La Conselleria de Medi Natural i l’Ajuntament de Pego redactaran un Pla Estratègic d’Actuació per al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva
La intenció és que, una vegada redactat el Pla este es presente a la Junta Rectora de la Marjal perquè es vol involucrar a tots els agents en la seua execució. La Junta Rectora està previst que es torne a reunir al mes de desembre. A més, la Conselleria realitzarà una actuació immediata al riu Racons per a eliminar part de la Ludwigia grandiflora i permetre que l’aigua puga fluir amb naturalitat i esta planta invasora no acabe introduint-se en la zona de cultiu. La Conselleria ha conclós, en un informe realitzat al respecte de l’afecció de les plantes exòtiques a la Marjal, que el seu control «resulta complex i costós» i que «la eradicació completa no és possible».
La Marjal és un ecosistema únic, fràgil i ric en biodiversitat. Un espai compartit entre dos termes municipals i moltes més administracions supramunicipals. Un espai on conviuen flora, fauna i diversos agents humans. El Parc Natural de la Marjal és un focus d’atenció continu que, darrerament, està comportant bastants notícies per qüestions negatives i positives. És un espai, sense cap mena de dubte, de contrastos.
Ahir la Marjal va propiciar la visita a l’Ajuntament de Pego de diversos representants de la Conselleria de Medi Natural per abordar diferents qüestions que afecten el parc natural. Així, en el despatx d’alcaldia es va mantenir una llarga reunió entre l’alcalde, Enrique Moll, el regidor d’Agricultura, Andreu Dominguis i la regidora de Medi Ambient, Laura Castellà i Josep Nebot, subdirector general de Medi Natural, José Antonio Hernández, Cap de Servei de gestió d’Espais Naturals Protegits, Carlos Peña, representant del Servei de Vida Silvestre i Toni Pellicer, secretari en funcions de la Junta Rectora del PN de la Marjal.
D’eixa reunió van eixir diverses accions concretes. Segons ens explicava Laura Castellà, es va arribar a l’acord de redactar un Pla Estratègic d’actuacions al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva per a desenvolupar en dos anys «per tal de tindre previstes totes les actuacions que s’han de fer, any rere any, a la Marjal». Un dels objectius de la redacció conjunta d’este Pla Estratègic és que «hi haja una coordinació i una organització del que es faça. A més d’una continuïtat de les accions que es realitzen a l’aiguamoll». Aclaria Castellà que eixe Pla Estratègic es donarà a conèixer en la propera Junta Rectora del PN, on estan representants tots els agents que tenen alguna relació amb La Marjal perquè la intenció és que «s’involucren tots els agents».
L’altra gran preocupació que ha dut de cap l’Ajuntament de Pego ha estat la presència massiva de plantes invasores (anomenades ara exòtiques) als rius Racons i Bullent. Els representants de la Conselleria ahir van entregar als representants municipals un informe sobre la «Situació i mesures de gestió de la flora aquàtica invasora al parc natural de la Marjal de Pego-Oliva. Ludwigia grandiflora i Egeria densa» que conclou que «el control d‘Egeria densa i Ludwigia grandiflora resulta molt complex i costós. La eradicació completa no és possible i els treballs a realitzar deuen ser continuats i prolongats en el temps». No obstant això, assenyalava la regidora de Medi Ambient que «si marquem unes pautes que s’han de seguir al Parc, possiblement veurem els rius més nets».
Anunciava que entre les concrecions que es van determinar ahir està «l’actuació immediata al riu Racons, on estan les comportes, perquè hi haja fluïdesa d’aigua en eixe riu que té menys corrent que el riu Bullent i, per tant, ens preocupa més». A més, també es vol evitar que «la planta invasora colonitze la zona de cultiu», indicava Laura Castellà. Esta actuació immediata, que es produirà en un termini màxim de dos setmanes, operarà sobre la Ludwigia grandiflora.
Informava també Laura Castellà que el Club de Pesca de Pego ajudarà en la lluita contra la Ludwigia grandiflora, aportant una dotació econòmica per a contribuir al seu control.
D’altra banda, la regidora de Medi Natural valorava que «totes les reunions són fructíferes» i apreciava «les reunions constants entre tots els agents involucrats» perquè, apuntava, «si no hi ha diners, però hi ha fluïdesa comunicativa, tot pot anar millor».
