La pegolina Isabel Garcia Canet ha format part del jurat dels Premis Octubre de Poesia 2016
Durant dos intensos dies la poetessa pegolina Isabel Garcia Canet va deliberar, junt amb Ricard Mirabete i Víctor Obiols, sobre quin dels 74 poemaris presentats en l’edició nº45 dels Premis Octubre de Poesia havia d’endur-se el preuat guardó. Finalment el guardó va recaure en Alguna cosa, un llibre de títol abstracte de Rubén Luzón.
El passat divendres 22 d’octubre, les I Jornades Culturals d’Atzaïla van aconseguir reunir dos escriptors amb un Premi Octubre, d’una banda Tomàs Llopis, que va guanyar per Hi ha morts que pesen cent anys, l’Andròmina de Narrativa de 2012 i de l’altre Ferran Garcia-Oliver, qui obtenia l’any passat el Joan Fuster d’assaig per Valencians sense ADN. En l’edició de 2016, la nº45 hi trobem una cara coneguda entre les persones que hi han configurat el jurat, la poetessa pegolina Isabel Garcia Canet.
Isabel va passar «dos dies intensos amb un jurat secret, que desconeixia, fins el dia d’abans dels premis», una experiència de la que se s’ha sentit «satisfeta d’haver-ne format part», explicava en una publicació al seu mur de facebook. La pegolina, junt amb els també poetes Ricard Mirabete i Víctor Obiols, va formar part del jurat del Premi Octubre Vicent Andrés Estellés de Poesia 2016. Tots tres van haver de valorar 74 poemaris que són els presentats en l’edició 45 dels octubre, amb un total, entre les tres categories de 155 obres presentades, 4 més que l’any passar. Obiols, Mirabete i Garcia Canet, després deixos dos intensos dies de deliberació, van considerar que l’obra guanyadora d’enguany havia de ser Alguna cosa, de Rubén Luzón (València, 1982). De l’obra el jurat hi va destacar un «domini de la llengua que li permet a l’autor experimentar», «l’evolució i progressió de la veu poètica» i la «perfecció i musicalitat del vers». Així mateix, hi destacaren el creixement constant del poeta valencià que, amb este guardó es consolida com un dels més importants de la seua generació.
El premiat, Rubén Luzón, va explicar que el llibre ha estat fruit de la tria dels poemes que «més em satisfan» dels «molts textos» escrits els darrers tres anys i escaig. El poemari guardonat reflexiona «sobre la insuficiència del llenguatge per anar més enllà».
L’edició 45 dels Premis Octubre ha fixat el focus en aquesta ocasió en trajectòries ben consolidades, les de Josep Franco Andròmina de Narrativa per La vida és dura, un manuscrit, que segons la portaveu del jurat, l’escriptora Carme Manuel, «reflecteix la davallada d’una societat en crisi», «un magnífic fresc de la societat contemporània». Joan Garcia del Muro, Joan Fuster d’Assaig per Soldats del no-res, que estripa el procés a través del qual joves europeus abandonen l’estil de vida occidental i marxen a lluitar sota les ordres de Daesh i Rubén Luzón, Vicent Andrés Estellés de poesia per Alguna cosa.
