El col·lectiu d’Estudis Fallers treballa per la recuperació del material faller de tota la comarca
Es presentava ahir davant el món faller pegolí i els demanaven col·laboració per a dur endavant tots els projectes que tenen en ment. Entre ells, editar cada tres anys un llibre de referència de les falles. Un llibre amb la historia detallada de les falles en cada municipi. El de Pego seria el segon. Així mateix, voldrien aconseguir que les Falles de Dénia foren declarades BIC.
Ahir de vesprada a la Casa de Cultura es va donar cita el món faller pegolí per a conèixer el Col·lectiu d’Estudis Fallers (CEF) de Dénia i a la Marina Alta. La regidora de Festes, Rebeca Bañuls, va assegurar que es tractava d’un «dia especial» per comptar amb gent que «està treballant molt per buscar les arrels de la tradició fallera».
Joan Felip Sala, president del CEF, es mostrava molt content d’estar a Pego, atès que des de menuts coneix les Falles pegolines perquè era veí de la Falla La Plaça. De fet, ha recopilat algunes fotos per si es vol fer un llibret al voltant de la història de les Falles. Confessava que «estava content i emocionat» des què es va posar en contacte amb Rosita Sastre per poder arribar també a la festa de la localitat.
Manolo Catalán va ser l’encarregat d’explicar que el CEF «és un grup de treball format per persones vinculades a la festa de falles, tant de Dénia com de la Marina Alta» i és que, comentava que volen arribar a totes les festes que tinguen relació amb el foc, amb la foguera que posa punt i final a la falla, però també a les Fogueres que celebren a llocs com Xàbia, pel mes de juny, a Sant Joan.
L’objectiu és, en primer lloc, la «recuperació, classificació i estudi de l’ingent material del que disposen els particulars», perquè el problema és que no hi ha documentació als arxius, sinó que esta està a les cases de la gent. De fet, explicava Catalán que tenen coneixement de que el 1927 va haver-hi una falla a Dénia per un document del jutjat. També hi ha indicis d’haver-se celebrat Falles el 1917. Si esta data fora certa, l’any que ve, que faria 100 anys de la primera falla a Dénia, el CEF vol iniciar la declaració de les Falles de Dénia com a Bé d’Interès Cultural. De moment té el recolzament de l’Ajuntament.
El rècord a la comarca, però, el trobaríem a Gata el 1891. Eixe any es va plantar una falla. Esta troballa, explicaven els representants del CEF és una de les primeres alegries del treball que han encetat seriosament fa uns mesos enrere.
Un altre dels objectius del CEF és la promoció de la festa. Com? Amb una edició anual d’una revista especialitzada en les Falles de Dénia i la Marina Alta on hi haja una barreja d’història, de la visió d’arquitectes, enginyers, que parlen de pirotècnica, de música, d’indumentària, que incorpore la visió de gent de fora de les falles. A més, cada tres anys es vol editar un llibre de referència de les Falles, és a dir, un llibre amb tot detall de les Falles.
Així mateix, es pretén signar convenis de col·laboració amb els Ajuntaments i els Arxius Municipals perquè la documentació estiga a disposició de tot el món. I és que, insistien el CEF no vol les fotos, les factures o les cartes que facen referència als monuments i a la vida de cada comissió fallera, el que volen es recopilar tot això per a poder saber més del món faller.
Algunes fotos que es van projectar cedides per l’Arxiu Municipal, Rosita Sastre i Enrique Escrivà:
Ahir de vesprada a la Casa de Cultura es va donar cita el món faller pegolí per a conèixer el Col·lectiu d’Estudis Fallers (CEF) de Dénia i a la Marina Alta. La regidora de Festes, Rebeca Bañuls, va assegurar que es tractava d’un «dia especial» per comptar amb gent que «està treballant molt per buscar les arrels de la tradició fallera».
Joan Felip Sala, president del CEF, es mostrava molt content d’estar a Pego, atès que des de menuts coneix les Falles pegolines perquè era veí de la Falla La Plaça. De fet, ha recopilat algunes fotos per si es vol fer un llibret al voltant de la història de les Falles. Confessava que «estava content i emocionat» des què es va posar en contacte amb Rosita Sastre per poder arribar també a la festa de la localitat.
Manolo Catalán va ser l’encarregat d’explicar que el CEF «és un grup de treball format per persones vinculades a la festa de falles, tant de Dénia com de la Marina Alta» i és que, comentava que volen arribar a totes les festes que tinguen relació amb el foc, amb la foguera que posa punt i final a la falla, però també a les Fogueres que celebren a llocs com Xàbia, pel mes de juny, a Sant Joan.
L’objectiu és, en primer lloc, la «recuperació, classificació i estudi de l’ingent material del que disposen els particulars», perquè el problema és que no hi ha documentació als arxius, sinó que esta està a les cases de la gent. De fet, explicava Catalán que tenen coneixement de que el 1927 va haver-hi una falla a Dénia per un document del jutjat. També hi ha indicis d’haver-se celebrat Falles el 1917. Si esta data fora certa, l’any que ve, que faria 100 anys de la primera falla a Dénia, el CEF vol iniciar la declaració de les Falles de Dénia com a Bé d’Interès Cultural. De moment té el recolzament de l’Ajuntament.
El rècord a la comarca, però, el trobaríem a Gata el 1891. Eixe any es va plantar una falla. Esta troballa, explicaven els representants del CEF és una de les primeres alegries del treball que han encetat seriosament fa uns mesos enrere.
Un altre dels objectius del CEF és la promoció de la festa. Com? Amb una edició anual d’una revista especialitzada en les Falles de Dénia i la Marina Alta on hi haja una barreja d’història, de la visió d’arquitectes, enginyers, que parlen de pirotècnica, de música, d’indumentària, que incorpore la visió de gent de fora de les falles. A més, cada tres anys es vol editar un llibre de referència de les Falles, és a dir, un llibre amb tot detall de les Falles.
Així mateix, es pretén signar convenis de col·laboració amb els Ajuntaments i els Arxius Municipals perquè la documentació estiga a disposició de tot el món. I és que, insistien el CEF no vol les fotos, les factures o les cartes que facen referència als monuments i a la vida de cada comissió fallera, el que volen es recopilar tot això per a poder saber més del món faller.
Algunes fotos que es van projectar cedides per l’Arxiu Municipal, Rosita Sastre i Enrique Escrivà: