El catedràtic pegolí Eduardo Vicens Salort, elegit nou defensor universitari de la UPV
Passa a ser així, garant del compliment dels drets de la comunitat universitària, un càrrec que contempla la Universitat Politècnica de València del 1991 i que deu anys després va establir com a obligatori la Llei Orgànica d’Universitats (LOU). El pegolí Eduardo Vicens Salort és enginyer industrial i doctor per UPV.
El passat 14 d’abril la web de la Universitat Politècnica de València (UPV), publicava que el catedràtic pegolí Eduardo Vicens Salort, enginyer industrial i doctor per la Universitat Politècnica de València (UPV), havia estat elegit nou defensor universitari d’esta institució acadèmica.
Vicens, que desenvolupa la seua activitat docent a la UPV des de l’any 1983, ha sigut també director del Departament d’Organització d’Empreses i vicerector tant de Recerca com d’Alumnat. Així mateix, els darrers anys ha exercit el càrrec de defensor adjunt de la UPV.
Al juny del 1991, la Junta de Govern de la UPV va nomenar José Solar Sanz per a un càrrec nou: defensor de la comunitat universitària. 10 anys més tard, la Llei Orgànica d’Universitats (LOU) va establir l’obligatorietat per a totes les institucions d’educació superior de disposar d’un defensor universitari.
La seua tasca, explicava el flamant nou defensor universitari de la UPV és «vetlar pel respecte als drets i les llibertats de tots els membres de la comunitat universitària -alumnes, docents, personal d’administració i serveis, etc. – front a les actuacions dels òrgans de la universitat».
Explicava Vicens a UPV.TV que, segons el reglament de la universitat, «pot ser defensor universitari qualsevol membre de la comunitat universitària que no haja estat imputat, inhabilitat o separat del servei. I que, en atenció als seus mèrits puga ser proposat pel claustre universitari».
Poden fer ús d’esta figura, és a dir, pot dirigir-se al defensor universitari tota la comunitat universitària i també tot el personal aliè a la UPV que resulte afectat per alguna de les actuacions administratives de la UPV. Informava el pegolí Eduardo Vicens Salort que «més del 90% de les queixes que ens arriben són degudes a l’alumnat en general». Estes estan relacionades principalment, afegia el nou defensor universitari, «amb la normativa relativa a progrés i permanència en la universitat, amb les beques, amb les taxes, amb les convalidacions, amb qualsevol problema que puguen estar tenint els universitaris».
Vicens s’ha marcat tres línies de treball per al seu mandat: donar major visibilitat a les actuacions realitzades, «sobretot aquelles que són alienes a la nostra universitat», potenciar l’actuació de la Comissió d’Ètica de la UPV «en una nova funció com és la d’assessorar a la pròpia oficina del defensor en aquelles consideracions que es puguen dur a diferents òrgans de govern de la universitat» i mantenir reunions periòdiques amb estudiants, el personal d’administració i serveis (PAS) i el personal docent i investigador (PDI) a fi de recollir propostes que puga traslladar a l’actual equip de govern de la UPV.
El passat 14 d’abril la web de la Universitat Politècnica de València (UPV), publicava que el catedràtic pegolí Eduardo Vicens Salort, enginyer industrial i doctor per la Universitat Politècnica de València (UPV), havia estat elegit nou defensor universitari d’esta institució acadèmica.
Vicens, que desenvolupa la seua activitat docent a la UPV des de l’any 1983, ha sigut també director del Departament d’Organització d’Empreses i vicerector tant de Recerca com d’Alumnat. Així mateix, els darrers anys ha exercit el càrrec de defensor adjunt de la UPV.
Al juny del 1991, la Junta de Govern de la UPV va nomenar José Solar Sanz per a un càrrec nou: defensor de la comunitat universitària. 10 anys més tard, la Llei Orgànica d’Universitats (LOU) va establir l’obligatorietat per a totes les institucions d’educació superior de disposar d’un defensor universitari.
La seua tasca, explicava el flamant nou defensor universitari de la UPV és «vetlar pel respecte als drets i les llibertats de tots els membres de la comunitat universitària -alumnes, docents, personal d’administració i serveis, etc. – front a les actuacions dels òrgans de la universitat».
Explicava Vicens a UPV.TV que, segons el reglament de la universitat, «pot ser defensor universitari qualsevol membre de la comunitat universitària que no haja estat imputat, inhabilitat o separat del servei. I que, en atenció als seus mèrits puga ser proposat pel claustre universitari».
Poden fer ús d’esta figura, és a dir, pot dirigir-se al defensor universitari tota la comunitat universitària i també tot el personal aliè a la UPV que resulte afectat per alguna de les actuacions administratives de la UPV. Informava el pegolí Eduardo Vicens Salort que «més del 90% de les queixes que ens arriben són degudes a l’alumnat en general». Estes estan relacionades principalment, afegia el nou defensor universitari, «amb la normativa relativa a progrés i permanència en la universitat, amb les beques, amb les taxes, amb les convalidacions, amb qualsevol problema que puguen estar tenint els universitaris».
Vicens s’ha marcat tres línies de treball per al seu mandat: donar major visibilitat a les actuacions realitzades, «sobretot aquelles que són alienes a la nostra universitat», potenciar l’actuació de la Comissió d’Ètica de la UPV «en una nova funció com és la d’assessorar a la pròpia oficina del defensor en aquelles consideracions que es puguen dur a diferents òrgans de govern de la universitat» i mantenir reunions periòdiques amb estudiants, el personal d’administració i serveis (PAS) i el personal docent i investigador (PDI) a fi de recollir propostes que puga traslladar a l’actual equip de govern de la UPV.