Carlos Pascual condemnat a set anys d’inhabilitació per prevaricació
És la resolució de la secció segona de l’Audiència d’Alacant que ha declarat provat que l’exalcalde de Pego va actuar amb arbitrarietat a l’autoritzar en 2003 el pagament de 399.821€ a una empresa per la neteja dels arrossars, terres propietat de la comunitat de regants. L’Audiència d’Alacant ha condemnat a Pascual, a més de a la pena d’inhabilitació, a indemnitzar al consistori pegolí amb 496.615 euros pel dany causat a les arques municipals. Pascual pot recórrer la resolució davant del Tribunal Suprem.
Ja es coneix la resolució de l’últim judici a l’exalcalde de Pego, Carlos Pascual, que va tenir lloc el passat 13 d’abril a la secció segona de l’Audiència d’Alacant i en el que l’acusació particular era exercida per l’Ajuntament de Pego. L’Audiència d’Alacant ha imposat a Carlos Pascual set anys d’inhabilitació especial per a ocupació o per a càrrec públic per un delicte de prevaricació.
La sentència també aclarix que s’ha elegit l’extensió mínima de la pena «per dilacions indegudes en la tramitació del procediment» ja que la denúncia origen del procediment es va interposar l’any 2008 i el judici oral s’ha celebrat en 2016.
Així mateix, Carlos Pascual ha estat condemnat a indemnitzar l’Ajuntament de Pego amb 496.615,08€ que és la suma de les factures que el consistori va haver de pagar a Ruzafa SL i els interessos de demora. Pascual també haurà de pagar els costos causades pel procediment, incloses les de l’acusació.
La secció segona de l’Audiència d’Alacant ha declarat provat que l’aleshores primer edil, per Iniciativa Independent, va actuar amb arbitrarietat a l’autoritzat entre l’hivern i la primavera 2003 el pagament de 399.821 euros a una empresa per la neteja dels camps d’arròs de la Marjal que eren propietat d’una entitat privada com és la Comunitat de Regants de les Terres Arrosseres.
Carmelo Ortolà, qui va succeir en l’alcaldia a Carlos Pascual al mes de juny de 2003, recordava a Ràdio Pego que va ser «durant l’última setmana del govern en funcions de Carlos Pascual quan es van presentar una sèrie de factures a l’Ajuntament de Pego que sumaven 399.821€ per treballs realitzats durant dos mesos, segons constava en les factures, en l’àmbit del que és el coto arrosser de la Marjal». L’elevada xifra va fer «alçar moltes sospites» sobre les factures al si del nou equip de govern. És per això que es va voler examinar l’expedient dels treballs ordenats per l’Ajuntament descobrint-se que «no existia cap expedient», explicava Ortolà.
En el primer reconeixement de crèdit que va realitzar el nou equip de govern en 2004, recordava Ortolà que, tot i que es va destinar més d’1 milió d’euros que corresponien a pagar factures de l’anterior legislatura, «les factures dels treballs realitzats a la Marjal no es van incloure». Esta decisió «va generar, per part d’Iniciativa Independent, una impugnació dels pressupostos que no es va estimar perquè les factures no tenien cap expedient». També va motivar eixa decisió que «l’empresa que va fer els treballs presentaran una reclamació via contenciosa contra l’Ajuntament».
La demanda de la mercantil Ruzafa SL va prosperar i, en primera instància se li va donar la raó a l’Ajuntament de Pego; en segona, el TSJ, li va donar la raó a l’empresa adduint que «amb independència de què s’havia fet malament el procediment i, en les responsabilitats que es pogueren demanar, que es pagaren les factures», recordava Carmelo Ortolà.
Al cost de les factures, 399.821€, se li va haver de sumar «100.000€ d’interessos». És per això que Carmelo Ortolà considerava que, «si al poble de Pego uns treballs que no estan ni informats per tècnics municipals, ni tenen memòria valorada, ni tenen retenció de crèdit i s’han entregat unes factures in extremis; tota una sèrie de circumstàncies que, m’obligaven aleshores com a alcalde, a demanar responsabilitats perquè Pego havia de pagar 100.000€ per interessos de demora».
Defensava Carmelo Ortolà que no es pagaren les factures inicialment perquè, com a màxim responsable polític de l’Ajuntament de Pego en aquell moment, «no anava a afrontar un informe de reparo per firmar unes factures que no obeïen a la llei de contractes de l’Estat».
És aleshores, per tant, que l’Ajuntament de Pego va decidir acudir a la via penal contra l’exprimer edil després d’octubre de 2007, quan la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), el va obligar a indemnitzar la mercantil Ruzafa SL.
Carmelo Ortolà també aclaria que ell, com a responsable municipal «demane responsabilitat a qui ha firmat les factures» per això no va denunciar la Comunitat de Regants. I reiterava que hi havia massa llacunes perquè els fets no s’aclariren mitjançant un judici. Apuntava també que, Carlos Pascual podria haver modificat el conveni de 7 de gener de 2003 amb la Comunitat de Regants. Un conveni que la sentència recull que «recollia el finançament i adhesió per part de l’Ajuntament en totes les actuacions que duguera a terme la Comunitat de Regants de les terres arrosseres de Pego-Oliva, però sense incloure la contracció ni execució per part del mateix. En el conveni de 7 de gener de 2003 s’establia el importa de l’ajuda per part de l’Ajuntament de la Comunitat de Regants en 120.000€». Carmelo Ortolà afirmava que si hagués canviat eixe conveni Pascual hagués pogut destinar més diners a esta entitat privada.
El tribunal considera provat que Pascual va obviar qualsevol procediment administratiu a l’ordenar que s’abonaren estos treballs, per la qual cosa «la injustícia i il·legalitat de la seua decisió va ser evident, patent, flagrant i clamorosa», segons s’arreplega en la sentència feta pública.
L’Audiència d’Alacant ha condemnat a Pascual, a més de a la pena d’inhabilitació, a indemnitzar al consistori pegolí amb 496.615 euros pel dany causat a les arques municipals, tot i que s’ha de recordar que, en el seu moment Carlos Pascual es va declarar insolvent. D’altra banda, Pascual encara pot recórrer la resolució davant del Tribunal Suprem.
L’Audiència d’Alacant absol Carlos Pascual del delicte de malversació que l”acusació particular, exercida per l’Ajuntament de Pego, també va demanar. Els magistrats han conclòs que l’acusat no va sostraure, ni va consentir que un tercer ho fera, «cabals o efectes públics a càrrec seu» ni els va destinar a «usos aliens a la funció pública».
Durant el judici per estos fets, que es va celebrar el passat 13 d’abril, l’acusat va defensar que va firmar les factures en defensa de l’interès públic i va al·legar que ell no va impulsar el treball, sinó que únicament es va limitar a comprovar per mitjà d’un inspector que les obres de neteja s’havien realitzat segons el que preveu.
Finalment, després que el seu advocat reclamara la seua absolució, va suplicar al tribunal que no l’enviara novament a la presó i va reiterar que «mai» s’havia emportat «un euro» de les arques públiques «ni beneficiat a ningú».
Ja es coneix la resolució de l’últim judici a l’exalcalde de Pego, Carlos Pascual, que va tenir lloc el passat 13 d’abril a la secció segona de l’Audiència d’Alacant i en el que l’acusació particular era exercida per l’Ajuntament de Pego. L’Audiència d’Alacant ha imposat a Carlos Pascual set anys d’inhabilitació especial per a ocupació o per a càrrec públic per un delicte de prevaricació.
La sentència també aclarix que s’ha elegit l’extensió mínima de la pena «per dilacions indegudes en la tramitació del procediment» ja que la denúncia origen del procediment es va interposar l’any 2008 i el judici oral s’ha celebrat en 2016.
Així mateix, Carlos Pascual ha estat condemnat a indemnitzar l’Ajuntament de Pego amb 496.615,08€ que és la suma de les factures que el consistori va haver de pagar a Ruzafa SL i els interessos de demora. Pascual també haurà de pagar els costos causades pel procediment, incloses les de l’acusació.
La secció segona de l’Audiència d’Alacant ha declarat provat que l’aleshores primer edil, per Iniciativa Independent, va actuar amb arbitrarietat a l’autoritzat entre l’hivern i la primavera 2003 el pagament de 399.821 euros a una empresa per la neteja dels camps d’arròs de la Marjal que eren propietat d’una entitat privada com és la Comunitat de Regants de les Terres Arrosseres.
Carmelo Ortolà, qui va succeir en l’alcaldia a Carlos Pascual al mes de juny de 2003, recordava a Ràdio Pego que va ser «durant l’última setmana del govern en funcions de Carlos Pascual quan es van presentar una sèrie de factures a l’Ajuntament de Pego que sumaven 399.821€ per treballs realitzats durant dos mesos, segons constava en les factures, en l’àmbit del que és el coto arrosser de la Marjal». L’elevada xifra va fer «alçar moltes sospites» sobre les factures al si del nou equip de govern. És per això que es va voler examinar l’expedient dels treballs ordenats per l’Ajuntament descobrint-se que «no existia cap expedient», explicava Ortolà.
En el primer reconeixement de crèdit que va realitzar el nou equip de govern en 2004, recordava Ortolà que, tot i que es va destinar més d’1 milió d’euros que corresponien a pagar factures de l’anterior legislatura, «les factures dels treballs realitzats a la Marjal no es van incloure». Esta decisió «va generar, per part d’Iniciativa Independent, una impugnació dels pressupostos que no es va estimar perquè les factures no tenien cap expedient». També va motivar eixa decisió que «l’empresa que va fer els treballs presentaran una reclamació via contenciosa contra l’Ajuntament».
La demanda de la mercantil Ruzafa SL va prosperar i, en primera instància se li va donar la raó a l’Ajuntament de Pego; en segona, el TSJ, li va donar la raó a l’empresa adduint que «amb independència de què s’havia fet malament el procediment i, en les responsabilitats que es pogueren demanar, que es pagaren les factures», recordava Carmelo Ortolà.
Al cost de les factures, 399.821€, se li va haver de sumar «100.000€ d’interessos». És per això que Carmelo Ortolà considerava que, «si al poble de Pego uns treballs que no estan ni informats per tècnics municipals, ni tenen memòria valorada, ni tenen retenció de crèdit i s’han entregat unes factures in extremis; tota una sèrie de circumstàncies que, m’obligaven aleshores com a alcalde, a demanar responsabilitats perquè Pego havia de pagar 100.000€ per interessos de demora».
Defensava Carmelo Ortolà que no es pagaren les factures inicialment perquè, com a màxim responsable polític de l’Ajuntament de Pego en aquell moment, «no anava a afrontar un informe de reparo per firmar unes factures que no obeïen a la llei de contractes de l’Estat».
És aleshores, per tant, que l’Ajuntament de Pego va decidir acudir a la via penal contra l’exprimer edil després d’octubre de 2007, quan la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), el va obligar a indemnitzar la mercantil Ruzafa SL.
Carmelo Ortolà també aclaria que ell, com a responsable municipal «demane responsabilitat a qui ha firmat les factures» per això no va denunciar la Comunitat de Regants. I reiterava que hi havia massa llacunes perquè els fets no s’aclariren mitjançant un judici. Apuntava també que, Carlos Pascual podria haver modificat el conveni de 7 de gener de 2003 amb la Comunitat de Regants. Un conveni que la sentència recull que «recollia el finançament i adhesió per part de l’Ajuntament en totes les actuacions que duguera a terme la Comunitat de Regants de les terres arrosseres de Pego-Oliva, però sense incloure la contracció ni execució per part del mateix. En el conveni de 7 de gener de 2003 s’establia el importa de l’ajuda per part de l’Ajuntament de la Comunitat de Regants en 120.000€». Carmelo Ortolà afirmava que si hagués canviat eixe conveni Pascual hagués pogut destinar més diners a esta entitat privada.
El tribunal considera provat que Pascual va obviar qualsevol procediment administratiu a l’ordenar que s’abonaren estos treballs, per la qual cosa «la injustícia i il·legalitat de la seua decisió va ser evident, patent, flagrant i clamorosa», segons s’arreplega en la sentència feta pública.
L’Audiència d’Alacant ha condemnat a Pascual, a més de a la pena d’inhabilitació, a indemnitzar al consistori pegolí amb 496.615 euros pel dany causat a les arques municipals, tot i que s’ha de recordar que, en el seu moment Carlos Pascual es va declarar insolvent. D’altra banda, Pascual encara pot recórrer la resolució davant del Tribunal Suprem.
L’Audiència d’Alacant absol Carlos Pascual del delicte de malversació que l”acusació particular, exercida per l’Ajuntament de Pego, també va demanar. Els magistrats han conclòs que l’acusat no va sostraure, ni va consentir que un tercer ho fera, «cabals o efectes públics a càrrec seu» ni els va destinar a «usos aliens a la funció pública».
Durant el judici per estos fets, que es va celebrar el passat 13 d’abril, l’acusat va defensar que va firmar les factures en defensa de l’interès públic i va al·legar que ell no va impulsar el treball, sinó que únicament es va limitar a comprovar per mitjà d’un inspector que les obres de neteja s’havien realitzat segons el que preveu.
Finalment, després que el seu advocat reclamara la seua absolució, va suplicar al tribunal que no l’enviara novament a la presó i va reiterar que «mai» s’havia emportat «un euro» de les arques públiques «ni beneficiat a ningú».