Pego demana al Govern central la retirada dels recursos que qüestionen la Sanitat Universal
Per a recuperar el dret a l’accés universal a la sanitat i eliminar els copagaments farmacèutics. La moció, presentada pel PSPV, va ser recolzada per Volem Pego, Ciutadans de Pego Independents i Compromís per Pego. Només el PP va votar en contra.
Al ple de juny el PSPV va pujar a debat 2 mocions. Una d’elles demanava al Govern Central la retirada dels dos recursos que paralitzen l’aplicació d’una sanitat universal al territori valencià.
Raúl Tamarit afirmava, per a demanar la retirada dels recursos que, «sense dubte, l’aplicació del Reial Decret-llei 16/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents per a garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seues prestacions va suposar un dels majors atacs al sistema sanitari públic i als drets de la ciutadania, sobretot dels més desfavorits. Aquest Reial decret va acabar amb la universalitat de la sanitat i, així mateix, va suposar la implantació dels copagaments, com és el cas del farmacèutic, incrementant-ho en les persones actives, implantant-ho en els jubilats i pensionistes i, en modificar el Govern Valencià del Partit Popular l’article 16 de la Llei 11/2003, es va implantar el copagament també per a les persones amb diversitat funcional».
Recordaven els dos socialistes que «El nou Consell de la Generalitat Valenciana, al juliol de 2015, va aprovar el Decret-llei 3/2015, de 24 de juliol, pel qual es regula l’accés universal a l’atenció sanitària a la Comunitat Valenciana que recuperava el dret a l’accés universal a la sanitat, però el govern d’Espanya, del senyor Rajoy, va recórrer aquest Decret» i al «al desembre de 2015, el Consell va aprovar els decrets 240/2015 i 39/2015 i els Pressupostos de la Generalitat per al 2016 contenien la dotació econòmica per import de 41 milions d’euros per a cobrir els copagaments als pensionistes amb pensions inferiors a 18.000 euros anuals i a les persones amb diversitat funcional (segons els requisits previstos en la Llei 11/2003), aplicant-los a partir de l’1 de gener de 2016». Decrets als que va interposar recurs el Govern central, «intentant retallar drets dels més necessitats».
És per això que la moció demana:
1. «Retirar el recurs contenciós administratiu presentat davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana contra els Decrets 240/2015 i 39/2015 que regulen les ajudes a pensionistes i a persones amb discapacitat funcional.
2. Així mateix, a retirar el recurs davant el Tribunal Constitucional contra el Decret-llei 3/2015, de 24 de juliol, que regula l’accés universal a l’atenció sanitària a la Comunitat Valenciana».
Volem Pego manifestava estar d’acord en la sanitat universal. Irene Sendra assegurava, però, que «si estem en la situació que estem no és només pel PP sinó també pel PSOE quan va manar». Sendra criticava l’oportunisme de la moció i insinuava si no era «electoralista».
Es mostrava també a favor de la sanitat universal, pública i gratuïta Ciutadans de Pego Independents. Carmelo Ortolà enfocava el problema en la crisi econòmica que «ha fet prendre certes mesures que a voltes són excessives». «No s’entén com es pot llevar el dret a l’assistència sanitària», afirmava Ortolà que alhora afirmava esta, però, «costarà més diners i més temps d’espera». Proposava que «els pensionistes pagaren amb dret a devolució. Que avançaren els diners per a què feren un ús més racional dels medicaments».
El popular Javier Gascó va començar la seua intervenció explicant que «ens pareix bé la sanitat universal, trobem que tots hem de tenir assistència sanitària». No obstant, criticava l’electoralisme de la moció i que «la responsabilitat és de tots». Per això manifestaven que anaven a votar en contra.
Compromís també manifestava estar a favor de la sanitat universal. Àngel Oltra, però, matisava que «no és gratuïta perquè cadascú la paga amb els seus impostos». Apuntava Oltra que «s’haurà de canviar el sistema de receptes que facen més cas als metges i no a les farmacèutiques». Recordava als populars que el recurs interposat pel Govern Central és una realitat, insinuant que no és «culpa de tots».
L’alcalde de Pego, Enrique Moll, defensava que totes les mocions són polítiques. D’altra banda, també defensava que «la sanitat és pública i quasi gratuïta gràcies a un govern socialista i a un ministre socialista com va ser Ernest Lluch».
La moció s’aprovava amb 13 vots a favor (PSPV, Compromís, CdPI i Volem Pego) i 3 vots en contra (PP).
Al ple de juny el PSPV va pujar a debat 2 mocions. Una d’elles demanava al Govern Central la retirada dels dos recursos que paralitzen l’aplicació d’una sanitat universal al territori valencià.
Raúl Tamarit afirmava, per a demanar la retirada dels recursos que, «sense dubte, l’aplicació del Reial Decret-llei 16/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents per a garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seues prestacions va suposar un dels majors atacs al sistema sanitari públic i als drets de la ciutadania, sobretot dels més desfavorits. Aquest Reial decret va acabar amb la universalitat de la sanitat i, així mateix, va suposar la implantació dels copagaments, com és el cas del farmacèutic, incrementant-ho en les persones actives, implantant-ho en els jubilats i pensionistes i, en modificar el Govern Valencià del Partit Popular l’article 16 de la Llei 11/2003, es va implantar el copagament també per a les persones amb diversitat funcional».
Recordaven els dos socialistes que «El nou Consell de la Generalitat Valenciana, al juliol de 2015, va aprovar el Decret-llei 3/2015, de 24 de juliol, pel qual es regula l’accés universal a l’atenció sanitària a la Comunitat Valenciana que recuperava el dret a l’accés universal a la sanitat, però el govern d’Espanya, del senyor Rajoy, va recórrer aquest Decret» i al «al desembre de 2015, el Consell va aprovar els decrets 240/2015 i 39/2015 i els Pressupostos de la Generalitat per al 2016 contenien la dotació econòmica per import de 41 milions d’euros per a cobrir els copagaments als pensionistes amb pensions inferiors a 18.000 euros anuals i a les persones amb diversitat funcional (segons els requisits previstos en la Llei 11/2003), aplicant-los a partir de l’1 de gener de 2016». Decrets als que va interposar recurs el Govern central, «intentant retallar drets dels més necessitats».
És per això que la moció demana:
1. «Retirar el recurs contenciós administratiu presentat davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana contra els Decrets 240/2015 i 39/2015 que regulen les ajudes a pensionistes i a persones amb discapacitat funcional.
2. Així mateix, a retirar el recurs davant el Tribunal Constitucional contra el Decret-llei 3/2015, de 24 de juliol, que regula l’accés universal a l’atenció sanitària a la Comunitat Valenciana».
Volem Pego manifestava estar d’acord en la sanitat universal. Irene Sendra assegurava, però, que «si estem en la situació que estem no és només pel PP sinó també pel PSOE quan va manar». Sendra criticava l’oportunisme de la moció i insinuava si no era «electoralista».
Es mostrava també a favor de la sanitat universal, pública i gratuïta Ciutadans de Pego Independents. Carmelo Ortolà enfocava el problema en la crisi econòmica que «ha fet prendre certes mesures que a voltes són excessives». «No s’entén com es pot llevar el dret a l’assistència sanitària», afirmava Ortolà que alhora afirmava esta, però, «costarà més diners i més temps d’espera». Proposava que «els pensionistes pagaren amb dret a devolució. Que avançaren els diners per a què feren un ús més racional dels medicaments».
El popular Javier Gascó va començar la seua intervenció explicant que «ens pareix bé la sanitat universal, trobem que tots hem de tenir assistència sanitària». No obstant, criticava l’electoralisme de la moció i que «la responsabilitat és de tots». Per això manifestaven que anaven a votar en contra.
Compromís també manifestava estar a favor de la sanitat universal. Àngel Oltra, però, matisava que «no és gratuïta perquè cadascú la paga amb els seus impostos». Apuntava Oltra que «s’haurà de canviar el sistema de receptes que facen més cas als metges i no a les farmacèutiques». Recordava als populars que el recurs interposat pel Govern Central és una realitat, insinuant que no és «culpa de tots».
L’alcalde de Pego, Enrique Moll, defensava que totes les mocions són polítiques. D’altra banda, també defensava que «la sanitat és pública i quasi gratuïta gràcies a un govern socialista i a un ministre socialista com va ser Ernest Lluch».
La moció s’aprovava amb 13 vots a favor (PSPV, Compromís, CdPI i Volem Pego) i 3 vots en contra (PP).