S’apaga l’humor més rural
Divendres, José Juan Perelló, més conegut com a Blas o tio Blas, va dir un adéu inesperat a la comarca de la Marina Alta. Dissabte, el seu soterrament va estar a l’alçada de la seua bonhomia i de la seua manera de ser, amb l’humor com a característica principal.
Divendres a molta gent d’El Ràfol d’Almúnia, Pego, La Rectoria i la resta de la comarca li va desaparèixer del rostre el somriure. El motiu va ser l’adéu inesperat de José Juan Perelló, més conegut com a tio Blas. Un home amb un humor innat que feia riure a tot el món que l’escoltava contar qualsevol cosa, per insignificant que fora.
La màgia de la ràdio ens permet recordar eixe humor tan característic i natural de Blas. Ell va ser col·laborador de Ràdio Pego amb el programa de motos 100 octanos que conduïa una nit a la setmana junt amb Alfredo i Saoro. L’agenda cada vegada més plena d’actuacions, però, el va obligar a abandonar eixa assiduïtat radiofònica i canviar el micròfon d’estudi pel d’escenari.
En 2010, Blas explicava a ‘Taula Oberta’, amb motiu de l’estrena de l’obra de Tres i no res, ‘En lo fàcil que seria portar una vida normal‘, que va «nàixer artísticament parlant entre Ràdio Pego i el teatre municipal de Pego quan vaig anar a fer de teloner del Màgic Andreu», això era el mes de juny de 2006. En 2007 Blas deixava 100 octanos.
Reconeixia el veí d’El Ràfol d’Almúnia que dalt l’escenari «diem les barbaritat prou fortes, però no podem superar la realitat. La realitat ens supera» i afegia que ell conta «barbaritats, però mentides no en conte». A més era d’estos artistes que defensava que «la millor improvisació és la que s’assaja».
El tio Blas solia portar més de dos obres d’humor entre les mans i, de fet, estava apunt d’estrenar amb Tres i no res l’últim espectacle que el grup havia publicitat anava a presentar-se el proper 5 de juny al teatre municipal de Pego. Esta circumstància, la de tenir més d’un text en ment assegurava que era «com anar en bicicleta», una vegada saps anar, ja no desaprens mai. Amb els monòlegs era una cosa semblant. Potser al principi pots confondre’t una mica, però, una vegada li agafes el fil al paper que estàs representant, ja no hi ha qui t’ature.
A les properes Varietés de les Festes de Pego el públic trobarà a faltar al tio Blas, el fil conductor de l’espectacle que, no només presentava sinó que a més, amb la seua gràcia natural, entretenia a les centenars de persones que s’apropaven al poliesportiu Cervantes a veure l’elenc d’artistes actuar. De Blas, però, sempre ens quedarà el record del riure o el somriure que ens provocava en explicar-nos qualsevol història, per insignificant que fora. Decanse en pau.
Divendres a molta gent d’El Ràfol d’Almúnia, Pego, La Rectoria i la resta de la comarca li va desaparèixer del rostre el somriure. El motiu va ser l’adéu inesperat de José Juan Perelló, més conegut com a tio Blas. Un home amb un humor innat que feia riure a tot el món que l’escoltava contar qualsevol cosa, per insignificant que fora.
La màgia de la ràdio ens permet recordar eixe humor tan característic i natural de Blas. Ell va ser col·laborador de Ràdio Pego amb el programa de motos 100 octanos que conduïa una nit a la setmana junt amb Alfredo i Saoro. L’agenda cada vegada més plena d’actuacions, però, el va obligar a abandonar eixa assiduïtat radiofònica i canviar el micròfon d’estudi pel d’escenari.
En 2010, Blas explicava a ‘Taula Oberta’, amb motiu de l’estrena de l’obra de Tres i no res, ‘En lo fàcil que seria portar una vida normal‘, que va «nàixer artísticament parlant entre Ràdio Pego i el teatre municipal de Pego quan vaig anar a fer de teloner del Màgic Andreu», això era el mes de juny de 2006. En 2007 Blas deixava 100 octanos.
Reconeixia el veí d’El Ràfol d’Almúnia que dalt l’escenari «diem les barbaritat prou fortes, però no podem superar la realitat. La realitat ens supera» i afegia que ell conta «barbaritats, però mentides no en conte». A més era d’estos artistes que defensava que «la millor improvisació és la que s’assaja».
El tio Blas solia portar més de dos obres d’humor entre les mans i, de fet, estava apunt d’estrenar amb Tres i no res l’últim espectacle que el grup havia publicitat anava a presentar-se el proper 5 de juny al teatre municipal de Pego. Esta circumstància, la de tenir més d’un text en ment assegurava que era «com anar en bicicleta», una vegada saps anar, ja no desaprens mai. Amb els monòlegs era una cosa semblant. Potser al principi pots confondre’t una mica, però, una vegada li agafes el fil al paper que estàs representant, ja no hi ha qui t’ature.
A les properes Varietés de les Festes de Pego el públic trobarà a faltar al tio Blas, el fil conductor de l’espectacle que, no només presentava sinó que a més, amb la seua gràcia natural, entretenia a les centenars de persones que s’apropaven al poliesportiu Cervantes a veure l’elenc d’artistes actuar. De Blas, però, sempre ens quedarà el record del riure o el somriure que ens provocava en explicar-nos qualsevol història, per insignificant que fora. Decanse en pau.