Pepa Romans: Un miracle entre els tarongers de Pamis
Article homenatge del gerent de la MACMA, Jovi Lozano-Seser, en conèixer-se el traspàs de na Pepa Romans, una pionera en el món gastronòmic que va faltar ahir als 72 anys d’edat. Pepa Romans va ser homenatjada el passat mes de novembre en la II Fira Marina Alta celebrada a la seua localitat natal, Ondara.
El passat 12 de novembre, en l’homenatge que se li va retre a Pepa Romans dins del marc de la II Fira Marina Alta, em va fascinar veure-la ensumant el feix d’herbes que sostenia entre els punys. Potser l’aroma mediterrani que se li escolava entre els dits era l’antídot per gaudir d’un reconeixement que res no podia entelar, ni tan sols la malaltia. Cuiners, hostalers, amics i veïns festejaren aquell dia que Pepa no era només la nostra cuinera més important, sinó també una dona profundament estimada i admirada. M’emociona saber que la calidesa que va gaudir aquell matí de dissabte en el marc d’una fira, la del seu poble, era la culminació a una vida tan plena com meritòria. I és que Ondara, aquell dia de novembre, s’engalanà de gastronomia i cultura: precisament els pilars que bastiren la incomparable trajectòria de Pepa Romans.
Centrar-nos ara en totes les distincions atorgades, en tots els premis rebuts, seria, al remat, una ordinariesa. La gran contribució de Pepita està per damunt de totes aquestes solemnitats i nomenclatures que sovint desdibuixen l’autèntica importància de l’herència gastronòmica. No debades, el somni que ella materialitzà fa ara més de tres dècades en un humil restaurant de Pamis és la llavor dels fruits que, a poc a poc, hem collit després. La seua collita és una ofrena als plats de sempre, un clam per dignificar la cuina tradicional i alhora posicionar-la dins l’estatuts que sempre li pertocà. La seua perserverança, a més, consolidà una genuïna icona culinària per la qual es coneix pertot arreu el poble d’Ondara i el conjunt de la Marina Alta: Casa Pepa és, per tant, molt més que un restaurant; és una manera d’entendre la cuina i el seu vincle amb el territori, és el goig de reivindicar la gastronomia local com a esdeveniment universal i al mateix temps enorgullir-se’n. No és d’estranyar, doncs, que tots els cuiners i cuineres de referència de la Marina Alta la mencionen com a font de formació i inspiració: la seua labor és una influència constant que ara es veu refermada amb la consolidació conceptual, gairebé orgànica, del seu testimoniatge.
De Pepa Romans caldria subratllar igualment la seua vàlua com a força de la natura. En tots els sentits, des de tots els angles. Principalment, per l’estoïcisme d’assolir totes les seues aspiracions com a dona cuinera i emprenedora, però també com a mare inesgotable. Un accent femení que des d’ací vull celebrar pel caràcter simbòlic que guia el llegat del seu matriacat. Matriarca de sa casa i de la cuina de la Marina Alta, el miracle que nasqué en una casa entre els tarongers de Pamis és l’epicentre del potencial gastronòmic de la nostra comarca. Per això, el dia de hui no és un dia de dol, de la mateixa manera que el seu missatge no morirà mai: perviurà en el magistral esperit de continuïtat que representen les seues filles Sole i Tona Ballester. Un arrelament que es prolonga cap a la costa, també comarca endins, per evidenciar que el somni de Pepa Romans és ja un somni col·lectiu. Les veus, les mans, de tants cuiners i cuineres de la Marina que a dia de hui creuen en la nostra cuina, en els nostres productes, amb la fermesa i la fe que Pepa els transmeté. No hi ha millor homenatge ni recordatori que viure i veure el nostre terme tal com ella ho va fer. Fins sempre, Pepa; fins aviat, somni.
El passat 12 de novembre, en l’homenatge que se li va retre a Pepa Romans dins del marc de la II Fira Marina Alta, em va fascinar veure-la ensumant el feix d’herbes que sostenia entre els punys. Potser l’aroma mediterrani que se li escolava entre els dits era l’antídot per gaudir d’un reconeixement que res no podia entelar, ni tan sols la malaltia. Cuiners, hostalers, amics i veïns festejaren aquell dia que Pepa no era només la nostra cuinera més important, sinó també una dona profundament estimada i admirada. M’emociona saber que la calidesa que va gaudir aquell matí de dissabte en el marc d’una fira, la del seu poble, era la culminació a una vida tan plena com meritòria. I és que Ondara, aquell dia de novembre, s’engalanà de gastronomia i cultura: precisament els pilars que bastiren la incomparable trajectòria de Pepa Romans. 
Centrar-nos ara en totes les distincions atorgades, en tots els premis rebuts, seria, al remat, una ordinariesa. La gran contribució de Pepita està per damunt de totes aquestes solemnitats i nomenclatures que sovint desdibuixen l’autèntica importància de l’herència gastronòmica. No debades, el somni que ella materialitzà fa ara més de tres dècades en un humil restaurant de Pamis és la llavor dels fruits que, a poc a poc, hem collit després. La seua collita és una ofrena als plats de sempre, un clam per dignificar la cuina tradicional i alhora posicionar-la dins l’estatuts que sempre li pertocà. La seua perserverança, a més, consolidà una genuïna icona culinària per la qual es coneix pertot arreu el poble d’Ondara i el conjunt de la Marina Alta: Casa Pepa és, per tant, molt més que un restaurant; és una manera d’entendre la cuina i el seu vincle amb el territori, és el goig de reivindicar la gastronomia local com a esdeveniment universal i al mateix temps enorgullir-se’n. No és d’estranyar, doncs, que tots els cuiners i cuineres de referència de la Marina Alta la mencionen com a font de formació i inspiració: la seua labor és una influència constant que ara es veu refermada amb la consolidació conceptual, gairebé orgànica, del seu testimoniatge.
De Pepa Romans caldria subratllar igualment la seua vàlua com a força de la natura. En tots els sentits, des de tots els angles. Principalment, per l’estoïcisme d’assolir totes les seues aspiracions com a dona cuinera i emprenedora, però també com a mare inesgotable. Un accent femení que des d’ací vull celebrar pel caràcter simbòlic que guia el llegat del seu matriacat. Matriarca de sa casa i de la cuina de la Marina Alta, el miracle que nasqué en una casa entre els tarongers de Pamis és l’epicentre del potencial gastronòmic de la nostra comarca. Per això, el dia de hui no és un dia de dol, de la mateixa manera que el seu missatge no morirà mai: perviurà en el magistral esperit de continuïtat que representen les seues filles Sole i Tona Ballester. Un arrelament que es prolonga cap a la costa, també comarca endins, per evidenciar que el somni de Pepa Romans és ja un somni col·lectiu. Les veus, les mans, de tants cuiners i cuineres de la Marina que a dia de hui creuen en la nostra cuina, en els nostres productes, amb la fermesa i la fe que Pepa els transmeté. No hi ha millor homenatge ni recordatori que viure i veure el nostre terme tal com ella ho va fer. Fins sempre, Pepa; fins aviat, somni.
