Rosa Solbes encoratja la ciutadania a participar en la marxa estatal del 7 N a Madrid contra les violències masclistes
Ho feu durant l’acte literari de tardor que organitza el grup de Dones Cabal i que reconeixia la seua tasca escriptora. La vessant periodística és la que va eixir a relluir durant la vetlada i és per això que va centrar el seu discurs al voltant de la necessitat «d’escampar la idea que la violència masclista suposa la injustícia més generalitzada del món i la més difícil de combatre». D’altra banda, hui és l’últim dia per a apuntar-se a l’autobús que eixirà des de Pego a Madrid, la matinada de dissabte per a assistir a la marxa estatal contra les violències masclistes el 7 de novembre.
Divendres passat de vesprada, la Casa de Cultura de Pego, va acollir l’acte literari de tardor que organitza el grup de Dones Cabal i que cada any reconeix un escriptor o una escriptora vinculat, d’una manera o altra, a Pego. En esta ocasió l’escollida va ser la periodista Rosa Solbes, una dona, a més, molt lligada al moviment feminista, com va poder comprovar el públic present.
La regidora de Cultura, Laura Castellà va ser la primera a prendre la paraula. Carmina Dominguis, portaveu de Cabal, va ser l’encarregada d’encetar l’acte literari de tardor i, Joan Miquel Almela, va ser l’escollit de presentar l’homenatjada pel vincle creat entre ells a partir de la figura de Maria Cambrils, la socialista feminista que va ser coneguda públicament gràcies a un article escrit per Rosa Solbes a El País fa uns quants anys enrere i que donat com a fruit un llibre sobre Maria Cambrils coescrit pels dos presents i la historiadora Ana Aguado. En esta ocasió, però, Maria Cambrils no va ser la protagonista, sinó Rosa Solbes.
La periodista alacantina ha aportat al periodisme valencià moltíssim al llarg de la seua carrera professional. Rosa Solbes va ser la primera directora de Ràdio 9, va presidir la Unió de Periodistes Valencians, ha format part del Consell d’Administració de RTVV, ha treballat per a diferents mitjans de comunicació, ha escrit assajos i ha destacat pel seu activisme feminista. És per això últim que va assegurar que cada grup de dones com Cabal és «una pedra més en el camí cap a la igualtat».
Explicava Rosa Solbes que li va sorprendre molt quan li van comunicar que reconeixien la seua tasca en un acte literari perquè, manifestava que «realment jo sóc periodista, no sóc literata». Esta circumstància va fer que la protagonista no fera una intervenció com que la que es podria imaginar en un acte literari de tardor.
La temàtica central del seu discurs va versar sobre la violència de gènere. I va començar convidant a participar en la marxa estatal convocada el 7 de novembre a Madrid. Però també va encoratjar el públic present a «escampar la idea de la tremenda injustícia que suposa la violència masclista, la injustícia més generalitzada del món i la més difícil de combatre».
El problema està, remarcava Solbes en que «enguany ja portem 61.000 denúncies comptabilitzades […] i diuen que entre 36 i 40 dones mortes, però ens podem quedar amb les dones assassinades perquè hi ha moltes dones mortes en vida», aquelles que patixen la violència en silenci, aclaria la periodista.
Entre les dades que va facilitar Rosa Solbes, trobem que només el 15% de les dones assassinades per les seues parelles o exparelles havien denunciat. La pregunta òbvia que llançava Solbes: «per què no denuncien?» i ella mateixa contestava. «Perquè probablement desconfien de les institucions» i de fet, denunciava la falta de sensibilització entre els professionals que s’encarreguen de gestionar els casos de violència de gènere, apuntant directament a jutges i advocats. En este sentit apuntava Solbes que, al voltant de la meitat de demandes de protecció són denegades. Així mateix, desmentia el mite de les denúncies falses recordant que només el 0,01% de les denúncies que es presenten per violència masclista són falses. Una xifra que «no pot desprestigiar la resta», afirmava.
Altres raons per les que no denuncien les dones maltractades les atribuïa Rosa Solbes dos tipus de dependències. D’una banda, «la dependència emocional cap al maltractador que està nugant-los les mans». De l’altra la dependència econòmica que també lliga les mans de les maltractades.
Finalitzava Rosa Solbes la seua intervenció demanant, com a essencial, un exercici de denúncia per part de la ciutadania.
Enllaçant en el contingut de la notícia recordar que hui, 26 d’octubre, és últim dia per a apuntar-se a l’autobús per a assistir a la marxa estatal contra les violències masclistes. La inscripció es pot fer esta vesprada de dilluns, de 5 a 7 de la vesprada al carrer Llavador nº5, a la seu de Dones Cabal. També telefonant al 645 19 41 33 (preguntant per Tere) o la sabateria Pepa González.
Divendres passat de vesprada, la Casa de Cultura de Pego, va acollir l’acte literari de tardor que organitza el grup de Dones Cabal i que cada any reconeix un escriptor o una escriptora vinculat, d’una manera o altra, a Pego. En esta ocasió l’escollida va ser la periodista Rosa Solbes, una dona, a més, molt lligada al moviment feminista, com va poder comprovar el públic present.
La regidora de Cultura, Laura Castellà va ser la primera a prendre la paraula. Carmina Dominguis, portaveu de Cabal, va ser l’encarregada d’encetar l’acte literari de tardor i, Joan Miquel Almela, va ser l’escollit de presentar l’homenatjada pel vincle creat entre ells a partir de la figura de Maria Cambrils, la socialista feminista que va ser coneguda públicament gràcies a un article escrit per Rosa Solbes a El País fa uns quants anys enrere i que donat com a fruit un llibre sobre Maria Cambrils coescrit pels dos presents i la historiadora Ana Aguado. En esta ocasió, però, Maria Cambrils no va ser la protagonista, sinó Rosa Solbes.
La periodista alacantina ha aportat al periodisme valencià moltíssim al llarg de la seua carrera professional. Rosa Solbes va ser la primera directora de Ràdio 9, va presidir la Unió de Periodistes Valencians, ha format part del Consell d’Administració de RTVV, ha treballat per a diferents mitjans de comunicació, ha escrit assajos i ha destacat pel seu activisme feminista. És per això últim que va assegurar que cada grup de dones com Cabal és «una pedra més en el camí cap a la igualtat».
Explicava Rosa Solbes que li va sorprendre molt quan li van comunicar que reconeixien la seua tasca en un acte literari perquè, manifestava que «realment jo sóc periodista, no sóc literata». Esta circumstància va fer que la protagonista no fera una intervenció com que la que es podria imaginar en un acte literari de tardor.
La temàtica central del seu discurs va versar sobre la violència de gènere. I va començar convidant a participar en la marxa estatal convocada el 7 de novembre a Madrid. Però també va encoratjar el públic present a «escampar la idea de la tremenda injustícia que suposa la violència masclista, la injustícia més generalitzada del món i la més difícil de combatre».
El problema està, remarcava Solbes en que «enguany ja portem 61.000 denúncies comptabilitzades […] i diuen que entre 36 i 40 dones mortes, però ens podem quedar amb les dones assassinades perquè hi ha moltes dones mortes en vida», aquelles que patixen la violència en silenci, aclaria la periodista.
Entre les dades que va facilitar Rosa Solbes, trobem que només el 15% de les dones assassinades per les seues parelles o exparelles havien denunciat. La pregunta òbvia que llançava Solbes: «per què no denuncien?» i ella mateixa contestava. «Perquè probablement desconfien de les institucions» i de fet, denunciava la falta de sensibilització entre els professionals que s’encarreguen de gestionar els casos de violència de gènere, apuntant directament a jutges i advocats. En este sentit apuntava Solbes que, al voltant de la meitat de demandes de protecció són denegades. Així mateix, desmentia el mite de les denúncies falses recordant que només el 0,01% de les denúncies que es presenten per violència masclista són falses. Una xifra que «no pot desprestigiar la resta», afirmava.
Altres raons per les que no denuncien les dones maltractades les atribuïa Rosa Solbes dos tipus de dependències. D’una banda, «la dependència emocional cap al maltractador que està nugant-los les mans». De l’altra la dependència econòmica que també lliga les mans de les maltractades.
Finalitzava Rosa Solbes la seua intervenció demanant, com a essencial, un exercici de denúncia per part de la ciutadania.
Enllaçant en el contingut de la notícia recordar que hui, 26 d’octubre, és últim dia per a apuntar-se a l’autobús per a assistir a la marxa estatal contra les violències masclistes. La inscripció es pot fer esta vesprada de dilluns, de 5 a 7 de la vesprada al carrer Llavador nº5, a la seu de Dones Cabal. També telefonant al 645 19 41 33 (preguntant per Tere) o la sabateria Pepa González.