Emotiu homenatge als republicans i les republicanes de Pego
L’acte que va tenir lloc ahir, 14 d’abril, al Cementeri Municipal va tenir com a protagonistes al dos fills de «Castigats» pel règim franquista pel simple fet d’haver estat al front republicà. Joaquin i Fernando van relatar alguns dels durs episodis viscuts en aquells anys, després que una de les assistents els donara les gràcies per ser la memòria viva d’uns anys que fins fa poc havien estat silenciats.
L’acte que ahir de vesprada, aniversari de la proclamació de la II República, va tenir lloc al Cementeri de Pego va tenir tints molt emotius. En una primera part van ser els i les representants dels partits que convocaven l’acte, junt a Dones Cabal, PSPV, Compromís, Volem Pego i Esquerra Republicana els que van prendre la paraula.
En nom dels socialistes de Pego, Enrique Moll, va posar l’accent en l’avanç que va suposar la II República al nostre país, duent amb ella «l’accés a la llibertat, a la igualtat d’oportunitats i a la democràcia real». Un avanç que va ser «truncat després per 40 anys de dictadura i repressió». Situant-se en el present, Moll, va defensar que la lluita actual es troba «en la defensa dels més desafavorits, en la defensa de totes les llibertats morals, d’expressió, econòmiques i d’igualtat entre persones».
Víctor Climent, veu de Compromís per Pego, va manifestar que «la República ens ha de servir per aprendre d’ella. Va ser el final d’un règim decadent basat en el torn dinàstic entre conservadors i liberals. El final d’aquell règim va aconseguir unir a forces republicanes» i va desembocar en unes eleccions locals que es van tractar com a «plebiscit», les de l’any 1931, relatava Climent, que també va afirmar que va ser aleshores quan van posar la justícia davant la llei. Açò va permetre «portar unes reformes molt modernes i avançades per a l’època com les millores de l’agricultura, les missions educatives i el sufragi universal», manifestava el portaveu de Compromís.
Una emocionada Irene Sendra, de Volem Pego, recordava «eixa gent que mai podrem oblidar perquè estan dins de nosaltres» i els agraïa els valors que «ens van transmetre».
Saül Ortolà, portaveu d’Esquerra Republicana, va recordar que «fa 10 anys que ens reunim davant este monument i, any rere any no hem deixat de fer-ho per recordar els valors de la República i la gent que els va defensar fins a la mort». Hi destacava que enguany és especial per recordar eixa gent perquè, iguals que ells, hi ha molts refugiats concentrats a les portes d’Europa. Perquè, recordava Ortolà el paral·lelisme d’estos refugiats amb els de la Guerra Civil, perquè molts van haver de passar per camps de concentració de França o Alemanya quan van eixir d’Espanya.
En acabar estes intervencions, va prendre la paraula el públic. La primera persona en parlar va donar gràcies a les persones majors que han permès que s’haja pogut conèixer el que va passar en aquells anys perquè, lamentava, «estava prohibit parlar-ho». També va denunciar la situació de les dones republicanes que aleshores eren «menyspreades i maltractades».
En este sentit, des de Dones Cabal es demanava a l’Ajuntament de Pego que s’amplie la placa commemorativa que hi ha al cementeri i s’incloga també a les «republicanes» perquè també van ser exemple de valor i de vida i és important, dins la recuperació de la memòria, incloure les dones.
També es va donar les gràcies pel recordatori de Carlos Cardona Cots, un dels republicans que no faltava mai a l’homenatge del 14 d’abril.
Joaquin, un altre dels fidels a l’homenatge, va expressar que sempre que hi va a un acte d’este tipus recorda els companys que ja no estan, però que, mentre van poder, no es van perdre cap reconeixement als republicans i les republicanes. Així mateix, Joaquin va afirmar que «nosaltres som fills de víctimes, som castigats. Les víctimes vam morir i nosaltres ens vam quedar». Recordava, emocionadíssim, el que li deia son pare des de la presó: «tu et faràs fadrí. Te’n recordaràs del pare?».
Joaquin denunciava que, tot i guanyar les eleccions, van perdre per culpa del «levantamiento nacional» i ironitzava sobre eixe colp d’estat protagonitzat per «30.000 moros, l’aviació alemanya, l’aviació italiana… eren nacionals?». Denunciava que aleshores «l’aviació italiana va matar 50 homes joves de Pego» que no respectava res.
Tere Ferrando, amb la veu trencada però enèrgica afirmava que a sa casa, «des que hem nascut ho hem sabut tot. A ma casa per a recordar no ha calgut cap llibre». Irene Sendra, afegia que «a casa ma uela mai s’ha parlat de venjança, ni d’odi, ni de res negatiu», «sempre han tingut ganes de superar».
Una altra de les coses que van explicar Joaquin, acompanyat de Fernando, és que gràcies a la dona d’un afusellat a Dénia, saben on van colgar els seus pares. Explicaven que «escarbant, escarbant vam treure 10 caps perquè els cossos els tiraven tots junts i ara els tenen en una caixa soterrada en un nínxol» i tots els anys poden retre’ls homenatge al cementeri de Dénia.
Per totes estes històries i d’altres més que es van explicar en la vesprada d’ahir, 14 d’abril, al cementeri de Pego, l’acte de 2016 va esdevenir tan emotiu.
L’acte que ahir de vesprada, aniversari de la proclamació de la II República, va tenir lloc al Cementeri de Pego va tenir tints molt emotius. En una primera part van ser els i les representants dels partits que convocaven l’acte, junt a Dones Cabal, PSPV, Compromís, Volem Pego i Esquerra Republicana els que van prendre la paraula.
En nom dels socialistes de Pego, Enrique Moll, va posar l’accent en l’avanç que va suposar la II República al nostre país, duent amb ella «l’accés a la llibertat, a la igualtat d’oportunitats i a la democràcia real». Un avanç que va ser «truncat després per 40 anys de dictadura i repressió». Situant-se en el present, Moll, va defensar que la lluita actual es troba «en la defensa dels més desafavorits, en la defensa de totes les llibertats morals, d’expressió, econòmiques i d’igualtat entre persones».
Víctor Climent, veu de Compromís per Pego, va manifestar que «la República ens ha de servir per aprendre d’ella. Va ser el final d’un règim decadent basat en el torn dinàstic entre conservadors i liberals. El final d’aquell règim va aconseguir unir a forces republicanes» i va desembocar en unes eleccions locals que es van tractar com a «plebiscit», les de l’any 1931, relatava Climent, que també va afirmar que va ser aleshores quan van posar la justícia davant la llei. Açò va permetre «portar unes reformes molt modernes i avançades per a l’època com les millores de l’agricultura, les missions educatives i el sufragi universal», manifestava el portaveu de Compromís.
Una emocionada Irene Sendra, de Volem Pego, recordava «eixa gent que mai podrem oblidar perquè estan dins de nosaltres» i els agraïa els valors que «ens van transmetre».
Saül Ortolà, portaveu d’Esquerra Republicana, va recordar que «fa 10 anys que ens reunim davant este monument i, any rere any no hem deixat de fer-ho per recordar els valors de la República i la gent que els va defensar fins a la mort». Hi destacava que enguany és especial per recordar eixa gent perquè, iguals que ells, hi ha molts refugiats concentrats a les portes d’Europa. Perquè, recordava Ortolà el paral·lelisme d’estos refugiats amb els de la Guerra Civil, perquè molts van haver de passar per camps de concentració de França o Alemanya quan van eixir d’Espanya.
En acabar estes intervencions, va prendre la paraula el públic. La primera persona en parlar va donar gràcies a les persones majors que han permès que s’haja pogut conèixer el que va passar en aquells anys perquè, lamentava, «estava prohibit parlar-ho». També va denunciar la situació de les dones republicanes que aleshores eren «menyspreades i maltractades».
En este sentit, des de Dones Cabal es demanava a l’Ajuntament de Pego que s’amplie la placa commemorativa que hi ha al cementeri i s’incloga també a les «republicanes» perquè també van ser exemple de valor i de vida i és important, dins la recuperació de la memòria, incloure les dones.
També es va donar les gràcies pel recordatori de Carlos Cardona Cots, un dels republicans que no faltava mai a l’homenatge del 14 d’abril.
Joaquin, un altre dels fidels a l’homenatge, va expressar que sempre que hi va a un acte d’este tipus recorda els companys que ja no estan, però que, mentre van poder, no es van perdre cap reconeixement als republicans i les republicanes. Així mateix, Joaquin va afirmar que «nosaltres som fills de víctimes, som castigats. Les víctimes vam morir i nosaltres ens vam quedar». Recordava, emocionadíssim, el que li deia son pare des de la presó: «tu et faràs fadrí. Te’n recordaràs del pare?».
Joaquin denunciava que, tot i guanyar les eleccions, van perdre per culpa del «levantamiento nacional» i ironitzava sobre eixe colp d’estat protagonitzat per «30.000 moros, l’aviació alemanya, l’aviació italiana… eren nacionals?». Denunciava que aleshores «l’aviació italiana va matar 50 homes joves de Pego» que no respectava res.
Tere Ferrando, amb la veu trencada però enèrgica afirmava que a sa casa, «des que hem nascut ho hem sabut tot. A ma casa per a recordar no ha calgut cap llibre». Irene Sendra, afegia que «a casa ma uela mai s’ha parlat de venjança, ni d’odi, ni de res negatiu», «sempre han tingut ganes de superar».
Una altra de les coses que van explicar Joaquin, acompanyat de Fernando, és que gràcies a la dona d’un afusellat a Dénia, saben on van colgar els seus pares. Explicaven que «escarbant, escarbant vam treure 10 caps perquè els cossos els tiraven tots junts i ara els tenen en una caixa soterrada en un nínxol» i tots els anys poden retre’ls homenatge al cementeri de Dénia.
Per totes estes històries i d’altres més que es van explicar en la vesprada d’ahir, 14 d’abril, al cementeri de Pego, l’acte de 2016 va esdevenir tan emotiu.