Contra les aules, de Tomàs Llopis, critica «les aules tancades en elles mateixes»
És el que afirmava l’autor, Tomàs Llopis, durant la presentació de la seua última obra a la Casa de Cultura de Pego divendres passat. L’editora Laia Climent hi va destacar la «qualitat literària impressionant» de l’escriptor i va assegurar que el llibre transmet com l’exprofessor Tomàs Llopis «donava la vida» dins i fora de l’aula pel seu alumnat.
Divendres de vesprada al saló d’actes de la Casa de Cultura de Pego, que acollia la presentació del darrer llibre de Tomàs Llopis, no cabia ni una agulla. Gent de totes les edats es va reunir per conèixer millor el contingut que s’amaga darrere d’un títol tan provocador com Contra les aules. No són d’estranyar, doncs, les paraules de la regidora de Cultura, Laura Castellà, expressant el «plaer de veure ple este saló». Ressaltava Castellà que la lectura de l’obra la va fer retrotraure’s al moment en què va estudiar a l’IES Enric Valor de Pego «i dels conflictes que hi havia en aquella època» per a concloure que «és bo recordar el passat per saber d’on venim perquè això ens dirà on estem i on volem arribar».
L’editora Laia Climent destacava «la qualitat literària impressionant» de l’escriptura de Tomàs Llopis. Així mateix, analitzava què és el que pots traure en acabar de llegir el llibre i explicava que, com a docent es pot traure «la quantitat d’hores de feina que es passava Tomàs per realment crear una classe interessant», ho resumia com «donar la vida» per l’alumnat i explicava que eixa és la clau del títol.
Desitjava Laia Climent que Contra les aules esdevinga un «gran referent per al nostre país i, sobretot ara que ens estem plantejant que passa amb el nostre alumnat que ara no aprèn».
Mireia Bañuls va presentar Tomàs Llopis com amiga i exalumna. Amb la seua presentació va demostrar allò que deia l’editora Laia Climent de com la docència de Tomàs Llopis traspassava les aules i arribava al més profund del seu alumnat. Mireia quan es va assabentar de la jubilació de Tomàs a mitjans d’agost de 2014 va publicar un escrit a facebook expressant els «coneixements infinits que em va aportar sobre la nostra llengua i la cultura, el nostre país i la vida en general». La docència de Tomàs la descrivia amb una frase com, «estar a les seues classes era entrar en el món que havien retrat els nostres literats».
Contra les aules és un llibre de memòries que Tomàs Llopis i Guardiola va decidir emprendre l’agost de 2014 quan en començar a traure el material del curs següent per preparar les classes se’n va adonar que ja no faria més classes. Estava jubilat. Aleshores va decidir que «és tard per a repetir, però no per a recordar» perquè això vol dir «reviure» i també «una autoajuda» per passar d’un moment a un altre.
Tomàs Llopis manifestava que «no voldria que Contra les aules fora percebut com un llibre de consells o de receptes per a ensenyats», ja que assegura que no té dret a dir com s’han de fer les coses. I defensava que es tracta d’un llibre per a «tothom» perquè pràcticament tot el món ha passat per les aules. Li agradaria que fora una invitació a la reflexió sobre l’educació. I matisava el títol afirmant que «no és un al·legat contra les aules […] sinó que és contra les aules tancades en elles mateixes» i ho refermava expressant que «jo estic a favor de les aules obertes, permeables al món».
Divendres de vesprada al saló d’actes de la Casa de Cultura de Pego, que acollia la presentació del darrer llibre de Tomàs Llopis, no cabia ni una agulla. Gent de totes les edats es va reunir per conèixer millor el contingut que s’amaga darrere d’un títol tan provocador com Contra les aules. No són d’estranyar, doncs, les paraules de la regidora de Cultura, Laura Castellà, expressant el «plaer de veure ple este saló». Ressaltava Castellà que la lectura de l’obra la va fer retrotraure’s al moment en què va estudiar a l’IES Enric Valor de Pego «i dels conflictes que hi havia en aquella època» per a concloure que «és bo recordar el passat per saber d’on venim perquè això ens dirà on estem i on volem arribar».
L’editora Laia Climent destacava «la qualitat literària impressionant» de l’escriptura de Tomàs Llopis. Així mateix, analitzava què és el que pots traure en acabar de llegir el llibre i explicava que, com a docent es pot traure «la quantitat d’hores de feina que es passava Tomàs per realment crear una classe interessant», ho resumia com «donar la vida» per l’alumnat i explicava que eixa és la clau del títol.
Desitjava Laia Climent que Contra les aules esdevinga un «gran referent per al nostre país i, sobretot ara que ens estem plantejant que passa amb el nostre alumnat que ara no aprèn».
Mireia Bañuls va presentar Tomàs Llopis com amiga i exalumna. Amb la seua presentació va demostrar allò que deia l’editora Laia Climent de com la docència de Tomàs Llopis traspassava les aules i arribava al més profund del seu alumnat. Mireia quan es va assabentar de la jubilació de Tomàs a mitjans d’agost de 2014 va publicar un escrit a facebook expressant els «coneixements infinits que em va aportar sobre la nostra llengua i la cultura, el nostre país i la vida en general». La docència de Tomàs la descrivia amb una frase com, «estar a les seues classes era entrar en el món que havien retrat els nostres literats».
Contra les aules és un llibre de memòries que Tomàs Llopis i Guardiola va decidir emprendre l’agost de 2014 quan en començar a traure el material del curs següent per preparar les classes se’n va adonar que ja no faria més classes. Estava jubilat. Aleshores va decidir que «és tard per a repetir, però no per a recordar» perquè això vol dir «reviure» i també «una autoajuda» per passar d’un moment a un altre.
Tomàs Llopis manifestava que «no voldria que Contra les aules fora percebut com un llibre de consells o de receptes per a ensenyats», ja que assegura que no té dret a dir com s’han de fer les coses. I defensava que es tracta d’un llibre per a «tothom» perquè pràcticament tot el món ha passat per les aules. Li agradaria que fora una invitació a la reflexió sobre l’educació. I matisava el títol afirmant que «no és un al·legat contra les aules […] sinó que és contra les aules tancades en elles mateixes» i ho refermava expressant que «jo estic a favor de les aules obertes, permeables al món».