El camp alacantí perd en huit anys 30.000 hectàrees per la pressió urbanística
L’auge de la construcció, la sequera i els baixos preus forcen l’abandó de l’activitat
La pressió urbanística a què està sotmesa la província d’Alacant deixa un dels seus principals reflexos en l’agricultura. La superfície dedicada al cultiu acumula en els últims huit anys més 30.000 hectàrees perdudes per al camp. Este fet junt amb altres factors com la falta d’aigua i els baixos preus del sector han marcat la pèrdua constant de la superfície agrícola des de 1998, segons dades de l’organització agrària Coag basats en els que facilita la Conselleria d’Agricultura.
El representant Coag en la província, Juan Pastor, va assegurar que «la situació que travessa el camp alacantí s’agreuja amb el pas dels anys, ja que els agricultors no poden fer front als elevats preus del sòl amb què ampliar les seues produccions, i encara menys a l’absència d’una política agrària que assegure uns preus competitius per al sector».
Entre les claus que acceleren este abandó de l’activitat, Pastor va assenyalar l’auge de la construcció des de 2003, «que ha tingut un impacte important en la pèrdua de l’àrea cultivable». L’inici del nou boom urbanístic de finals de la dècada de 1990 ha contribuït igualment a accelerar la reducció de l’àrea de cultiu, concentrant en el període 1998-2000 les majors pèrdues de sòl, amb reduccions d’1.200 hectàrees, 9.000 i 8.000, respectivament.
La comarca del Baix Segura figura com una de les zones més castigades per la disminució de terreny cultivable, amb descensos de 934 hectàrees durant el període 1998-2002, segons les dades disponibles per l’organització Coag.
Les xifres aportades per l’organització evidencien que la província d’Alacant se situa com la més afectada de la Comunitat Valenciana, amb reduccions que en els últims 16 anys ascendixen a 60.150 hectàrees, enfront de les xifres de València (59.864) i de Castelló (38.029). En el conjunt de l’autonomia, la pèrdua de sòl agrícola en este mateix període va aconseguir les 158.043 hectàrees.
Per a pal•liar la «greu situació» que travessa el camp alacantí, el representant de Coag ha exigit la posada en marxa d’una política agrària «real» que garantisca unes «exigències mínimes per als professionals del camp». Així va destacar la necessitat fixar «uns marges mínims per als preus agrícoles i una garantia d’aigua de reg de qualitat que permeta als agricultors assegurar les seues produccions i no tindre que buscar alternatives en altres zones». La falta de relleu generacional en el camp figura com un altres dels fronts oberts per a l’agricultura provincial, amb més d’un 40% dels propietaris de sòl assentats en la barrera dels 65 anys d’edat.
La pressió urbanística a què està sotmesa la província d’Alacant deixa un dels seus principals reflexos en l’agricultura. La superfície dedicada al cultiu acumula en els últims huit anys més 30.000 hectàrees perdudes per al camp. Este fet junt amb altres factors com la falta d’aigua i els baixos preus del sector han marcat la pèrdua constant de la superfície agrícola des de 1998, segons dades de l’organització agrària Coag basats en els que facilita la Conselleria d’Agricultura.
El representant Coag en la província, Juan Pastor, va assegurar que «la situació que travessa el camp alacantí s’agreuja amb el pas dels anys, ja que els agricultors no poden fer front als elevats preus del sòl amb què ampliar les seues produccions, i encara menys a l’absència d’una política agrària que assegure uns preus competitius per al sector».
Entre les claus que acceleren este abandó de l’activitat, Pastor va assenyalar l’auge de la construcció des de 2003, «que ha tingut un impacte important en la pèrdua de l’àrea cultivable». L’inici del nou boom urbanístic de finals de la dècada de 1990 ha contribuït igualment a accelerar la reducció de l’àrea de cultiu, concentrant en el període 1998-2000 les majors pèrdues de sòl, amb reduccions d’1.200 hectàrees, 9.000 i 8.000, respectivament.
La comarca del Baix Segura figura com una de les zones més castigades per la disminució de terreny cultivable, amb descensos de 934 hectàrees durant el període 1998-2002, segons les dades disponibles per l’organització Coag.
Les xifres aportades per l’organització evidencien que la província d’Alacant se situa com la més afectada de la Comunitat Valenciana, amb reduccions que en els últims 16 anys ascendixen a 60.150 hectàrees, enfront de les xifres de València (59.864) i de Castelló (38.029). En el conjunt de l’autonomia, la pèrdua de sòl agrícola en este mateix període va aconseguir les 158.043 hectàrees.
Per a pal•liar la «greu situació» que travessa el camp alacantí, el representant de Coag ha exigit la posada en marxa d’una política agrària «real» que garantisca unes «exigències mínimes per als professionals del camp». Així va destacar la necessitat fixar «uns marges mínims per als preus agrícoles i una garantia d’aigua de reg de qualitat que permeta als agricultors assegurar les seues produccions i no tindre que buscar alternatives en altres zones». La falta de relleu generacional en el camp figura com un altres dels fronts oberts per a l’agricultura provincial, amb més d’un 40% dels propietaris de sòl assentats en la barrera dels 65 anys d’edat.