Dr Juan: «L’ictus és la principal causa de discapacitat en persones adultes»
És una de les dades que va aportar ahir el director mèdic del Centre de Salut de Pego, Carlos Juan, en la xerrada informativa que va impartir a la Casa de Cultura de Pego. Va explicar que este tipus de xerrades tenen com a objectiu «millorar la comunicació» entre el Centre de Salut i la comunitat perquè «de vegades és impossible en els 10 minuts de consulta».
Ahir de vesprada, la Regidoria de Sanitat i el Centre de Salut de Pego van organitzar una xerrada informativa sobre l’ictus que va impartir el director mèdic del Centre de Salut de Pego, Carlos Juan. Este va començar explicant que este tipus de xerrades tenen com a objectiu millorar la comunicació entre l’equip mèdic del municipi i la comunitat de la que té cura, ja que, assegurava, «de vegades és impossible [fer-ho] amb els 10 minuts de consulta».
Sobre la qüestió a tractar, l’ictus o infart cerebral, Carlos Juan va explicar en un primer terme que es tracta «d’una interrupció brusca […] del flux sanguini que altera, de forma transitòria o permanent, alguna funció». Per la importància que té el cervell en la globalitat de l’organisme, el Dr Juan considerava la xerrada sobre l’ictus molt rellevant. Per això i perquè se’n produïxen molt, d’ictus. Són «la principal causa de discapacitat en persones adultes, el que implica una despesa mèdica elevada, a la que s’ha d’afegir el cost indirecte d’una discapacitat», manifestava.
La principal causa de l’ictus isquèmic, el més comú, és la hipertensió, una malaltia silenciosa difícil de detectar i amb constants canvis de pressió depenent de la situació en què es trobe la persona que la patix. La hipertensió, també es la causant, majoritàriament, d’hemorràgies, explicava el director mèdic del Centre de Salut de Pego.
L’ictus el patixen, amb major incidència, els homes que les dones i la seua presència augmenta amb l’edat. A esta combinació de factors s’unix que «la població està cada vegada més envellida, el que provoca que hi haja més possibilitats que es produïsquen ictus», explicava el Dr Juan. Este també assenyalava que «cada vegada hi ha millors tractament el que al seu torn provoca que hi haja una major càrrega assistencial i de dependència».
Hi ha dos tipus de factors de risc de patir ictus:
1) els no modificables: sexe, edat, raça (la negra té més propensió a patir-ne que la blanca) i l’herència genètica (hi ha persones amb més susceptibilitat a partir ictus).
2) els modificables: la hipertensió (molt difícil de controlar perquè varia molt), tabac, alcohol, colesterol, diabetis i obesitat.
Les claus de l’èxit perquè els ictus no es produïsquen tenen com a base la prevenció. I és que recordava Carlos Juan que «ningú està lliure de partir un ictus». És per això que insistia en la necessitat de cuidar-nos i «d’actuar sobre els factors de risc que podem modificar».
En els ictus és molt important la rapidesa en la que s’actue, per això en el sector mèdic és diu que «el temps és cervell». Per a actuar amb major rapidesa amb els pacients amb ictus, la Conselleria de Sanitat va crear el Codi Ictus que, en activar-se, permet traslladar al pacient a la una de les unitats especialitzades que hi ha al territori valencià. Així, el Codi Ictus servix per «identificar els casos, notificar-los i traslladar-los» de manera eficaç, segons explicava el Dr Juan.