El socialista Enrique Moll Briones és investit alcalde de Pego per majoria absoluta
Amb els vots a favor dels seus 7 regidors i dels 2 de Ciutadans de Pego. També presentava candidatura Compromís per Pego que rebia el suport de Volem Pego. Enrique Moll, ja amb la vara de comandament d’esta legislatura, confiava que al llarg de la mateixa, canvie l’opinió dels partits que no li han donat suport, i se sumen al projecte de govern al que han arribat socialistes i Ciutadans de Pego. Moll afirmava que «anem a tractar a tots els pegolins com si fórem una gran empresa i, qualsevol empresari cuida als seus clients, i això és el que anem a intentar fer nosaltres, cuidar-vos per a què a les pròximes eleccions ens torneu a votar».
Abans que sonaren les 11 del matí de dissabte, el saló de plenaris de l’Ajuntament de Pego estava ja de gom a gom, com sol ocórrer en les sessions importants com la que va tenir lloc dissabte, dia de la constitució de la nova corporació municipal. Tocades les 11 al campanar de Pego, s’iniciava la sessió extraordinària. Ho feia constituint la mesa d’edat per a dirigir la primera part del plenari, amb el regidor de més edat, Carmelo Ortolà Siscar i el més jove, Simón Ortolà Vicens.
Es passava després al jurament o promesa del càrrec de regidor/a de l’Ajuntament de Pego. En el cas pegolí només van jurar el càrrec els dos regidors de Ciutadans de Pego, Carmelo Ortolà i Alícia Siscar. Hi va haver també, fórmules originals o, almenys curioses com la del regidor popular Javier Gascó: «sí, jure, promet perquè em dóna la gana» que va arrancar alguns riures de l’audiència. El també popular Simón Ortolà va prometre tant en valencià com en castellà. D’altra banda, els quatre regidors de Compromís per Pego van prometre per imperatiu legal. Conxa del Ruste, a més ho va fer per la «regeneració democràtica» i Àngel Oltra ho va fer «per l’estat del benestar i social».
Una vegada constituïda la corporació municipal de Pego per a esta legislatura es presentaven dos candidatures per a ocupar l’alcaldia, una per part de Compromís per Pego i l’altra per part del PSPV-PSOE.
La candidata a alcaldessa de Compromís per Pego, Conxa del Ruste, defensava la presentació de candidatura exposant que «són moments per a fer canvis en la política, per a mirar per les persones i per a fer i defensar projectes de participació de tota la gent que està en llocs de responsabilitat». «Des de Compromís pensem que el nostre projecte abraça a totes i cadascuna de les persones del poble i a tots i cadascun dels regidors i regidores que han sigut electes», afirmava del Ruste i, per això, explicava que «el que volem portar endavant és un equip de govern que siga participatiu, que done veu a tots i a totes, on tots tinguen responsabilitats, conforme passava abans de l’any 1999». I és que, recordava la portaveu de Compromís «estem en un moment històric i de canvi, que podem aprofitar moltes sinergies, que mai en la vida hem tingut eixes majories que estan pactant-se a moltíssims pobles, a la Generalitat, eixe diputat pegolí que anem a tindre, de Compromís, hem d’aprofitar eixes sinergies». Defensava que «s’acaben les polítiques de cadiretes i de llocs de treball, que l’Ajuntament no siga una oficina de col·locació».
Definia la proposta de Compromís com un projecte «un govern participatiu on totes les persones puguen tindre veu, un govern que done la veu al poble i a tots els regidors i les regidores. Un govern transparent, eficaç i que defense polítiques que rescate persones i que reactiven l’economia del poble» i, explicava, «com no s’ha arribat a un acord amb el partit més votat per portar eixes polítiques avant calia que, amb quatre representant […] passar fulla i presentar este projecte».
La candidatura dels socialistes pegolins era defensada per Raül Tamarit amb uns arguments molt més breus que l’anterior defensa. Tamarit declarava que els socialistes «som la força més votada al nostre poble. Feia molts anys el Partit Socialista no era la força més votada i creiem en la política, creiem en el que estem fent i tenim un projecte de futur i per tant, nosaltres presentem candidatura».
El resultat de la votació era de 5 vots per a Compromís per Pego, els vots dels quatre regidors de la formació i el de la representant del nou partit a la corporació, Volem Pego.
El PSPV-PSOE aconseguia sumar, amb els seus 7 regidors i els 2 de Ciutadans de Pego, la majoria absoluta, esdevenint alcalde de Pego, el socialista Enrique Moll Briones que revalidava el càrrec, amb la diferència que, en esta ocasió estarà al capdavant de l’alcaldia durant els propers quatre anys.
Prometia Enrique Moll Briones el seu càrrec com a alcalde i passava a presidir el plenari en qualitat de batlle de Pego. El primer que feia Moll era donar la paraula als grups de la corporació en ordre de menor a major representació.
La primera en prendre la paraula era la regidora del nou partit que s’incorpora en esta legislatura a la corporació pegolina, Irene Sendra per Volem Pego. Sendra estava visiblement nerviosa per estrenar-se al plenari municipal davant tanta gent, és per això que va passar a llegir el text que tenia preparat per a explicar la postura de Volem Pego en l’acte d’investidura. Començava donant les gràcies a totes les persones que els va votar «per iniciar la transformació política que tan clarament demana la nostra societat». Donava l’enhorabona als socialistes pels resultats. Seguidament passava a explicar el perquè Volem Pego no havien votat a favor de la investidura d’Enrique Moll. Irene Sendra explicava que, en conèixer els resultats de les eleccions «estàvem molt contents perquè, després de tants anys, l’esquerra tenia la possibilitat de governar de nou el nostre poble». No obstant, assegurava «esta opció s’ha vist enfosquida per la por».
La proposta de Volem Pego, feta pública a Ràdio Pego, per al futur ajuntament era principalment, «participatiu, on tots els càrrecs electes tingueren responsabilitats de govern, sense cap regidor amb dedicació exclusiva llevat de l’alcalde i sense cap càrrec de confiança» i explicava Irene Sendra que, «si esta opció no era possible, també apostàvem per un gran pacte d’esquerres per governar». No obstant, afirmava Sendra, «que cap d’estes condicions s’ha donat, tot el contrari, una vegada més el PSOE ha optat per unir-se a la dreta, bloquejant amb esta actitud el canvi polític i de transformació social que el poble demana», el que provoca que Volem Pego «no puga donar el vot a la candidatura d’Enrique Moll» deixant clar des de Volem que la tria dels socialistes és «legítima i la respectem».
El vot favorable a Compromís per Pego, explicava Irene Sendra, «amb la intenció de sumar, d’unir forces, per dur endavant projectes socials». Declarava la regidora de Volem Pego que «farem una oposició constructiva, sense personalisme i mirant sempre pel bé comú».
Carmelo Ortolà, com a portaveu de Ciutadans de Pego, soci de govern dels socialistes, explicava que des del primer dia va dir que «estàvem disposats a garantir l’estabilitat política d’este poble» donant recolzament als socialistes com a força més votada, estigueren o no estigueren en l’equip de govern. Finalment, però, una vegada el PSPV-PSOE els van proposar formar part de l’equip de govern, Ciutadans de Pego van posar damunt la taula una sèrie de condicions que, els socialistes han acceptat
– divendres s’escenificava el pacte.
A més, Carmelo Ortolà feia memòria per a recordar que a Pego fa 12 anys es va encetar la fórmula de governar en tripartit o bipartit, una circumstància ara estesa per quasi tot l’estat espanyol. Manifestava Ortolà «em sap mal haver escoltat la senyora Conxa del Ruste haver dit que els govern han de ser participatius» i li agraïa que en l’anterior legislatura hagués donat estabilitat política donant suport a la seua investidura com a alcalde. Alhora, però, li recriminava que «es va posar a l’oposició quan se li va oferir governar. Aleshores no, ara sí» i suggeria que l’elecció va ser «perquè estàvem en plena crisi i la gent tenia por de cremar-se políticament». Defensava el portaveu de Ciutadans de Pego que «no ens ha fet mai cremar-nos políticament […] sempre hem primat el que és el servei al poble, governant en minoria i ara podem tindre un ajuntament sanejat». I avançava que «la política de Ciutadans de Pego va a continuar igual, en sentit comú, en trellat i amb les idees clares».
Ana Ortolà, la nova portaveu del Partit Popular començava el seu discurs donant l’enhorabona al nou equip de govern i manifestava «alegrar-se que, per una volta haja eixit, com a resultat, la llista més votada», una reiterada reivindicació dels populars i que, lamentava «per diverses circumstàncies no havia passat a Pego, conseqüències que ha patit el PP que durant diverses legislatures ha sigut la llista més votada i no hem aconseguit formar equip de govern».
Compromís per Pego era el següent partit en prendre la paraula. Conxa del Ruste donava l’enhorabona al nou alcalde i al nou equip de govern. A continuació exposava com Compromís havia arribat a la conclusió de presentar candidatura «quan inicialment la pilota estava en la teulada del partit més votada que era el PSOE i vam estar dos setmanes esperant una cridada que no es produïa».
Va ser, relatava del Ruste el dijous del plenari ordinari quan els socialistes els van emplaçar al dilluns següent per parlar. En eixa reunió Compromís va plantejar «unes línies que per a nosaltres eren irrenunciables: disminució dels càrrecs públics i de confiança, la disminució dels sous dels càrrecs públics i de confiança, la total transparència de l’activitat de l’Ajuntament, tant en la web com en el tauler d’anuncis, perquè tot el món sàpiga qui contracta i amb qui i per què; quins càrrecs hi ha i per què; quins sous es cobren i per què; quina relació de llocs de treball hi ha i per què. Que les licitacions dels contractes de menys de 50.000€ foren real i no a dit». Davant d’açò la resposta del PSPV-PSOE de Pego arribava divendres de matí, el que assegurava la portaveu de Compromís significava que «voluntat de diàleg no hi ha gens» i per això van decidir presentar la seua pròpia candidatura.
L’últim partit en dirigir-se a la nova corporació municipal era el socialista. Raül Tamarit començava donant l’enhorabona «a tots els regidors presents». Així mateix va agrair el vot a tota la gent que va elegir els socialistes i va declarar que «és una responsabilitat i un orgull tornar a ser la força més votada al nostre poble». Declarava Tamarit que els socialistes «comencem una nova legislatura amb il·lusió, amb ganes de treballar, on prioritzarem les polítiques socials per damunt de tot, sempre defensant la nostra llengua, la nostra cultura i les nostres tradicions com a poble» i afegia que els socialistes continuaran «defensant una sanitat i educació públiques i de qualitat i, ens comprometem a fer, de l’Ajuntament, un instrument més pròxim per als ciutadans, on la participació de la ciutadania serà fonamental per al bon funcionament de l’Ajuntament».
Explicava també Raül Tamarit que «l’Assemblea del PSPV de Pego que, per l’estabilitat política del nostre poble, hauria d’estar a l’equip de govern Ciutadans de Pego. No obstant, hem estat oberts a escoltar a la resta de forces polítiques».
Una vegada la ronda de paraula finalitzada era el torn de l’alcalde. Enrique Moll, que continuarà al capdavant de l’Ajuntament de Pego els propers 4 anys, realitzava un discurs farcit d’agraïments. Alternava Moll altres qüestions. Entre d’altres, informava al públic que en els plenaris ordinaris, en acabar estos, dona la paraula al públic present «perquè explique, pregunte, critique o demana el que tinga que demanar en el saló de plenaris». Afegia que «està de moda fer assemblees, fer reunions en places i en passejos quan la plaça de tots, el passeig de tots i el lloc de tots és este local». Enrique Moll reiterava que «m’agradaria que en els propers plenaris hi haguera més gent i, quan hi haguera gent amb propostes, que vinguera ací i les fera que no ens mengem a ningú».
Avançava Moll que «si algú no vol vindre perquè no pot vindre, anem a instal·lar una vídeoacta i es passarà a la web de l’Ajuntament i tot el món podrà vore totes les intervencions dels regidors ací».
També va fer referència a la decisió dels socialistes respecte al pacte de govern. Tot i no voler entrar a detallar la decisió, Enrique Moll sí que apuntava a que «hi havia diferents postures, diferents idees damunt la taula. L’Assemblea és sobirana, l’Assemblea decidix i nosaltres només hem acatat la voluntat de l’Assemblea. El terminis per a seure’ns a parlar els marca qui encapçala la llista més votada i les converses han vingut marcades pel partit». Així mateix, explicava Enrique Moll que «hi havia postures inassumibles per a poder seure’ns per parlar» i finalment l’Assemblea va decidir que «la millor opció era pactar amb Ciutadans de Pego, per a l’estabilitat del poble».
D’altra banda, manifestava directament als partits que formaran part de l’oposició en esta legislatura que «ja tindrem temps de parlar de projectes i espere que l’opinió de la resta de partits canvie». Així mateix, Moll desitjava que esta «fora una oposició constructiva, que aporte projecte» i manifestava que «ja està bé de fer oposició destructiva i de no aportar cap idea, cap projecte».
El nou alcalde recordava que quan els socialistes van «entrar a governar vam apostar pel diàleg» i lamentava que «una de les coses que se’ns ha atribuït ha sigut que hem estat a tots els llocs, que hem eixit en totes les fotos, que hem fet una política populista». Contràriament a això, defensava Enrique Moll, els socialistes el que van fer va ser «encetar una política a peu de carrer, d’escoltar a la gent, estar en la gent, seure’ns en la gent i anar a tots els llocs» i informava que «això són moltes hores de dedicació als càrrecs i eixes hores, gràcies al vostre vot, s’han vist recompensades pels vostres vots».
Dit açò, prometia Enrique Moll que «anem a treballar igual, anem a fer la mateixa dedicació, cobrem o no cobrem, estem en dedicació [exclusiva] o no estem en dedicació [exclusiva], anem per assistències o no anem per assistències. Anem a fer el mateix que hem fet fins ara». I anava un poc més enllà per fer una crítica vetlada a Compromís, declarant que «el valorar si ha d’haver càrrecs de confiança quan igual hi hagut dos regidors que han tingut un càrrec de confiança o tres que n’han tingut dos en altres legislatures pels mateixos partits, ho trobe una incongruència».
El flamant alcalde de Pego, Enrique Moll concloïa el seu discurs d’investidura afirmant que «anem a tractar a tots els pegolins com si fórem una gran empresa i, qualsevol empresari cuida els seus clients, i això és el que anem a intentar fer nosaltres, cuidar-vos per a què a les pròximes eleccions ens torneu a votar».
Abans que sonaren les 11 del matí de dissabte, el saló de plenaris de l’Ajuntament de Pego estava ja de gom a gom, com sol ocórrer en les sessions importants com la que va tenir lloc dissabte, dia de la constitució de la nova corporació municipal. Tocades les 11 al campanar de Pego, s’iniciava la sessió extraordinària. Ho feia constituint la mesa d’edat per a dirigir la primera part del plenari, amb el regidor de més edat, Carmelo Ortolà Siscar i el més jove, Simón Ortolà Vicens.
Es passava després al jurament o promesa del càrrec de regidor/a de l’Ajuntament de Pego. En el cas pegolí només van jurar el càrrec els dos regidors de Ciutadans de Pego, Carmelo Ortolà i Alícia Siscar. Hi va haver també, fórmules originals o, almenys curioses com la del regidor popular Javier Gascó: «sí, jure, promet perquè em dóna la gana» que va arrancar alguns riures de l’audiència. El també popular Simón Ortolà va prometre tant en valencià com en castellà. D’altra banda, els quatre regidors de Compromís per Pego van prometre per imperatiu legal. Conxa del Ruste, a més ho va fer per la «regeneració democràtica» i Àngel Oltra ho va fer «per l’estat del benestar i social».
Una vegada constituïda la corporació municipal de Pego per a esta legislatura es presentaven dos candidatures per a ocupar l’alcaldia, una per part de Compromís per Pego i l’altra per part del PSPV-PSOE.
La candidata a alcaldessa de Compromís per Pego, Conxa del Ruste, defensava la presentació de candidatura exposant que «són moments per a fer canvis en la política, per a mirar per les persones i per a fer i defensar projectes de participació de tota la gent que està en llocs de responsabilitat». «Des de Compromís pensem que el nostre projecte abraça a totes i cadascuna de les persones del poble i a tots i cadascun dels regidors i regidores que han sigut electes», afirmava del Ruste i, per això, explicava que «el que volem portar endavant és un equip de govern que siga participatiu, que done veu a tots i a totes, on tots tinguen responsabilitats, conforme passava abans de l’any 1999». I és que, recordava la portaveu de Compromís «estem en un moment històric i de canvi, que podem aprofitar moltes sinergies, que mai en la vida hem tingut eixes majories que estan pactant-se a moltíssims pobles, a la Generalitat, eixe diputat pegolí que anem a tindre, de Compromís, hem d’aprofitar eixes sinergies». Defensava que «s’acaben les polítiques de cadiretes i de llocs de treball, que l’Ajuntament no siga una oficina de col·locació».
Definia la proposta de Compromís com un projecte «un govern participatiu on totes les persones puguen tindre veu, un govern que done la veu al poble i a tots els regidors i les regidores. Un govern transparent, eficaç i que defense polítiques que rescate persones i que reactiven l’economia del poble» i, explicava, «com no s’ha arribat a un acord amb el partit més votat per portar eixes polítiques avant calia que, amb quatre representant […] passar fulla i presentar este projecte».
La candidatura dels socialistes pegolins era defensada per Raül Tamarit amb uns arguments molt més breus que l’anterior defensa. Tamarit declarava que els socialistes «som la força més votada al nostre poble. Feia molts anys el Partit Socialista no era la força més votada i creiem en la política, creiem en el que estem fent i tenim un projecte de futur i per tant, nosaltres presentem candidatura».
El resultat de la votació era de 5 vots per a Compromís per Pego, els vots dels quatre regidors de la formació i el de la representant del nou partit a la corporació, Volem Pego.
El PSPV-PSOE aconseguia sumar, amb els seus 7 regidors i els 2 de Ciutadans de Pego, la majoria absoluta, esdevenint alcalde de Pego, el socialista Enrique Moll Briones que revalidava el càrrec, amb la diferència que, en esta ocasió estarà al capdavant de l’alcaldia durant els propers quatre anys.
Prometia Enrique Moll Briones el seu càrrec com a alcalde i passava a presidir el plenari en qualitat de batlle de Pego. El primer que feia Moll era donar la paraula als grups de la corporació en ordre de menor a major representació.
La primera en prendre la paraula era la regidora del nou partit que s’incorpora en esta legislatura a la corporació pegolina, Irene Sendra per Volem Pego. Sendra estava visiblement nerviosa per estrenar-se al plenari municipal davant tanta gent, és per això que va passar a llegir el text que tenia preparat per a explicar la postura de Volem Pego en l’acte d’investidura. Començava donant les gràcies a totes les persones que els va votar «per iniciar la transformació política que tan clarament demana la nostra societat». Donava l’enhorabona als socialistes pels resultats. Seguidament passava a explicar el perquè Volem Pego no havien votat a favor de la investidura d’Enrique Moll. Irene Sendra explicava que, en conèixer els resultats de les eleccions «estàvem molt contents perquè, després de tants anys, l’esquerra tenia la possibilitat de governar de nou el nostre poble». No obstant, assegurava «esta opció s’ha vist enfosquida per la por».
La proposta de Volem Pego, feta pública a Ràdio Pego, per al futur ajuntament era principalment, «participatiu, on tots els càrrecs electes tingueren responsabilitats de govern, sense cap regidor amb dedicació exclusiva llevat de l’alcalde i sense cap càrrec de confiança» i explicava Irene Sendra que, «si esta opció no era possible, també apostàvem per un gran pacte d’esquerres per governar». No obstant, afirmava Sendra, «que cap d’estes condicions s’ha donat, tot el contrari, una vegada més el PSOE ha optat per unir-se a la dreta, bloquejant amb esta actitud el canvi polític i de transformació social que el poble demana», el que provoca que Volem Pego «no puga donar el vot a la candidatura d’Enrique Moll» deixant clar des de Volem que la tria dels socialistes és «legítima i la respectem».
El vot favorable a Compromís per Pego, explicava Irene Sendra, «amb la intenció de sumar, d’unir forces, per dur endavant projectes socials». Declarava la regidora de Volem Pego que «farem una oposició constructiva, sense personalisme i mirant sempre pel bé comú».
Carmelo Ortolà, com a portaveu de Ciutadans de Pego, soci de govern dels socialistes, explicava que des del primer dia va dir que «estàvem disposats a garantir l’estabilitat política d’este poble» donant recolzament als socialistes com a força més votada, estigueren o no estigueren en l’equip de govern. Finalment, però, una vegada el PSPV-PSOE els van proposar formar part de l’equip de govern, Ciutadans de Pego van posar damunt la taula una sèrie de condicions que, els socialistes han acceptat
– divendres s’escenificava el pacte.
A més, Carmelo Ortolà feia memòria per a recordar que a Pego fa 12 anys es va encetar la fórmula de governar en tripartit o bipartit, una circumstància ara estesa per quasi tot l’estat espanyol. Manifestava Ortolà «em sap mal haver escoltat la senyora Conxa del Ruste haver dit que els govern han de ser participatius» i li agraïa que en l’anterior legislatura hagués donat estabilitat política donant suport a la seua investidura com a alcalde. Alhora, però, li recriminava que «es va posar a l’oposició quan se li va oferir governar. Aleshores no, ara sí» i suggeria que l’elecció va ser «perquè estàvem en plena crisi i la gent tenia por de cremar-se políticament». Defensava el portaveu de Ciutadans de Pego que «no ens ha fet mai cremar-nos políticament […] sempre hem primat el que és el servei al poble, governant en minoria i ara podem tindre un ajuntament sanejat». I avançava que «la política de Ciutadans de Pego va a continuar igual, en sentit comú, en trellat i amb les idees clares».
Ana Ortolà, la nova portaveu del Partit Popular començava el seu discurs donant l’enhorabona al nou equip de govern i manifestava «alegrar-se que, per una volta haja eixit, com a resultat, la llista més votada», una reiterada reivindicació dels populars i que, lamentava «per diverses circumstàncies no havia passat a Pego, conseqüències que ha patit el PP que durant diverses legislatures ha sigut la llista més votada i no hem aconseguit formar equip de govern».
Compromís per Pego era el següent partit en prendre la paraula. Conxa del Ruste donava l’enhorabona al nou alcalde i al nou equip de govern. A continuació exposava com Compromís havia arribat a la conclusió de presentar candidatura «quan inicialment la pilota estava en la teulada del partit més votada que era el PSOE i vam estar dos setmanes esperant una cridada que no es produïa».
Va ser, relatava del Ruste el dijous del plenari ordinari quan els socialistes els van emplaçar al dilluns següent per parlar. En eixa reunió Compromís va plantejar «unes línies que per a nosaltres eren irrenunciables: disminució dels càrrecs públics i de confiança, la disminució dels sous dels càrrecs públics i de confiança, la total transparència de l’activitat de l’Ajuntament, tant en la web com en el tauler d’anuncis, perquè tot el món sàpiga qui contracta i amb qui i per què; quins càrrecs hi ha i per què; quins sous es cobren i per què; quina relació de llocs de treball hi ha i per què. Que les licitacions dels contractes de menys de 50.000€ foren real i no a dit». Davant d’açò la resposta del PSPV-PSOE de Pego arribava divendres de matí, el que assegurava la portaveu de Compromís significava que «voluntat de diàleg no hi ha gens» i per això van decidir presentar la seua pròpia candidatura.
L’últim partit en dirigir-se a la nova corporació municipal era el socialista. Raül Tamarit començava donant l’enhorabona «a tots els regidors presents». Així mateix va agrair el vot a tota la gent que va elegir els socialistes i va declarar que «és una responsabilitat i un orgull tornar a ser la força més votada al nostre poble». Declarava Tamarit que els socialistes «comencem una nova legislatura amb il·lusió, amb ganes de treballar, on prioritzarem les polítiques socials per damunt de tot, sempre defensant la nostra llengua, la nostra cultura i les nostres tradicions com a poble» i afegia que els socialistes continuaran «defensant una sanitat i educació públiques i de qualitat i, ens comprometem a fer, de l’Ajuntament, un instrument més pròxim per als ciutadans, on la participació de la ciutadania serà fonamental per al bon funcionament de l’Ajuntament».
Explicava també Raül Tamarit que «l’Assemblea del PSPV de Pego que, per l’estabilitat política del nostre poble, hauria d’estar a l’equip de govern Ciutadans de Pego. No obstant, hem estat oberts a escoltar a la resta de forces polítiques».
Una vegada la ronda de paraula finalitzada era el torn de l’alcalde. Enrique Moll, que continuarà al capdavant de l’Ajuntament de Pego els propers 4 anys, realitzava un discurs farcit d’agraïments. Alternava Moll altres qüestions. Entre d’altres, informava al públic que en els plenaris ordinaris, en acabar estos, dona la paraula al públic present «perquè explique, pregunte, critique o demana el que tinga que demanar en el saló de plenaris». Afegia que «està de moda fer assemblees, fer reunions en places i en passejos quan la plaça de tots, el passeig de tots i el lloc de tots és este local». Enrique Moll reiterava que «m’agradaria que en els propers plenaris hi haguera més gent i, quan hi haguera gent amb propostes, que vinguera ací i les fera que no ens mengem a ningú».
Avançava Moll que «si algú no vol vindre perquè no pot vindre, anem a instal·lar una vídeoacta i es passarà a la web de l’Ajuntament i tot el món podrà vore totes les intervencions dels regidors ací».
També va fer referència a la decisió dels socialistes respecte al pacte de govern. Tot i no voler entrar a detallar la decisió, Enrique Moll sí que apuntava a que «hi havia diferents postures, diferents idees damunt la taula. L’Assemblea és sobirana, l’Assemblea decidix i nosaltres només hem acatat la voluntat de l’Assemblea. El terminis per a seure’ns a parlar els marca qui encapçala la llista més votada i les converses han vingut marcades pel partit». Així mateix, explicava Enrique Moll que «hi havia postures inassumibles per a poder seure’ns per parlar» i finalment l’Assemblea va decidir que «la millor opció era pactar amb Ciutadans de Pego, per a l’estabilitat del poble».
D’altra banda, manifestava directament als partits que formaran part de l’oposició en esta legislatura que «ja tindrem temps de parlar de projectes i espere que l’opinió de la resta de partits canvie». Així mateix, Moll desitjava que esta «fora una oposició constructiva, que aporte projecte» i manifestava que «ja està bé de fer oposició destructiva i de no aportar cap idea, cap projecte».
El nou alcalde recordava que quan els socialistes van «entrar a governar vam apostar pel diàleg» i lamentava que «una de les coses que se’ns ha atribuït ha sigut que hem estat a tots els llocs, que hem eixit en totes les fotos, que hem fet una política populista». Contràriament a això, defensava Enrique Moll, els socialistes el que van fer va ser «encetar una política a peu de carrer, d’escoltar a la gent, estar en la gent, seure’ns en la gent i anar a tots els llocs» i informava que «això són moltes hores de dedicació als càrrecs i eixes hores, gràcies al vostre vot, s’han vist recompensades pels vostres vots».
Dit açò, prometia Enrique Moll que «anem a treballar igual, anem a fer la mateixa dedicació, cobrem o no cobrem, estem en dedicació [exclusiva] o no estem en dedicació [exclusiva], anem per assistències o no anem per assistències. Anem a fer el mateix que hem fet fins ara». I anava un poc més enllà per fer una crítica vetlada a Compromís, declarant que «el valorar si ha d’haver càrrecs de confiança quan igual hi hagut dos regidors que han tingut un càrrec de confiança o tres que n’han tingut dos en altres legislatures pels mateixos partits, ho trobe una incongruència».
El flamant alcalde de Pego, Enrique Moll concloïa el seu discurs d’investidura afirmant que «anem a tractar a tots els pegolins com si fórem una gran empresa i, qualsevol empresari cuida els seus clients, i això és el que anem a intentar fer nosaltres, cuidar-vos per a què a les pròximes eleccions ens torneu a votar».