«Visualitzar Condenados al bordillo. Una visión de la discapacidad ens ajuda a entendre la vida»
Són paraules del codirector del documental sobre la discapacitat, Jimy Higueras, que va ser presentat a Pego divendres passat gràcies a l’organització d’Obrint Camí. Alhora Higueras denunciava la mancança de recursos destinats a les persones amb discapacitat de la Marina Alta i exigia a les administracions a qui pertoca subsanar-ho.
Divendres passat de vesprada els llums del cinema municipal de Pego es van apagar per a donar veu a persones que, normalment, no són escoltades per les seues característiques, bastant diferents a la majoria de la gent, es tracta de persones amb algun tipus de discapacitat. La seua veu l’ha recollit l’associació de Dénia Condenados al bordillo en un documental que duu el seu nom, Condenados al bordillo. Una visión de la discapacidad i que pretén descobrir a l’espectador tot allò positiu que aporta la discapacitat.
En este context, l’alcalde de Pego, Enrique Moll va desitjar que el documentar servira com a revulsiu «per continuar llevant barreres arquitectòniques a Pego». Així mateix, va suggerir la idoneïtat de què tots els polítics fer ús, almenys per un dia, d’una cadira de rodes per a prendre consciència de tot el que queda per fer en eixa matèria, l’arquitectònica.
Les paraules de Jimy Higueras, director del documental i promotor i impulsor de l’associació Condenados al bordillo van ser dites «des del cor». Destacava Higueras que està convençut que les persones amb discapacitat «no és casualitat que estiguen entre nosaltres»; la seua teoria el porta a afirmar que estan entre nosaltres perquè «ens ajuden a entendre la vida». El director del documental va comentar que tots i totes «busquem la felicitat», en esta cerca, ell ha aprés, fixant-se en les persones amb discapacitat amb les que treballa que «per a ser feliç s’ha d’intentar entendre la vida» i per a fer això s’ha d’intentar viure el moment, s’ha de saber abraçar, empatitzar i això, assegura, «és el que fa la gent amb discapacitat».
No deixava, però, de banda Jimy Higueras la denúncia. Assegurava que les institucions tenen abandonades les persones amb discapacitat de la Marina Alta i les seues famílies perquè és la comarca amb més deficiències en este sentit. És per això que feia una crida pública perquè les administracions no només demanen deures, sinó que també es posen a fer els seus.
Divendres passat de vesprada els llums del cinema municipal de Pego es van apagar per a donar veu a persones que, normalment, no són escoltades per les seues característiques, bastant diferents a la majoria de la gent, es tracta de persones amb algun tipus de discapacitat. La seua veu l’ha recollit l’associació de Dénia Condenados al bordillo en un documental que duu el seu nom, Condenados al bordillo. Una visión de la discapacidad i que pretén descobrir a l’espectador tot allò positiu que aporta la discapacitat.
En este context, l’alcalde de Pego, Enrique Moll va desitjar que el documentar servira com a revulsiu «per continuar llevant barreres arquitectòniques a Pego». Així mateix, va suggerir la idoneïtat de què tots els polítics fer ús, almenys per un dia, d’una cadira de rodes per a prendre consciència de tot el que queda per fer en eixa matèria, l’arquitectònica.
Les paraules de Jimy Higueras, director del documental i promotor i impulsor de l’associació Condenados al bordillo van ser dites «des del cor». Destacava Higueras que està convençut que les persones amb discapacitat «no és casualitat que estiguen entre nosaltres»; la seua teoria el porta a afirmar que estan entre nosaltres perquè «ens ajuden a entendre la vida». El director del documental va comentar que tots i totes «busquem la felicitat», en esta cerca, ell ha aprés, fixant-se en les persones amb discapacitat amb les que treballa que «per a ser feliç s’ha d’intentar entendre la vida» i per a fer això s’ha d’intentar viure el moment, s’ha de saber abraçar, empatitzar i això, assegura, «és el que fa la gent amb discapacitat».
No deixava, però, de banda Jimy Higueras la denúncia. Assegurava que les institucions tenen abandonades les persones amb discapacitat de la Marina Alta i les seues famílies perquè és la comarca amb més deficiències en este sentit. És per això que feia una crida pública perquè les administracions no només demanen deures, sinó que també es posen a fer els seus.