Pego ja compta amb la Plaça Maria Cambrils
90 anys després de la publicació de Feminismo Socialista les reivindicacions que Maria Cambrils va plantejar allí i en altres articles continuen vigents, ressaltava l’arxiver municipal Joan Miquel Almela. Esta plaça, asseguraven des de Cabal, «podrà convertir-se en un lloc on les dones podrem reivindicar els nostres drets».
Noche de Ronda de Mª Teresa Lara era la peça amb que el Quintet de Metalls Al Vent encetava l’acte de inauguració de la plaça «Maria Cambrils, escriptora feminista (El Cabanyal, 1877- Pego, 1939)», com diu la placa que ja es pot veure en entrar a la plaça.
Joan Miquel Almela, coautor del llibre María Cambrils. El despertar del feminismo socialsita i arxiver municipal, assegurava que ella «estaria realment emocionada» perquè quan va faltar l’any 1939 ho va fer al carrer Picadora, molt pròxim a la plaça que duu el seu nom.
Ressaltava Almela que «Maria Cambrils és una escriptora totalment autodidacta» i confiava que «la coneguen tots». Així mateix posava el focus en què les reivindicacions que Maria Cambrils vessava en «els articles que va escriure fa 90 anys enrere encara estan vigents».
Després de 10 anys d’estudi sobre la figura de Maria Cambrils, Joan Miquel Almela es mostrava emocionat, tot i que també lamentava que «un poble que vol ser poble ha de valorar sobretot la persona» i li hagués agradat que a l’acte d’inauguració de la Plaça Maria Cambrils hagués hagut de ser més multitudinari. Recomanava Almela que llegim Maria Cambrils «perquè un poble que no llig no arriba a ser poble».
La veu de Cabal en l’acte d’ahir va ser la de Carmina Dominguis, qui donava les gràcies a l’Ajuntament de Pego per haver-se fet ressò de la reivindicació del grup de Dones i que finalment una plaça tinga el nom de Maria Cambrils. Un espai, assegurava Dominguis, «que podrà convertir-se en un lloc on les dones podrem reivindicar els nostres drets perquè, encara que hem avançat, ens queda molt per aconseguir».
Ressaltava la reivindicació de Cabal durant tots els 8 de març arrel d’una cita de Clara Campoamor en la que deia, demanant el vot femení que «la República no pot defraudar les dones» i Dominguis afegia que «la democràcia tampoc les pot defraudar». Acte seguit demanava la portaveu de Cabal una societat en què les dones «visquen lliures de violència», una societat en que «ningú es quede fora ni darrere».
Després d’esta intervenció Dones Cabal eren les encarregades de descobrir la placa amb el nou nom: «Plaça Maria Cambrils. Escriptora feminista (El Cabanyal,1877 – Pego, 1939)”.
José Merí, regidor d’Igualtat, agraïa la proposta feta per Cabal. Merí definia tres esferes en les que s’ha d’actuar per aconseguir la igualtat: «1) corregir la situació socioeconòmica en la que el govern actual ha deixat les dones»; «2) lluitar contra els estereotips masclistes i totes les manifestacions de violència de gènere» i «3) treballar per l’enfortiment de la representativitat i la participació de les dones». El regidor identificava la «discriminació, desigualtat i patriarcat» com els principals problemes. I apostava pel «feminisme» com a la solució a la desigualtat entre homes i dones, «com ressaltava Maria Cambrils en les seues obres i escrits que hui reivindiquem».
A l’acte va intervenir també Rosa Falastín Mustafa, diputada i portaveu del grup socialista de les Corts en la Comissió d’Igualtat. Explicava al públic present que ella va ser qui va proposar que Maria Cambrils fora homenatjada per les Corts Valencianes i també va tenir l’honor de posar-li la insígnia a Rosa Solbes, l’encarregada de representar Maria Cambrils a les Corts. Falastín Mustafa li donava l’enhorabona a Pego «per este exercici de memòria històrica. Per recordar una dona tan important com Maria Cambrils que, com tantes altres, ha estat invisibilitzada». I indicava que el dia triat era perfecte per a «parlar d’allò que heu fet les dones a este poble». Assegurava Rosa que les dones «heu sigut i sou la força vital imprescindible. Perquè construïu el futur de Pego cada dia».
La inauguració de la plaça Maria Cambrils finalitzava com havia començat, amb música composada per dones de l’època de l’escriptora feminista. Música interpretada magistralment pel Quintet de Metalls Al Vent que manifestava estar molt content de poder tornar a interpretar a Pego, el seu poble.
Noche de Ronda de Mª Teresa Lara era la peça amb que el Quintet de Metalls Al Vent encetava l’acte de inauguració de la plaça «Maria Cambrils, escriptora feminista (El Cabanyal, 1877- Pego, 1939)», com diu la placa que ja es pot veure en entrar a la plaça.
Joan Miquel Almela, coautor del llibre María Cambrils. El despertar del feminismo socialsita i arxiver municipal, assegurava que ella «estaria realment emocionada» perquè quan va faltar l’any 1939 ho va fer al carrer Picadora, molt pròxim a la plaça que duu el seu nom.
Ressaltava Almela que «Maria Cambrils és una escriptora totalment autodidacta» i confiava que «la coneguen tots». Així mateix posava el focus en què les reivindicacions que Maria Cambrils vessava en «els articles que va escriure fa 90 anys enrere encara estan vigents».
Després de 10 anys d’estudi sobre la figura de Maria Cambrils, Joan Miquel Almela es mostrava emocionat, tot i que també lamentava que «un poble que vol ser poble ha de valorar sobretot la persona» i li hagués agradat que a l’acte d’inauguració de la Plaça Maria Cambrils hagués hagut de ser més multitudinari. Recomanava Almela que llegim Maria Cambrils «perquè un poble que no llig no arriba a ser poble».
La veu de Cabal en l’acte d’ahir va ser la de Carmina Dominguis, qui donava les gràcies a l’Ajuntament de Pego per haver-se fet ressò de la reivindicació del grup de Dones i que finalment una plaça tinga el nom de Maria Cambrils. Un espai, assegurava Dominguis, «que podrà convertir-se en un lloc on les dones podrem reivindicar els nostres drets perquè, encara que hem avançat, ens queda molt per aconseguir».
Ressaltava la reivindicació de Cabal durant tots els 8 de març arrel d’una cita de Clara Campoamor en la que deia, demanant el vot femení que «la República no pot defraudar les dones» i Dominguis afegia que «la democràcia tampoc les pot defraudar». Acte seguit demanava la portaveu de Cabal una societat en què les dones «visquen lliures de violència», una societat en que «ningú es quede fora ni darrere».
Després d’esta intervenció Dones Cabal eren les encarregades de descobrir la placa amb el nou nom: «Plaça Maria Cambrils. Escriptora feminista (El Cabanyal,1877 – Pego, 1939)”.
José Merí, regidor d’Igualtat, agraïa la proposta feta per Cabal. Merí definia tres esferes en les que s’ha d’actuar per aconseguir la igualtat: «1) corregir la situació socioeconòmica en la que el govern actual ha deixat les dones»; «2) lluitar contra els estereotips masclistes i totes les manifestacions de violència de gènere» i «3) treballar per l’enfortiment de la representativitat i la participació de les dones». El regidor identificava la «discriminació, desigualtat i patriarcat» com els principals problemes. I apostava pel «feminisme» com a la solució a la desigualtat entre homes i dones, «com ressaltava Maria Cambrils en les seues obres i escrits que hui reivindiquem».
A l’acte va intervenir també Rosa Falastín Mustafa, diputada i portaveu del grup socialista de les Corts en la Comissió d’Igualtat. Explicava al públic present que ella va ser qui va proposar que Maria Cambrils fora homenatjada per les Corts Valencianes i també va tenir l’honor de posar-li la insígnia a Rosa Solbes, l’encarregada de representar Maria Cambrils a les Corts. Falastín Mustafa li donava l’enhorabona a Pego «per este exercici de memòria històrica. Per recordar una dona tan important com Maria Cambrils que, com tantes altres, ha estat invisibilitzada». I indicava que el dia triat era perfecte per a «parlar d’allò que heu fet les dones a este poble». Assegurava Rosa que les dones «heu sigut i sou la força vital imprescindible. Perquè construïu el futur de Pego cada dia».
La inauguració de la plaça Maria Cambrils finalitzava com havia començat, amb música composada per dones de l’època de l’escriptora feminista. Música interpretada magistralment pel Quintet de Metalls Al Vent que manifestava estar molt content de poder tornar a interpretar a Pego, el seu poble.