem definit com a feminisme.