Jordi Aparisi Cardona és presentat com a capità moro 2015 per la filà Al-Garrapets
Esta és la primera capitania per als Al-Garrapets després d’incorporar en 2008 als Moros i Cristians de Pego. La història del capità moro 2015 és curiosa. Des de ben, ben menut ha viscut la festa des de dins. Als 3 anys ja ajudava son pare a reformar un dels espais on va estar la càbila Almogàvers, on pertany tota la seua família i la filà d’Aparisi fins fa no res. No obstant, fa poc va haver de prendre una decisió difícil, trair la tradició familiar i convertir-se. Amb tant bona sort que de la filà dels seus amics i amigues complirà un dels seus somnis, serà capità, però no serà capità cristià, sinó moro.
La música festera que va fer sonar l’agrupació musical de Pego vora la mitjanit de dissabte, al recinte multiactivitats La Trilladora, indicava que l’hora de la presentació del capità moro 2015 estava pròxima. De fet, moros i cristians, mores i cristianes, anaven formant-se per a desfilar uns darrere dels altres. Moments en els que es podien escoltar crits d’empoderament de la filà capitana, Al-Garrapets, que en 2015 s’estrena en la matèria.
Abans, però, de presentar a la persona que estarà al capdavant de les tropes pegolines, la presentadora que enguany representava la Junta Central de Moros i Cristians de Pego, començava el seu discurs desitjant el millor per a una filada que s’estrena en la capitania. Els aconsellava «que no patisquen, que tots han passat per ahí», tot i que reconeixia que «és un susto prou gran, però per ahí se’s comença».
Va procedir la presentador a lliurar els premis del concurs del cartell anunciador de la festa en la seua categoria absoluta. L’autor del cartell guanyador, Rubén Lucas García, per ‘Aigua i foc’ no va poder assistir a l’esdeveniment.
No obstant, sí que estaven entre el públic les guanyadores del concurs de cartells infantil:
3r premi: Dora Naya Pons, del col•legi Ambra.
2n premi: Maria Pons Oltra, del col•legi Sant Antoni.
1r premi: Elena Cabrera Sastre, del col•legi Rosalia Bondia.
A continuació pujava a l’escenari una cristiana ben coneguda perquè fins l’any passat era la Presidenta de la Junta Central de Moros i Cristians i havia estat l’encarregada de conduir l’acte de presentació, Fani Vicens. En esta ocasió, però, pujava a l’escenari en qualitat d’amiga del futur capità moro. La festa els va fer compartir molts moments entranyables i va crear entre ells un vincle d’amistat infranquejable. De fet, explicava Fani «el dia que [Jordi] va vindre, amb una ressaca de por, a contar-me que volia canviar de bàndol […] deixar la filà on havia nascut i crescut i on tenia tota la seua família, per començar una altra etapa de la seua vida en la filà on es trobaven tots els seus amics». Una decisió que, Fani, qualificava com a «molt difícil i molt important per a ell».
El següent en passar per l’escenari va ser Juan Aparisi, capità cristià per la filà Almogàvers l’any 1998 i pare del capità moro per la filà Al-Garrapets 2015. Un fet que, apuntava Juan Aparisi, «crec que és la primera volta que un pare ha sigut capità i un fill també» i a més, cadascun d’un bàndol.
Juan explicava el seu primer contacte amb els moros i cristians a Pego, quan ell tenia 10 anys, a Pego van vindre unes quantes filades des d’Alcoi. Juan anava perseguint-les i les va veure passar diverses vegades perquè en veure-les s’esborronava. El 1971, amb un grup d’amics, creaven els Almogàvers
Juan Aparisi també va explicava que, quan Jordi tenia 3 anys, estrenava la seua carretilla roja ajudant son pare a empissar un dels locals on van tindre la càbila. Tot per a significar que, des de pràcticament acabat de nàixer, el capità moro 2015 duu la festa de Moros i Cristians per les venes. Li desitjava Juan a Jordi que, «només en que gaudisca la meitat que jo vaig gaudir, ja serà suficient» i és que afirmava que és increïble ser capità.
El discurs del capità moro 2015, Jordi Aparisi, va ser molt proper i fluid. Es notava que no era la primera vegada que estava davant d’un micròfon i dalt d’un escenari amb un nombrós públic escoltant-lo.
Assegurava Jordi Aparisi que «és un any molt especial per als Al-Garrapets» i confirmava que, «un any de capitania és un any que comporta molta il•lusió, molta faena, col•laboració, etc., però els Al-Garrapets hem estat treballant molt perquè isca un boato al gust de tots».
D’altra banda, explicava com va ser el canvi de bàndol. Els amics van ser els culpables. En un principi, quan li van explicar que anaven a fer una filà i li van proposar de formar-hi part els va dir que no, que es quedava en la filà de tota la seua vida, els Almogàvers. Però després d’uns anys de veures actuar els Al-Garrapets, no va poder resistir-se. La decisió última l’ha dut a ser capità en 2015, l’any de l’estrena com a capitania de la filà, un somni de Jordi Aparisi complit.
La nit acabava amb més marxes mores i cristianes ja capitanejades per Jordi Aparisi i molta festa fins a la matinada.
La música festera que va fer sonar l’agrupació musical de Pego vora la mitjanit de dissabte, al recinte multiactivitats La Trilladora, indicava que l’hora de la presentació del capità moro 2015 estava pròxima. De fet, moros i cristians, mores i cristianes, anaven formant-se per a desfilar uns darrere dels altres. Moments en els que es podien escoltar crits d’empoderament de la filà capitana, Al-Garrapets, que en 2015 s’estrena en la matèria.
Abans, però, de presentar a la persona que estarà al capdavant de les tropes pegolines, la presentadora que enguany representava la Junta Central de Moros i Cristians de Pego, començava el seu discurs desitjant el millor per a una filada que s’estrena en la capitania. Els aconsellava «que no patisquen, que tots han passat per ahí», tot i que reconeixia que «és un susto prou gran, però per ahí se’s comença».
Va procedir la presentador a lliurar els premis del concurs del cartell anunciador de la festa en la seua categoria absoluta. L’autor del cartell guanyador, Rubén Lucas García, per ‘Aigua i foc’ no va poder assistir a l’esdeveniment.
No obstant, sí que estaven entre el públic les guanyadores del concurs de cartells infantil:
3r premi: Dora Naya Pons, del col•legi Ambra.
2n premi: Maria Pons Oltra, del col•legi Sant Antoni.
1r premi: Elena Cabrera Sastre, del col•legi Rosalia Bondia.
A continuació pujava a l’escenari una cristiana ben coneguda perquè fins l’any passat era la Presidenta de la Junta Central de Moros i Cristians i havia estat l’encarregada de conduir l’acte de presentació, Fani Vicens. En esta ocasió, però, pujava a l’escenari en qualitat d’amiga del futur capità moro. La festa els va fer compartir molts moments entranyables i va crear entre ells un vincle d’amistat infranquejable. De fet, explicava Fani «el dia que [Jordi] va vindre, amb una ressaca de por, a contar-me que volia canviar de bàndol […] deixar la filà on havia nascut i crescut i on tenia tota la seua família, per començar una altra etapa de la seua vida en la filà on es trobaven tots els seus amics». Una decisió que, Fani, qualificava com a «molt difícil i molt important per a ell».
El següent en passar per l’escenari va ser Juan Aparisi, capità cristià per la filà Almogàvers l’any 1998 i pare del capità moro per la filà Al-Garrapets 2015. Un fet que, apuntava Juan Aparisi, «crec que és la primera volta que un pare ha sigut capità i un fill també» i a més, cadascun d’un bàndol.
Juan explicava el seu primer contacte amb els moros i cristians a Pego, quan ell tenia 10 anys, a Pego van vindre unes quantes filades des d’Alcoi. Juan anava perseguint-les i les va veure passar diverses vegades perquè en veure-les s’esborronava. El 1971, amb un grup d’amics, creaven els Almogàvers
Juan Aparisi també va explicava que, quan Jordi tenia 3 anys, estrenava la seua carretilla roja ajudant son pare a empissar un dels locals on van tindre la càbila. Tot per a significar que, des de pràcticament acabat de nàixer, el capità moro 2015 duu la festa de Moros i Cristians per les venes. Li desitjava Juan a Jordi que, «només en que gaudisca la meitat que jo vaig gaudir, ja serà suficient» i és que afirmava que és increïble ser capità.
El discurs del capità moro 2015, Jordi Aparisi, va ser molt proper i fluid. Es notava que no era la primera vegada que estava davant d’un micròfon i dalt d’un escenari amb un nombrós públic escoltant-lo.
Assegurava Jordi Aparisi que «és un any molt especial per als Al-Garrapets» i confirmava que, «un any de capitania és un any que comporta molta il•lusió, molta faena, col•laboració, etc., però els Al-Garrapets hem estat treballant molt perquè isca un boato al gust de tots».
D’altra banda, explicava com va ser el canvi de bàndol. Els amics van ser els culpables. En un principi, quan li van explicar que anaven a fer una filà i li van proposar de formar-hi part els va dir que no, que es quedava en la filà de tota la seua vida, els Almogàvers. Però després d’uns anys de veures actuar els Al-Garrapets, no va poder resistir-se. La decisió última l’ha dut a ser capità en 2015, l’any de l’estrena com a capitania de la filà, un somni de Jordi Aparisi complit.
La nit acabava amb més marxes mores i cristianes ja capitanejades per Jordi Aparisi i molta festa fins a la matinada.