Més producció però el mateix consum
Augmenta la producció citrícola però s’estanca la demanda. Els citricultors reclamen més esforços oficials per a divulgar entre els ciutadans les virtuts del consum de cítrics per a prevenir la grip i altres malalties. Per a molts persisteixen els dubtes sobre si bastarà apel•lar a les raons de la salut.
Des de fa anys es disparen les alarmes. El consum de taronges, mandarines i llimes està estancat, o en descens en determinats moments, mentre que l’oferta mundial creix sense parar any rere any. Açò s’està traduint en una aguda crisi en la citricultura espanyola, mentre tots es “desganyiten” a demanar solucions, sobre les quals ni tan sols s’encerta a definir què fa falta.
La llei del mercat lliure és inapel•lable: més oferta i igual o menys demanda porten com resultat una caiguda dels preus. Però què fer per a invertir la tendència? De seguida tots responen el mateix: És precís realitzar més publicitat. I no obstant estan en dubte les campanyes publicitàries que realitzava InterIntercitrus, la interprofessional del sector taronger, perquè els representants dels agricultors han qüestionat la seua eficàcia.
Es tracta de campanyes de publicitat genèrica, orientades a induir que la població consumisca més cítrics en general, sense concretar res més; i damunt, com la major part del finançament corre per compte de la Comissió Europea, ni tan sols es pot recolzar directament en els anuncis als cítrics espanyols, sinó que s’ha de parlar de cítrics en general, la qual cosa inclou, entre els supòsits beneficiats, també als de la competència, els de països tercers, que ni posen un euro ni participen en l’esforç.
A més el catedràtic d’Economia Agrària Vicente Caballer apuntava fa uns dies, en el VII Congrés Citrícola de Picassent, un dada definitiva: ‘‘Els xiquets de hui no saben pelar una taronja, i molts dels jóvens, tampoc, i damunt, als que saben no els abelleix entretindre eixa tasca”.
La citricultura valenciana produeix essencialment per a el consum en fresc dels fruits, no per la seua transformació industrial. Ací no pot competir amb els països que produeixen molt més barat, però sí si es tracta d’oferir els fruits més bells, sucosos i saborosos. Ara bé, cal pelar-los. Les clementines es pelen amb facilitat a mà, però no així les taronges i les mandarines tardanes. Per tant, cal pelar-les amb ganivet, i si la població consumidora no sap, no li abelleix o no li resulta atractiu, no ho farà. Si no es pela una taronja, no hi ha consum , i queda relegada a matèria prima industrial, on no es pot competir amb altres.
Des de fa anys es disparen les alarmes. El consum de taronges, mandarines i llimes està estancat, o en descens en determinats moments, mentre que l’oferta mundial creix sense parar any rere any. Açò s’està traduint en una aguda crisi en la citricultura espanyola, mentre tots es “desganyiten” a demanar solucions, sobre les quals ni tan sols s’encerta a definir què fa falta.
La llei del mercat lliure és inapel•lable: més oferta i igual o menys demanda porten com resultat una caiguda dels preus. Però què fer per a invertir la tendència? De seguida tots responen el mateix: És precís realitzar més publicitat. I no obstant estan en dubte les campanyes publicitàries que realitzava InterIntercitrus, la interprofessional del sector taronger, perquè els representants dels agricultors han qüestionat la seua eficàcia.
Es tracta de campanyes de publicitat genèrica, orientades a induir que la població consumisca més cítrics en general, sense concretar res més; i damunt, com la major part del finançament corre per compte de la Comissió Europea, ni tan sols es pot recolzar directament en els anuncis als cítrics espanyols, sinó que s’ha de parlar de cítrics en general, la qual cosa inclou, entre els supòsits beneficiats, també als de la competència, els de països tercers, que ni posen un euro ni participen en l’esforç.
A més el catedràtic d’Economia Agrària Vicente Caballer apuntava fa uns dies, en el VII Congrés Citrícola de Picassent, un dada definitiva: ‘‘Els xiquets de hui no saben pelar una taronja, i molts dels jóvens, tampoc, i damunt, als que saben no els abelleix entretindre eixa tasca”.
La citricultura valenciana produeix essencialment per a el consum en fresc dels fruits, no per la seua transformació industrial. Ací no pot competir amb els països que produeixen molt més barat, però sí si es tracta d’oferir els fruits més bells, sucosos i saborosos. Ara bé, cal pelar-los. Les clementines es pelen amb facilitat a mà, però no així les taronges i les mandarines tardanes. Per tant, cal pelar-les amb ganivet, i si la població consumidora no sap, no li abelleix o no li resulta atractiu, no ho farà. Si no es pela una taronja, no hi ha consum , i queda relegada a matèria prima industrial, on no es pot competir amb altres.