Adéu als Moros i Cristians sota la Capitania de Dolo Ribot i les Arrapades
Amb un boato que va sorprendre a propis i estranys, amb la recuperació de l’Ambaixada-Parlament i el recorregut que s’iniciava l’Avinguda de Fontilles per part de la Junta Central de Moros i Cristians. Milers de persones van gaudir de l’Entrada de Moros i Cristians.
Divendres de vesprada, a les 20h., Moros i Cristians de Pego, van desfilar pels carrers de Pego amb la rereguarda coberta per la filà capitana, la cristiana Arrapades i amb Dolo Ribot al capdavant de la mateixa.
Esta acabava al Pla de la Font amb una tradició que feia temps que s’havia deixat de costat als Moros i Cristians de Pego, principalment per qüestions econòmiques, l’Ambaixada-Parlament. Enguany recuperada amb l’encàrrec de muntar-la a càrrec de la filà que en 2017 serà capitana, en este cas, la filà ambaixadora va correspondre a la filà mora Beduïnes.
Estes van posar en escena una ambaixada-parlament amb un llenguatge proper al poble, amb la ironia i el sexe insinuat com a plat important per treure el somriure entre el públic. Al principi de l’espectacle es van produir alguns problemes de so que van ser ocasionats perquè la gent estava mirant l’ambaixada-parlament damunt del cablejat. Una vegada retirada eixa gent es va poder sentir sense sorolls.
Per visualitzar l’Ambaixada-Parlament hem de situar el cabdill moro i els seus habitants al Castell, defensant el territori en el que fins ara han dominat i viscut. Als cristians els hem de visualitzar intentant conquerir noves terres, nous castells com el que defensen els moros. Després de les converses i de no arribar a un acord pacífic, la batalla en la que domina el crit de guerra cristià: «Que desperte el ferro».
Al finalitzar la batalla i vèncer els cristians, Dolo Ribot, escoltada per la filà Arrapades, va prendre possessió del castell fins ara moro per a proclamar que era un honor exercir de capitana cristiana i agrair «l’esforç de tots i de totes per fer que les festes de Moros i Cristians cada vegada siguen millor» i desitjar que tota la comunitat festera gaudira al màxim dels 4 intensos dies de Moros i Cristians a Pego.
Dissabte, el nou recorregut de l’Entrada Mora i Cristiana va tenir el vist-i-plau de molts moros i cristians, en una primera valoració informal. En tots els trams hi va haver gent gaudint de l’espectacle que oferiren les 14 filades pegolines, destacant, per sobretot de la resta la plaça del Mercat on centenars de persones van elegir veure la desfilada.
L’elecció de vestits va ser lloada per molts observadores i observadors i, com és habitual algunes filades van sorprendre pel maquillatge escollit, com les esquadres de la filà capitana, les Arrapades. El seu boato no va deixar indiferent ningú. Titulat D’Arrapades, Dracs i Serps… destacava «la importància de les dones en la nostra història» i explicava com, amb els homes lluitant lluny de casa, van haver de ser les «dones Arrapades les que defensaren les seues muralles davant l’atac musulmà de tropes acampades a la Marjal, a la voreta del riu Bullent».
La batalla la van preparar amb els consells de «la dona més vella i de gran saviesa del poble», ella va ser la que els narrà «la història d’un drac a qui hauríem de domesticar per fer que ens ajudés a defendre les nostres terres», una circumstància que les Arrapades aconseguiren.
«La lluita amb les musulmanes va ser dura, portaven amb elles un vigilant capaç de vigilar totes les muralles, per més altres que estes foren. I també comptaven amb l’ajuda d’un serp entrenada per a lluitar i enverinar dracs».
Amb tot, però, les Arrapades aconseguiren «embruixar [la serp] i fer que rendira tribut a la nostra capitana [Dolo Ribot Romà]. Qui més endavant i als peus del nostre drac, junt amb les tropes Arrapades, va aconseguir garantir a la seua gent la pau, la seguretat i la cristiandat», conclou l’explicació sobre el boato de les Arrapades que va ser molt aplaudit.
Una de les Arrapades, preguntada per Ràdio Pego, per la primera impressió una vegada acabada la desfilada, ens explicava que, a l’espera de veure el vídeo per poder apreciar el boato en la seua totalitat, es trobaven «desenvanides».
Dominant els cels, en una punta de llança, acompanyada pel seu estimat i resguardats per un drac ferotge, Dolo Ribot, en acabar l’experiència de l’Entrada Mora i Cristiana es mostrava exultant, amb moltíssimes ganes de festa, de gaudir del moment d’esplendor amb la resta de companyes Arrapades. Assegurava als micròfons de Ràdio Pego que havia estat un recorregut «xulíssim». Expressava que s’ho havia passat «bomba» i havia sigut una experiència «al·lucinant», asseverant que «el somni l’he complit».
Diumenge els Moros i Cristians de Pego van viure una jornada estrany on es va barrejar la festa amb la jornada electoral. De fet, això va permetre veure com, algunes de les filades, al voltant de les 12h., acompanyaven alguns/es components als col·legis electorals perquè exerciren el seu dret al vot sense abandonar, ni per un moment, la festa. També es van poder veure parelles o grups de moros, mores, cristians, cristianes, apropant-se als col·legis a votar abans de les 13 hores i després de dinar. La coincidència de les festes de Moros i Cristians amb la convocatòria electoral també va provocar que es notara un augment del vot per correu a Pego.
Moros i Cristians, però, puntuals a partir de les 13h., van anar acudint a la càbila de filà capitana, Arrapades, per celebrar allí la pallorfà popular a càrrec de la Capitania. La capitana exercia així, per última vegada, de màxima representant de les Festes de Moros i Cristians reben com cal a totes i cadascuna de les filades.
Divendres de vesprada, a les 20h., Moros i Cristians de Pego, van desfilar pels carrers de Pego amb la rereguarda coberta per la filà capitana, la cristiana Arrapades i amb Dolo Ribot al capdavant de la mateixa.
Esta acabava al Pla de la Font amb una tradició que feia temps que s’havia deixat de costat als Moros i Cristians de Pego, principalment per qüestions econòmiques, l’Ambaixada-Parlament. Enguany recuperada amb l’encàrrec de muntar-la a càrrec de la filà que en 2017 serà capitana, en este cas, la filà ambaixadora va correspondre a la filà mora Beduïnes.
Estes van posar en escena una ambaixada-parlament amb un llenguatge proper al poble, amb la ironia i el sexe insinuat com a plat important per treure el somriure entre el públic. Al principi de l’espectacle es van produir alguns problemes de so que van ser ocasionats perquè la gent estava mirant l’ambaixada-parlament damunt del cablejat. Una vegada retirada eixa gent es va poder sentir sense sorolls.
Per visualitzar l’Ambaixada-Parlament hem de situar el cabdill moro i els seus habitants al Castell, defensant el territori en el que fins ara han dominat i viscut. Als cristians els hem de visualitzar intentant conquerir noves terres, nous castells com el que defensen els moros. Després de les converses i de no arribar a un acord pacífic, la batalla en la que domina el crit de guerra cristià: «Que desperte el ferro».
Al finalitzar la batalla i vèncer els cristians, Dolo Ribot, escoltada per la filà Arrapades, va prendre possessió del castell fins ara moro per a proclamar que era un honor exercir de capitana cristiana i agrair «l’esforç de tots i de totes per fer que les festes de Moros i Cristians cada vegada siguen millor» i desitjar que tota la comunitat festera gaudira al màxim dels 4 intensos dies de Moros i Cristians a Pego.
Dissabte, el nou recorregut de l’Entrada Mora i Cristiana va tenir el vist-i-plau de molts moros i cristians, en una primera valoració informal. En tots els trams hi va haver gent gaudint de l’espectacle que oferiren les 14 filades pegolines, destacant, per sobretot de la resta la plaça del Mercat on centenars de persones van elegir veure la desfilada.
L’elecció de vestits va ser lloada per molts observadores i observadors i, com és habitual algunes filades van sorprendre pel maquillatge escollit, com les esquadres de la filà capitana, les Arrapades. El seu boato no va deixar indiferent ningú. Titulat D’Arrapades, Dracs i Serps… destacava «la importància de les dones en la nostra història» i explicava com, amb els homes lluitant lluny de casa, van haver de ser les «dones Arrapades les que defensaren les seues muralles davant l’atac musulmà de tropes acampades a la Marjal, a la voreta del riu Bullent».
La batalla la van preparar amb els consells de «la dona més vella i de gran saviesa del poble», ella va ser la que els narrà «la història d’un drac a qui hauríem de domesticar per fer que ens ajudés a defendre les nostres terres», una circumstància que les Arrapades aconseguiren.
«La lluita amb les musulmanes va ser dura, portaven amb elles un vigilant capaç de vigilar totes les muralles, per més altres que estes foren. I també comptaven amb l’ajuda d’un serp entrenada per a lluitar i enverinar dracs».
Amb tot, però, les Arrapades aconseguiren «embruixar [la serp] i fer que rendira tribut a la nostra capitana [Dolo Ribot Romà]. Qui més endavant i als peus del nostre drac, junt amb les tropes Arrapades, va aconseguir garantir a la seua gent la pau, la seguretat i la cristiandat», conclou l’explicació sobre el boato de les Arrapades que va ser molt aplaudit.
Una de les Arrapades, preguntada per Ràdio Pego, per la primera impressió una vegada acabada la desfilada, ens explicava que, a l’espera de veure el vídeo per poder apreciar el boato en la seua totalitat, es trobaven «desenvanides».
Dominant els cels, en una punta de llança, acompanyada pel seu estimat i resguardats per un drac ferotge, Dolo Ribot, en acabar l’experiència de l’Entrada Mora i Cristiana es mostrava exultant, amb moltíssimes ganes de festa, de gaudir del moment d’esplendor amb la resta de companyes Arrapades. Assegurava als micròfons de Ràdio Pego que havia estat un recorregut «xulíssim». Expressava que s’ho havia passat «bomba» i havia sigut una experiència «al·lucinant», asseverant que «el somni l’he complit».
Diumenge els Moros i Cristians de Pego van viure una jornada estrany on es va barrejar la festa amb la jornada electoral. De fet, això va permetre veure com, algunes de les filades, al voltant de les 12h., acompanyaven alguns/es components als col·legis electorals perquè exerciren el seu dret al vot sense abandonar, ni per un moment, la festa. També es van poder veure parelles o grups de moros, mores, cristians, cristianes, apropant-se als col·legis a votar abans de les 13 hores i després de dinar. La coincidència de les festes de Moros i Cristians amb la convocatòria electoral també va provocar que es notara un augment del vot per correu a Pego.
Moros i Cristians, però, puntuals a partir de les 13h., van anar acudint a la càbila de filà capitana, Arrapades, per celebrar allí la pallorfà popular a càrrec de la Capitania. La capitana exercia així, per última vegada, de màxima representant de les Festes de Moros i Cristians reben com cal a totes i cadascuna de les filades.