El mapa topogràfic de Les Valls de la Marina Alta i la Marjal de Pego-Oliva «mostra l’estima pel territori»
El projecte es va plantejar fa uns dos anys enrere des de l’oficina de Turisme de Pego, l’Atzúbia i la Vall d’Ebo per la demanda de la gent per fer rutes a la zona i per l’absència de mapes de detall. Terra Ferma ha estat l’encarregada de fer realitat el mapa topogràfic que ha estat editat per Piolet i va ser presentat divendres passat a la Casa de Cultura de Pego.
La demanda insistent de la gent per voler fer senderisme per les muntanyes de Pego i les Valls ha estat la causa que s’haja editat un mapa topogràfic de les Valls de la Marina Alta i el parc natural de la marjal de Pego-Oliva. Era el que va explicar la regidora de Turisme de Pego i les Valls, Rosa Maria Ferrer, durant la presentació que divendres passat es va fer del mapa topogràfic a la Casa de Cultura de Pego. Ferrer va manifestar que «des de l’oficina de Turisme estem molt contents amb el resultat» perquè «és una bona forma d’impulsar el turisme rural».
Els mapes topogràfics han evolucionat molt en els últims anys. Actualment, la tecnologia permet un alt grau de detall i molta qualitat, indicava el gerent de Terra Ferma, Jeroni Garcimartin durant la presentació del mapa topogràfic de les Valls de la Marina Alta i la marjal de Pego-Oliva, editat per Piolet. Explicava també que la seua elaboració «ha sigut una faena molt bonica en la que he aprés molt» perquè este era un territori, el de la Marina Alta, que no coneixien massa bé. Destacava que, tot i que a Terra Ferma han comptat amb moltes col·laboracions per fer realitat el mapa, «l’ànima del treball de camp ha estat la de Ximo Sala».
«El mapa sintetitza molt l’estima que tenim del territori», confessava el gerent de Terra Ferma que assegurava que «ajuda a divulgar el patrimoni històric i natural i això és essencial perquè el patrimoni que no es coneix no es conserva».
Sobre l’exemplar que es presentava divendres passat a Pego, indicava Garcimartin que és la primera vegada que es publica una selecció de rutes. Explicava que hi ha una mica de tot, és a dir, rutes senzilles i de més complicades perquè tot tipus de senderista puga passejar per la muntanya.
I, tot i que semble contradictori, assegurava Jeroni Garcimartin que el mapa és, només publicar-se, «obsolet i incomplet» perquè apareixen és habitual que durant alguna de les últimes etapes del procés d’edició apareguen noves sendes, nou patrimoni i altres elements que, fins que no hi haja una actualització ─si la hi ha─ no es poden incorporar.
Per la seua banda, Ximo Sala, membre del Centre Excursionista de Pego va confirmar que els mapes, només ixen són «obsolets i incomplets». Ho va fer explicant que, arrel de l’incendi del passat 14 de maig, s’han pogut detectar travesses que abans estaven amagades per la vegetació. Estes permeten adreçar les sendes pel seu traçat original. Així mateix, han aparegut noves sendes que fins ara no eren visibles com és una senda que transcorre, durant uns sis quilòmetres, entre Vall d’Ebo i el Collao de Laguar.
L’incendi també ha permès que es descobrisquen pous i altres elements arquitectònics que també romanien amagats sota la vegetació. Afirmava Sala que «ara és el moment de senyalitzar» tot això perquè sinó, assegurava, «tornarà a desaparèixer».
La demanda insistent de la gent per voler fer senderisme per les muntanyes de Pego i les Valls ha estat la causa que s’haja editat un mapa topogràfic de les Valls de la Marina Alta i el parc natural de la marjal de Pego-Oliva. Era el que va explicar la regidora de Turisme de Pego i les Valls, Rosa Maria Ferrer, durant la presentació que divendres passat es va fer del mapa topogràfic a la Casa de Cultura de Pego. Ferrer va manifestar que «des de l’oficina de Turisme estem molt contents amb el resultat» perquè «és una bona forma d’impulsar el turisme rural».
Els mapes topogràfics han evolucionat molt en els últims anys. Actualment, la tecnologia permet un alt grau de detall i molta qualitat, indicava el gerent de Terra Ferma, Jeroni Garcimartin durant la presentació del mapa topogràfic de les Valls de la Marina Alta i la marjal de Pego-Oliva, editat per Piolet. Explicava també que la seua elaboració «ha sigut una faena molt bonica en la que he aprés molt» perquè este era un territori, el de la Marina Alta, que no coneixien massa bé. Destacava que, tot i que a Terra Ferma han comptat amb moltes col·laboracions per fer realitat el mapa, «l’ànima del treball de camp ha estat la de Ximo Sala».
«El mapa sintetitza molt l’estima que tenim del territori», confessava el gerent de Terra Ferma que assegurava que «ajuda a divulgar el patrimoni històric i natural i això és essencial perquè el patrimoni que no es coneix no es conserva».
Sobre l’exemplar que es presentava divendres passat a Pego, indicava Garcimartin que és la primera vegada que es publica una selecció de rutes. Explicava que hi ha una mica de tot, és a dir, rutes senzilles i de més complicades perquè tot tipus de senderista puga passejar per la muntanya.
I, tot i que semble contradictori, assegurava Jeroni Garcimartin que el mapa és, només publicar-se, «obsolet i incomplet» perquè apareixen és habitual que durant alguna de les últimes etapes del procés d’edició apareguen noves sendes, nou patrimoni i altres elements que, fins que no hi haja una actualització ─si la hi ha─ no es poden incorporar.
Per la seua banda, Ximo Sala, membre del Centre Excursionista de Pego va confirmar que els mapes, només ixen són «obsolets i incomplets». Ho va fer explicant que, arrel de l’incendi del passat 14 de maig, s’han pogut detectar travesses que abans estaven amagades per la vegetació. Estes permeten adreçar les sendes pel seu traçat original. Així mateix, han aparegut noves sendes que fins ara no eren visibles com és una senda que transcorre, durant uns sis quilòmetres, entre Vall d’Ebo i el Collao de Laguar.
L’incendi també ha permès que es descobrisquen pous i altres elements arquitectònics que també romanien amagats sota la vegetació. Afirmava Sala que «ara és el moment de senyalitzar» tot això perquè sinó, assegurava, «tornarà a desaparèixer».