«’Cels de sal’ parla d’una tranquil·litat que ens fa viure amb un somriure»: Josep Orihuel
El darrer poemari del pegolí Josep Orihuel es va presentar davant una sala d’actes de la Casa de Cultura de Pego plena de gom a gom. Un treball que «s’endinsa en un altre tipus de món», en paraules del presentador, César Monzonís.
Pego estava molt actiu culturalment parlant dissabte passat. Si el teatre municipal s’omplia de gom a gom pel concert de Santa Cecília, la sala d’actes de la Casa de Cultura es quedava menuda per poder donar cabuda a tota la gent que va acudir a la presentació del tercer poemari del pegolí Josep Orihuel, Cels de Sal.
El presentador de l’acte, César Monzonís, es va preguntar «què és abans l’home o l’artista?» i afirmava que, «en el cas d’Orihuel és l’home, indubtablement. Perquè Orihuel estima la vida amb una senzillesa apassionant i això, li permet en cada moment, una mirada alternativa per a poder convertir-la en art. I després és capaç de transmetre, a un paper, eixa visió seua amb una facilitat i una nitidesa admirable. Això és el que fan els poetes», concloïa Monzonís.
L’autor, Josep Orihuel, explicava sobre Cels de sal que es tracta d’un llibre que naix de «plantar-li cara a la vida amb un somriure» i és per això que «parla d’una mar tranquil·la, una mar sosegada, en la que es pot viure amb un somriure i compartint amb la gent del carrer sentiments». Esta afirmació la reforcen les aquarel·les que acompanyen els poemes, obra de l’artista pegolina Claudia Ortolà. Obres que es va poder veure durant la presentació.
«Hi ha una simbiosi entre la música i els versos de Cels de sal», ressaltava César Monzonís i Claudia Ortolà afegia que, amb les composicions «hem volgut mostrar l’apaivagament de la mar» i ho han fet amb la base de Kítaro i la base romàntica de la pianista pegolina.
Però, els poemes que inclou Cels de sal ja duen un ritme intrínsec perquè a Josep Orihuel li agrada «jugar amb les cacofonies, amb les consonants i vocals…».
