Carolina Sala commemora el seu 50 aniversari en presència de tota la comunitat educativa pegolina
Divendres de vesprada tenia lloc, al pati d’entrada de l’escola els parlaments de la regidora d’Educació i el director del centre per a posar de relleu que, durant el mig segle de vida, Carolina Sala sempre ha tingut com a lema educar a persones. Una exposició que es pot contemplar durant tota esta setmana fa un repàs per eixos 50 anys de vida.
La comunitat educativa pegolina no va voler perdre’s l’acte commemoratiu del 50é aniversari del col•legi públic Carolina Sala que va tenir lloc divendres passat de vesprada. Una pancarta amb el fons negre, ressaltava els 50 anys de vida de Carolina Sala. Dos figures, d’una xiqueta i d’un xiquet, reforçaven el lema de la celebració, ’50 anys aprenent junts’.
La regidora d’Educació, Alícia Siscar, va ser la primera en dirigir-se als i les assistents. Explicava que ella ha estat una d’eixes persones que va aprendre a Carolina Sala, com també ho han fet el seu fill i la seua filla. Subratllava que, abans d’alçar-se l’escola allí jugaven els xiquets i les xiquetes del barri. I, quan es va construir el col•legi, el record és el d’un «col•legi gran, xulíssim», la mateixa impressió que va tenir l’alumnat en 2010. No va oblidar Alícia Siscar el que va haver entre mig, el deteriorament de l’antiga escola, els tres anys de ‘barracons’ i les pressions de l’AMPA i el professorat perquè s’accelerara la construcció de l’actual escola.
Joan Siscar, director del Ceip Carolina Sala va fer un extens repàs per la història del centre. No era per a menys, tenint en compte que es commemorava mig segle de vida del Carolina Sala. El centre públic més antic del municipi i, alhora, amb les instal•lacions més noves.
Siscar va explicar qui va ser la dona que dóna nom al col•legi públic pegolí, Carolina Sala. Una dona de la que se sabia ben poc. Amb la col•laboració de l’arxiver municipal, Joan Miquel Almela, s’aconseguix saber que Carolina Sala va nàixer l’1 de juny de 1834 al si d’una família benestant. Es va casar amb un advocat ric de Pedreguer, on va passar a viure-hi. Va morir l’11 d’octubre de 1915, amb 81 anys.
El 1933, sent alcalde Aquilino Barrachina, compra uns terrenys per a construir una segona escola nacional on actualment s’alça Carolina Sala. El projecte, però, no es realitza. Es recupera el 1958 sent alcalde Joan Siscar. El projecte inicial s’amplia a dos plantes perquè, els arquitectes del moment consideren que l’edifici projectat originalment no tindrà prou capacitat. El problema, però, era com pagar les obres.
Per a solucionar la qüestió econòmica, el 9 de juny de 1960 l’Ajuntament decidix alienar uns terrenys municipals situats on, actualment, es troba el musical. Dels diners que recapta de la reparcel•lació, part dels quals ajuden a finançar la nova escola. Van ser més de 2 milions de pessetes. En record de «la benefactora es decidix posar-li Carolina Sala». «El grup escolar Carolina Sala va començar a funcionar el curs acadèmic 1964/65». Aleshores depenia del centre nº1, el col•legi Cervantes. És el curs escolar 1987/88 quan es constituïx com a grup propi, amb una línia en valencià.
La resta de la història és més coneguda, però Joan Siscar també ens la va relatar. Ens aturem, però, en el moment en què el director de Carolina Sala evidencia que, «en 50 anys s’han produït molts canvis» per a ressaltar que, després de mig segle, cal pensar en l’escola de futur que «ha de destacar pel seu humanisme, pel seu col•lectiu respectuós, responsable i capaç, per la seua solidaritat i per la seua visió de futur. Una escola de persones per a persones».
Després d’estes paraules, el director de Carolina Sala va convidar tot el món a gaudir de l’exposició que repassa el mig segle d’existència de l’escola pegolina abraçant el centre, ja que esta està distribuïda per tot l’edifici per, exhibir tant els records de vida com el propi centre. L’exposició es podrà visitar durant tota la setmana pel matí.
La jornada de commemoració del 50 aniversari de Carolina Sala va finalitzar a una vetllada en família al pati de l’escola amb la presència d’alumnes, mestres, junta directiva i, com no, exalumnes, exmestres, exjunta directiva…
La comunitat educativa pegolina no va voler perdre’s l’acte commemoratiu del 50é aniversari del col•legi públic Carolina Sala que va tenir lloc divendres passat de vesprada. Una pancarta amb el fons negre, ressaltava els 50 anys de vida de Carolina Sala. Dos figures, d’una xiqueta i d’un xiquet, reforçaven el lema de la celebració, ’50 anys aprenent junts’.
La regidora d’Educació, Alícia Siscar, va ser la primera en dirigir-se als i les assistents. Explicava que ella ha estat una d’eixes persones que va aprendre a Carolina Sala, com també ho han fet el seu fill i la seua filla. Subratllava que, abans d’alçar-se l’escola allí jugaven els xiquets i les xiquetes del barri. I, quan es va construir el col•legi, el record és el d’un «col•legi gran, xulíssim», la mateixa impressió que va tenir l’alumnat en 2010. No va oblidar Alícia Siscar el que va haver entre mig, el deteriorament de l’antiga escola, els tres anys de ‘barracons’ i les pressions de l’AMPA i el professorat perquè s’accelerara la construcció de l’actual escola.
Joan Siscar, director del Ceip Carolina Sala va fer un extens repàs per la història del centre. No era per a menys, tenint en compte que es commemorava mig segle de vida del Carolina Sala. El centre públic més antic del municipi i, alhora, amb les instal•lacions més noves.
Siscar va explicar qui va ser la dona que dóna nom al col•legi públic pegolí, Carolina Sala. Una dona de la que se sabia ben poc. Amb la col•laboració de l’arxiver municipal, Joan Miquel Almela, s’aconseguix saber que Carolina Sala va nàixer l’1 de juny de 1834 al si d’una família benestant. Es va casar amb un advocat ric de Pedreguer, on va passar a viure-hi. Va morir l’11 d’octubre de 1915, amb 81 anys.
El 1933, sent alcalde Aquilino Barrachina, compra uns terrenys per a construir una segona escola nacional on actualment s’alça Carolina Sala. El projecte, però, no es realitza. Es recupera el 1958 sent alcalde Joan Siscar. El projecte inicial s’amplia a dos plantes perquè, els arquitectes del moment consideren que l’edifici projectat originalment no tindrà prou capacitat. El problema, però, era com pagar les obres.
Per a solucionar la qüestió econòmica, el 9 de juny de 1960 l’Ajuntament decidix alienar uns terrenys municipals situats on, actualment, es troba el musical. Dels diners que recapta de la reparcel•lació, part dels quals ajuden a finançar la nova escola. Van ser més de 2 milions de pessetes. En record de «la benefactora es decidix posar-li Carolina Sala». «El grup escolar Carolina Sala va començar a funcionar el curs acadèmic 1964/65». Aleshores depenia del centre nº1, el col•legi Cervantes. És el curs escolar 1987/88 quan es constituïx com a grup propi, amb una línia en valencià.
La resta de la història és més coneguda, però Joan Siscar també ens la va relatar. Ens aturem, però, en el moment en què el director de Carolina Sala evidencia que, «en 50 anys s’han produït molts canvis» per a ressaltar que, després de mig segle, cal pensar en l’escola de futur que «ha de destacar pel seu humanisme, pel seu col•lectiu respectuós, responsable i capaç, per la seua solidaritat i per la seua visió de futur. Una escola de persones per a persones».
Després d’estes paraules, el director de Carolina Sala va convidar tot el món a gaudir de l’exposició que repassa el mig segle d’existència de l’escola pegolina abraçant el centre, ja que esta està distribuïda per tot l’edifici per, exhibir tant els records de vida com el propi centre. L’exposició es podrà visitar durant tota la setmana pel matí.
La jornada de commemoració del 50 aniversari de Carolina Sala va finalitzar a una vetllada en família al pati de l’escola amb la presència d’alumnes, mestres, junta directiva i, com no, exalumnes, exmestres, exjunta directiva…